Entrevista a Raül Romeva: 'Si el preu de la llibertat és una llarga presó, l'assumirem'

Més de 10 mesos a presó provisional i Raül Romeva manté amb la mateixa convicció que cal caminar cap a la República i que cal fer-ho de manera pacífica i democràtica. A les portes del judici, l'exconseller ho afronta amb 'tranquil·litat' i demana posar l'accent a les moltes coincidències que aglutinen el moviment independentista. En aquest sentit, el santcugatenc veu la presó com 'una eina política' i avisa que, passi el que passi, 'amb el judici no acaba res. Tot just comença.' 'Si el preu de la llibertat és una llarga presó, l'assumirem', ha afirmat Romeva en una entrevista a Cugat.cat remesa per escrit des de la presó de Lledoners.

Com afronta el judici?
Personalment amb tranquil·litat. Cada matí em llevo sobre les 6.15h, netejo la cel·la i després faig ioga i meditació fins al recompte de les 7.30h; m'ajuda a visualitzar el que vindrà. També aprofito estones per llegir, i amb l'Oriol compartim defensa i aquestes darreres setmanes hem estudiat la causa a fons, i ara estem preparant en profunditat l'interrogatori.

Creu que aquest procés ha trencat la unitat de l'independentisme?
Discrepo que aquesta sigui la realitat. Hi ha un consens molt ampli pel què fa a que cal seguir endavant, de manera pacífica i democràtica, que la via repressiva no ens ha d'aturar, que allò que ens mou no és cap ànsia de victòria sobre ningú, sinó la voluntat de construir, de manera col·lectiva, un futur ètic, just, inclusiu i solidari, en forma de República per a tothom, i que qualsevol govern, allò que ha de fer, és governar, i governar bé. I això ho defensa gent de tot l'espectre polític i de tota condició social.

Així mateix, no existeix, ni aquí ni enlloc del món, cap manual d'instruccions que indiqui què s'ha de fer en circumstàncies com les que estem vivint. Construir consensos és una tasca lenta, complexa i que requereix paciència i generositat.

El primer que cal per aconseguir una estratègia unitària és deixar de dir contínuament que no existeix unitat per culpa d'aquell o de l'altre, i fixar-se en les moltes coincidències que existeixen, posar-les en valor i aprofitar-les per construir espais cada vegada més amplis. La campanya som el 80% em sembla un magnífic exemple d'allò que sí s'ha de fer.

Té por que la seva figura, i la de la resta de 'presos polítics', sigui utilitzada com a moneda de canvi?
No, ni hauria de ser així. Crec que el problema per part del govern de Sánchez es troba en què torna a definir Catalunya com un problema d'ordre públic, com feia Rajoy, i no com un problema polític; just el debat i el marc que més li interessa a l'extrema dreta.

Però sense alternativa, sense política, sense valentia i sense un projecte definit sobre la llibertat és clar que el projecte autoritari és el que prevaldrà a Espanya, i Sánchez hauria de tenir en compte que aquest projecte autoritari prevaldrà també per sobre dels socialistes, com ja els ha passat a Andalusia.

El cost personal de la seva implicació ha estat molt alt. De moment, més 10 mesos a presó provisional. Ha valgut la pena?
No em penedeixo del que vam fer. He assumit que la presó és una eina política, vaig assumir que hauria de formar part de la nostra lluita pacífica. En aquest camí la presó ha de ser un instrument, per evidenciar a tot demòcrata que no és acceptable la manipulació que s'està fent del dret penal per reprimir una ideologia, que no es pot respondre a posicionaments polítics amb coerció judicial i amb la vulneració de drets i llibertats, i que amagar la política i optar per la repressió no solucionarà mai absolutament res.

La nostra presó hauria de servir per no acceptar aquests excessos i els perills que comporten. És cert que la presó ha estat dura i plena d'acarnissament, però no la vam témer, ni la temem ara, i si el preu de la llibertat és una llarga presó, l'assumirem. Abans de nosaltres molts altres van pagar un preu molt alt, la llibertat no ens la regalaran. Ens poden condemnar, però sabem que amb el judici no acaba res. Tot just comença.

Ara la Diana Riba es presenta per ERC a les eleccions europees. El veurem a vostè en alguna nova llista electoral?
La Diana fa molt temps que forma part activa d'un projecte polític que ha estat reprimit i judicialitzat, i això està fent que algunes persones assumeixin majors responsabilitats o simplement més visibles. Fa més d'un any ens van canviar la vida de forma radical. Des de fa més d'un any, la Diana es una persona represaliada i des de la seva situació ha assumit que, en un moment malauradament excepcional, toca fer coses excepcionals, com acceptar aquesta gran responsabilitat al costat de l'Oriol Junqueras, li estic enormement agraït per la seva valentia.

Personalment en aquest moment per les circumstàncies no em plantejo participar de forma activa, però sí que miraré de donar tot el suport possible als companys d'ERC a Sant Cugat i a la Mireia Ingla a les eleccions municipals, com considerin que puc ser més útil. En aquest sentit ja saben que em tenen a la seva disposició.

Per què ha escrit el llibre 'Esperança i llibertat'?
Aquest llibre pretén ser una pausa, ajuda a prendre consciència del moment, on també s'hi recullen molts pensaments que suraven mentre érem fora. És un llibre de pensament polític, de reflexions i de propostes, també de molts dubtes, però alhora d'alguna certesa.

Hi reflexiono sobre la vida a la presó, però sobretot sobre els què i els perquès de la nostra situació. Parlo del passat, per contextualitzar sentiments i reflexions, bastant de present, per saber on som realment, i molt de futur, per saber on volem anar i, sobretot, per què hi volem anar.

Són molts els santcugatencs que s'han solidaritzat i han participat a diferents accions per reclamar el seu alliberament. Un missatge per a ells.
Gràcies, gràcies infinites, només puc expressar agraïment per tot el suport i l'estima que m'heu donat, que ens heu donat, però en especial per tot el que esteu fent, i per cuidar de la meva família. Sempre estaré en deute, ho porto al cor cada dia.