Habitatge sosté que els bancs de la ciutat tenen tots els seus pisos buits al mercat
L'Ajuntament sosté que els bancs de Sant Cugat tenen els pisos buits al mercat / Foto: ACN
Municipal
Publicat el 8/gen/14 per Sílvia González
El regidor d'Habitatge veu amb bons ulls que Terrassa i Sabadell multin entitats financeres amb pisos buits però subratlla que a Sant Cugat no s'aplicarà la mesura perquè tots els bancs tenen al mercat els seus pisos desocupats. Raül Grangé ha situat en un màxim de 300 els pisos buits que hi ha, en general, al municipi però ha destacat que la majoria estan desocupats de manera transitòria i que es venen o lloguen en la meitat de temps.
Terrassa, seguida de Sabadell i Mollet, ha estat la primera localitat en aplicar la Llei del dret a l'habitatge, que considera que un pis està buit quan porta més de dos anys deshabitat sense causa justificada i ja ha interposat tres multes. Sant Cugat no seguirà l'exemple malgrat que l'Ajuntament veu amb bons ulls la iniciativa.
En una entrevista a Cugat.cat, el regidor d'Habitatge ha explicat que la realitat de Sant Cugat és molt diferent a la d'aquests municipis amb bancs que tenen 'edificis buits, en semiabandonament i amb pisos 'okupats''. Raül Grangé ha assegurat que les entitats financeres de Sant Cugat tenen tots els seus habitatges buits al mercat, en venda o lloguer.
Raül Grangé
Aquest cas, aquí a Sant Cugat, no el tenim. No tenim cap bloc d'habitatges buits o en estat de semiabandonament ni ocupats que no s'hagin posat en venda o en lloguer. Estem d'acord amb la mesura si tinguéssim la casuística.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Grangé ha comentat que el consistori té capacitat per sancionar els propietaris de pisos buits i en desús que no estiguin al mercat, cobrant el 100% de l'IBI, tot i que encara no s'ha pogut aplicar. Segons el regidor, la Llei del dret a l'habitatge no 'ho posa fàcil' per concretar en quines condicions es pot considerar que un pis està desocupat.
Sobre el nombre global de pisos buits que hi ha a Sant Cugat, Grangé diu que el creuament de dades que ha fet Serveis Socials, a partir de les companyies subministradores, dóna una forquilla que 'es mou entre els 200 i els 300 habitatges'.