Inicia sessió 
Registra't
Són dos àmbits molt potents que estan fent molta feina i que també gràcies a l'equip tècnic he tingut una posada al dia molt fàcil que espero que hagi entorpit el mínim en el desenvolupament de les dues àrees.
Per què es va decidir el fer al pas i passar a la política institucional?
El pas que va fer la Núria és un pas natural per dos temes. Per un costat perquè som persones que no ens dediquem de forma professional a la política de per vida, de forma militant sí, però. I també perquè és positiu que tota l'assemblea pugui agafar experiència, perquè aquella gent que agafa experiència de gestió la torna després a l'assemblea. Qui havia de substituir la Núria havia de ser una persona de la llista, i vam estar mirant qui podia. Jo personalment m'ho agafo amb molta il·lusió i ganes d'aportar a la ciutat tota l'experiència que pugui tenir en altres projectes que he fet, i també retornar a l'assemblea tot el que m'ha aportat. Al final és un exercici de responsabilitat, il·lusió i ganes.
La participació ha estat una de les reivindicacions de l'acció de govern. Com qualificaria el grau de participació que ofereix l'Ajuntament a la ciutadania?
Cada cop més es va en la línia de donar eines perquè la gent que vulgui participar trobi un encaix còmode i adequat al seu moment vital. Aquest ventall d'eines participatives serveixen a l'Ajuntament per rebre el retorn de què funciona més i què menys i cap a on s'hauria de tirar. S'ha aterrat als barris algunes polítiques que abans eren a nivell de ciutat, s'han potenciat els Consells de Barri, s'han portat els pressupostos participatius als barris i ara es farà la primera Assemblea Ciutadana. Aquesta serà un ens més de participació i és l'ens més important a nivell de ciutat de participació ciutadana.
Té sentit crear un nou òrgan si ja existeix el consell de ciutat o les taules de participació? Què aportarà de nou aquesta Assemblea Ciutadana?
Aquesta Assemblea està plantejada, en primer lloc, com un espai per a la ciutadania. El Consell de Ciutat és el major òrgan representatiu de la ciutadania, aquest és el major òrgan participatiu perquè cada ciutadà hi pot assistir a nivell individual. I després, mentre els Consells de Barri són representatius dels barris, a nivell de ciutat hi ha temes que són transversals a tot el municipi, i en els quals és important que la ciutadania pugui expressar la seva paraula i que l'Ajuntament pugui recollir les opinions, i aquesta és la funció principal de l'Assemblea Ciutadana.
El primer que abordarà aquest nou espai és quin ús ha de tenir la finca de Torre Negra. Fa 10 mesos que el consistori és oficialment el propietari. D'aquí en sortirà la decisió final?
És una consulta, però és una consulta en majúscules. Tenir un espai com aquest on tens un gruix important de la ciutadania, són unes opinions i reflexions que l'Ajuntament ha de tenir en compte totalment.
De fet, molts dels anuncis del mandat han anat acompanyats de la intenció de definir-los a través de processos participatius. És el cas també del desenvolupament de Ca n'Ametller? Per què vincular la participació en un procés urbanístic?
La participació ha de ser una cosa transversal a la resta d'àmbits. Primer perquè estem en una democràcia i nosaltres volem aprofundir cada vegada més en la democràcia. També perquè volem apropar les decisions i la governança compartida entre administracions i ciutadania. I a part, també, és molt més òptim que siguin les persones sobre el terreny les que et diguin com viuen un tema, cosa que ajuda a no fer passos en fals i a orientar més la teva acció política.
La participació, tal com l'expliques, forma part de la cultura de la CUP, però no tots els partits polítics ho veuen igual. Aquí és un la CUP Sant Cugat està volent posar més el seu segell polític en l'acció de govern?
La CUP intenta posar el seu segell polític allà on pot posar-lo. Nosaltres tenim un programa polític, no enganyem a ningú, sabem on anem i sabem què volem aconseguir. Tant a Participació, Joventut, Drets Socials, Transparència i Municipalitzacions intentem posar el nostre segell. I òbviament, quan intentem fer coses conjuntes amb altres àmbits, també. Ara, jo no puc respondre quin el concepte de participació que té cada un dels partits, però el que sí que puc dir és que no sé per quin motiu els partits no haurien de voler fomentar la participació en una societat que cada cop va en aquesta línia: la governança compartida i en posar les ciutats en el centre de poder de decisió per millorar la qualitat de vida de les persones.
La participació és especialment important als barris. Als consells és habitual la queixa d'un dèficit d'inversions en els barris perifèrics de la ciutat? Revertir això és una prioritat per a l'equip de govern?
Ha de ser-ho. Els pressupostos participatius aquest any han deixat de ser grans obres de ciutat que generaven competència i malestar entre els veïns de diferents zones perquè sortís la seva proposta, ja que havien de competir amb tot el municipi. El fet d'haver-los aterrat a nivell de barri, es nota que la participació és molt millor, de molta més qualitat i molt més cooperativa. Ajuda a assenyalar problemàtiques dels barris i propostes de millora.
En aquest mandat s'han eliminat pròpiament les partides de lliure disposició i moltes de les demandes es vehiculen a través dels pressupostos participatius. Com estan funcionant? La gent dels consells ho ha entès?
Jo crec que sí. Costa canviar hàbits, però sí. Just ara estem en ple procés de priorització de propostes dins els consells de barri, i les sensacions que tenim és que la gent bé i participa.
S'està treballant en una modificació del reglament dels consells de barri, en què consistirà?
El reglament actual és del 2017 i ja està desactualitzat. Han passat uns quants anys i les formes de participació s'han ampliat. La pandèmia ens ha ensenyat unes formes de participació que són vàlides, a més que es fan taules sectorials i grups de treball específics. També tenim nous canals de participació com els Telegram de barris o els butlletins que acosten a la gent, ja que com més informació, més capacitat de decisió. La idea és agafar tots aquests elements que ja estan funcionant, però que no estan inclosos en el reglament.
La Floresta, per exemple, ha anat més enllà i ja treballa en un Consell de Poble, una manera de dotar el territori de més autogovern. Com serà el seu funcionament?
El consell de barri de la Floresta va detectar una sèrie de límits en el seu funcionament i es va fer un treball amb l'Ajuntament i amb els àmbits de moltes reunions durant molt de temps per mirar d'acordar un nou encaix i la nostra voluntat és donar-hi resposta.
En què consistirà?
La forma concreta l'acabarem de valorar, ara hi ha una proposta. Es tracta de diferències organitzatives a nivell de comissions, de relacions amb la presidència i les regidories, per aprofundir en això de la governança compartida. La idea és vehicular les demandes de la Floresta d'una manera més directa amb l'administració.
És l'únic consell de barri que vol aquest plus d'autonomia? Us podríeu trobar que després vingui les Planes i demani el mateix?
Nosaltres estem oberts a qualsevol demanda de qualsevol consell de barri. Ha sigut la Floresta qui ha fet la petició i la portem treballant des de fa molt de temps per arribar a aquestes conclusions. Qualsevol altre barri que plantegi la voluntat d'anar més enllà, estem oberts a parlar i donar la solució més adient. L'objectiu del nou reglament dels consells és incloure més flexibilitat de què hi havia fins ara.
Tot plegat podrà estar en marxa abans d'acabar el mandat?
La nostra voluntat política és que sigui així.
Quina valoració fa de les polítiques dirigides als joves de la ciutat? Als consells hi ha prou participació?
Hi ha hagut un creixement de les polítiques de joventut en aquest mandat. Tenim un 80% del compliment del Pla Local de Joventut, pandèmia inclosa. La pandèmia ens va obligar a ajornar els temes d'oci alternatiu, que ara estem reprenent. I coses que ja s'han desplegat, com per exemple el Parc Jove de Nadal que vam estrenar l'any passat, i que dona resposta a una franja d'edat que no s'havia cuidat prou, que és l'etapa de 12 a 18 anys. Fa poc vam renovar el consell de joves amb participants d'aquesta edat, amb dues tasques ben clares: la diagnosi de la coeducació en els instituts del municipi i els pressupostos participatius específics per als joves. Permetre que els joves puguin decidir sobre una partida econòmica equivalent a la d'un consell de barri també ajuda a implicar el jovent i a millorar la participació.
Com s'arriba als joves que podrien participar però no estan organitzats en entitats?
Hi ha diverses línies. La primera és l'Oh!Ficina Jove al Casal Torreblanca on tenim unes quantes assessories de temes acadèmics, de mobilitat... que permeten que els joves, quan tenen una inquietud, saben que poden venir aquí i els respondrem. Això és un primer pas que ens apropa al jovent, i després hi ha activitats amb entitats, el Parc Jove de Nadal que he comentat, també les de Festa Major. És difícil, el context postpandèmia no ha ajudat, però s'estan tirant diverses línies i entenem que això és una cosa a llarg termini que s'ha d'anar treballant cada dia.
Quins projectes d'oci per a joves esteu treballant?
Hem reprès la col·laboració amb el torneig nocturn de futbol 7 que organitza la Penya Blaugrana, i nosaltres com a Joventut aportem tota una sèrie d'activitats en clau lúdica i formativa per fomentar bons hàbits de salut. Aquest és un projecte que ve de fa anys, que amb la Covid es va truncar i que ara reprenem. I en aquesta línia, també volem començar a treballar altres activitats d'oci alternatiu juvenil.
Són força deures sobre la taula i queden set mesos per a les eleccions municipals. Després d'aquesta primera experiència com a regidor, té la intenció de tornar a estar en la llista electoral de la CUP?
Això no depèn de mi...
...però t'agradaria?
A mi el que m'agradaria és que la línia que estem engegant continués. Nosaltres no pararem de fer feina perquè hi hagi eleccions, no ens posarem en mode preelectoral. La millor manera de fer campanya és demostrar que tirem projectes endavant i que fem feina. A mi el que m'agradaria no és sortir jo, sinó que aquestes polítiques continuessin, amb això em dono per satisfet. La decisió la prendrem a l'assemblea i de manera col·lectiva i col·legiada.
Oriol Sànchez
La participació ha de ser una cosa transversal a la resta d'àmbits. Primer perquè estem en una democràcia i nosaltres volem aprofundir cada vegada més en la democràcia.
Oriol Sànchez
Nosaltres no pararem de fer feina perquè hi hagi eleccions, no ens posarem en mode preelectoral. La millor manera de fer campanya és demostrar que tirem projectes endavant i que fem feina.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.