Junts batalla per desfer un acord del ple per al Ragull Centre que considera 'nul'
La formació presenta sis al·legacions per aturar el conveni amb Ferrer
Imatge de la roda de premsa de Junts per Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Política
Publicat el 2/jul/21 per Anna González
Junts per Sant Cugat continua la seva lluita contra el Ragull Centre. La formació ha presentat sis al·legacions contra el conveni entre l'Ajuntament i l'empresa Ferrer per requalificar els terrenys industrials i fer-hi habitatge, zona comercial i equipaments. Entre elles, el partit considera 'nul' l'acord del ple que va donar llum verda al conveni perquè els informes jurídic i tècnic són anteriors a l'entrada en registre de l'expedient del projecte i, a més, el document tècnic està emès per un càrrec de confiança o assessorament especial, quan la competència és del cap de servei.
En les seves al·legacions, la formació també reitera que és un projecte que trenca amb el model urbanístic de la ciutat, que no justifica una reconversió de terrenys industrials, que tindrà un impacte negatiu en el comerç i en l'ocupació, que no compleix amb els mínims que marca la llei per a habitatge públic i que obre la porta a altres intencions similars de propietaris de sòl industrial de la ciutat.
"No és l'alçada només, que també, és que no volem que es requalifiqui sòl industrial a residencial" ha afirmat en roda de premsa la portaveu de Junts per Sant Cugat, Carmela Fortuny, qui ha incidit que el seu rebuig no és només contra l'aspecte físic del projecte, plantejat amb 11 plantes, sinó contra l'impacte de requalificar uns terrenys industrials quan hi ha altres opcions per fer front a l'emergència habitacional.
De fet, el regidor Carles Brugarolas ha advertit que és un precedent que pot generar efecte crida d'altres operacions similars, fet que provocaria una pèrdua de sòl industrial i, per tant, un risc per a l'ocupació i la vitalitat econòmica del municipi. És a dir, "pot derivar en deslocalitzacions". Brugarolas també ha considerat les intencions de Ferrer i l'Ajuntament "un atemptat a la protecció i la defensa del sector comercial", ja que el projecte preveu una zona comercial que suposarà un "transvasament" de la demanada cap a la perifèria.
Tot plegat, ha lamentat Brugarolas, "sense haver fet els números", ja que no hi ha un estudi econòmic que justifiqui l'interès públic d'una operació que Junts recorda que és a iniciativa privada per implantar, precisament, la zona comercial, com tantes que arriben constantment al consistori.
Per contra, l'Ajuntament obté el 50% del sòl com a públic, fet que permetrà la construcció de 42 habitatges de protecció oficials i 30 dotacionals, a més de 46 de lliure mercat. Per a l'equip de govern, això suposa aconseguir un 60% d'habitatge públic, per sobre del 40% que marca la llei, però que Junts considera que "falta a la veritat".
El regidor Joan Puigdomènech ha assegurat que l'operació està per sota del que marca la llei, en el 35%, ja que els habitatges dotacionals estan en sòl d'equipaments i, per tant, no es poden sumar a la reserva per habitatge protegit que marca la llei.
"No és una discussió ideològica de dretes o esquerres, és una qüestió de bon o mal urbanisme", ha afirmat Puigdomènech, qui ha reiterat que hi ha altres opcions a la ciutat per fer habitatge públic.
Amb tot, per a Junts, aquestes al·legacions són un pas més en les seves intencions d'aturar el projecte del Ragull Centre.
DECLARACIONS
Carmela Fortuny
No és l'alaçada només, que també, és que no volem que es requalifiqui sòl industrial a residencial perquè això ja està projectat a altres punts de la ciutat. Aquest equip de govern és incapaç de desenvolupar allò que ja estava projectat.