La magistrada que investiga la despesa exterior de la Generalitat veu 'censurable' gastar diners en alguns conceptes

La magistrada del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona que investiga possibles delictes en les despeses de la Generalitat en política exterior del 2011 al 2017 retreu al Govern que mentre hi havia dèficit públic i faltava pressupost per pagar els serveis públics 'més típics' gastés diners en certs aspectes de la política exterior. De fet diu que 'pot resultar censurable i causar rebuig o incomprensió al comú dels ciutadans'. Tot i això, diu que no tot el diner públic que es gasta malament suposa una malversació delictiva, sinó que forma part de l'autonomia financera de l'administració pública. Ara, si que considera que certes despeses poden ser investigades penalment, i en concreta onze, per valor de prop d'un milió d'euros en total.

La magistrada investiga a una desena d'exalts càrrecs del Govern, encapçalats per l'exconseller santcugatenc Raül Romeva arran d'una denúncia de la fiscalia. La denúncia de la fiscalia prové d'un informe del Tribunal de Comptes del març del 2019 sobre el destí de fons de la Generalitat a les polítiques exteriors entre el 2011 i el 2017. L'informe considerava que es van sufragar activitats que no són competència del Govern i que a més "interfereixen, pertorben i condicionen la direcció de la política exterior del govern d'Espanya". L'acció exterior de la Generalitat era competència del Departament de Presidència entre el 2011 i el 2016, encapçalat per Francesc Homs, i del Departament d'Acció Exterior del 2016 al 2017, encapçalat per Raül Romeva.

En concret, la fiscalia apunta contra 18 activitats suposadament fora de les competències de la Generalitat, però la magistrada només n'investigarà onze. Així, per exemple, la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) va rebre el 2016 una subvenció de 40.000 euros de part d'Exteriors sense que es justifiqués l'absència de concurs públic. El febrer del 2012 el Diplocat va donar una subvenció de 50.000 euros a la FOCIR sense concretar-ne el destí ni realitzar-ne un seguiment, subvenció que no va ser publicitada.

La mateixa FOCIR va ser designada pel Diplocat del 2014 al 2016 entitat col·laboradora per seleccionar destinataris de subvencions per valor de 100.000 euros el 2014, 125.000 el 2015 i 125.000 el 2016. La FOCIR elaborava les bases de les convocatòries de subvenció i s'establien bases il·legals. El març del 2017 el Consell Català de l'Esport i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament van donar 20.000 euros cadascun a la FOCIR.

El 2015 el Departament de Presidència i el Diplocat van contractar directament dos informes sobre tractats multilaterals dels quals forma part Espanya i sobre els procediments que ha de seguir un nou estat per poder entrar en organitzacions internacionals, amb els exemples d'Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Kosovo i Montenegro. L'encàrrec es va fer a través de la Fundació Universitària Rovira i Virgili a un mateix professor, per dos pagaments de 17.500 euros més IVA per tal d'eludir el concurs públic. A més, segons la fiscalia, la temàtica era "aliena" al marc competencial de la Generalitat i els informes es van pagar per sobre del preu real, ja que no contenien conclusions, propostes ni bases de dades que exigia el contracte.

També s'ha denunciat un informe encarregat el 2015 per Presidència al professor Salvador Cardús sobre diversos instruments de cooperació internacional entre Espanya i Catalunya en el supòsit de la independència catalana. L'informe va costar més de 13.600 euros més IVA. El 2015 també es va contractar un informe sobre la política europea de defensa a una empresa belga de la qual es desconeixen les dades, ja que no consta documentació ni el treball finalment realitzat. La intermediació la va fer Salvador Cardús i l'informe va costar 5.000 euros.

El Diplocat també va encarregar a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals un estudi acadèmic sobre l'estatus que podria tenir a la UE una regió que s'independitzés d'un estat membre. L'IBEI va proposar fer l'encàrrec amb dos centres europeus per un preu de 196.920 euros, i la subvenció es va aprovar sense concurs públic.

El Diplocat també va pagar 48.230 euros a una productora perquè fes 20 vídeos promocionant el dret a decidir durant la consulta del 9 de novembre del 2014, i 10.000 euros més per pagar el viatge a Catalunya de vuit eurodiputats aquell mateix dia. Per últim, s'acusa el Diplocat de contractar per 13.352 euros un espai de 'coworking' a Brussel·les de maig a novembre del 2017 sense justificació acreditada.

Dels 18 fets denunciats per la fiscalia, la magistrada n'arxiva sis en considerar que no hi ha indicis de delicte, i com a molt poden ser faltes administratives. Un altre fet ja s'està investigant al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, i decideix investigar els altres onze.

Els investigats, a part de l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, són nou exalts càrrecs més de Presidència, Exteriors, el Diplocat i la Secretaria d'Esports com Roger Albinyana, Teresa Prohias, Víctor Cullell, Aleix Villatoro, el santcugatenc Albert Royo o Gerard Figueras. La fiscalia demana que declarin nou testimonis com Salvador Cardús, Mònica Sabata o Oriol Cortacans, entre altres, a més d'un pèrit.

La magistrada també demana al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, al TSJC i al Suprem que li remetin còpia de les causes del 9-N i l'1-O per si hi ha algun fet que ja hagi estat investigat, i al Tribunal de Comptes li demana si s'ha embargat alguna quantitat per aquests fets.