Romeva i Junqueras demanen la seva absolució

La defensa de l'exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i de l'exconseller d'Exteriors, el santcugatenc Raül Romeva, demana en els escrits de defensa davant del Tribunal Suprem l'absolució dels dos polítics empresonats. A les portes de l'inici de les vites orals del judici per l'1-O, l'advocat Andreu Van den Eynde demana també que es faci al Tribunal Suprem, però a Barcelona, i que siguin excarcerats per protegir el seu dret de defensa. El principal argument de defensa és que promoure una votació no pot ser mai un delicte i que la trajectòria de tots dos avala el seu pacifisme i aposta per les vies absolutament democràtiques.

Així contradiu la defensa les peticions de la Fiscalia, que demana per als dos polítics penes per rebel·lió i malversació, i de l'Advocacia de l'Estat, que els acusa de sedició i malversació. L'acusació popular que exerceix Vox demana 74 anys de presó per a Junqueras i la resta d'exconsellers empresonats per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un altre de malversació de fons.

Segons l'escrit de l'advocat Andreu Van den Eynde, de 115 pàgines, avançat per TV3 i al qual l'ACN ha tingut accés a un resum, la defensa no veu la violència armada d'una acusació per rebel·lió, la que implica les penes de presó més altes. Diu que és una invenció de la Fiscalia, que veu en el dret a decidir una agressió. I recorda que Junqueras i Romeva, 'abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes'.

En concret, de Romeva, recorda la seva carrera d'impuls a la cultura de la pau i la seva militància en projectes de no-violència. 'Ha dedicat tota la seva vida a la cultura de pau i és un militant de la no-violència que va aprendre dels moviments d'objecció al servei militar obligatori. Investigador sobre pau i desarmament al Centre Unesco de Catalunya, va ser coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes d'Intermón-Oxfam. Durant anys va estar treballant en camps de refugiats de la guerra dels Balcans i el 1995-1996 va ser Cap d'Oficina de la Unesco a Sarajevo'.

L'acusació de sedició és rebatuda assegurant que el que va passar el 20-S i l'1-O va ser l'exercici de drets fonamentals, com el de manifestació. 'Les conductes atribuïdes s'insereixen clarament en l'exercici de drets fonamentals bàsics que, més enllà de generar (en la pitjor de les hipòtesis) dificultats en el desenvolupament d'actuacions de l'autoritat tolerades per qualsevol concepció democràtica d'aquests drets, no van estar mai orientades a impedir l'exercici de funcions públiques o de l'autoritat'.

Pel que fa al delicte de malversació, la defensa també el rebutja. No n'hi pot haver, diu, si no hi ha una pèrdua de la confiança ciutadana en l'administració dels diners públics. I, en aquest cas, era el mandat ciutadà el que, segons diu, demanava fer el referèndum i, per tant, destinar-hi una inversió. 'Tampoc constitueixen els fets acte de malversació en no existir cap acte comès per autoritat per sufragar de forma il·lícita despeses contràries al deure de fidelitat a la custòdia de fons públics'.

Persecució judicial d'una ideologia
Segons el seu relat, va ser el govern de Rajoy el que va crear una estratègia de persecució judicial i política d'una ideologia legal i legítima, l'independentisme, quan la seva base social havia crescut i era una opció de canvi real. 'Aquesta causa és un exemple d'instrumentalització del procés penal per a la persecució d'un moviment que, pacíficament, anhela un objectiu polític legítim en democràcia'.

Tots i això, asseguren que no van abandonar mai la idea del diàleg amb el govern espanyol. I només reconeixen haver actuat unilateralment un cop: quan van decidir convocar i impulsar el referèndum plantejat per Puigdemont. Asseguren que estan convençuts de la seva legitimitat i que no era cap delicte. Un referèndum que als seus ulls ha servit a l'Estat espanyol per inventar-se un relat judicial artificial que arrenca el 20-S i que diuen que està ple d'irregularitats.

'Votar no pot ser mai delicte i no ho és segons el Codi Penal espanyol', afirma l'escrit sobre el referèndum. 'No hi ha cap justificació per impedir a una població la comprovació del grau de suport ciutadà a una declaració política transcendental', segueix la defensa en l'argumentari, però assegura que la validesa jurídica estava per sota de la seva validesa política. 'La seva importància i validesa política no podia dependre de la validesa jurídica que se li pogués atorgar pels òrgans de l'Estat espanyol'.

L'escrit, que recorda que s'han vist retallats greument els seus drets fonamentals, fa diverses peticions al Suprem de cara al judici. La més destacada és que es deixi en llibertat Junqueras i Romeva perquè així diuen que no se seguirà vulnerant el seu dret a la defensa, i que el judici es faci al Suprem, però que es traslladi a Barcelona.