Lamela rebutja els recursos de Romeva i els altres consellers cessats i els manté a la presó

La titular del jutjat d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional (AN), Carmen Lamela, ha rebutjat els recursos de reforma presentats per les defenses dels vuit consellers destituïts, entre ells el santcugatenc Raül Romeva, que la setmana passada va enviar a la presó, ha avançat la Cadena Ser i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques. Segons la Ser, la magistrada considera que persisteixen el risc de fuga i la reiteració delictiva. D'altra banda, segons fonts de l'Audiència Nacional (AN), la magistrada ha donat uns dies més al president destituït, Carles Puigdemont, i la resta de govern cessat perquè abonin la fiança de 6,2 milions que els va imposar, abans d'iniciar el tràmit d'embargament de béns.

D'aquesta manera, Lamela confirma la presó per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Carles Mundó. Tots ells van ingressar a la presó d'Estremera dijous de la setmana passada.

En el recurs, les defenses consideraven que la presó provisional era una mesura desproporcionada i que s'havia vulnerat el seu dret de defensa pels pocs dies que van tenir i perquè la causa ja s'investiga en altres tribunals.

En l'escrit de l'advocat dels consellers d'ERC, Andreu Van den Eynde recriminava a Lamela i la Fiscalia una 'deriva interpretativa' dels fets i els suposats delictes. Considerava que la querella del ministeri públic fa una 'curiosa interpretació novel·lada' del que ha passat a Catalunya els dos últims anys, ja que vincula el procés polític amb fets suposadament violents i coactius mitjançant 'alambinades interpretatives' i una 'visió esbiaixada', mentre que, segons el lletrat, en realitat són expressions del dret de reunió o manifestació.

Sobre el risc de fuga, en el recurs l'advocat recriminava a la magistrada que no estigui individualitzat, ja que la interlocutòria de presó era conjunta per a tots els investigats. Així, recordava que tots van comparèixer voluntàriament, que poden ser candidats a les eleccions del 21-D i que tenen arrelament social, familiar i laboral.