Natàlia Garriga (consellera de Cultura): 'La repressió no s'ha acabat, per això hem de seguir pensant en la taula de diàleg per aconseguir l'amnistia'

Natàlia Garriga (Barcelona, 1969) és la consellera de Cultura des del mes de maig d'aquest any. Viu a Sant Cugat des del 2005 i el seu nom va saltar per primer cop als mitjans de comunicació el 20 de setembre de 2017 quan la Guàrdia Civil va escorcollar el seu pis de Coll Favà buscant proves de la seva participació en el referèndum. Quatre anys després continua acusada, ara només per malversació, i pendent de judici al TSJC. En aquesta entrevista a Cugat Mèdia parla d'aquell escorcoll, de la repressió de l'Estat, la taula de diàleg, però també dels objectius de la seva conselleria: el hub audiovisual, el Pacte Nacional per la Llengua i arribar al 2% del pressupost per a Cultura.

MIRA-HO A CUGAT TV

Va arribar a Sant Cugat l'any 2005 com molts altres barcelonins que van creuar Collserola. Què hi buscava i què hi ha trobat?
El que volíem era trobar un habitatge prop d'una de les dues feines, jo treballava a Barcelona i el meu marit a Sant Cugat. Vam mirar les dues opcions, i al final l'any 2003, com molts barcelonins, com dius, vam comprar sobre plànol un habitatge a Coll Favà. Estem molt contents. Ja fa 16 anys que vam venir i hem trobat una ciutat, sobretot pel meu fill, que és un santcugatenc de cap a peus, ja que va arribar amb 2 anys i ja en té 18. Per a ell Sant Cugat és la seva ciutat, ha anat a l'escola i l'institut aquí. Aquí ho he trobat tot, una ciutat referent cultural, una ciutat que ens dona molts avantatges, i a mi poder estar a prop de Barcelona, on m'hi passo moltes hores.

Com és la seva vida com a santcugatenca? Imagino que des que és consellera hi fa poca vida...
Fa molts anys que faig uns horaris molt expansius. L'any 2007 vaig començar a fer de gerent de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC), i això vol dir que tens un horari laboral de matí i després tots els actes culturals de vespre gairebé cada dia de la setmana. Abans de les 8 del matí ja he marxat de casa i molts dies arribo cap a les 12 de la nit. I ara com a consellera encara més. El món cultural professional fa als actes entre setmana, però el no professional els fa el cap de setmana, per tant, són set dies a la setmana, i moltes hores.

Al maig va rebre la cartera de consellera de Cultura de la mà d'una altra santcugatenca. Es coneixien abans?
Sí, ens coneixem de fa molts anys. Ella era diputada al Parlament i jo gerent de l'ICEC, per tant, ens havíem trobat en molts llocs i havíem parlat, negociat, compartit un munt de coses. Va ser un traspàs molt fàcil, ella ho va posar tot molt fàcil, i jo també. I es va notar perquè els periodistes ens ho van dir.

Vostè va ser detinguda el 20 de setembre de 2017 quan era directora de serveis de la Secretaria General de Vicepresidència. Què se suposa que va fer per a l'organització de l'1-O per ser detinguda? De què l'acusen concretament?
En aquest moment l'acusació que tinc és per malversació. Tot va començar el 20 de setembre a les 8 del matí, on em van fer una entrada i registre al meu domicili aquí a Sant Cugat, i després em van portar a la comissaria de Travessera, on vam passar la nit al calabós. A mi i a altres ens van deixar anar l'endemà, altres hi van passar més dies. Tota aquesta causa ha passat per diferents fases, i aquests moments, com que soc aforada des que soc consellera, la meva causa està passant del jutjat 13 al TSJC. Al 13 l'acusació és per malversació ara per haver pagat coses que ells consideren que eren pel referèndum, cosa que no és certa i així ho intentarem acreditar.

Quines coses eren?
Unes factures per un espai que estàvem rehabilitant al costat del CTTI (Centre De Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació)...

Que és on se suposa que hi havia el cervell informàtic del referèndum, no?
Ells [la Guàrdia Civil] deien que aquell espai serviria per fer el recompte de vots, i evidentment no va ser així. És la causa que tots coneixem del jutjat número 13, que és tan complicada i dispersa alhora.

Com membre del Govern en aquell nivell [directora de serveis de la Secretaria General de Vicepresidència] l'havien advertit o preparat per si l'anaven a detenir per l'1-O?
No, en cap cas. La direcció de serveis d'un departament és com la gerència, ve a ser qui porta els recursos humans i la gestió econòmica d'una conselleria. El que tens delegat és el pagament fins a certs nivells, i per això ningú ens havia advertit de res. A mi segur.

Ara la causa passarà, com ha dit, del famós jutjat número 13 al TSJC. En quin punt està exactament ara?
L'han acceptat, però ara han de decidir si m'incorporen a la causa que tenen oberta al TSJC el Josep Maria Jové i el Lluís Salvadó, o vaig sola. La veritat és que no tenim cap notícia des de fa un parell de mesos, no en sabem res.

I parlant de detencions, com a membre de l'actual govern de la Generalitat, com va viure i com valora la detenció dijous passat de l'expresident Carles Puigdemont a l'Alguer? Van ser 24 hores d'un cert desconcert, però sembla que acararà en un no res.
Primer de tot, ara molt contenta que el president Puigdemont torni a estar a Brussel·les i pugui seguir la seva tasca com a eurodiputat, que és el que li pertoca. La repressió, com a molts els ha passat i a ells també estan a l'exili, no ha acabat. Estem veient diverses fórmules, però és evident que o ha acabat i per això hem de seguir pensant en aquesta taula del conflicte i aconseguir l'amnistia per a tots els exiliats i represaliats.

Dels dos partits que formen el Govern de la Generalitat, uns creuen que la detenció de Puigdemont confirma que taula de diàleg amb el govern espanyol no serveix de res, i en canvi des d'ERC creieu que reafirma que té més sentit que mai.
La taula de negociació és d'allà on no ens hem d'aixecar, ja que si algun cop aconseguim l'amnistia serà en aquesta taula. L'amnistia i el dret d'autodeterminació que ens ha de dur a poder decidir què volem nosaltres mateixos. Nosaltres ho creiem així. En cap cas ens podem aixecar nosaltres d'una taula de negociació, és molt important ser-hi, i en tot cas que s'aixequi l'altre, però nosaltres mai.

Cada cop hi ha menys catalans que tenen el català com a llengua habitual. Com es pot aturar aquesta davallada, que en altres països amb llengües minoritàries ja sabem com acaben?
Aquesta legislatura farem el Pacte Nacional per la Llengua. Aquest pacte nacional ens ha de servir per seure amb tots els partits polítics de forma serena, i sense cap tipus de crispació, per analitzar on som i quines actuacions hem de fer de manera immediata. Fa 40 anys, durant la transició, ens vam comprometre entre tots a dues coses: que la majoria de gent coneixeria el català i que aquest el podríem fer servir en tots els àmbits. Doncs això encara no ho tenim. És evident que han passat un munt de coses, la globalització, la immigració, l'audiovisual ara tampoc ens ajuda. Però el que hem de fer ara és seure tots i avaluar el moment actual. El primer que hem de tenir és dades. Tenim una primera enquesta de l'ajuntament de Barcelona, que diu que només el 28% dels joves té el català com a llengua d'ús, però hem de tenir totes les dades possibles. Hem de poder anar al metge i parlar en català, anar a la justícia i fer servir el català. Nosaltres com a Govern començarem a fer coses internes de cada departament, ho hem d'analitzar tot perquè el català és cosa de tots.

Defensar la llengua catalana en alguns sectors es confon amb l'independentisme. Això li està fent mal a la protecció de la llengua?
És exactament això. Hem de seure com a mínim els mateixos que vam seure fa 40 anys, que som molts, més del 80% del Parlament, i treure el tema del conflicte. I crec que ens hi trobarem perquè els partits creuen que ha de ser així.

Una llei que pot suposar una estocada més per al català és la Llei de l'Audiovisual que s'està tramitant al Congrés, que no exigeix de moment, que les plataformes en streaming de pel·lícules i sèries tinguin un percentatge mínim de contingut en la nostra llengua. Serà una negociació dura amb el govern espanyol?
El que és evident és que serà una negociació i ja ho està sent. La llei s'havia de portar a un consell de ministres i es va aturar, per tant, ja ho està sent. Per nosaltres és bàsic que el català estigui a les plataformes, ha de tenir visibilitat. Aquesta llei de comunicació audiovisual només preveu un percentatge mínim per a la producció local, i a més preveu que d'aquesta producció local ha de ser el 50% en castellà o, o, en una altra de les llengües oficials de l'Estat. Aquest 'o' nosaltres no els podem permetre, perquè si només ho fan en castellà ja compleixen. Per tant, per nosaltres això és molt important i ho negociarem fins al final.

Segurament es barrejarà amb la negociació dels pressupostos de l'Estat, no?
Possiblement, estem en un temps que és molt possible que passi això.

Un altre dels reptes del departament és fer de Catalunya un pol d'atracció de l'audiovisual amb la creació d'un hub. Com avança aquest projecte? Per quan pot ser una realitat?
Per a nosaltres el hub audiovisual, o el Catalunya Media City com el comencem a anomenar, és un projecte que va aprovar la CORECO, la comissió de reactivació econòmica que va tenir el Govern l'any passat, és un dels projectes aprovats l'any passat perquè pugui tenir fons Next Generation. Nosaltres considerem que el sector audiovisual és tractor d'altres sectors culturals, amb molt volum de facturació, amb 14.000 persones treballant-hi actualment, i per tant, ens imaginem aquest hub per atraure producció internacional. Ens l'imaginem amb platós grans, perquè ara a Catalunya no tenim platós, només tenim el Parc Audiovisual de Terrassa i ja estan plens, però també ens imaginem innovació, col·laboració entre start-ups, intel·ligència artificial, i tots treballant junts. Això ens pot posar a primer nivell europeu, que això és el que necessitem.

Per posar-li data, però li haurem de trobar ubicació. S'ha parlat de la ubicació a Les Tres Xemeneies a Sant Adrià.
És una de les possibles ubicacions, però hi estem treballant. És un projecte molt gran en què hi intervenen diferents agents, des de municipals i privats. Ens agradaria molt que fos a les Tres Xemeneies perquè és un lloc icònic, però poden ser molts altres llocs. Abans em preguntaves també per les dates... Una cosa és la part d'infraestructura, que sí que té uns terminis, però a partir de l'any vinent volem que aquest Catalunya Media City comenci a tenir marca, i farem molts projectes des del departament sota aquesta marca que ja es puguin identificar com aquest pol d'atracció. L'any vinent en el pressupost incrementat que hem de tenir, volem apostar per fer grans produccions audiovisuals en versió original catalana i sèries també, que es puguin internacionalitzar. Aquest hub ha de ser la porta del català per obrir-se al món.

Com que ha dit que no està decidit que sigui a Sant Adrià, li pregunto, m'han comentat que fins i tot Sant Cugat podria estar a les travesses.
Estem veient diverses opcions, no hi ha res tancat. Tampoc hi ha tants espais on fer-ho, on hi hagi un terreny gran i que ja hi hagi el pla director aprovat per no anar a 10 anys vista. Poden ser diversos espais.

I Sant Cugat compleix aquests requisits?
En cap cas ho podem confirmar.

En una entrevista que li van fer al juliol deia que intentarien tenir 100 milions més de pressupost per Cultura el 2022 (de 300 actuals a 400). Com van les negociacions amb el conseller Giró?
Van, i collem moltíssim. Tots els departaments tenim moltes necessitats i el pressupost 2022 tampoc creixerà tant. Jo estic segura que Cultura tindrem un increment important i que es visibilitzarà, ho sabrem en pocs dies, mirarem que sigui el màxim possible. Estem negociant des de fa dos mesos i estem explicant tot el que necessitem a cultura. No és perquè de cop vulguem tenir un 2%, però és que realment el pressupost de Cultura no ha crescut res des del 2011 fins just el pressupost passat. Per tant, aquest any estem arribant als nivells del 2007. Necessitem un increment, el sector ho necessita perquè volem que la cultura arribi a la ciutadania.

Aquest 2%, que s'ha convertit en un lema del sector, i vostès s'hi han compromès. Com ho faran si ningú abans ho ha fet? Si Cultura puja, algú altre haurà de cedir...
No tant cedir, però potser algú haurà de créixer menys. El pressupost de Cultura és petit comparat amb el d'altres departaments. El que sí que és veritat és que al final de la legislatura tindrem el 2%, ens hi hem compromès, i també s'hi ha compromès el conseller Jaume Giró.

Un altre compromís de campanya va ser renovar la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Han avançat amb els altres partits? Cal un terç del Parlament, ja no serveix la majoria absoluta.
Jo crec que ja hi estan parlant. Sembla que portem molts mesos de govern, però només en fa quatre i un ha sigut l'agost, tot i que quasi no hem fet vacances. És bàsic arribar a un acord per renovar la CCMA, ha d'estar legitimada, ha de tenir el suport del Parlament i s'ha de convertir en la ràdio i la televisió que tots volem i desitgem.

Veurem el passaport covid per als espectacles culturals algun dia?
Ho estem parlant al Govern, i és possible. No puc dir gaire cosa més.

Això permetria aixecar per fi els aforaments del 70%.
Salut el que ens recorda cada dia és que el que hem de baixar és la pressió de les UCI. Jo estic demanant a tot el sector cultural una mica de paciència, que aviat canviarà, no sé si amb passaport covid o no, però aviat. És un sector que ha patit molt, però que ha sigut molt responsable, tant dels promotors com del públic.