Inicia sessió 
Registra't
Imatge de l'hemicicle / Foto: Congrés dels Diputats
Recoder ha explicat que quan va seure en una de les cadires de l'hemicicle com a diputat, algun cop altres parlamentaris havien posat alguna frase o una petita referència en català dins del seu discurs. "En aquells anys era impensable que algú pogués fer un discurs sencer en català", ha recordat.
Colldeforns recorda l'oposició del PP
Al 2004, amb el canvi de govern, una nova santcugatenca va entrar a l'hemicicle amb el grup parlamentari del PSC. Montserrat Colldeforns, qui va ser diputada entre el 2004 i el 2009, ha explicat que en aquell moment, coincidint amb l'entrada al govern del partit d'esquerres, ja es va posar sobre la taula la possibilitat de canviar el reglament per poder incloure el català, l'euskera i el gallec com a llengües permeses en les sessions plenàries. No obstant això, no es va arribar a cap consens i, segons ha explicat Colldeforns, es van trobar amb una oposició -el Partit Popular- molt en contra de fer aquest canvi en la normativa.En aquell mateix any, quan el diputat d'Esquerra Republicana Joan Tardà va formular una pregunta en català al ministre d'Interior en una sessió de control, el president del Congrés, Manuel Marín, el va arribar a tallar en dues ocasions insistint que ho fes en castellà. Tanmateix, Colldeforns recorda que en la seva primera intervenció com a diputada a l'hemicicle va fer ús d'unes paraules en català per referir-se a unes persones de les Terres de l'Ebre, que eren al ple, i, segons explica l'exdiputada santcugatenca, "ni el president del Congrés, Manuel Marín, ni cap membre del meu grup parlamentari em va dir res".
Montserrat Colldeforns es mostra molt satisfeta que per fi es pugui parlar lliurement amb qualsevol dels idiomes de l'Estat: "S'ha de parlar en català en el Congrés fins que es normalitzi que Espanya és un país plurinacional i plurilingüístic i que ens respectem entre tots".
La realitat del Senat, molt diferent de la del Congrés
Mentre que al Congrés dels Diputats ja es permet parlar en català, a falta de què s'aprovi el nou reglament aquest dijous, la situació a la Cambra Alta és d'allò més inversemblant. Des del 2011 ja està permès fer l'ús del català, l'euskera o el gallec, però només en dos casos molt concrets: o bé quan un senador està defensant una moció presentada pel seu grup parlamentari o en una comissió general de les comunitats autònomes.L'actual tinent d'alcaldia de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat, Bernat Picornell, va ser senador entre els anys 2016 i 2021, i durant aquest període va copsar de primera mà fins a quin punt era utilitzat el català i quina reacció despertava entre els altres senadors. "Quan un senador es dirigia en català, la reacció majoritària jo diria que era d'indiferència i sovint ni es posaven els auriculars per escoltar la traducció simultània, inclús semblava que hi havia cert menyspreu cap a la nostra llengua", ha explicat Picornell sobre la seva experiència al Senat.
Elena Vila parlarà en català
L'actual senadora del PSC i portaveu i cap de l'oposició del PSC al ple municipal, Elena Vila, el passat 17 d'agost va prometre el càrrec com a senadora en català. "No ho tenia pensat, però em va sortir fer-ho en català, ho vaig fer perquè així ho sentia", ha afirmat Vila. La senadora socialista creu que l'ús de les diferents llengües a les institucions hauria de ser una "normalitat".No obstant això, sembla difícil que en aquesta legislatura es pugui aprovar un canvi de reglament al Senat com s'està fent en el Congrés. La majoria absoluta del Partit Popular a la Cambra Alta fa difícil que qualsevol grup parlamentari pugui promoure un canvi com aquest i que prosperi.
Tanmateix, ara sí que es pot afirmar que per primer cop en la història de la democràcia s'ha escoltat al Congrés dels Diputats discursos sencers en català, euskera i gallec tot i que amb diferents postures contradictòries. I és que els diputats i diputades de Vox han abandonat l'hemicicle quan el diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro, que ha estat el primer en emprar el gallec al Congrés, ha iniciat el seu discurs, com acció de protesta. Una protesta que els representants del PP també han fet visible no posant-se l'auricular de traducció.
Lluis Recoder
És un pas molt important que és el reconeixement institucional de la realitat plurilingüística del mateix estat. Des de la perspectiva simbòlica en té molt de valor
Montserrat Colldefor
Crec que hem de parlar en català en el Congrés fins que es normalitzi fins que no es consideri una cosa rara o curiosa, fins que es normalitzi que a Espanya és un país plurinacional i plurilingüístic
Bernat Picornell
La reacció majoritària jo diria que era d'indiferència i no es posaven els auriculars per escoltar la traducció simultània, inclús menyspreu cap a la nostra llengua
Elena Vila
Jo vaig jurar el càrrec, i no ho tenia pensat, però em va sortir fer-lo en català. Ho vaig fer perquè així ho sentia.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.