El nou govern apuja el sou a càrrecs electes, assessors i grups municipals
L'alcalde cobrarà 79.500 euros bruts anuals, 5.678 euros al mes
Política
Publicat el 11/jul/23 per Anna González / Sergio Morales
El nou govern de Sant Cugat cobrarà 844.300 euros bruts cada any. Suposa un increment del 17,2% respecte al sou que tenia l'executiu a les acaballes del mandat 2019-2023. El govern justifica 'la necessitat d'actualitzar l'escala retributiva' per 'fer-la competitiva i situar-la al nivell adequat per a un ajuntament [...] que ja es troba dins els llindars del que correspon a una gran ciutat'. El ple municipal, reunit en sessió extraordinària aquest dimarts, ha donat llum verda a les retribucions dels càrrecs electes, el personal de confiança i dels grups municipals, que s'incrementen respecte al mandat anterior. No sense les crítiques de l'oposició, que ha votat en bloc en contra, tret del PP que ha fet costat al bipartit de Junts i ERC.
Escolta-ho
Pel que fa als càrrecs eventuals adjudicats al govern, el cost és de 711.156 euros, un 25% més que al final del mandat passat; ara bé, des de l'executiu asseguren que aquest és un increment que es produirà "durant uns mesos", ja que la intenció és obrir procediments de contractació oberts per als càrrecs de gerència i coordinació de Drets perquè passin a formar part dels "costos retributius globals de l'estructura administrativa".
Així, i una vegada consolidada la reducció en els càrrecs eventuals, el cost de les retribucions de l'equip de govern i dels càrrecs de confiança vinculats serà de 1.369.456 euros, un 6,2% més que al final del mandat 2019-2023.
"El que planteja és reforçar l'estructura directiva i actualitzar l'escala retributiva per fer-la més competitiva", ha defensat el primer tinent d'alcaldia, Carles Brugarolas.
El govern cobrarà cada any 844.300 euros bruts, un 17,2% més del que cobrava al final del mandat passat. L'alcalde, Josep Maria Vallès, percebrà cada any 79.500 euros, un 7,4% més del que cobrava la seva predecessora, Mireia Ingla, quan va acabar el mandat (74.052 euros).
Amb el nou cartipàs, hi haurà quatre tinents d'alcaldia, dos menys que el mandat passat. Ara bé, els nous responsables d'aquestes àrees cobraran 72.000 euros anuals bruts, un 13,5% més del que cobraven el mandat passat. Els quatre tinents d'alcaldia (Carles Brugarolas, Bernat Picornell, Cristina Paraira i Jordi Puigneró) tindran dedicació exclusiva.
L'increment més notable es fa sentir en el sou dels regidors amb cartera: amb dedicació exclusiva, cobraran 64.000 euros, un 22% més del que cobraven al tancament del mandat passat. Hi haurà quatre regidors amb el 100% de dedicació:
La regidora de Cultura i Esports, Núria Escamilla
La regidora de Drets Socials, Igualtat, Feminismes i Cooperació, Gemma Aristoy
La regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran; Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica, Esther Madrona
El regidor d'Urbanisme i Medi Natural, Àngel Pedrós
Els altres quatre regidors de govern tindran dedicacions parcials i, per tant, el sou serà proporcionalment més baix:
El regidor d'Empresa, Innovació, Internacionalització i Energia, Albert Salarich. Dedicació del 95%: 60.800 euros
La regidora d'Educació, Universitats, Multiculturalitat i Benestar Animal, Carme Ardid. Dedicació del 80%: 51.200 euros
La regidora de Salut, Voluntariat i Política Lingüística, Núria Fernández. Dedicació del 80%: 51.200 euros
El regidor d'Habitatge i Participació, Francesc Duch. Dedicació del 90%: 57.600 euros
Dotació econòmica dels grups municipals
El ple també ha aprovat; amb el suport de l'equip de govern i el PP, i les abstencions de la resta de partits; les dotacions econòmiques per als grups municipals. Cada grup rebrà 9.450 euros a l'any de manera fixa, més 6.300 euros més a l'any per regidor, un increment en tots dos casos del 5% respecte el mandat anterior. Així, Junts és el grup municipal amb més aportació.
Pel que fa a l'oposició, un regidor de cada grup municipal podrà sol·licitar una retribució anual de 41.000 euros anuals, amb dedicació exclusiva. La resta de regidors, sense dedicació, podran cobrar indemnitzacions per assistir a les sessions dels diferens òrgans col·legiats:
Ple ordinari: 550,16 euros
Ple extraordinari: 594,17 euros
Comissions informatives (només es pot cobrar un màxim de dues per persona): 517,14 euros
Comissió especial de comptes: 330,10 euros
Junta de portaveus: 385,11 euros
Està previst que aquests imports s'apugin un 5% l'1 de gener de 2024.
De moment, el cost dels regidors de l'oposició i dels grups municipals, que han passat de cinc a set, suposarà 471.752 euros a l'any, un 94% més que el mandat anterior.
El govern local té l'objectiu de reduir el cost dels càrrecs de confiança, a través de contractacions de professionals en direcció pública, amb procediments oberts de selecció que s'engegaran en els propers mesos. Amb tot això, "amb l'objectiu de posar en marxa el govern en el termini més curt possible", s'han fet contractacions eventuals. Així, provisionalment s'ha dotat el càrrec de gerència, una figura que es recupera quatre anys després i que ocupa l'exregidor Jordi Joly i que compta amb una retribució de 98.000 euros anuals; i la de direcció de Drets Socials (88.000 euros bruts anuals).
La proposta també ha rebut el rebuig de l'oposició, que hi ha votat en contra, tret del PP que s'hi ha abstingut.
Cost global de l'estructura política
Amb tot, de cara al 2024, el cost total de tota l'estructura política, que inclou els membres de govern, els càrrecs eventuals, els regidors de l'oposició i els grups municipals és de 1,8 milions d'euros anuals. És a dir, un 20% més que la càrrega econòmica de l'àmbit polític en acabar el mandat anterior, que era de 1,5 milions d'euros.
D'aquests, 1,3 milions d'euros -un 6,2% més- corresponen al cost del govern i els càrrecs de confiança vinculats, mentre que 471.752 euros al cost dels grups municipals i l'oposició, un 94% més perquè s'han incrementat.
El portaveu d'En Comú Podem, Ramon Guitérrez, considera "injustificable" l'augment. Gutiérrez ha defensat la necessitat d'establir "sous dignes", una condició que creu que ja es donava el mandat anterior i que, per tant, invalida aquest increment. Sembla, ha dit, que la raó sigui per mantenir la capacitat adquisitiva de regidors que el mandat passat eren tinents d'alcaldia.
També veuen "massa elevat" l'augment de la despesa política des de Vox, qui posa la mirada en el perjudici per al contribuent.
Tampoc ho veu justificat el portaveu de la CUP, Marco Simarro, qui ha recordat que la primera acció de l'últim govern va ser abaixar els sous dels càrrecs electes. Tot i que llavors el cost global del govern també es va incrementar -ja que tenia més membres-, Simarro considera que la decisió del nou govern és "arbitrària".
Una visió compartida per la portaveu del PSC, Elena Vila, qui ha carregat contra un augment que considera "desmesurat", poc equilibrat i insostenible, i que no té sentit quan Junts alertava des de l'oposició d'un "forat" econòmic a l'Ajuntament.
Part de l'oposició també ha lamentat la complicitat d'ERC, que en veu del seu portaveu, Bernat Picornell, ha evitat valorar les retribucions, que considera una decisió de govern, però ha defensat el paper de la seva formació per ser "útils" i garantir certes polítiques.
L'equip de govern només ha comptat amb el suport del PP. El seu portaveu, Álvaro Benejam, ha defensat la mesura i la necessitat d'actualitzar els sous.
Aquesta és la justificació que també ha donat el primer tinent d'alcaldia i responsable d'Economia, Carles Brugarolas. Tot i que els darrers quatre anys els sous dels electes es van actualitzar en aplicació de l'IPC i, fins i tot per sobre, ja que es van incrementar un 9,45%; Brugarolas ha defensat l'increment per a "uns governs que han d'estar a l'alçada" i han de poder comptar amb "bons professionals".
DECLARACIONS
Carles Brugarolas
El que planteja és reforçar l'estructura directiva, actualitzar l'escala retributiva per fer-la més competitiva.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Marco Simarro
La primera acció va ser abaixar els sous dels electes de govern i ara el primer que es fa és apujar-los.