Marta Subirà: 'Es pot beure de l'aixeta sense preocupar-se'

El futur de l'aigua que surt de l'aixeta passa per la reutilització d'aquest element. És una de les claus que dóna la secretària de Sostenibilitat i Medi Ambient de la Generalitat, la santcugatenca Marta Subirà, pel que fa al manteniment en la qualitat del subministrament a Catalunya. L'extinenta d'alcalde ha concedit una entrevista a Cugat.cat amb motiu de la ponència 'D'on ve l'aigua que bevem? El transvasament del riu Ter', una xerrada organitzada per Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat que ha ofert a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

D'on ve l'aigua que bebem? En concret la d'aquí, la de Sant Cugat.
Nosaltres formem part del sistema Ter - Llobregat. Per tant, l'aigua de Sant Cugat ve d'aquests dos rius.

Ha afectat el canvi climàtic a la qualitat de l'aigua?
El canvi climàtic ens afecta pel que fa a la disponibilitat d'aigua. Fa poc en vam passar un de molt extrem que ens va arribar a preocupar i vam estar a punt de declarar la situació d'alerta. Per sort no hi vam arribar i ara hem tingut unes pluges que ens donen garanties a llarg termini.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona s'ha dotat de diferents infraestructures que ens permeten tenir aigua també en períodes de sequera. L'aigua de boca està garantida.

Com a govern, estem treballant per incorporar mesures com la reutilització, que ens permetrà de disfrutar de més aigua.

Com funcionaria aquest sistema?
L'aigua regenerada -o aigua nova o reutilitzada- és un sistema que ja es practica a altres llocs del món, com Israel i Califòrnia. Aquí ja fa temps que el treballem, però només per a usos agrícoles o industrials. S'utilitza l'aigua que ha sortit de la depuradora per donar-li un nou ús.

Properament es crearà una comissió d'experts que faran seguiment d'un pla perquè en episodis de sequera important es pugui reutilitzar aquesta aigua com a aigua de boca. Així, la sotmetríem a un tercer procés de depuració i, en lloc de tornar-la al riu com es fa fins ara, es tornaria més amunt perquè tornés a passar per un procés de potabilització perquè tornés a les nostres aixetes.

Per tant, és un sistema innovador que ens permetrà disposar del riu amb millors condicions perquè tindrà més aigua i que garantirà l'aigua en boca. Això, però, només es faria en situacions crítiques, amb els embassaments amb un nivell de menys del 25%.

Parlem de les sequeres i de les inundacions. Com es combaten des de l'administració?
A casa nostra el canvi climàtic extrema fenòmens meteorològics com la sequera o les inundacions. Al Mediterrani, l'afectació més habitual és la sequera. Les inundacions són episodis excepcionals.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) treballen conjuntament per millorar les prediccions, per preveure amb temps aquests episodis i avisar la població amb temps. En cas que es produeixin, també es treballa perquè hi hagi el mínim de desperfectes personals i materials.

- La gestió de l'aigua ha empitjorat en els últims anys?
Jo crec que no. El ciutadà té un bon servei d'abastament d'aigua. Excepte situacions concretes, es rep un bon servei i l'aigua de boca és de bona qualitat. La gent pot beure de l'aixeta sense preocupar-se. Altra cosa és si a algú li agrada o no el gust de l'aigua.

Ara hi ha un procés de voluntat de remunicipalitzar la gestió de l'aigua que té en compte consideracions que no afecten la qualitat de l'aigua.

Des de la Generalitat, quins consells de consum i gestió es donen a la ciutadania?
Si aquesta pregunta me l'haguessis fet fa uns anys, t'hagués dit que teníem marge de millora. La realitat és que cada vegada el ciutadà és més conscient de la importància d'estalviar. Per tant, el marge de millora es redueix.

A l'àrea metropolitana i a Barcelona, el consum per habitant està en uns límits que difícilment poden reduir-se més. Per tant, podríem dir que el comportament dels ciutadans d'aquesta zona és bastant exemplar.

A Sant Cugat estem per sobre de la resta pel tipus de ciutat que tenim: molt verda, ciutat-jardí, amb moltes cases amb piscina, per tant, amb un consum més alt. El marge de millora el tenim aquí. La gent que tingui jardí, pot aposta per tipus de gespa més sostenibles, que aguantin millor la sequera i no requereixin tanta aigua.

Potser faltaria més conscienciació, a Sant Cugat?
Bé, la tipologia de ciutat porta a aquest consum. També és cert que la gaudim moltíssim. Les zones verdes també ens ajuden a combatre aspectes del canvi climàtic, com les onades de calor. Collserola també ajuda.

Després de l'acord de l'any passat pel transvassament del Ter, d'on vindrà l'aigua que beurem en els propers anys?
El que hem plantejat per reduir aquest transvassament històric dels anys 50 que realment ha produït un perjudici a la Conca del Ter és que l'àrea metropolitana s'abasteixi de fonts múltiples. Com que depenia d'una llei franquista, a més, mai es va oferir cap compensació a les comarques de Girona.

Ara ens abastarem també de fonts com les aigües de desaladores o les regenerades. La idea és diversificar per ser més resilients de cara a possibles problemes.

Caldrà reforçar infraestructures per fer-ho?
Diria que les infraestructures de les quals disposem encara tenen marge de funcionament. De moment no tenim previst fer-ne de noves.

La gestió de l'aigua, concretament la de boca, com haurà de ser en el futur?
El que ha de tenir és un control públic. L'aigua és un bé públic, de primera necessitat. La garantia d'abastament i sanejament ha d'estar sempre a l'àmbit públic. És una competència que no podem deixar anar. Cada municipi pot decidir si vol fer una gestió directa o bé fer una concessió. Tot i així, cal que l'administració ho controli.

Què li semblaria que es remunicipalitzés el servei a Sant Cugat?
És una decisió que ha de prendre l'Ajuntament. Qualsevol decisió em semblarà bé.