Els resultats que vam obtenir a les eleccions municipals no van ser els resultats esperats i havíem de fer una reflexió. Vam convenir amb la direcció del partit que valia la pena que després de tres eleccions fes un pas al costat i deixés pas a noves estratègies i nous lideratges al capdavant de l'agrupació que ens permetés fer un salt qualitatiu.
El PSC a tota Catalunya ha crescut, però a Sant Cugat no s'ha notat aquest efecte i ha perdut un miler de vots respecte al 2019. Amb perspectiva ha analitzat què ha passat?
No és ben bé així. A la zona de l'àrea de Terrassa hem patit una davallada. A Terrassa, Castellbisbal i Rubí hem baixat, i en aquests llocs, una davallada més gran que a Sant Cugat. Som els que hem baixat menys en vots absoluts i amb percentatge. Jo no ho qualificaria de davallada, jo ho valoraria des del 2011 al 2023, que hi ha hagut una consolidació de resultats. Hem sigut tercera força a pocs vots de la segona. Hi ha hagut una abstenció a Sant Cugat, que potser sí que ha tingut una part de desgast del govern d'esquerres. Quan algú està al front, hem de fer aquestes reflexions, ho va fer l'alcaldessa i ho he fet jo.
Però vostè a la reunió de l'executiva local del 29 de maig va dir que es veia amb força de continuar els quatre anys a l'oposició, no?
Ben bé no vaig dir això. Vaig dir que em veia en cor de continuar inicialment per treballar el traspàs de manera esglaonada, com està succeint a altres indrets. No calia fer-ho l'endemà, sinó que podíem tenim un període de reflexió. I qui millor per conduir aquesta situació que una persona que ha estat a l'oposició i al govern i al capdavant del partit. Senzillament, vaig posar el càrrec a disposició i vaig dir la predisposició que tenia. Però la decisió, la mateixa nit electoral, ja l'havia 'semi-pres'.
Per tant, hauria fet una transició més tranquil·la, però el partit no va voler.
Sí, però no passa res. Les organitzacions són això, es prenen decisions, no sempre són de grat de tothom, però es prenen per anar a millor. Possiblement, el que jo creia en aquell moment hagués sigut encertat, o no, però es va decidir això. Jo fa 40 anys que milito al PSC i amb disciplina faig aquest pas al costat i sense cap tipus de rancúnia.
Li va demanar directament Salvador Illa que plegués?
Entendrà que no entri en aquestes particularitats. Senzillament, va ser una decisió consensuada amb la direcció del partit i ja està.
Els companys del partit a Sant Cugat tampoc han volgut que continuï. S'ha sentit traït o entén que la política és així?
La política té aquest joc, tu estàs al davant i et rodeges de persones, i és natural que hi hagi un recanvi. Potser això li hauríeu de preguntar a elles directament. Jo no diria paraula traïció, forma part del tarannà i l'evolució d'un partit polític. Jo també quan vaig entrar a la política va ser empès perquè ho havia deixat una altra persona... Els relleus es produeixen en els partits, generalment, de manera traumàtica, tret que ho deixis quan estàs a dalt de tot i hagis pogut preparar un relleu. A mi m'hauria agradat poder fer això.
Va sentir el discurs d'Elena Vila en el ple de constitució del ple?
Vaig sentir-lo a mitges.
Vila va fer un comentari que es pot interpretar de moltes maneres, ja que va dir que el PSC treballaria sense ambicions personals ni personalismes. Es va donar per al·ludit?
Si la companya Elena Vila m'hagués volgut dir alguna cosa m'ho hauria dit i cap problema.
El dia de la seva roda de premsa també va demanar que la regeneració vagi més enllà de vostè? Hauria de dimitir algun regidor més, segons el seu parer?
Jo entenc que quan vaig, i vam, confeccionar aquesta llista ho vam fer amb l'objectiu de governar, i governar unes àrees determinades. Quan aquest projecte es trenca perquè no entrem al govern, aquí ha d'haver-hi una reflexió: si qui està al capdavant renuncia, hi ha d'haver un altre projecte. La llista del PSC era la llista més jove de totes les que es presentaven, per tant, aprofitem ara que és un moment de ruptura per posar gent jove que agafi rodatge polític. Per exemple, el 5 o el 7 a la llista són gent jove que té un futur al davant. El que no veia era mantenir la mateixa estructura de grup municipal que estava pensat per governar. No parlo de ningú en concret, però hi ha persones que porten anys als grups municipals que potser també haurien de deixar pas per fer aquest rejoveniment al grup municipal.
Creu que hi ha hagut un vot de càstig al tripartit?
No és que ho cregui. El govern d'esquerres i progrés ha perdut quatre regidors i alguna cosa hi té a veure. I aquests quatre regidors s'han traduït amb l'entrada de Vox i dels comuns. Segurament estaríem parlant de números diferents si la participació hagués estat 3 o 4 punts més amunt, perquè el tall hagués estat diferent i haguéssim tingut uns resultats molt similars als que teníem. La llei D'Hondt ha premiat a una formació que ha perdut 1.200 vots, que és Junts, no perdent cap regidor. I ha castigat ERC amb la pèrdua de 3.000 vots i dos regidors; ha castigat excessivament el PSC amb 1.000 vots i un regidor; ha castigat la CUP amb 1.200 vots i un regidor; i ha premiat el PP tres regidors i 2.000 vots més. I això ha vingut per la participació i per un desgast. I els tres partits de l'oposició...
...dos partits.
No, tres, dos al ple i un al públic (Vox). I els tres partits han fet el mateix discurs: la ciutat està molt bruta, la mobilitat és un desastre, la seguretat... S'han unit les tres forces i aquest és un missatge que ha calat a la ciutadania. Però polítiques de progrés n'hem fet molts i vull reivindicar la gran feina que ha fet aquest govern i el grup del PSC amb els quatre regidors, però no hem sabut vendre-ho ni explicar-ho bé a la ciutadania. I l'abstenció sempre castiga més a l'esquerra.
Sobre això que diu que 'no ens hem sabut explicar', no pot ser també que la gent sí que sàpiga què han fet, però no li agradi? Vostè mencionava els tres partits de l'oposició, i tots són de centre-dreta cap a extrema dreta. No pot ser que la gent que no els ha votat no els agradin les polítiques d'esquerres?
També, la ciutadania no és ximple. Sí que és veritat que hi ha mitges veritats que ens atribueixen a nosaltres, però que venen del passat. L'estat de les voreres, per exemple, no ve del nostre govern. Nosaltres no hem destrossat les voreres en quatre anys, al contrari, hem posat diners i recursos per arranjar-les, però tot i així, les voreres i les calçades eren tema de campanya. I això ho hem dit per activa i per passiva. O el contracte de les escombraries... Ens van deixar un contracte caducat per a una ciutat que havia crescut el doble de quan es va fer. Ara ja ho hem deixat tot preparat perquè a final d'any es pugui tirar endavant, si és que ho volen. Hi ha hagut un seguit de discursos que, en part, poden tenir raó, si no que venen d'anys anteriors. El senyor Vallès sembla que no hagi trencat mai un plat, i com si l'herència del passat de la seva formació és com si no anés amb ell, i això tampoc és.
Clar que vam implementar algunes mesures que no han estat molt populars, com la Zona de Baixes Emissions o l'Anella Verda. L'Anella Verda, l'únic que ha fet és reduir un carril un tram de 150 metres, que no ens enganyin i no diguin que per culpa d'això es col·lapsa. A veure què farà aquest govern i si treu o no l'Anella Verda.
I cal dir que hem passat una pandèmia, i això sí que ho ha oblidat la ciutadania a l'hora de posar la papereta, que és la gran gestió del govern municipal.
Entendria que ara Esquerra entri al govern amb Junts?
Sí que ho entendria. Per la política de pactes d'ERC, que no sap amb qui pactar. Han perdut moltes alcaldies i molta força municipalista i jo ho entendria. I més buscant el raonament que no van buscar fa quatre anys, que és l'eix independentista. Aquest eix, ja podem dir que està mort i el podem enterrar, i de fet el vam començar a enterrar amb el pacte del 2019 aquí a Sant Cugat. Per mi l'eix natural és l'eix esquerra-dreta, les quimeres les deixem pels alquimistes.
Quin balanç fa dels 12 anys al capdavant del grup municipal del PSC? Del que està més orgullós és del pacte del 2019?
Jo estic orgullós de les tres etapes i dels tres diferents grups municipals. Estic orgullós d'haver aconseguit la cohesió de l'agrupació, que quan vaig agafar jo estava dividida i faig fer un gran esforç de cosir, i ho seguiré fent. Una agrupació ha de treballar conjuntament. Pel que fa a la feina a l'ajuntament en el primer mandat era el número 2 i allà em vaig adonar de la mecànica d'un ajuntament. Després, quan vaig haver de liderar el partit quasi per accident a tres mesos d'unes eleccions, ens donaven tots per desapareguts, i vam aguantar amb força. Vam treure un regidor, i amb un regidor vam fer molta feina, vam aprovar dos pressupostos i vam entrar en un govern sense fer majoria. Vaig portar les polítiques d'ocupació, i segurament vam posar les bases del baix atur que tenim ara, sense voler penjar-me cap medalla.
Allò va ser un aprenentatge molt bo, i el Procés s'ho va carregar. Vam arribar a un acord amb la Conesa perquè no semblés que me n'anava jo ni que m'expulsaven, i vaig tornar a l'oposició. I el 2019 vam passar d'un a quatre regidors. Per mi aquest és el gran èxit, més que el pacte. A partir d'aquí, l'acord d'esquerres va ser laboriós, ja que el PSC si hagués volgut hauria pogut tancar el pacte amb Junts.
Ara, és difícil de compaginar quan un partit està al govern i que l'agrupació l'acompanyi i tingui el mateix ritme. Normalment, els grups municipals s'acaben menjant la dinàmica de partit. Malgrat tot, hem augmentat la militància i l'hem rejovenit.
I ara torna a la seva feina de tècnic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, una feina que no ha deixat mai. Com està vivint aquests dies?
La política et porta a això, quan portes 12 anys vivint la política matins, tardes, nits i caps de setmana, ara hi ha moltes hores al dia que no estàs ocupat amb això i fas altres coses. La feina no ha canviat, perquè jo he seguit treballant igual, tres dels 15 dies de campanya que tenim permís.
Vostè sempre ha dit que era molt polític i encara manté els càrrecs al PSC a la comarca i a Catalunya. La intenció és mantenir-los i anar-ho deixant tot?
Els càrrecs duren entre congrés i congrés i a finals d'any s'haurien de renovar. Jo no tinc la intenció de deixar-los i seguiré fins a final de mandat. A partir d'aquí, veuré quina manera tindré de poder seguir fent política, i si no, participant en l'agrupació local. Ara, si ja he fet un pas al costat, en això has de fer un pas enrere perquè no hi hagi cap sospita de tutela, tot i que és difícil. Seguiré sent un militant de base i seguiré assistint a les assemblees.
Pere Soler
Forma part del tarannà i l'evolució d'un partit polític. Jo també quan vaig entrar a la política va ser empès perquè ho havia deixat una altra persona... Els relleus es produeixen en els partits, generalment, de manera traumàtica.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.