Aragonès demana a la missió de l'Eurocambra 'arribar fins al fons' de l'espionatge amb Pegasus
Entre els presumptes ciberespiats amb Pegasus, hi ha quatre santcugatencs
Imatge de Pere Aragonès a la reunió amb eurodiputats / Foto: ACN
PolíticaPublicat el 21/mar/23 per Acn
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat aquest dimarts a la missió de l'Eurocambra que investiga l'ús de programaris com Pegasus a la UE 'arribar fins al fons' del 'Catalangate'. En la trobada amb els eurodiputats, Aragonès ha denunciat que l'espionatge és 'un altre episodi de la guerra bruta' de l'Estat contra l'independentisme. 'Alguns creuen que la defensa de la unitat d'Espanya està per sobre dels drets fonamentals', ha dit el president de la Generalitat, tot demanant 'l'empara i resposta' que ha dit no estar rebent per part de les autoritats espanyoles. Entre els dirigents que presumptament han estat ciberespiats amb aquest programari, hi ha quatre santcugatencs: l'eurodiputada Diana Riba, l'advocat Andreu Van den Eynde, el director de l'Oficina del President Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i l'exconseller Damià Calvet.
En la reunió amb els eurodiputats en el marc de la missió a Madrid per l'espionatge amb Pegasus, Aragonès ha denunciat que el 'Catalangate' és un "episodi més de repressió" contra l'independentisme, cosa que "posa en qüestió la qualitat democràtica de l'Estat". "Exigim saber la veritat", ha dit el president, que ha demanat a la missió de l'Eurocambra "l'empara i les respostes" que ha dit no està rebent de les autoritats espanyoles.
Aragonès ha demanat saber qui és el responsable de l'espionatge i qui i on són les dades i ha apuntat que ara mateix no té "cap certesa" que no estigui sent espiat. "(L'espionatge) no és aliè al conflicte polític", ha insistit. Davant les preguntes dels eurodiputats, el president ha remarcat que l'espionatge s'ha fet sense que hi hagi cap procés judicial contra ell i ha respost a les demandes dels membres de la cambra sobre per què no ha portat el seu telèfon a la policia. "Deixar-lo a qui t'ha espiat?", ha dit Aragonès, tot subratllant que cal una tercera part "neutral i imparcial" per examinar els telèfons.
Espionatge transfronterer
Per la seva banda, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha explicat a la delegació d'eurodiputats que va ser espiada quan residia a Bèlgica i s'ha preguntat si les autoritats belgues en tenien coneixement. "Aquesta situació mostra que cal regular els programaris a nivell europeu", ha remarcat. La consellera d'Acció Exterior ha denunciat que, des del punt de vista personal, l'espionatge és "una forma de repressió" i que des del punt de vista polític "no tot és acceptable" i és una "línia vermella que s'ha traspassat".D'altra banda, Serret ha criticat la "manca de compromís" del govern espanyol per donar una resposta a les víctimes i garantir que no torni a passar i ha reivindicat que el 'Catalangate' és un afer europeu. "La seguretat nacional no pot justificar tots els mitjans", ha defensat la consellera.
Finalment, el regidor a l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall ha reclamat "tenir justícia" i garanties que l'espionatge no es torni a repetir. "El silenci clamorós (del govern espanyol) és la major evidència del caràcter polític (de l'espionatge)", ha reivindicat. A més, el candidat a l'alcaldia de Barcelona ha assenyalat que tampoc té cap garantia que ara mateix no estigui sent espiat.
Trobada amb víctimes
Aragonès, Serret i Maragall s'han reunit amb la delegació d'eurodiputats com a representants de les víctimes de l'espionatge a l'independentisme. La trobada ha estat marcada per la polèmica perquè Junts ha retret a ERC que les tres víctimes siguin del mateix partit.Davant els laments de tots tres que els eurodiputats no es puguin trobar amb més víctimes, el president del comitè de l'Eurocambra sobre Pegasus, Jeroen Lenaers, ha dit que es reuneixen amb el màxim de víctimes que poden. "Hauria estat interessant tenir-ne més", ha reconegut el popular, tot remarcant que la missió no es pot allargar i que s'han de trobar amb diferents actors en només dos dies.
Intervencions dels eurodiputats
En les seves preguntes als tres representants, la ponent del comitè, Sophie In't Veld, s'ha interessat per la diferència entre els 18 espiats reconeguts per part del CNI i pel caràcter transfronterer del cas de Serret. També ha preguntat si els espiats donarien els seus dispositius a la policia per examinar-los.Al seu torn, l'eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido ha reivindicat la "qualitat democràtica". "Espanya és un estat de dret i una democràcia forta", ha defensat després de les intervencions d'Aragonès, Serret i Maragall. L'eurodiputat del PP també ha acusat l'independentisme de tenir contacte amb Rússia i ha insistit que a Espanya "no es persegueixen ideologies, sinó delictes".
L'eurodiputat del PSOE Ibán García del Blanco també ha afirmat "que a Espanya no es persegueixen idees, sinó delictes", mentre l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha posat sobre la taula la idea que l'Europol sigui la tercera part neutral per examinar els dispositius.