Curiosa 'agenda del reencuentro'. Veiem que la repressió que estem patint des de fa molts anys, policial i judicial, ara també és lingüística. A Catalunya, si alguna llengua està patint les conseqüències de la globalització per ser minoritària és el català. Per tant, hauria de ser llengua reforçada, no minoritzada encara més, imposant-li restriccions.
Des del Govern estem molt preocupats per la deriva de l'Estat espanyol de no protecció del català. Per tant, treballarem per fer tot el possible perquè el català sigui preservat i defensat, sobretot a l'escola. En els propers dies prendrem decisions sobre aquest tema.
La desobediència està sobre la taula?
No descartem cap acció en un tema tan important com el català, que mereix tota la nostra atenció. En tot cas analitzarem el detall de la sentència i prendrem les mesures necessàries per preservar el català com a llengua social i de cohesió al nostre país, com a instrument de consens. Entenem que un TSJC, des de la perspectiva d'una petició de molt poques famílies, no pot modificar el que ha estat un dels grans consensos d'aquest país al llarg de tota la democràcia.
Un altre dels temes de la setmana ha estat les llicències d'edat que tenen alguns treballadors del Parlament, amb què poden estar els últims anys de la jubilació cobrant el sou íntegre sense treballar. Què n'opina, de l'escàndol? Fins a quin punt els polítics no han reaccionat davant d'aquesta investigació periodística?
L'únic que puc fer és felicitar la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, perquè per primera vegada una presidenta del Parlament posa fi a uns privilegis que no es podien entendre de cap manera. Això de poder cobrar sense treballar i, a més, amb alguns dels sous que hem conegut, és evident que no era admissible. La ciutadania no ho admet, però tampoc els que hem conegut aquesta informació, com jo mateix.
Això feia molts anys que durava i és incomprensible que no s'hagués resolt abans. Borràs ha estat contundent amb la presa de decisions.
Com a vicepresident vostè és la cara visible d'un dels dos partits de la coalició de govern, de Junts per Catalunya. Un dels grans problemes de coalicions anteriors era la coordinació. Estan funcionant els mecanismes de coordinació?
Primer, voldria desmitificar això que els governs de coalició han de ser governs sense cap discrepància. Si algú troba al món algun govern de coalició on no hi hagi diferències, que me'l porti. Només cal veure al govern espanyol les polèmiques entre el PSOE i Podem, que són setmanals.
En el cas del Govern de Catalunya, és veritat que hem tingut diferències en aquesta legislatura -no gaires i controlades i sempre amb educació-, però això forma part també del fet que són dos partits amb agendes polítiques que en alguns casos no coincideixen. Podem parlar, per exemple, de la diferència quant a la taula de diàleg. Nosaltres hem acceptat que hi hagi una taula de diàleg i enteníem que en l'acord amb ERC, en la primera part de la legislatura, exploraríem aquesta via, però evidentment amb les persones que puguem o vulguem designar, i que mai pogués existir un veto. Vetar Jordi Sànchez o Jordi Turull ens sembla que no és un bon començament. En cap cas hem vetat membres d'ERC o del PSOE.
Malgrat les diferències, el Govern està governant, funciona. Les meves relacions amb el president Aragonès són bones. Estic satisfet de com avança la legislatura.
Insisteixo: que algú em porti si hi ha algun govern de coalició sense discrepàncies. Si no, podem mirar el de Sant Cugat, on segur que també tenen divergències en alguns projectes de ciutat i, segurament, és normal. L'important és que es puguin canalitzar les diferències, que la sang no arribi al riu i es trobin solucions.
Anem als temes que afecten Sant Cugat. Amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat es destinen 12,5 milions en inversions a Sant Cugat. Les dues partides més grans: la reforma del parc empresarial de Can Sant Joan i la construcció de l'escola La Mirada.
També podria dir-li la compra dels 12 nous trens de FGC, que faran que passem a una freqüència de pas de trens de 2,5 minuts a l'estació de Sant Cugat. És evident que no només són per a Sant Cugat, però tenen un impacte directe en la ciutadania. Convertir això en gairebé un metro és una inversió molt important.
També hem estat arreglant la carretera de la Rabassada. Hi ha partides en inversions més generals que també tenen impacte en projectes concrets de Sant Cugat.
Què s'hi vol fer, a Can Sant Joan?
Una de les primeres actuacions (i serà aquest any; tenim el projecte fet i els permisos per part de l'Estat) serà urbanitzar, vianantitzar i fer més segur el pas que hi ha entre les dues rotondes per sota de l'autopista AP-7, la del Leroy Merlin i la del Centre Comercial. Així, les persones que usen aquest pas en bicicleta o caminant ho puguin fer de forma més segura i endreçada. És una de les principals actuacions de cara a la ciutadania de Sant Cugat i de Rubí, per fer més transitable i més segur aquest pas. És una obra valorada en 1,5 milions d'euros. Ens queda pendent el tràmit urbanístic per part de l'Ajuntament.
També connecta Rubí amb Sant Cugat el camp de golf. Fa uns mesos l'Incasòl i el seu departament van anunciar que es convertiria en un corredor verd. En quin punt es troba?
Aquest febrer hi haurà una reunió amb els ajuntaments de Sant Cugat i de Rubí i també amb la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf per començar a parlar del projecte de naturalització i definir els usos concrets. Això també forma part del compromís que vaig adquirir perquè sigui un parc interurbà. Ara hem de parlar com ha de ser.
Jo espero que totes les parts posin de la seva part per trobar un projecte de consens; tothom haurà de cedir per la seva part. Quan es vol plantejar un projecte com aquest no s'hi val dir "la meva proposta és la que val". Per tant, espero que tothom abandoni les posicions maximalistes. També s'haurà de parlar de la gestió. Els ajuntaments han estat molt favorables a la proposta del corredor verd. També espero que la plataforma sàpiga sortir de les seves posicions maximalistes per entendre que estem fent un esforç per convertir un espai. Podríem haver pres una altra decisió, però hem entès que un pulmó verd és la millor opció.
Un dels esculls amb els ajuntaments és qui ho paga?
De tot això se n'haurà de parlar. Per això, insisteixo, ara toca arremangar-se. No val desentendre's del projecte o de la gestió. Hem de trobar una solució compartida de com dur a terme el projecte.
La Plataforma Reconvertim el Camp de Golf deia que, quan es va fer l'anunci, es parlava de 60 quilòmetres quadrats per al corredor verd. Què passa amb els 20 quilòmetres restants?
Se n'ha de parlar i no avançarem detalls. Això s'ha de parlar amb els dos ajuntaments. Volem que això sigui sostenible econòmicament. Espero que totes les parts entenguin que hem pres una decisió molt important. És una aposta clara pel medi ambient i pel corredor verd, però que sigui sostenible econòmicament i que també impliqui els ajuntaments.
Un altre tema que aborda Sant Cugat és l'intercanviador de Volpelleres. No depèn de la Generalitat, sinó que dependria de Renfe. Hi ha avenços?
Jo ja era regidor quan es va demanar, quan es van fer les obres de rehabilitació de l'estació de Renfe de Coll Favà, que no es fes i que es traslladés a la cruïlla amb l'estació de FGC. La intermodalitat és fonamental per donar més capacitat i rendibilitat a les línies de tren. Però, com sempre, el govern espanyol va decidir tirar pel dret. El resultat és que tenim una línia, la de Rodalies, que no funciona com hauria de funcionar. Per això demanem des del Govern el traspàs de Rodalies; és impossible gestionar-les si un no pot decidir sobre les infraestructures, els trens, les estacions, el personal o el finançament.
La proposta que he fet al govern de l'Estat és que, si realment volen fer un traspàs, ha de ser integral, no pot ser de figueta, com el de 2009, on només ens van traspassar la possibilitat de posar els horaris i els preus dels bitllets. Amb això no es pot gestionar Rodalies. Avui un pot veure la diferència de gestió pujant un dia a un tren de FGC i un altre a Renfe. Veurà les diferències en puntualitat, en neteja, en seguretat, en qualitat del servei.
Volem assumir la gestió de Rodalies, però falta que l'Estat vulgui fer un traspàs integral.
Amb les relacions actuals amb el govern espanyol, sembla que s'obre una finestra per parlar-ne. Fins i tot va haver-hi vagues de maquinistes contraris a aquesta possibilitat. En quina carpeta es troba tot plegat?
Hem tingut converses i ens hem donat fins a l'estiu per veure si realment hi ha voluntat de fer el traspàs. Cal fer valoracions econòmiques, veure quin és l'impacte, de quines infraestructures estem parlant... Requereix un temps d'estudi, però no volem que s'allargui més. S'haurà de prendre una decisió i no serà el dia següent. Als 400.000 ciutadans de Catalunya que agafen les Rodalies cada dia no poden seguir amb un servei molt deficitari, on cada dia hi ha incidents. Aquest país no es pot permetre un servei de Rodalies com el que tenim ara.
Si l'Estat no ens ho vol traspassar, cap problema. Però li demanem que faci les inversions i se n'ocupi. No s'hi val no traspassar-lo i seguir en la mateixa situació. És inadmissible. O traspàs o que se n'ocupin.
Aquesta setmana hem vist com s'obria la possibilitat que a les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs s'hi instal·li un hub digital i audiovisual. Ens pot oferir més detalls?
És molt important, això. Aquesta zona és l'última peça del litoral català postindustrial que queda per urbanitzar i decidir els usos. Són unes 100 hectàrees. Des de la meva conselleria hem pres la decisió que aquest espai sigui una continuïtat del 22@, que avui dia és un gran clúster tecnològic, que no para de créixer en ocupació.
És una indústria potent que necessita un referent. Les tres xemeneies formen part, a més, de l'icònic 'skyline' del litoral i entenem que seria un bon lloc per a aquesta operació.
En els propers mesos aprovarem el Pla Director Urbanístic per determinar els usos. Això serà una decisió molt important, perquè vol dir que la decisió està presa, i em pertoca a mi com a vicepresident i conseller de Territori, responsable d'Urbanisme a Catalunya. A partir d'aquí cal començar l'etapa dels projectes concrets que hauran d'anar allà.
Fa un any vam decidir construir-hi el port digital de cables submarins. Avui, el trànsit d'internet circula per cables submarins que connecten els continents. Quan vols transferir informació per la xarxa, connectant-te als Estats Units o a la Xina, això circula per cables que van pel mar. Catalunya encara no té cap connexió intercontinental marina perquè no teníem cap port. Ara el tenim construït i ja tenim un primer cable, de Facebook, que està venint cap a Catalunya. En vindran dos més que estem acabant de lligar.
Això és tan important com tenir un aeroport intercontinental o un port com el Barcelona. Si fins ara havíem de moure mercaderies i persones, ara també bits i megabits, intercontinentalment. I la majoria de serveis d'alta capacitat, com els de l'audiovisual, requereixen d'aquestes infraestructures.
Estem preparant la zona de les tres xemeneies per esdevenir aquest clúster digital i de l'audiovisual que farà d'aquesta zona un 'hub' de referència a Europa.
Vostè va ser regidor de Tecnologia i va abanderar que Sant Cugat fos una 'smart city'. Avui Sant Cugat és una 'smart city?
Cada govern ha de definir les seves prioritats polítiques. Quan jo vaig ser-hi, entre 2005 i 2013, vam creure convenient que Sant Cugat es posicionés com a ciutat ben gestionada, intel·ligent, que utilitza la tecnologia per a la millora dels serveis públics, per exemple en l'enllumenat. Per vies com el carrer Major veurà que les llums s'encenen o apaguen segons si hi passa gent, segons l'hora de la nit, amb l'objectiu de gastar menys llum. O en el cas del sistema de rec intel·ligent, que rega quan no plou, quan està la terra seca...
Una 'smart city' no és més que una ciutat que vol gestionar millor els serveis públics i els recursos. Això és el que vam voler fer i impulsar, i requeria d'una continuïtat. Tinc la sensació que el govern actual té altres prioritats, i és molt respectable. És veritat que llavors Sant Cugat era pionera per ser una d'aquestes ciutats modernes, i l'actual govern té altres prioritats, perquè tinc la sensació que no la veig en el mapa d''smart cities' de Catalunya. En tot cas, és molt respectable. La gent ja jutjarà amb els vots si creuen que aquest tipus d'iniciatives són bones o no.
Parlant de política local, què li ha semblat la retirada de Carmela Fortuny de la cursa per repetir com a alcaldable de Junts per Sant Cugat? Ella va dir que era perquè hi havia dues persones a l'equip que li disputaven el lloc i no volia una lluita interna.
No conec els motius exactes, entenc que és una decisió personal i absolutament respectable. En les dinàmiques polítiques electorals, cada partit té els seus processos. Estem a un any i mig de les municipals i els partits hauran de decidir els seus candidats. Forma part de la normalitat de la democràcia.
De moment només hi ha dues persones de Junts que s'han postulat per ser alcaldables: els regidors Josep Maria Vallès i Carles Brugarolas. A qui votaria dels dos?
Just ara a Junts per Catalunya hem aprovat el reglament per les candidatures de les eleccions municipals. Per tant, vol dir que ara engegarem el procés per decidir quins han de ser els candidats a tots els municipis de Catalunya. El reglament és molt clar: per a ciutats amb més de 50.000 habitants caldrà fer un procés de primàries. Ara és la direcció qui decideixi quan es fan i en quines decisions. En aquests moments és prematur parlar de candidats quan encara no s'ha ni plantejat quan seran i com. Quan arribi el moment, ja prendré les meves decisions.
Segur que Junts no tindrà problemes per trobar els millors candidats per recuperar l'alcaldia de Sant Cugat.
Li faria il·lusió ser alcalde de Sant Cugat?
Jo ara estic molt concentrat fent de vicepresident. Penso que és l'honor més gran que puc tenir, dirigir les polítiques de Junts al Govern, per avançar cap a la independència. Ara la meva prioritat absoluta és fer bé la meva feina; sempre he sigut així. No he estat persona de voler tenir tres o quatre responsabilitats a la vegada. Ser vicepresident ja és molta feina. No em plantejo cap altre repte que no sigui aquest.
La vida és molt llarga i poden passar moltes coses i, per tant, no vull fer cap pronòstic de futur. La vida canvia i es produeixen canvis, com els que hem vist en altres anys. Però, insisteixo, ara només tinc al cap fer de vicepresident de Catalunya, que ja és tot un honor, una responsabilitat que mai no hagués imaginat tenir com a santcugatenc.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.