Més recursos per fer front a l'increment de desnonaments, sensellarisme i pobresa
L'Ajuntament ha augmentat aquest mandat les ajudes, els pisos socials i els programes per evitar l'exclusió residencial
El tinent d'alcaldia de Drets Socials, Marco Simarro / Foto: Ajuntament
Política
Publicat el 28/mar/23 per Anna González
L'Ajuntament, a través de l'àmbit de Drets Socials, ha reforçat aquest mandat les polítiques per evitar l'exclusió residencial. Els recursos s'han incrementat especialment en les ajudes per a necessitats habitacionals, que s'han multiplicat per sis, i en el fons d'habitatges socials, que ha crescut fins als 97, el 17% de tot el parc públic del municipi. La intenció del consistori és augmentar-lo fins al 25%. Tot plegat per donar resposta a l'increment de les emergències habitacionals, com els desnonaments, les dificultats per pagar la hipoteca o el lloguer i el sensellarisme.
A Sant Cugat, el 10% de la població té dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca i gairebé el 50% presenta dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge principal, segons dades del baròmetre inclusiu del 2020. És a dir, el 18,4% de la ciutadania pateix una situació d'exclusió social i l'habitatge és el seu problema principal. Una situació que s'ha agreujat amb la pandèmia i que ha requerit incrementar els recursos municipals per evitar l'exclusió residencial d'una part de la població.
Això es fa notar en el pressupost destinat a Drets Socials, que ha crescut aquest mandat un 60%, dels 5,96 milions d'euros del 2019 als 9,56 del 2022. Bona part d'aquests recursos han anat a parar a polítiques per fer front a les emergències habitacionals.
És el cas de les ajudes per evitar el risc de pèrdua de l'habitatge. 184 unitats familiars, amb 296 persones beneficiàries, han rebut aquests ajuts el 2022. En total, s'hi han destinat més de 300.000 euros, lluny dels 43.000 del 2019, quan es van atendre 27 unitats familiars. Tot i així, són menys que durant els anys de pandèmia.
Evolució de les ajudes / Foto: Ajuntament
També s'ha registrat durant aquest mandat un increment de les necessitats d'allotjament temporal. Només durant el 2022, s'ha donat resposta a 144 unitats familiars. Es tracta de casos derivats de desnonaments, de situacions de sensellarisme i de famílies pendents de l'adjudicació d'un pis social per part de la Mesa d'emergències.
Evolució dels allotjaments temporals / Foto: Ajuntament
I és que en el darrer any, els Serveis Socials han detectat fins a 41 desnonaments al municipi, un important increment respecte al 2019, amb 29. Tot i així, es tracta d'una problemàtica especialment invisibilitzada, com també ho és el sensellarisme, una altra situació d'exclusió residencial que s'ha incrementat al municipi, passant de les dues persones detectades per Serveis Socials el 2019 a les 49 del 2022.
Per fer-hi front a aquest agreujament de les problemàtiques vinculades a l'habitatge, l'Ajuntament ha incrementat un 40% el fons social d'habitatges, dels 69 del 2019 als 97 actuals. Això implica que el 17% del parc immobiliari públic del municipi (561) està destinat a emergències socials i la intenció del consistori és incrementar aquesta xifra fins al 25%.
És la Mesa d'emergències, un espai creat aquest mandat, qui valora i decideix sobre cada cas. Durant el mandat, s'han adjudicat gairebé una cinquantena d'habitatges socials per a situacions d'emergència. Actualment, només hi ha una família en llista d'espera, i en aquests casos l'Ajuntament ofereix una alternativa d'allotjament temporal.
Per evitar haver d'arribar a situacions com aquestes, l'Ajuntament va posar en marxa el 2020 el punt d'assessorament al lloguer, per acompanyar i guiar legalment aquells llogaters amb dificultats.
Atencions del punt d'assessorament al lloguer / Foto: Ajuntament
"No és només una qüestió de conjuntura, sinó de com s'aborda l'emergència habitacional. No només des de les situacions d'urgència, sinó també des de la previsió i una política activa.", ha afirmat el tinent d'alcaldia de Drets Socials, Marco Simarro, qui ha posat com a exemple les mesures per ampliar el parc públic d'habitatge i els projectes impulsats aquest mandat com el programa 'Primera Llar', que ja compta amb dos pisos, o el de llars compartides, que suma tres habitatges.
Polítiques per al proper mandat
Simarro també ha apuntat cap a les línies de futur en polítiques per evitar l'exclusió social com l'adquisició d'un habitatge temporal d'urgències de caràcter municipal, la compra a través del tanteig i retracte de més immobles i el desenvolupament de noves promocions d'habitatge assequible.
A més, tot i escapar-se de l'àmbit competencial municipal, ha apostat per la regulació dels preus del lloguer, l'impuls de bones pràctiques entre les immobiliàries i establir un règim sancionador, una via que s'està explorant, però que requereix recursos.
DECLARACIONS
Marco Simarro
No és només una qüestió de conjuntura, sinó de com s'aborda l'emergència habitacional. No només des de les situacions d'urgència, sinó també des de la previsió i una política activa.