El TEDH comença a analitzar els recursos de Romeva i la resta de condemnats per l'1-O

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) comença a analitzar els recursos dels nou condemnats per l'1-O, entre ells el santcugatenc Raül Romeva, contra la sentència del Tribunal Suprem. Estrasburg ha donat a l'Estat fins al 12 de gener per respondre a una sèries de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals al·legades pels nou condemnats. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles hi ha si el Tribunal Suprem va aplicar una 'interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació' i si la condemna va ser per un 'exercici legítim dels seus drets a la llibertat d'associació i expressió', tal com defensen els líders independentistes condemnats per l'1-O.

Les preguntes d'Estrasburg a l'Estat no suposen que els recursos s'hagin admès a tràmit, sinó que el TEDH comença a analitzar-los després d'haver fet una "avaluació preliminar de l'admissibilitat". Entre les qüestions que planteja a les autoritats espanyoles també hi ha si es va "violar el dret a la defensa" dels condemnats, si la sentència "no estava basada en cap prova" i si els drets que els condemnats al·leguen es van violar van ser "per a una finalitat diferent de les previstes a la Convenció".

Concretament, els líders independentistes condemnats per l'1-O al·legaven en el recurs que se'ls havia aplicat una "interpretació extensiva i imprevisible" dels delictes de sedició i malversació i que se'ls va condemnar per sedició quan "en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions en defensa del procés d'independència i a participar en el referèndum" de l'1-O.

També argumentaven que l'empresonament va ser "desproporcionat i no estava basat en res més que el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió", que van patir una "violació dels drets a la defensa" i que la sentència "va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics".