Suport del ple a la immersió lingüística a les escoles catalanes

Suport al model d'immersió lingüística a les escoles catalanes. Aquest posicionament ha unit els tres partits independentistes del ple en dues mocions per adherir-se al manifest de Somescola.cat i rebutjar la sentència que obliga centres educatius a fer un mínim del 25% de les classes en castellà. De la seva banda, Ciutadans i la regidora no adscrita, Munia Fernández-Jordán, hi han votat en contra, mentre que el PSC - que havia presentat esmenes- s'ha abstingut en els dos textos.

CONSULTA AQUÍ LA MOCIÓ D'ERC-MES

CONSULTA AQUÍ LA MOCIÓ DE JUNTS I LA CUP-PC

Les dues mocions han permès els diferents grups municipals marcar el seu posicionament respecte al model d'immersió lingüística als centres educatius.

Des d'ERC-MES, proposants de la moció d'adhesió al manifesta de Somescola.cat; la regidora Gemma Aristoy ha defensat que el català ha de ser una llengua de cohesió per al conjunt de la ciutadania. De fet, ha dit Aristoy, la seva defensa ha de ser transversal. "Aspirem a la plena normalització de l'ús de la llengua catalana", ha destacat la regidora republicana, qui ha posat com a exemple la immersió lingüística a les escoles com un model pedagògic d'èxit. Per això, ha fet una crida a la seva defensa i a blindar el consens existent.

En la mateixa línia, la portaveu de Junts per Sant Cugat, Carmela Fortuny, ha advertit que "la normalització del català es veu amenaçada". Fortuny ho ha exemplificat amb el fet que el 28% de l'alumnat no fa servir mai o gairebé mai el català a l'escola. És per això que considera que s'està atacant el gran consens social i ha fet una crida a "fer pinya" per la llengua.

Junts per Sant Cugat ha presentat la segona de les mocions, juntament amb la CUP-PC. La seva portaveu, Núria Gibert, ha valorat que l'Ajuntament es posicioni al costat del sistema educatiu i de la immersió lingüística, de la qual ha dit que no és només un consens social, sinó també pedagògic. Tot i així, ha recordat que "l'atac a la llengua no és nou", ja que dona vots a la resta de l'Estat.

De la seva banda, el portaveu del PSC, Pere Soler, ha posat l'accent en què la "llengua ha de ser un instrument de cohesió i no de discordia" i ha lamentat que s'utilitzi com a conflicte. En aquest sentit, ha defensat el model, que "és d'èxit" i que té el català com a llengua vehicular a les escoles sense excloure el castellà. "Hi erem, hi som i hi serem", ha concretat Soler.

En canvi, Ciutadans i la regidora no adscrita s'hi han oposat frontalment a les dues mocions. Munia Fernández-Jordán ha assegurat que els textos aprovats no parlen de llengua, sinó de "xenofòbia". "Parlen d'una llengua al servei d'un projecte polític, nacionalista i excloent, i, per tant, no democràtic", ha afirmat la regidora no adscrita, qui ha assegurat que l'objectiu del model català és crear ciutadans de primera i de segona.

Una visió compartida pel portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, qui ho ha exemplificat amb els polítics que defensen aquest model però matriculen els seus fills a centres privat o concertats. "És un model nacionalista, que no català", ha afirmat Ciprian, que ha assegurat que Catalunya està a la cua de les comunitats autònomes en resultats acadèmics.

El posicionament de Ciutadans i de la regidora no adscrita ha generat el rebuig frontal de la resta de partits proposants de les mocions.