Marco Simarro (CUP): 'Algunes crítiques les hem d'entomar i els pressupostos han d'estar a l'hora'

Cugat Mèdia tanca el cicle d’entrevistes als portaveus dels grups municipals amb el portaveu de la CUP, Marco Simarro, que s'estrena com a flamant nou cap de llista de la CUP per a les eleccions municipals del 2023. El també tinent d'alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància fa autocrítica amb el previsible nou retard amb el pressupost, explica el debat intern intens que la CUP ha tingut amb la polèmica construcció de l'edifici de La Mirada i també parla d'habitatge i sobre què ha fet i què no aquest govern municipal.

Aquesta setmana a la CUP heu fet públic que tu seràs el futur cap de llista per a les eleccions del 2023. Des de quan tu internament vas decidir que agafaries aquesta responsabilitat?
El 2019, en el moment que et plantegen anar a la llista en llocs de sortida, ja potser hi albires una possibilitat perquè tenim limitació de dos mandats i sempre intentem generar una certa continuïtat. Tot i així, després te n'oblides, i quan va haver-hi el relleu de la Núria, amb la lògica de feina, estava disposat a entomar la responsabilitat. I amb l'experiència adquirida a la regidora aquests anys, crec que és positiva la continuïtat.

Quins consells t'ha donat la Núria Gibert?
De la Núria me n'emporto un aprenentatge bestial. Amb la Núria s'aprèn cada dia, poques persones tenen tanta lucidesa com ella, i el consell ha sigut poder estar al seu costat tres anys, i ho agraeixo moltíssim. Poques persones hi ha amb la seva intuïció i intel·ligència política.

El Marc Simarro del 15-M fa 11 anys s'imaginava aspirar algun dia a l'alcaldia?
El Marco Simarro del 15-M portava el cabell més llarg... [riu]. No, no m'ho imaginava en cap cas. Sempre havia tingut inquietud social i política, però el 15-M va ser un 'he d'anar a algun lloc a compartir això amb algú i a fer alguna cosa'. Dir que tot està molt malament està bé, però cal implicar-se i organitzar-se, i el 15-M és un esclat que ens va servir a molts. Però en aquell moment no sabia ni que seria votant de la CUP.

És el primer cop que la CUP es presenta a Sant Cugat sense cap aliança, la darrera era Procés Constituent, per què?
És un motiu molt simple. No és tant una idea de solitud de 'hem perdut alguna cosa pel camí', té a veure amb el fet que Procés Constituent, que també va néixer arran del 15-M, ara mateix ja no té un nucli actiu, i diferents persones de PC ara formen part de l'assemblea de la CUP. Per exemple, Francesc Colom, que anirà de 5 a la llista, és un d'ells. No hem perdut res, s'han integrat a CUP Sant Cugat.

El dia de la presentació vas dir que el pacte amb PSC i ERC havia sigut una "excepcionalitat" per acabar amb 32 anys de govern convergent, però que ara voleu anar més a l'esquerra. Com es tradueix això? Substituir el PSC pels comuns?
No és tan això, tot i que l'aritmètica dels números o l'afinitat amb els partits hi és. Per nosaltres la conjuntura poderosa de poder entrar en un govern va ser una excepcionalitat, però no com una excepcionalitat que no es pugui donar mai més, sinó que en aquell moment era necessari fer un trencament a 32 anys de model convergent. En aquell moment vam prendre la decisió per aquest motiu, i ara de cara al 2023 la lògica d'excepcionalitat juga un altre paper i nosaltres aspirem a ampliar la nostra representació al ple per poder-nos plantejar anar més a l'esquerra i fer un Sant Cugat que sigui més per tothom.

Podria ser que ells vulguin repetir tripartit però canviant la CUP pels comuns?
De portes endins tots potser preferim unes opcions o unes altres, ens les hem dit a la cara en algun moment, però el que hem pogut fer fins ara és important, en especial en les nostres àrees. Ara, per seguir a dins, ens cal la certesa que podem anar més enllà, i per això necessitem més regidors, i això no ho sabrem fins al maig.

És més còmode per un partit com la CUP estar a l'oposició? Durant els tres anys i mig que dueu de mandat, sovint parleu de les contradiccions que us genera governar...
La Núria sempre deia que 'mantenir-te ferm en els teus principis segurament et fa incapaç d'incidir políticament en la realitat material, que és la que vols canviar'. A l'oposició estem còmodes en el nostre relat i el nostre discurs més ideològic. És l'espai que a la CUP li és més confortable perquè el dit que ens assenyala sovint no és dels teus: 'vosaltres que sou tan d'esquerres com pot ser que estigueu fent no sé què'. Hi ha moments que creiem que per incidir en la realitat i canviar les coses cap a la direcció que creiem i és la positiva per la majoria de la gent, s'han de prendre decisions. I sí, hem entomat moltes contradiccions i haurem de fer autocrítica. Com a CUP la fem constantment, tot i que igual no arriba més enllà i potser haurem de ser més explícits.

Posa'm alguns exemples de coses que heu votat a favor a contracor?
Votar coses que han arribat al ple... no ens hem trobat situacions molt clamoroses que hàgim hagut de votar a contracor. De fet, hi ha hagut moments que hem aconseguit retirar algun punt per parlar-lo millor perquè vagi a ple en les condicions que ens sentim còmodes. Hem exercit aquest poder de la contradicció i hem optat demanar retirar algun punt.

Hi ha gent que creu que si la CUP no estigués al govern, estaria a les manifestacions de SOS Bosc Volpelleres, s'equivoquen?
Ara com ara s'equivoquen, però no s'equivoquen en la intuïció perquè és un debat que hem tingut internament. A l'assemblea de la CUP i els moviments socials que ens són propers ens ho pregunten. Fa temps que ens qüestionàvem si estàvem anant en la bona direcció. Però tenint en compte que el conflicte passa per donar sortida a una escola pública necessària, que existeix des del 2016 en unes condicions quasi lamentables, i havent avaluat totes les possibilitats i emplaçaments alternatius, aquesta és la decisió que s'havia de prendre, tot i ser conscients que no és la més desitjable. No prenem les decisions a la babalà. I el tema de l'emergència climàtica a la ciutat té moltes arestes i té un abordatge més universal.

En els tres anys de mandat no s'ha aprovat el pressupost a temps, i el del 2023 es podria prorrogar, com va dir el Pere Soler aquí. La culpa dels retards és perquè costa posar d'acord els interessos dels tres partits de govern?
Podria ser, i en aquest tema volem aprofitar per ser una mica més crítics. S'ha de ser més solvents a l'hora de tenir un pressupost en un termini correcte, a principi d'any. Una cosa és l'any d'un canvi de govern i el segon any hem tingut la pandèmia, però el tema és molt millorable. No sé si és tant una qüestió de no posar-nos d'acord, tot i que a vegades sí, perquè tenim tres regidors i els fem valer, i per exemple, en l'àmbit dels Drets Socials i Ciutadania hem collat per augmentar en la capacitat econòmica de l'àmbit. Algunes crítiques les hem d'entomar i els pressupostos han d'estar a l'hora.

Saps quan es podrà saber alguna cosa del pressupost 2023?
A les alçades a les quals estem no diré res que tothom pugui intuir. Nosaltres som partidaris de tenir un pressupost aprovat en uns terminis mínimament raonables. És cert que pot passar el que sigui al maig, i un any electoral té unes implicacions no tan importants. Però deixar un pressupost enllestit és una feina que per nosaltres hauríem de fer.

Una de les crítiques de l'oposició, i que serà camp de batalla electoral, és el poc habitatge que heu construït en aquest mandat. Hi ha moltes coses preparades, però s'ha construït poc. La pandèmia és l'únic argument per justificar que no s'ha fet prou? L'habitatge era un pilar del pacte de govern 2019.
Qui diu que no s'ha posat un totxo durant quatre anys és una persona que està fent demagògia. Si coneixes els processos administratius dels temps que és tard en adquirir una parcel·la si no la tens, fer un projecte i construir-lo, això en quatre anys no es fa. I aquí, amb un exercici d'honestedat, al principi de mandat vam donar unes claus d'uns pisos que venien d'un mandat anterior, i això és normal. Planificar i construir habitatge suposa entre sis i vuit anys. Ara s'han posat en ordre moltes qüestions procedimentals i urbanístiques per avançar en la promoció d'habitatge públic que l'anterior pla Promusa no incloïa. Hi ha un pla que diu que el 2025 i 2026 s'acabaran moltes promocions noves. I al marge d'això s'està fent una feina d'acupuntura urbanística per intentar incidir en les noves promocions privades. Quan un privat vol fer un edifici ens ha de demanar permís, i nosaltres podem donar-lo sense més o seure i negociar per guanyar sòl públic o habitatges protegits, i això s'està fent en una vintena d'espais de la ciutat des de l'àrea d'Urbanisme. I una altra cosa que hem de fer és recuperar sòl públic, que la ciutat se l'ha venut. També hem tirat molt de la llei de tempteig i retracte, molt més que en el mandat anterior. Calculem que haurem incorporat al parc públic uns 25 pisos a final de mandat.

Això dels processos administratius que has dit que entre que projectes i dones claus d'un pis passen vuit anys, algú us pot dir 'això no ho sabíeu en campanya i quan vau fer el pacte de govern?'. Sou víctimes de les promeses que vau fer i ara us les retreuen?
Jo crec que sí ho sabíem, però qui prometia en campanya al voltant de 700 pisos durant el mandat, encara recordo els tríptics, era Junts per Sant Cugat. Ells saben que això era mentir. Nosaltres hem fet una aposta de campanya claríssima en la qüestió de l'habitatge, i potser som presoners d'haver generat una expectativa en relació amb una qüestió sagnant per a la població. L'habitatge és un vehicle empobridor per a la meitat de la població local segons dades del baròmetre inclusiu, però això no vol dir que no hi haguem ficat tot el que hem pogut. L'abordatge s'ha de fer des de diferents fronts, i al final tots queda en quants totxos s'han posat i quants no.

En el Pla Habitatge 2030 que heu fet aquest govern es diu que el 2030 hi haurà un 10% d'habitatge públic. Però mirant els números, i escoltant la roda de premsa que va fer el Francesc Duch fa una setmana, deia que si no es cobrien les vies de tren no es podria fer res de tot el que s'està plantejant, que eren 4.000 habitatges, dels quals 1.600 protegits. Aquests 1.600 formen part del 10% que es vol tenir el 2030, però Duch deia que ca n'Ametller tardaria entre 15 i 20 anys, per tant, els números no quadren.
Amb això et dono la raó. El desenvolupament urbanístic previst per Ca n'Ametller és un procés d'incidència pública i política. Tot allò està en mans privades i el que fem és un canvi de planejament perquè si allà s'hi desenvolupa, es faci amb criteris de ciutat sostenible i alhora garanteixi el 50% d'habitatge públic de tot el que es faci allà. Cal cobrir les vies, i això implicarà altres administracions i pot tardar entre 5 i 10 anys tot procés de posar-se d'acord i avançar cap aquí. És cert que això va per més llarg, però nosaltres estem treballant per modificar el planejament perquè si algú desenvolupa allà, hi hagi un percentatge d'habitatge públic com mai no hi ha hagut en aquesta ciutat.

De Ragull Centre fa temps que no se'n parla, el següent pas és aprovar la requalificació del sòl. Té data per arribar al ple?
No, sé que està en procés.

Dilluns vam conèixer l'estudi de la UAB de substitució poblacional. No diu res que no se sabés, però ara l'estudi hi posa dades i números concrets. Es pot aturar això des d'un ajuntament?
És molt difícil i necessitem molt més temps i molt més suport, això no ho nega ningú. És una tasca titànica, però des d'un ajuntament s'hi pot incidir. L'estudi diu el que molts intuíem. La ciutat està feta per atreure aquest tipus de demanda, i aquest gener pressió en aquelles persones que tenen menys diners. I el que em preocupa molt de l'estudi és que les persones joves amb menys estudis són les que estan sent centrifugades i és preocupant. Estem generant a la llarga una ciutat homogènia que no és desitjable. I sobre què es pot fer, s'ha d'incidir en l'habitatge com explicava abans; fer polítiques actives perquè la gent no perdi l'habitatge; lluitar perquè l'habitatge estigui regulat perquè el preu no pugi segons la voluntat del mercat; o trobar fórmules per compactar la ciutat. Quan dic compactar, que la gent no s'espanti, no es tracta de fer torres, però sí que es poden tocar ordenacions urbanístiques. Per exemple, unes zones unifamiliars passin a ser bifamiliars. El que hi hagi zones poc denses generen una ciutat molt cara que només se la pot permetre un tipus de persones. També és cert que és una ciutat que ja està molt acabada i hem topat amb això.

Ara que parles de ciutats verticals o horitzontals, el rebuig que va haver-hi amb el primer Ragull Centre, un rebuig polític, però també ciutadà, en el fons el debat era aquest: 11 plantes sí o no.
Nosaltres estem convençuts que hi ha una emergència que és l'habitacional i la residencial. Ens agradaria tenir altres instruments a l'abast per resoldre aquesta qüestió, però no els tenim. I opcions com Ragull Centre vol dir incidir des de l'administració pública amb tota la intencionalitat política d'atacar aquesta emergència per treure 72 habitatges públics, que implica fer edificacions més altes. Per nosaltres el debat no és estètic, tenint en compte l'emergència, el debat és com podem resoldre i reduir aquesta emergència habitacional que ens afecta a tots. L'imaginari santcugatenc d'una ciutat que ens encanta, una ciutat jardí a l'estil nord-americà, té unes derivades molt cares ecològicament i econòmicament. Si no compactes la ciutat, sempre serà molt cara.

Si els tipus d'interès, la inflació i els costos energètics no afluixen, tem una onada de persones que no podran pagar els serveis bàsics ni l'habitatge?
Ja ens està passant. La gent de Serveis Socials s'hi està deixant la pell, i els tècnics ja ens avisaven que anéssim amb compte amb la postpandèmia i quan acabin les ajudes de l'Estat. Això ha anat passant i ha augmentat la demanda. Hem passat de fer una despesa a final d'any de 4,5 milions a uns 9. I ha passat per dos motius, per la voluntat política de fer-ho i perquè la situació d'emergència ha anat pujant. I ara és possible que creixi més per tots els elements que has dit. Quan diem que volem anar més a l'esquerra vol dir això, prioritzar més on posem els diners.

Aquesta realitat de Sant Cugat està molt invisibilitzada.
En aquesta ciutat el que s'ha fet és tapar el problema de la pobresa o del risc d'exclusió. Prova d'això és que es va fer un baròmetre de la inclusió el 2017 on es veuen aquestes dades de desigualtat, i aquest estudi no es va presentar mai. Quan hem fet el següent baròmetre d'aquests l'hem publicat, perquè el primer pas per abordar una situació de desigualtat és reconèixer-la i posar-hi tots els mitjans per resoldre-la. Abans no se'n parlava i ara sí.

A l'estiu, en una entrevista aquí com a alcalde accidental, va dir que farien una guia de Drets Socials, és a dir, un manual d'instruccions dels serveis de l'ajuntament. Com està?
La guia la començarem a repartir els primers mesos del 2023, ens hem endarrerit una mica, cert. La idea és que la gent sàpiga els recursos que tenim a la ciutat, és el dret a la informació dels recursos públics. Serà una guia gruixuda que arribarà a les bústies de totes les cases, com ja hem fet amb la guia de la gent gran.

RECUPERA LES ENTREVISTES ALS ALTRES PORTAVEUS DELS GRUPS MUNICIPALS:

DECLARACIONS

Marco Simarro

En aquest tema volem aprofitar per ser una mica més crítics. S'ha de ser més solvents a l'hora de tenir un pressupost en una termini correcte, a principi d'any.

Your browser doesn’t support HTML5 audio