Pere Soler: 'Els canvis s'han de notar; tirarem endavant el que queda d'aquest mandat i, suposo, un parell més'

El 15 de juny de 2019 prenia possessió el nou govern de Sant Cugat format per tres partits per primer cop: Esquerra Republicana, Partit dels Socialistes i la CUP. Pere Soler, cap de llista del PSC, es va convertir en el primer tinent d’alcaldia de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport i en aquesta entrevista a Cugat Mèdia fa un balanç d'aquests dos primers anys de mandat. Per un costat celebra haver acabat amb 32 anys de governs convergents, i alhora mostra la satisfacció per haver 'debilitat l'independentisme' evitant el pacte ERC-Junts. Soler reivindica la solidesa del pacte, malgrat les 'discrepàncies internes' i recorda que encara estan treballant amb el llast de l''herència' del govern anterior.

Què recorda del dia del ple d'investidura?
Recordo alegria, recordo (no sé si es podrà dir d'aquesta manera) haver fet història a la ciutat. Després de 32 anys de govern convergent, aquesta ruptura significava molt, no només per als tres partits que estàvem allà possibilitant aquest canvi de ciutat, sinó també per a una generació (o dues generacions) que sempre havíem viscut sota el paraigua d'un govern convergent. Semblava que Sant Cugat era una ciutat inexpugnable per a l'esquerra. Va ser un punt d'inflexió segur per a la ciutat.

Creu que en aquests dos anys la ciutadania ha notat ja aquest canvi?
Crec que s'ha notat, i s'ha notat per la relació entre la ciutat i la gestió. He de dir una cosa, i això és estadística, on hi ha governs d'esquerres, la ciutadania es torna molt més exigent. Diuen "Ara estan els meus...anem a exigir allò que has fet". La ciutadania ha d'entendre que una ciutat, després de 32 anys, és un gran vaixell que comença a virar i comença a poc a poc a fer el viratge tot just ara. I si, a més, en mig tens una pandèmia...ja ni us explico. Per tant, els demanaria una mica de paciència, en aquest sentit, i, evidentment, davant les emergències s'ha de fer front, i crec que hem actuat amb celeritat i amb responsabilitat. Els canvis s'han de notar i tirarem endavant el que queda d'aquest mandat i, suposo, un parell de mandats més.

En aquell ple es va viure una mica de crispació (també molts aplaudiments) pel tipus de pacte, pel moment en què es produïa...Creu que aquella crispació s'ha aconseguit dissoldre o ha canviat de to?
No només aquella crispació, sinó la crispació dels moviments independentistes en els últims anys. Crec que si una cosa ha fet apaivagar una mica tots aquests ànims, ha estat l'actitud del govern de l'Estat en mans del nostre company Pedro Sánchez. Evidentment, els pactes de governs locals, o supralocals, són un exemple. Les forces polítiques miren per aquell àmbit territorial pel qual són elegits per realitzar una bona gestió. En el cas de Sant Cugat tenim un pacte d'esquerres (ERC-PSC-CUP), però, en canvi, a la Diputació de Barcelona el PSC governa amb Junts per Catalunya, o a l'AMB es governa amb quatre forces dispars també (Junts, ERC, PSC i Comuns), és a dir, el territori té aquesta singularitat i, potser, aquí a Catalunya tenim una idea més de pacte. Però no és la primera vegada que hi ha una coalició de tres partits, perquè els governs convergents havien fet govern amb Convergència, amb Unió i el PP, que també es va pactar aquí a Sant Cugat en el primer mandat de Lluís Recoder, (primer va ser CDC, UDC i PP i després CDC, UDC i ERC). El que passa és que era una coalició que ja venien 'matxambrats' d'origen, per entendre'ns. Per tornar al que em preguntes, nosaltres sí que teníem la sensació que estàvem debilitant l'independentisme, però, no ho fèiem per allò, ho fèiem per la governabilitat de la ciutat, que això quedi molt clar.

Quan diu debilitar l'independentisme, a què es refereix?
És evident que quan a l'independentisme hi ha escletxes i uns es tiren en cara als altres que pacten en un lloc amb uns i amb els altres...evidentment, aquí hi ha disfuncions i a ningú se li escapa que al Parlament de Catalunya si hi ha dues forces polítiques que no es poden gairebé ni mirar als ulls són ERC i Junts, i malgrat això governen plegats. Per tant, aquest deteriorament és una mica picar sobre un objectiu comú, pels interessos de la ciutadania.

Un dels acords del pacte, que es va haver de cuinar prèviament, era, precisament, el posicionament del govern de la ciutat, quan es posessin sobre la taula temes relacionats amb la independència a través de mocions. Es va pactar que no seria un motiu de discòrdia i, aparentment, s'ha respectat. Entenc que el tema independentista no ha sigut mai un problema dins la coalició?
No perquè ens coneixem tots i sabem que nosaltres venim a treballar per a la ciutat. Aleshores, jo és el que els hi recomano, que està molt bé parlar de tot, a tot arreu, però el poder de decisió de la ciutat és el que és...llavors, parlar de segons quines qüestions en el plenari municipal...És evident que, tan ciutadans com Cs com Junts, van voler obrir escletxes en el govern presentant mocions a dojo. Que si pancartes, que si independentisme, que si solidaritat amb les persones preses, que si els que han marxat fora del país...bé, doncs no, perquè teníem molt clar que el que ens uneix és un acord de govern per gestionar la ciutat i que, per tant, com que ens coneixem quin és el nostre posicionament fora de la ciutat, doncs això ja ho deixem exclòs i em sembla que al final ja se n'han cansat. No ho han aconseguit i jo crec que ja es donen per vençuts a aquestes alçades.

Com ha sigut la relació entre els tres socis de govern des d'un principi a ara? Ha evolucionat?
Saps què passa? Que nosaltres ens vam trobar un ajuntament tan deteriorat en qüestions de recursos, no econòmics, sinó recursos humans, i amb uns mecanismes arcaics i amb unes funcionalitats...que no podíem donar resposta a les necessitats de la ciutadania. El que sí que han fet els 12 regidors i l'alcaldia, ha sigut una inversió pura en endreçar el que es diu la maquinària de l'Ajuntament, i això ho ha dit moltes vegades l'alcaldessa i ho diem nosaltres perquè és que és cert. Avui dia, encara ens estan sortint coses d'aquesta mala gestió dels 32 anys de govern. I ens diuen que ha d'haver-hi un punt que hem de parar de queixar-nos del passat, però és que no hem arribat encara en aquest punt...estem reconeixent factures de concursos i licitacions que han caducat i que intentem posar sobre la taula i posar-hi remei, però és tremendament dificultós i, aleshores, com no vols que ens queixem...i això ens fa que els objectius d'aquest govern s'alenteixin i ho hem dit clarament. Voldríem que d'un dia per l'altre hagués canviat tot. No pot ser. Què ha passat? Doncs que entre els 13 regidors siguem solidaris i comprensius i empàtics amb el que li passa al del costat, independentment de si és un color o d'un altre, de si és ERC o de la CUP...Intentem ajudar-nos entre nosaltres per intentar tirar la ciutat endavant cada dia. Evidentment, som 13 persones i, per tant, cadascú amb el seu caràcter i la seva força i es poden provocar disfuncions. Això passa en governs de colors diferents, però també del mateix color.

A vegades hi ha els motius polítics, que són diferents, però també hi ha les persones, i el tarannà, inclús, personal no?
Evidentment que ens trobem discrepàncies internes. Quan es posen sobre la taula de govern i ostres dius "jo ho faria d'aquesta manera" o "no casa amb el nostre ideari, o el que nosaltres portàvem al programa" i llavors, què busquem? Busquem el punt de trobada, el punt que ens uneix. La discrepància la intentem gestionar. Això també em passa en el meu propi grup municipal.

En aquesta línia, i vostè que fa molt temps que està en política, sap que cada vegada més la maquinària electoral es posa en marxa abans. Estem a dos anys de les properes eleccions municipals, i quan hi ha coalicions de govern és quan els partits comencen a marcar perfil propi...Creu que això podria perjudicar l'acció de govern?
Però és que això ens ha passat des del primer moment. Cada partit vol mostrar el seu perfil propi dins del govern i no passa absolutament res, i el govern és un. És a dir, perquè ens entenguem, els èxtis de la gestió de les carteres o dels àmbits de gestió que porta el PSC, seran els èxits del govern, per tant, seran els èxits de la CUP i d'ERC. Els èxits del govern, són del govern, malgrat que la gestió sigui d'algú. Tothom vol treure pit d'aquestes gestions, és normal. Sempre i quan es faci amb respecte i es faci amb naturalitat i no amb mala bava, que es diu, i de moment, això no ens ha passat. També és veritat que tot l''staff' de comunicació tampoc no estava preparat perquè hi hagués tres partits, tres barrets, i amb una alcaldia, que serien quatre barrets, per dir-ho d'alguna manera, i això ho tenim assumit. Tenim assumit que cadascú ha de jugar les cartes sense malmetre, evidentment, la visió del govern i sense trepitjar el seu company de viatge. Crec que el respecte en aquest sentit hi és. Tots tenim recursos i intentem explotar al màxim tot, però crec que, segurament, també es veurà molt més a partir d'ara, també per una qüestió de funcionament de la maquinària que s'haurà acostumat a treballar amb aquests 4 barrets que dic jo.

Faci balanç de l'acció socialista dins aquest govern.
L'altre dia escrivia una carta/article que deia: "sense dubte ens vam presentar a les eleccions pensant que seríem decisius", i vam ser decisius. Per tant, el primer èxit és haver pogut trencar aquests 32 anys de govern. Això també ens ho hem d'apuntar com un mèrit de partit i, evidentment, a la generositat també de les altres dues formacions, però sense el PSC no s'hagués pogut dut a terme això. Després quan parlem de les àrees de gestió, és indubtable que si hi ha hagut tres àrees importants i que han hagut d'actuar en tot el tema de la pandèmia. Dues d'aquestes 3 àrees han estat governades pels socialistes. Estic parlant de la qualitat dels serveis, del manteniment, de neteja, desinfeccions, proveïdors, etc, etc, a través de Serveis Urbans, amb la neteja de la ciutat, les desinfeccions de les residències...jo crec que s'ha de posar en valor tota la tasca dels professionals que hi ha hagut, com els agents de civisme actuant al carrer (des de l'àrea de Presidència). Hi ha hagut una altra àrea, la de Promoció Econòmica que si no haguéssim fet un pla de xoc, si no haguéssim fet tot aquest esforç per parlar des del minut zero amb comerciants, restauradors i empresaris, hagués estat molt dificultós tirar endavant tots els projectes que hem fet i que, a més, els recursos econòmics que s'han posat des d'aquestes dues àrees han estat molt importants. Evidentment, l'Àrea econòmica, proveint aquests milions d'euros que, a més, en l'exercici del 2021, encara, tenim previst proveir-ne més. Per tant, són tres àrees importantíssimes. Hi hauria una altra àrea que és la del pla de xoc, la de Drets Socials, a través de tot el que són els serveis a la ciutadania de primera instància i, evidentment, l'àrea de Salut que sense ser una competència pròpia també va estar al peu del canó, per tant, jo crec que podem fer un molt bon balanç dels socialistes en tot el tema de la gestió de la pandèmia. Després d'aquests dos anys, hem donat una volta a la visió educativa de la ciutat. Totes les relacions dels centres educatius amb la ciutat, a través de la regidoria d'Educació, ha estat molt important. No només perquè s'ha mantingut, diguéssim, tot el pla inversor en les diferents escoles, totes les projeccions educatives, tots els canvis que hi ha hagut en matèria educativa, sinó que durant la pandèmia també es va fer una gestió amb dos projectes increïbles, a través del Labdoo, per evitar la bretxa digital, i poguessin continuar el curs a través del confinament. En fi, jo crec que són les cinc grans àrees que portem: Educació, Promoció Econòmica, Serveis Urbans, Presidència i Serveis Econòmics que han estat cabdals. No em vull deixar una altra cosa que va ser una espècie de 'Maria' que es va colar...(quan parlo de 'Maria', els que hem estat a la universitat, les assignatures 'Maria' que eren de farciment), que és la regidoria de Memòria Històrica, que ha sabut treure suc fent honor als 90 anys de l'últim ajuntament democràtic, la figura del Roc Codó amb les llambordes 'Stolpersteine', i un seguit de qüestions que s'estan treballant contínuament. Per tant, crec que el balanç és molt positiu. Et podria parlar de projectes concrets amb matèria de Promoció Econòmica, en matèria de Comerç o d'Ocupació...La relació amb les empreses és molt bona. No es para. Tot això conjuminat a donar suport a la resta d'àrees, ens fa forts.

D'aquí a dos-tres anys, va explicar el regidor José Gallardo, Sant Cugat tindrà una nova taxa que és la dels residus, que ara s'està pagant dins l'IBI, però se separarà perquè s'implementarà un nou model de gestió de residus. Tinc entès també que s'està fent una prova pilot, no, d'aquesta nova gestió?
S'estan fent algunes proves pilot en algun barri molt concret, però podem avançar que no serà una recollida homogènia a tot el municipi. Actualment, ja existeix. Hi ha llocs on es fa el porta a porta, uns altres llocs on es fa aquesta prova pilot a través de targeta i obertura de contenidors...jo, si em deixeu, no revelaré més d'aquest projecte. Serà un canvi de mentalitat important, però que a la vegada hi guanyarem en salubritat i en neteja també del centre de la nostra ciutat. Suposo que tot això es veurà molt més en el centre de la ciutat que no pas a fora. El regidor Gallardo està treballant intensament, tots els Serveis Urbans també estan treballant intensament perquè aquest canvi es pugui dur a terme. I respecte a la taxa, no és per una voluntat pròpia, sinó que serà una obligatorietat europea. La pagarà Sant Cugat, però la pagarà Rubí, Cerdanyola...la pagarà tothom. És una taxa que el que fa és la corresponsabilització que estàs utilitzant un servei i, en aquest cas, com que hi haurà altres tipus de polítiques i d'estratègies amb temes de recuperació i de reciclatge, en aquest sentit, doncs jo crec que la ciutadania canviarà el xip. S'ha fet en algun altre lloc i es canvia el xip molt ràpidament, perquè, a més, la gent veurà millores.

Anem a parlar ara d'un tema del qual vostè ha sigut molt protagonista en els últims mesos, fins que es va aprovar, que és el pressupost, que són les seves missions principals en el govern. En aquest pressupost, del 2021, hi ha hagut un canvi de filosofia respecte a tots els anteriors, sobretot, a l'hora de no fixar inversions concretes. Expliqui'ns quin és el canvi i per què s'ha fet així?
Són coses que podrien ser més internes. Aquí hi ha dues grans àrees que són les que executen aquestes obres, perquè ens entenguem, que una és a través de Desenvolupament Urbà (el que es diu Urbanisme), i una altra a través de Serveis Urbans. I aleshores, què passava? Que les àrees deien "s'ha de fer això" i passaven la pilota a l'àrea aquesta..."s'ha de fer això altre" i "pum", i clar, la llista en aquestes dues àrees s'anava fent interminable. I clar, qui prioritzava aquestes obres? Lògicament qui decidia com fer-ho, que era Serveis Urbans o Desenvolupament Urbà...aleshores el canvi de xip és dir "no, no, les inversions que cada àmbit se n'ocupi i faci seguiment de les seves pròpies inversions" i, per tant, el llistat que tu passaves a l'altra àrea te'l quedes tu i ets tu qui marques la prioritat, perquè és molt fàcil dir "mira he fe fer manteniment de 12 escoles" i "brum" passes el llistat, i clar és molt fàcil després dir "ah! per què no m'has fet el Joan Maragall?", no? doncs no, en aquest cas és la mateixa àrea la que haurà de dir "primer aquest, després l'altre i l'altre" i llavors d'alguna manera ajudarà a planificar a l'àrea que executarà aquestes obres. Això d'entrada. Hi ha una segona derivada, que és, quan tu planteges una inversió, suposem, la tanca d'una escola. M'invento: 150.000 euros, i per alguna qüestió aquella obra es triga molt a executar, que et passa d'exercici, què ha passat amb aquests 150.000 euros?, que no els has executat i els teus guardadets, i t'ha privat de fer alguna altra obra que potser no era tan prioritària, però que l'haguessis pogut fer durant l'exercici. Quan s'acaba l'exercici aquests 150.000 euros tornen i tu arrossegues la inversió un altre cop. Fent això, resulta que sense adonar-nos-en hem tingut el que es diu un romanent de crèdit de vora 40 milions d'euros. D'acumulacions d'obres que no s'han fet, obres que s'havien projectat, baixes licitadores que es queden allà...i l'esforç que estem fent és intentar netejar i anar passant d'un any a l'altre i anar netejant per no quedar-nos amb aquestes qüestions. A no ser que sigui una obra plurianual que sí que t'obliga a fer diversos exercicis. És un canvi de paradigma i és difícil d'explicar a la població, però jo crec que és es neteja molt més. Segurament, els veïns i veïnes no veuran (en el pressupost) el corre-can de Mira-sol, per exemple, o no veuran l'arranjament d'aquella vorera. No ho veuran, però, tu ho tens internament i ho tens fet. Això de cara a la galeria, o de cara a la ciutadania no ven, però és ens hem adonat que aquesta venda eren vendes de fums de coses que s'havien dit i que no s'havien pressupostat i no es feien. Tenim un exemple: la coberta de la pista de Mas Gener. La portàvem arrossegant feia quatre exercicis i quan entomem el projecte...és que darrere el projecte tenim un informe de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) de feia dos exercicis que deia que no es podia fer. Llavors, per què vas mantenint aquesta flama viva? Perquè has tingut un compromís amb els veïns i és allò de quedar bé...? Aquest "quedar bé" resulta que són una pila de milions amb els quals podries estar fent coses que, en comptes de "quedar bé", quedaran ben fetes. Vull dir, al revés.

Un dels objectius, no sé si secundari o primari, és clarificar i, a més, que no torni a produir-se un romanent de 40 milions, no?
Correcte. Correcte. És a dir, si s'ha de fer, s'ha de fer, i si se li ha de dir en un ciutadà que allò no es pot fer, doncs ha de caure del pressupost. No pots mantenir aquella partida. Tenim una altra coberta, la piscina del Parc Central, que també ha anat passant d'exercici en exercici. Això és una de les coses que Ciutadans, en el seu discurs del pressupost, va dir. "Què voleu fer amb això? m'ho clarifiqueu, si us plau?" i jo els hi vaig explicar en les comissions informatives...i ells igualment ho van dir en el ple perquè és el joc polític, no? però jo ja els hi havia explicat prèviament que allò havia caigut per un tema de sostenibilitat de l'AMB, però que hi havia uns diners reservats i que el que fèiem era mirar el projecte, però que fos viable.

S'han inspirat en algun altre municipi en aquesta manera de fer, o en aquest sentit, Sant Cugat pot ser un mirall per altres?
Doncs la veritat és que no ens hem fixat amb altres municipis. Això de les bosses va ser una ocurrència de l'àrea de Serveis Econòmics i vam dir "creem aquestes bosses genèriques" perquè, a més, és una bossa que ens ajuda, no només a fer això que et deia, sinó que si hi ha alguna partida que per qüestions el cost et sobresurt puguis tirar també d'aquesta bossa, és a dir, per bo i per dolent. Quan et sobren els diners els traspasses en aquesta partida i quan et falten els incorpores d'aquesta partida. Això també té una voluntat de casar amb el pla d'actuació municipal. També l'estructura de l'elaboració del pressupost ja no l'hem basat en l'antic pacte que es deia abans dels governs convergents sinó que hem virat cap als nostres vuit eixos principals Hi ha hagut aquest doble canvi i, evidentment, l'estructura interna de l'Ajuntament a través, dels que es diu, els gestors pressupostaris de cada àmbit, doncs, clar és una cosa que estem fent formació. Tant intervenció com tresoreria ens està ajudant molt en aquest canvi de paradigma, per tant...estem contents.

Han decidit ja quins projectes de ciutat presentaran en els fons europeus? els Next Generation?
Nosaltres ens hem apuntat amb alguns projectes. Permet que no ho digui ara perquè volíem acabar de lligar-ho perquè realment la gent ha de tenir molt clar, primer, que els fons Next Generation no són fons finalistes per a les administracions locals. Segon, no són uns fons que es financen al 100%, sinó que hi ha una part del finançament, un 60% que l'hauran de posar els privats o públics si és un consorci. I la tercera qüestió és que dins els fons Next Generation, uns són a fons perduts i els altres són a crèdit, que s'han de retornar. Les convocatòries estan previstes...primer deien de cara al juliol, ara s'està parlant que seran de cara al mes de setembre-octubre. Una de les coses bones i dolentes per a les administracions locals és que t'obliguen a tenir "partners", t'obliguen que el teu projecte estigui en el marc d'un altre gran projecte i, per tant, això t'obliga a treballar de manera coordinada amb altres coparticipants. És molt més complex de què sembla. No té la mateixa sintonia que els fons socials europeus ni que els fons europeus Feder. L'avantatge d'això és que en aquests tú reps els diners per avançat, mentre que en els altres és al contrari, tu fas la despesa i després Europa et liquida el que has pagat. Evidentment, i tornant a la pregunta inicial, nosaltres estem ficats en tot el tema de mobilitat, eficiència energètica, digitalització i transformació, que realment és pel que estan fets aquests fons europeus. Mirarem de participar en algun dels projectes que tant ha engegat l'AMB com el Consell Comarcal, i altres que hem fet amb altres "partners" i quan ho tinguem tot bé, presentarem quina és la proposta de Sant Cugat per al Next Generation. Però jo tampoc vull desmerèixer qui hagi presentat els seus, però ara és com bastant paper mullat tot plegat.

I acabem, recupero un tema anterior que m'has apuntat al principi que és sobre el reconeixement de deute. El 2019, vau explicar que aquells sis mesos havíeu hagut de fer un reconeixement de deute de 3,2 milions d'euros...teniu la xifra del 2020 i el que podria ser el 2021?
No, en aquest noment, precisament, venia d'una reunió amb l'Àrea Econòmica, que setmanalment estem fent, i s'ha de modificar el pla d'acció que ve donat per la intervenció i, per tant, aquest reconeixement de deute a partir del mes de juliol, setembre o quan sigui, haurà de passar per ple ja perquè és una recomanació del 'Tribunal de Cuentas', que tots aquests reconeixements de deutes passin ja per plenari. Fins ara es feien a través de la junta de govern i, a partir d'ara, per tant, es faran visibles, perquè tothom ho entengui. Jo crec que està bé, és un exercici de transparència. Es farà en un punt en el plenari recollint tots els reconeixements de deutes dels diferents contractes, licitacions o factures que en aquest moment hàgim de fer front.

I tots aquests reconeixements, són herència anterior o per força major alguns ja són propis?
Fins ara han estat per herència, ja veureu. Però, segurament, hi ha algun altre que ja prové del col·lapse propi des de l'inici de mandat nostre. També és veritat que nosaltres ara podem començar a respirar una mica, en el sentit de dir que hem proveït de recursos humans, tant l'àrea de contractació, com de llicència, i l'àrea pròpia de recursos humans, per tant, se suposa que a nivell intern la maquinària ha de començar a funcionar molt millor i aquest pla d'acció el que hauria d'anar fent és minvant i, per tant, el reconeixement de deute hauria d'anar minvant. Quin és l'objectiu? Òbviament, l'objectiu és no haver de fer reconeixements de deutes i això voldrà dir que les (m'invento) 600, 700 o mil contractacions que té l'Ajuntament estan totes al dia i que, per tant, haurem fet bé la feina en aquest sentit.

DECLARACIONS

Pere Soler

"Nosaltres sí teníem la sensació que estàvem debilitant l'independentisme, però, no ho fèiem per allò, ho fèiem per la governabilitat de la ciutat, que això quedi molt clar".

Your browser doesn’t support HTML5 audio