Els tres barris on més vots ha concentrat el partit d'extrema dreta és a Can Trabal, Can Cabassa i Mas Gener
Marcos Rodríguez, Jordi Guirado i Ignacio Garriga el dia de la presentació de Vox a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Política
Publicat el 15/jun/23 per Albert Solé
Els resultats de Vox a Sant Cugat a les eleccions municipals eren imaginables des del 14 de febrer de 2021. Aquell dia, eleccions al Parlament de Catalunya, el partit d'ultradreta va aconseguir 3.119 vots dels santcugatencs, convertint-se amb la quarta força més votada a la ciutat. El 28 de maig passat en van aconseguir menys (2.406), però han entrat al ple amb dos regidors. Els tres barris on han sumat més vots és a Mas Gener i Can Cabassa del districte de Mira-sol, i a Can Trabal. Cugat Mèdia analitza amb dos experts en extrema dreta i amb els portaveus d'aquests veïnats els motius que han dut aquest partit fins al ple. Un discurs desacomplexat amb respostes senzilles per a problemes complexos, la preocupació per la seguretat en determinats barris, el vot de càstig al govern tripartit i als partits tradicionals són algunes de les explicacions. Però també hi ha raons històriques, com que a Sant Cugat van néixer els primers líders del partit a Catalunya, més enllà d'Ignacio Garriga.
El partit liderat per Marcos Rodríguez ha rebut el suport de 2.406 ciutadans aquest 28 de maig, que suposen el 6,24% dels vots, quan fa quatre anys es va quedar amb 864 vots (1,96%), cosa que vol dir que han triplicat el suport rebut. El 2015, quan es van presentar per primer cop a Sant Cugat, en coalició amb Família i Vida, van sumar només 482 vots (1,13%). Aquest creixement, però, no és una excepció, ja que l'ascens ha sigut generalitzat, també a Catalunya. Han passat dels 36.240 vots a les municipals del 2019 i només tres regidors (a Salt), als 150.653 vots el 28-M i 124 regidors.
Els barris amb més vot a Vox
Els tres barris que apareixen en verd fosc en aquest mapa són on Vox ha concentrat més vots dels seus 2.400: Can Cabassa, Mas Gener i Can Trabal. De fet, a la secció censal d'aquest darrer barri, proper al camp de golf, és l'única on ha guanyat el Partit Popular: el PP és la primera força, Junts la segona i Vox la tercera. Cugat Mèdia s'ha posat en contacte amb les associacions de veïns dels tres veïnats, però la de Can Trabal és l'única que ha declinat fer declaracions.
La presidenta de l'associació de veïns de Can Cabassa, Magali Robin, desconeixia aquesta dada, i tot i que ella assegura que no li agraden "els extrems", atribueix aquest vot a Vox al seu barri com un "vot de càstig" al govern tripartit perquè tant ells com els de Mas Gener s'han sentit desatesos per l'Ajuntament que ara acaba el seu mandat.
Lucas Alonso, president dels veïns de Mas Gener, tampoc sabia que hi havia tants vots a Vox al seu barri, però admet que la seguretat és el tema que més els preocupa. "L'any passat l'Ajuntament ens va dir que les dades de robatoris eren baixes i que només era una sensació, però aquest any han hagut d'admetre que sí que han pujat els delictes al barri", explica Alonso. Per aquest motiu considera que "si un partit té un discurs més dur amb la seguretat, pot ser que el votin més".
El periodista Xavier Rius Sant, autor dels llibres 'Els ultres són aquí' i 'Vox: el retorno de los ultras que nunca se fueron', ha explicat a Cugat Mèdia que "Vox treu vots a Catalunya en dos àmbits totalment diferents: barris de blocs de pisos de la immigració espanyola dels anys 60 i en zones com Sarrià, amb gent castellanoparlant molt conservadora, votant del PP o de Cs". El professor d'Història de la UAB i autor del llibre 'Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla', Steven Forti, coincideix amb Rius Sant, sobretot en el vot de les rendes altes pel seu programa econòmic "ultraliberal" hereu de l'"aznarisme", però creu que el vot dels barris amb rendes baixes que s'ha produït encara s'ha d'analitzar millor.
Fenomen global
Per entendre el creixement d'un partit d'extrema dreta com Vox, encara que ells defugen aquesta etiqueta, no ens podem quedar només amb el que ha passat a Catalunya i Espanya, sinó que cal obrir el focus a tota la democràcia occidental. Steven Forti explica que "hi ha uns problemes estructurals als quals l'extrema dreta, a la seva manera, ofereix una resposta, i oferir una resposta no vol dir que aquesta resposta sigui democràtica, però l'està oferint". Preguntat per Cugat Mèdia, el portaveu de Vox a Sant Cugat, Marcos Rodríguez, admet aquest fet: "A la gent li agrada la transparència i Vox aborda els problemes sense complexos. Tenim aquest problema i la manera d'afrontar-lo és aquesta".
Per Forti, en aquestes democràcies occidentals hi ha gent que ha vist reduïts els seus privilegis arran dels avenços socials com la igualtat de gènere, els drets LGTBI, l'augment de la immigració... "i l'extrema dreta capitalitza aquests sentiments i el porta cap a la seva opció política". Aquest professor de la UAB hi afegeix dos factors més: la desconfiança cada cop més gran dels ciutadans cap a les seves institucions i la debilitat dels partits polítics.
L'abstenció fa entrar Vox
Malgrat que l'augment de suports de Vox és empíric, sí que és cert amb aquests 2.406 vots, si la participació hagués sigut més alta, possiblement no haurien obtingut representació al ple municipal. La dreta espanyolista a les eleccions del 2019 va sumar 7.986 vots (1.934 del PP, 864 de Vox i 5.188 de Ciutadans) i aquest 2023 aquests mateixos partits n'han sumat menys, 7.530 (4.092 el PP, 2.406 Vox i 1.032 Cs). Això vol dir que, gràcies a l'abstenció a la Llei d'Hondt, amb menys vots han passat de 3 regidors el 2019 (el tres de Cs) a 5 aquest proper mandat (3 PP + 2 Vox).
Ignacio Garriga el 2015, quan va ser el cap de llista de Vox a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Història: el bressol de Vox a Catalunya és Sant Cugat
Els bons resultats de Vox a la ciutat no només s'expliquen per l'onada favorable arreu de Catalunya i Espanya, ni per situacions conjunturals de malestar dels veïns d'alguns barris, com explicita la presidenta de Can Cabassa. La llavor a Catalunya d'aquest partit fundat per Alejo Vidal-Quadras el 2013 es troba a Sant Cugat. L'advocada de Sant Cugat Ariadna Hernández va ser la primera coordinadora a Barcelona del partit, i a les eleccions europees de 2014 va acompanyar Vidal-Quadras a les llistes.
A les eleccions municipals de 2015, Vox, en coalició amb Família i Vida, es va presentar a només dos municipis de Catalunya: Barcelona i Sant Cugat. El cap de llista a la ciutat va ser Ignacio Garriga, veí de Mira-sol, exmilitant del PP, i actual secretari general de Vox i diputat al Parlament de Catalunya. I el cap de llista per Barcelona va ser Bruno de Salvador, exregidor del PP de Sant Cugat. De Salvador va ser regidor del 2011 fins a l'octubre de 2014, quan va deixar el partit molest per la posició del PP amb la llei de l'avortament. Va passar a ser regidor no adscrit uns mesos fins que va deixar l'acta l'abril de 2015 per encapçalar la llista de Vox a Barcelona. Ignacio Garriga i Ariadna Hernández també eren militants del PP de Sant Cugat i van anar a les llistes municipals del 2007 (de 7 i de 8 respectivament).
Bruno de Salvador va ser regidor del PP a Sant Cugat i va passar a cap de llista de Vox a Barcelona el 2015 / Foto: Cugat Mèdia
Un altre vincle entre Vox i Sant Cugat és que la número 4 de la llista de Vox per Barcelona el 2015 era Rosa Pich Aguilera, familiar de Juan Pich Aguilera, el presidenciable de Vox a l'EMD de Valldoreix aquest 2023.
I com a curiositat final, a les eleccions al Congrés dels Diputats de 2019, Javier Ortega Smith va votar a la Sala Canigó de Sant Cugat perquè en aquell moment estava empadronat a la ciutat perquè volia presentar-se al Parlament, i per fer-ho cal estar empadronat a Catalunya. Tot i això, Ortega Smith no va acabar anant a la llista de Garriga el 14 de febrer de 2021.
DECLARACIONS
Magali Robin
Igual és un vot de queixa, de protesta perquè durant quatre anys el govern actual no ens ha escoltat com a barri, ni a Can Cabassa ni a Mas Gener. Potser és un vot de, no m'escolteu, doncs voto a l'extrem.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Xavier Rius Sant
Ara ha tret bons resultats en part per l'enfonsament de Ciutadans, i pel votant benestant de classe alta que vota Vox. Vox treu vots a Catalunya és a dos àmbits totalment diferents: barris de blocs de pisos de l'immigració espanyola dels anys 60. I l'altra és zones com Sarrià de Barcelona, amb gent castellanoparlant molt conservadora, votant del PP o de Cs.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Steven Forti
Hi ha una problemes estructurals als quals l'extrema dreta a la seva manera ofereix una resposta, i oferir una resposta no vol dir que aquesta resposta sigui democràtica, però l'està oferint.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Marcos Rodríguez
Vox és el contrari, és molt clar amb el que opina a tot arreu. A la gent li agrada la transparència i aborda els problemes sense complexes. Tenim aquest problema i la manera d'afrontar-lo és aquesta. I Ciutadans no era clar en alguns aspectes.