Núria Gibert: 'Ha sigut molt important governar, però el més important és ser útils a la classe treballadora'

Gairebé vuit anys, els darrers tres a l'equip de govern. Aquest és el balanç de Núria Gibert dins la política institucional. Una etapa que l'exregidora de la CUP i extinenta d'alcaldia ha tancat en deixar l'acta de regidora, però, assegura, no és un comiat a la vida política, un àmbit ampli al qual se sent vinculada, ara i de nou, des de segona fila, l'activisme i la militància. És la seva manera de ser, defensa Gibert, qui s'autodefineix com a 'militant, independentista, feminista i comunista'. La membre de la CUP marxa del govern i del plenari amb una defensa a la feina feta, assumint alguns errors, però amb el convenciment que és el moment dels 'relleus'. Cugat Mèdia torna a la plaça de Pep Ventura, on l'exdirigent va concedir la seva primera entrevista al mitjà, per parlar de passat, present i futur de Núria Gibert.

Com dèiem ha deixat els càrrecs, però abandona la política o només la part institucional?
La política està en tot. La política és com ens relacionem, quins anhels tenim individuals i col·lectius. Seguiré militant perquè penso que és de les poques fórmules que tenim per construir col·lectivament coses que ens semblin millor i ens facin millor la vida. En cas de no fer-ho, segurament no estaria més tranquil·la. Estaria a casa trista igual, preocupada, però sense fer res. Per mi fer política és una forma d'entendre la vida.

És més dur del que pensava governar?
Sí.

En què ho ha notat?
Per exemple, en dificultats que no m'imaginava i que ens han pres molt de temps com la gestió del personal i qüestions de la mateixa maquinària. També en la frustració que genera fer coses i pensar que són molt innovadores, transformadores i que tenen una capacitat d'impacte molt important; i adornar-te que la gent no les coneix i no les rep amb el mateix entusiasme que tu les has fet. Així i tot, ho assumeixo com una responsabilitat pròpia. Segurament no ens hem explicat prou i calia explicar-ho més i fer la traducció política.

Sempre ha defensat el pacte de govern. Quina diferència hi ha entre els governs anteriors i l'actual?
Moltíssimes. El canvi de rumb gràcies a l'eliminació de la cultura clientelar, i, per tant, d'organitzar i ordenar moltes de les coses que es feien de cara a les entitats. Al meu àmbit, particularment, ha suposat un gir de 180 graus. Hem passat de 5 milions d'euros pressupostats a gairebé 10 milions d'euros executats. Això són moltíssimes polítiques socials d'un impacte molt important, però també una lògica de participació molt més horitzontal i hem encetat projectes que tenen una petjada ideològica com la internalització del servei de grua, els treballs amb l'aigua o la mirada de priorització del servei públic per sobre de qualsevol altra consideració.

Jo crec que ha sigut un canvi de paradigma. I hi ha coses que s'han de consolidar, però hi ha coses que han arribat per quedar-se.

Creu que això ho percep la ciutadania?
Penso que molta sí. Quan ets regidor molta gent t'explica coses i en el meu àmbit he rebut molts inputs en aquest sentit. Potser no és el que més es parla perquè hi ha temes que estan invisibilitzats i, a vegades, parlem més del paviment o dels concerts de Festa Major, però són temes que tenen impacte molt profund en moltíssima gent. Sí que és cert que els temes que han monopolitzat aquest mandat han sigut uns altres.

Fer política amb ideològica a àmbit local és tot un repte perquè moltes vegades la gent s'informa pels mitjans nacionals. La feina dels regidors és dir: saps que l'emergència climàtica és un perill que s'ha d'assumir?, saps que hi ha una contaminació a la ciutat que mata 50 persones a l'any? Quan tens aquest diàleg més proper és quan la gent et diu que sí i endavant.

Són motius suficients per repetir aliances?
S'haurà de veure la correlació de forces. Són motius poderosos per haver fet el que hem fet. De cara al futur, cal veure els acords programàtics, que és el principal. Com a partits no ens podem posar d'acord com a partits perquè tenim moltes diferències de marc ideològic, de funcionament. En la concreció del programa, i sempre que vagi en una línia de consolidació i sigui ambiciós ... Bé, és una línia que hem treballat, però igualment s'ha de plantejar en el seu moment.

Ha sigut molt important governar, però el més important és ser útil al conjunt de la classe treballadora. Hem de veure en quin lloc som més útils.

Sembla que lamenta que, a vegades, el focus s'hagi posat en altres tipus de polítiques
Penso que en algunes coses s'ha frivolitzat com amb la torre Ragull o amb la qüestió de l'habitatge. Ens diuen 'no posareu ni un totxo nou'. Hem adquirit habitatges i estem fent una batalla per l'increment de l'habitatge públic que m'hagués agradat veure-la en els últims 32 anys de govern. Segurament molts dels meus amics i del meu entorn no hauria hagut de marxar de la nostra ciutat. Per tant, no frivolitzem amb la torre Ragull perquè és, t'ho miris com t'ho miris, una victòria, és l'11% del parc d'habitatge públic existent.

Em sembla que han estat malintencionats. Segurament hi ha coses que hem fet malament i està bé admetre-ho, però hi ha temes que han sigut molt superficials. Quan sento que la gent diu 'Sant Cugat està més brut que mai', penso: però això és amb el que us quedeu de tot el que hem estat fent? Les beques menjador, els ajuts als casals d'estiu, l'increment del servei d'atenció domiciliària, una línia de feminismes amb perspectiva de gènere als pressupostos, a urbanisme, la prevenció de les violències... Potser són coses més etèries, però apel·lo a aprofundir en les polítiques que hem estat fent.

En el seu àmbit, que ha estat al capdavant de Drets Socials i Igualtat, ha valgut la pena?
Sí. Estic molt orgullosa. L'altre dia fèiem una xerrada i ens explicaven que Serveis Socials és una regidoria que els responsables polítics normalment no volen agafar perquè no dona rèdit social perquè són temàtiques invisibilitzades. La pobresa i l'exclusió social són coses que el capitalisme ens diu que són de perdedors. En canvi, des de la CUP l'assumim sempre que podem i tenim opció de governabilitat. Ens sembla que és bàsic fer aquest viratge de l'assistència a la garantia de drets, és un camí de no retrocés. Em sembla que és un àmbit on es poden fer moltes coses i té un impacte molt gran en la vida de les persones. Això és molt potent en l'àmbit polític.

Què ha passat llavors?
La nostra xarxa de cura social és una xarxa que podem utilitzar tots. Tots ens farem grans, tots requerirem aquesta assistència, tots serem dependents en un moment o altre. Tots podem passar un moment de dificultat. Tenir la seguretat que hi ha uns serveis públics que vetllen perquè en els moments de dificultat l'administració hi és, és una de les grans fites d'aquest sistema. S'han de protegir perquè hi ha qui els vol devaluar, reduir i que sigui una cosa marginal i només s'atengui als més vulnerables.

Tothom pot necessitar la institució en algun moment. Em sembla lògic entendre-ho així i defensar-ho així.

Digui'm una decisió de la qual se sent especialment orgullosa.
Moltes. Estic molt orgullosa de tota la feina feta a feminismes. Estic molt orgullosa de l'inici de la cooperativa de cures. També de tota la feinada feta amb les xarxes comunitàries que van sortir de voluntaris, una feina comunitària pública superinteressant. Molt orgullosa del que s'ha fet amb la gent gran com el Consell de Gent Gran. Era una anomalia tenir un Consell d'Infants i no un de gent gran, que és un 12% de la població.

De moltíssimes coses estic contenta i no només del meu àmbit. De la creació de l'últim consell de barri, dels pressupostos participatius més honestos... moltes decisions em fan sentir orgullosa de la feina que hem fet.

Ara traspassa aquesta cartera a Marco Simarro. Què li agradaria veure abans d'acabar el mandat?
Tot el que tenim projectat i a mitges. Tenim un catàleg de serveis de polítiques socials que ha de veure la llum i ha d'arribar casa per casa, la cooperativa de cures, el projecte participatiu de la residència pública, l'augment de places al centre de dia... Hi ha moltes coses que tinc moltes ganes de veure.

Són gairebé 8 anys com a regidora, els últims 3 a l'equip de govern. Algun error?
Ui, molts (riu). Sí, hem comès errors. Els hem comès també a l'oposició. Per exemple, un mal càlcul. Sempre hem estat molt crítics amb el verd urbà i el pressupost que suposa. Ara hem fet una cosa més austera perquè Sant Cugat no sigui Escòcia i estigui més integrat al Mediterrani, però la mateixa realitat ens ha fet mutar en aquest sentit. Tenim una emergència climàtica que les ciutats que no tinguin verd urbà seran invivibles. Hem fet un canvi d'enfocament perquè moltes ciutats s'estan plantejant ara com van ser construïdes i com ho faran perquè l'asfalt no les faci arribar a 46 graus i nosaltres és una cosa que tenim. Hem de veure com això s'equilibra en una balança de tantíssims diners que ens costa.

Quin diria que ha estat el percentatge d'execució dels compromisos electorals amb els quals es van presentar?
Del nostre programa és molt alt, dels nostres àmbits. És un percentatge molt alt i les coses que no hem pogut fer és perquè ho havien plantejat de manera molt etèria o eren d'àmbit supramunicipal.

Digui'm un percentatge.
No em creuràs, però un 95%. Ens falta la municipalització de l'aigua, però en Drets Socials i Participació gairebé tot.

En quin moment creu que està la CUP a Sant Cugat?
És una assemblea molt potent, històricament molt potent. La pandèmia ens va fer mal com a moltes entitats i partits. Necessitem discutir, contraposar...

Entrar a govern, no poder-nos veure presencialment... han estat dos anys difícils, però tenim una entrada molt gran de militants, tenim un relleu generacional important i gent que políticament és molt bona. En aquest sentit, el relleu és plàcid i fàcil. Crec que és un molt bon indicador de salut.

Llavors, per què marxa?
Perquè toca i està bé, és saludable. És una de les nostres premisses principals en la participació política, si no et desclasses, perds la perspectiva de vista. És important ser de la classe a la qual serveixes. Qui té el cul llogat no seu on vol. Si és el teu modus vivendi i has de pagar la hipoteca amb allò, difícilment portaràs la contrària al partit.

És un bon moment per fer el relleu. Entrar al govern ofereix un bon nivell d'aprenentatge, de la institució, de les persones, és molt més gran que quan ets a l'oposició.

La CUP encara no té cap de llista a les eleccions municipals. Alguna preferència?
(Riu). Així en aquest format, aquesta pregunta no l'havia sentit. Vull que sigui una persona que se senti acompanyada pel conjunt de l'assemblea, que estigui disposada a agafar moments de reflexió i que tingui molta energia per dedicar. Ha de saber a qui està servint. Qualsevol dels meus companys ho faria bé. Tinc les meves preferències, però no ho penso dir.

Per què aquesta precaució abans de dir un nom?
El que passa és que el moment de fer les llistes és un moment molt solemne per a nosaltres, precisament, perquè és un parèntesi en la teva vida personal i laboral, i li estàs demanant un favor molt important a aquesta persona. Vull donar-li aquesta solemnitat perquè crec que la mereix. Li estàs demanant una implicació molt gran, que doni la cara pel conjunt de militants. Li estàs demanant que posi un parèntesi a la seva vida laboral, que això a vegades no és tan fàcil d'entendre. Quan nosaltres marxem d'aquí, laboralment és complex.

No vull posar més pressió a la persona que ho agafi, sigui qui sigui ho farà bé i estic convençuda que tindrà totes les companyes i companys al costat per poder-ho fer de la forma més tranquil·la i plàcida.

Es va sentir així quan es va posar al capdavant de la CUP de Sant Cugat?
Sí, soc una mica emocional. Tot ho passo pel cor. M'he sentit molt acompanyada, si no no ho hauria fet. Que els teus companys, als quals admires i respectes, diguin "vull que siguis tu" és de molt impacte i una responsabilitat molt grossa.

Em vaig sentir molt acompanyada, però el que a mi em va passar és que vaig ser mare dos dies després de les eleccions. No vaig poder participar tant en els espais col·lectius i em va aïllar una mica.

Va ser un procés similar quan va decidir ser portaveu nacional de la CUP?
Sí. Jo era regidora i per entomar una tasca al secretariat nacional havia de comptar amb el vistiplau de l'assemblea. Ho vaig plantejar així i els hi va semblar bé. A Sant Cugat sempre hi ha hagut molta tradició de participació en els òrgans nacionals, al final és una suma per al projecte.

Fer coincidir la maternitat amb aquestes etapes polítiques ha suposat molts dilemes?
Molts i per moltes qüestions. Una responsabilitat política, com nosaltres ho entenem, no és una feina, és una cosa que faràs uns anys, que has de fer al màxim nivell i amb la màxima dedicació i la màxima implicació perquè és la responsabilitat més alta a la qual pots optar.

Això va en contradicció amb fer una criança com m'hagués agradat, com han reivindicat les dones i la classe treballadora, amb una baixa, podent dedicar més hores. Hem de donar exemple, però, per altra banda, tampoc no som treballadors. És diferent. Aquest debat sempre hi ha sigut.

S'hi veu de nou al capdavant, a primera fila?
No. De moment, no. Jo hi aniré on digui el projecte. Hi crec molt en el relleu polític i crec que és molt interessant que hi hagi noves mirades, noves maneres de fer al capdavant. Això imprimeix aires frescos. Està bé que hi hagi aquest relleu, és el nostre ADN polític.

Soc, militant, soc independentista, soc feminista i soc comunista i faré allò que els moviments en els quals participi creguin que haig d'estar. Penso que hi ha molta gent boníssima en tots aquests moviments, no només a la CUP, i està bé que també assumeixin responsabilitats. Estaré en una molt feliç segona fila.

Com serà aquesta segona fila?
Com la resta dels meus companys, amb una participació perseverant en les qüestions que facin falta. Intentaré aportar des de l'experiència perquè el fil no es desfaci i des de l'optimisme de la voluntat.

Crec que les forces transformadores i revolucionàries com la nostra han de dir, han d'assumir i han de fer per aconseguir polítiques que vagin en bé de tothom i revertir aquelles que imperen.

Consells per als que agafen el relleu?
Que no perdi de vista el nostre horitzó que és la servitud de les classes populars. No hem d'acontentar ningú més. Que descansi tot el que pugui, que tingui vies d'escapament...

Quants consells, no volia donar cap. A mi em van dir: menja molta verdura i molta fruita. Així que mengi bé i dormi tot el que pugui.

S'ho ha aplicat?
No gaire.

DECLARACIONS

Núria Gibert

Com a partits no ens podem posar d'acord perquè tenim moltes diferències. Però sí en la concreció d'un programa. És en la línia que hem treballat però ho hem de plantejar. Ha sigut molt important governar, però el més important és ser útils a la classe treballadora.

Your browser doesn’t support HTML5 audio