El Suprem rebutja els recursos de Romeva, Junqueras, Turull i Bassa i manté les seves inhabilitacions

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat que havien plantejat les defenses del santcugatenc Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Dolors Bassa contra la decisió del mateix Suprem de mantenir les penes d'inhabilitació (13 anys a Junqueras i 12 a la resta) malgrat la reforma penal del desembre del 2022 que va suprimir el delicte de sedició i va reformar els de desordres públics i malversació. Els magistrats també han desestimat un incident de nul·litat plantejat per Jordi Sànchez, condemnat per desordres públics. La resolució justifica que els magistrats no apliquessin el nou tipus de malversació atenuada i, en canvi, mantinguessin les penes per delictes de desobediència en concurs amb malversació.

Romeva, Junqueras, Turull i Bassa havien presentat recurs contra la decisió del 13 de febrer del 2023 en què el Suprem va decidir fer una lectura extensiva de la reforma del Codi Penal aprovada pel Congrés. En aquella resolució, malgrat la derogació de la sedició, els magistrats van mantenir les seves penes d'inhabilitació interpretant ara que els fets es podien considerar delictes de desobediència en concurs amb la malversació.

La Sala Penal rebutja els seus recursos negant que s'hagi vulnerat el seu dret fonamental a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal, entre altres, així com el principi acusatori i la proporcionalitat penal. Segons els magistrats, el Suprem va fer bé quan no va considerar aplicable el nou tipus de malversació atenuada i va convertir els delictes en una desobediència en concurs amb malversació.

Contràriament al que sostenen les defenses, el Suprem conclou que la sentència del procés no va condemnar ningú "per comprometre partides de despesa per a la satisfacció d'interessos col·lectius", ni tampoc "per finançar una activitat emmarcada en l'exercici d'un dret fonamental". En canvi, segons els magistrats, es va "distreure fons públics" per fer "una activitat delictiva o antijurídica, la celebració d'un referèndum prohibit", i per tant cal entendre que els condemnats van actuar "amb ànim de lucre".

Els magistrats també rebutgen el recurs de Jordi Sànchez, a qui malgrat la derogació de la Sedició va considerar condemnat pel nou delicte de desordres públics. Segons la sala, "l'anàlisi del relat dels fets provats de la sentència evidencia que Sànchez va fer actes de violència sobre les coses i actes intimidatoris" que "tenien encaix en el delicte de sedició" derogat i que "ara són subsumibles en el delicte de desordres públics".