Francesc Duch: 'El Ragull Centre és un exemple molt bo de cap a on anem'

El portaveu del grup municipal d'ERC-MES i tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, ho té clar: el govern de coalició està funcionant. Exemple d'això, ha dit en aquesta entrevista a Cugat Mèdia, són les polítiques d'habitatge per fer front a l'emergència habitacional que 'no havia aflorat suficientment a la ciutadania'. Davant la manca de sòl públic, la recepta, ha explicat, és localitzar possibles acords amb privats per construir habitatge assequible. Un model que ja s'ha aplicat amb el Ragull Centre i que volen reproduir -adaptat a cada espai- en altres punts de la ciutat, juntament amb el desenvolupament de l'última zona que queda a la ciutat: Can Fontanals. Duch també parla a l'entrevista de l'amenaça de les expropiacions de zones verdes, una problemàtica que té un elevat cost per a la ciutat.

MIRA-HO A CUGAT TV

Dos anys. Ha funcionat aquest tripartit per al canvi a Sant Cugat? 
Està funcionant. Ha funcionat fins ara i esperem que arribi als quatre anys. La veritat és que el balanç és molt positiu. Ara fa dos anys va haver-hi una oportunitat, una oportunitat de fer un canvi molt important a la ciutat després de 32 anys del mateix color i de les mateixes persones. Ens vam trobar un ajuntament que anava per inèrcia, que estava deixant les seves funcions. L'alcaldessa i els regidors tenien altres tasques. Ens vam dir: Sant Cugat es mereix persones amb dedicació i que puguin fer un gir. Milers de persones han abandonat la ciutat en els últims anys per motius econòmics i, per tant, era un repte importantíssim. A més, hi havia altres emergències com la climàtica i la transparència. Després, la Covid-19 ens ha fet adaptar a les noves circumstàncies. En tot cas, en aquell moment va haver-hi una oportunitat, vam aconseguir tirar endavant un acord entre els tres partits i, passats dos anys, ens reafirmem en què calia aquest canvi a la ciutat.

Creu que s’ha notat aquest canvi a la ciutat?
Jo espero que sí. És veritat que tots els processos de gestió de projectes i canvis importants de ciutat són processos lents. L'administració és una maquinària molt segura, però lenta, però jo crec que hi ha mostres. La Covid-19 ens ha servit per accelerar molts d'aquests processos que ja teníem en marxa com la Zona de Baixes Emissions i el replantejament de la mobilitat. Estem en un moment d'emergència climàtica i no val això d'"ara faig un carril bici per aquí, un altre per allà", no serveix fer només la foto. Les accions que estem fent tenen una coherència, una lògica i van a buscar l'arrel del problema.

Això és el que es van trobar quan van arribar a l'Ajuntament, una gestió només de foto?
En bona part, sí. De portes enfora, hi havia aquesta imatge que l'Ajuntament era molt 'smart' i molt modern, però el fet és que ens vam trobar amb un Ajuntament molt oblidat. Molt oblidat des de recursos humans, contractació... serveis molt elementals d'un ajuntament que haurien de funcionar perfectament amb un bon engranatge estaven totalment oblidats. Factures impagades des de feia molt de temps, contractes que no es renovaven... Aquesta és una feina que segurament no es veu de portes enfora, però que tot aquest temps hem anat fent i esperem que ben aviat es pugui notar cap enfora. Que aquesta maquinària que estem fent que torni a funcionar correctament sigui capaç de donar resposta d'una manera més àgil als ciutadans.

Els posicionaments sobre la independència de Catalunya han estat un problema per arribar a acords entre els tres socis?
La veritat és que no. És un tema que teníem parlat des del primer minut, abans de fer l'acord de govern. Hi havia molts temes locals i ens vam complementar. Ha anat molt bé, ens hem pogut relacionar d'una manera molt còmoda i el fruit és la situació que estem ara de tranquil·litat. El tema de la independència ja va quedar clar des del principi i el dia que hem de votar una moció no tenim cap problema.  Els socialistes opinen d'una manera, nosaltres d'una altra i la CUP d'una altra. 

I creu que els posicionaments propis de cada partit poden condicionar els dos anys vinents?
Amb relació a la independència de Catalunya, és una cosa parlada i cadascú segueix les seves sigles. A àmbit local, tenim les mateixes intencions i les mateixes emergències a resoldre. 

Per tant, és un pacte que es podria repetir
Segurament, sí.

Com han estat aquests dos anys en matèria d’urbanisme i planificació de la ciutat?
Han sigut uns anys de molta feina. L'emergència habitacional era una emergència que no havia aflorat suficientment a la ciutadania, era com una cosa amagada, col·lectivament no n'érem conscients i no s'havia posat sobre la taula. Una de les primeres coses que hem fet és explicitar-ho, dir "senyors, aquí tenim un problema molt gros". Segurament és un problema que no resoldrem en quatre anys, perquè és un problema que ve de 20 o 30 anys enrere. Per tant, la solució no serà immediata, però a partir d'aquí s'ha fet molta feina. Primer posant sobre la taula el tema, visualitzant-lo a través de l'Oficina Local d'Habitatge, que s'ha posat al centre. 

Què més s'ha fet en matèria d'habitatge?
Hem mirat com afrontar el tema de l'habitatge accessible. Hem treballat en diverses línies. Per exemple, com construir més habitatge públic. Hem agafat el pla d'acció de Promusa que ens vam trobar, l'hem analitzat i hem vist que hi havia molt de fum. Hi havia propostes de nous habitatges accessibles que no tenien previsió urbanística. Hi havia la previsió d'inversió econòmica amb uns terminis, però no hi havia previsió urbanística, que al final és el que determina quan pots començar una promoció. Ens hem trobat edificis que ja haurien d'estar fets i, quan vam arribar, encara s'havia de fer la modificació de planejament, no hi havia conveni amb la propietat, un munt d'inconvenients. Una de les feines que estem fent, i que aviat presentarem, és com hem refet aquest pla d'una manera més sòlida i realista. És important posar en relleu la manca de sòl públic per construir habitatges. És un tema que també ens hem trobat i estem intentant afrontar. Per una banda, estem intentant comprar alguns sòls i comprar habitatges de venda que havien estat de Promusa per recuperar-los, fet que suposa una mitjana de 2 milions d'euros anuals d'inversió. L'altra línia són els convenis amb els privats. No tenim sòl. Aquí entra el tema Ragull, per exemple, per buscar la col·laboració entre la part pública i la privada. És la manera més eficient. És microurbanisme. Tenim una vintena de localitzacions a Sant Cugat que estem treballant per tenir convenis de col·laboració perquè aflori habitatge accessible. 

Són vint localitzacions privades? 
Hi ha de tot, des de terrenys privats que s'ha d'arribar a un conveni, a casos de terrenys d'equipaments per fer habitatge dotacional, per a joves o gent gran. En funció del lloc i el cas, hem de buscar la millor solució.

Quins són aquests espais?
Està molt escampat, des de la Floresta, a Valldoreix i Mira-sol. Són d'una mida petita i mitjana. Per exemple, davant l'escola d'Arquitectura n'hi ha un, però el que destaca més és la centralitat davant l'Hospital General, Can Fontanals. És l'última gran peça urbanística que queda per desenvolupar la ciutat. L'estem estudiant, des del primer moment ens hi vam posar, vam aturar els promotors, perquè això mereix una reflexió més àmplia. És l'última peça que queda per construir. Hem contactat amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona -Barcelona Regional- perquè ens ajudin. De moment, s'ha fet tota la part de diagnosi i a partir de la tardor començarem el procés de participació. 

Quin tipus de barri serà Can Fontanals?
Encara no hem entrat en la fase de propostes, està absolutament obert. L'Àrea Metropolitana ens ha ajudat molt a definir aquests criteris. Estem molt contents de la feina feta, ens han fet una radiografia de la ciutat que tenim i quines oportunitats hi ha de futur, cap a on ha d'anar els anys vinents Sant Cugat. Aquesta primera diagnosi ja ens dona moltes pistes de cap a on hem d'anar. 

Què ha dit l'Àrea Metropolitana de Barcelona?
Molts dels criteris que es deien fa anys de reflexió de com havia de créixer Sant Cugat són els mateixos pràcticament: respectar els espais naturals, fer una ciutat diversa, amb barreja d'usos... Són uns criteris que, tot i que ja estaven detectats, no s'han acabat de realitzar durant tots aquests anys. 

El resum de tot això és una nova centralitat a Sant Cugat?
Sí, serà una nova centralitat, un nou barri. Creiem que aquest creixement de ciutat no pot ser en la mateixa línia de barris només residencials. És l'aposta que estem fent des de l'equip de govern, tot i que haurà de ser un tema compartit per tothom. 

Han fet un càlcul de la quantitat d'habitatge públic que pot sorgir d'aquest desenvolupament?
Són números molt embrionaris, prefereixo no dir-ho. Serà una de les coses que s'hauran d'afinar.

Serà, però, en un percentatge superior al que marca la llei?
Sí, evidentment. El punt de vista de l'Ajuntament sempre és anar al màxim percentatge que es pugui d'habitatge assequible perquè és l'emergència número 1 d'aquest govern.

Sobre la taula hi ha el Ragull Centre. Suposa un punt d’inflexió?
Sí perquè és la primera mostra d'aquests treballs que estem fent a una vintena de punts. És el primer que ha sortit i reuneix tots els ingredients que hem anat anunciant fins ara: no hi ha sòl, anem a buscar col·laboracions amb els privats, en un lloc estratègic per fer una petita centralitat de barri i barrejat amb diferents tipus d'habitatge. Aquesta barreja d'habitatges, d'usos, de formes, de tot és el que hem d'anar fent. És un exemple molt bo de cap a on anem.

Hi haurà més 'Ragull Centres'?
Sí, però cadascun serà diferent. El tema de l'alçada és el que està aixecant més polèmica, però per a nosaltres la forma és un tema molt important, però des del primer moment hem dit que estem disposats a estudiar-lo i si arribem a un consens que ha de ser diferent, el farem diferent. No tenim cap mena de mania en canviar la forma.

I Ferrer també hi està d'acord?
Sí, hem parlat i l'alçada no és un obstacle ni per a nosaltres ni per a Ferrer. Simplement, era una proposta d'un despatx d'urbanistes. Era una primera comprovació. A partir d'aquí, tot el procés perquè es construeixi Ragull encara ha de començar. Encara hem d'iniciar la modificació del planejament, tots els estudis... És un projecte que ha d'anar evolucionant i veurà la llum no abans de quatre anys. 

Com estan els projectes d’habitatge públic a Lestonnac o Can Cabassa?
És un cas que hi seguim treballant per arribar a un acord amb el propietari. L'altre cas, el de Can Cabassa, està inclòs en aquest àmbit de reflexió més àmplia. Entenem que també al voltant del futur intercanviador entre Renfe i FGC, i per tant, de moment no hem avançat més a l'espera que la proposta surti d'aquesta reflexió més àmplia.

Però hi haurà habitatge públic aquí?
El que es decideixi. Entenem que és un lloc possible on pot haver-hi habitatge assequible, però està dins l'àmbit de reflexió de les últimes peces de desenvolupament que queden a la ciutat.

Tot això necessita diners i inversió, i ara el principal risc que té l'Ajuntament són les expropiacions de zones verdes. Recentment, s'ha donat a conèixer una sentència que anul·la la ubicació a Can Busquets de zones verdes. Això té conseqüències per a la ciutat?
Té conseqüències pels diners de l'Ajuntament, tot i que per sort és un ajuntament que té diners, però sí que ens està afectat d'una manera molt important. El fet que la ubicació de les zones verdes de Valldoreix s'hagi tirat enrere fa que tinguem moltes demandes d'expropiacions de zones verdes i és un problema gros econòmicament. Què estem fent per resoldre-ho? Primer estem intentant que les expropiacions no evolucionin per no haver de pagar, a més de l'import de les expropiacions, també els interessos. En el moment que hi ha una sentència judicial es fa el primer pagament i després seguim els recursos per tal que aquest import es pugui repensar i al final pugui ser menor. Després estem buscant una solució urbanística per frenar aquesta hemorràgia econòmica que té Sant Cugat a través d'una altra modificació del planejament. Estem treballant amb Valldoreix per fer una revisió i posar sobre la taula un altre cop el tema de les zones verdes. 

I afecta els convenis fets en el moment amb els propietaris? 
De moment, no els hem tocat. Entenem que les persones que van signar estaven d'acord amb seguir utilitzant aquests espais. De moment es mantenen. En el moment que es faci el nou planejament caldrà veure en quina situació queden, però entenc que seguiran formant part de la nova modificació.

Hi ha espai a Valldoreix per col·locar aquestes zones verdes?
Ho estem estudiant. Hi ha oportunitats. Hi ha tot el tema de l'enllaç que s'ha eliminat i hi ha llocs on, a través d'operacions més concretes, es podran anar solucionant aquests temes. És un tema que s'ha de treballar encara més. 

Hi ha també Can Monmany, que cau a trossos. Quin calendari té i què acabarà sent Can Monmany?
Can Monmany és una de les primeres visites que vam fer quan vam entrar al nou govern i ens vam adonar que això és un patrimoni de primer ordre. També vam veure que s'estava caient a trossos. Des del primer minut ja vam encarregar un estudi d'un projecte de consolidació de l'edificació perquè no continuï fent-se malbé fins que no decidim quin ús ha de tenir. El projecte està fet i estem en fase de veure com s'executa. A partir d'aquí, un patrimoni d'aquesta magnitud necessita un pla director, necessita una visió més àmplia. És un tema que ens estem prenent molt seriosament i anem molt de la mà amb Valldoreix. 

Quin cost pot tenir rehabilitar la masia?
Ben fet, ni ho sabem, però són molts i molts diners durant molts anys. Som conscients i per això primer fem la mirada àmplia. 

Per tant, de l'ús ni en parlem encara?
Per a la masia principal tenim idees, però encara no ens hi podem posar perquè ho veiem molt lluny. Tot el que és l'edifici de baix, estem avançant més. Hi havia uns usos definits per temes educatius.

Una altra masia és la de Torre Negra. L’Ajuntament té la intenció de comprar-la. Què falta?
Falta seguir els tràmits i que ens autoritzi la Generalitat per fer realitat aquesta compra. Hem de justificar l'interès públic de la compra a un particular. S'ha allargat més del compte, s'han de fer uns informes, ja ho tenim tot, i ja estem en posició de fer la petició formal. Per a nosaltres, és un projecte molt emblemàtic de ciutat. Trigarà més del compte segur, però el més important és que arribarem. L'adquisició de Torre Negra és com un símbol, és un dels patrimonis més importants de la ciutat i és el símbol de la relació que vol tenir la ciutat amb Collserola. 

De tot això que hem parlat, què li agradaria veure acabat aquest mandat?
M'agradaria veure acabades les coses que hem impulsat des del primer dia com pot ser l'escola La Mirada. Va ser un compromís des del primer dia i ho estem donant tot per arribar-hi. La Unió també creiem que s'ha d'acabar. El complex de Mira-sol. Són els projectes més emblemàtics i més grossos que ens hem plantejat i estic convençut que els acabarem veient. 

Per calendari entren dins el mandat?
Sí, entren, justets, però entren.

I de cara al mandat vinent, què li agradaria continuar?
Quan seguim el mandat vinent, tindrem molts projectes perquè una de les coses que hem fet són molts encàrrecs i projectes. Podrem agafar aquests projectes i començar des del primer dia a construir. 

DECLARACIONS

Francesc Duch

El fet que la ubicació de les zones verdes de Valldoreix, el principal paquet, a través d'una sentència l'hagi tirat enrere, fa que tinguem moltes demandes d'expropiacions de zones verdes. I, per tant, és un problema gros econòmicament.

Your browser doesn’t support HTML5 audio