Inicia sessió 
Registra't
Un moment del debat / Foto: Cugat Mèdia
El creixement urbanístic de Sant Cugat
Si s'ha de buscar un punt d'entesa entre els candidats que han participat al debat pel que fa al model de creixement urbanístic, seria el fet que el ritme que s'ha viscut fins ara no pot continuar. "Cal créixer amb mesura", ha apuntat l'alcaldable del PP, Álvaro Benejam, amb un argument compartit pel candidat de Cs, Aldo Ciprian, que aposta per "parar-se abans de començar una expansió sense límits", ha dit en referència a Ca n'Ametller.Des de Junts, Carles Brugarolas aposta per créixer "el mínim necessari", mentre que des del PSC, Francesc Aguilar referma la necessitat que el nou barri es vol projectar disposi dels equipaments i infraestructures necessaris per donar cobertura al nou veïnat. Uns plantejaments que agraden al candidat d'En Comú Podem (ECP), Ramon Gutiérrez, però que aposta per aplicar-los no només a Ca n'Ametller, sinó també "a la ciutat que ja existeix".
Tant ECP com ERC i el PSC coincideixen a assenyalar l'oportunitat per crear nou habitatge en aquesta zona. "La meva generació i les classes populars estan sent expulsades i això s'ha de resoldre", ha apuntat la republicana Alba Gordó.
Aquest creixement amb limitacions i mesura és una idea no compartida, però, pel representant de la CUP, Robert Savé, que considera que la ciutat "no ha de serguir creixent". Ho atribueix a una qüestió material, ja que considera que no hi ha prou recursos per sostenir tanta població. El cupaire aposta per una "reestructuració" en lloc de per un creixement. Un plantejament semblant fa Àlex Cuesta, del PACMA, que aposta per fer una revisió "en termes d'eficiència energètica" al parc immobiliari i també defuig dels monocultius en pro de la riquesa mediambiental.
Sant Cugat i la sequera
El número 3 de Junts, Carles Brugarolas, ha assegurat que el seu partit presentarà un pla per "fer un gran salt endavant en temes d'autosuficiència", vinculat a la regeneració d'aigües. Davant de la situació de sequera, el candidat socialista Francesc Aguilar ha recordat que el país viu situacions semblants des de fa més de dues dècades, fet pel qual aposta per fer "un pacte local amb partits i experts" perquè l'aigua "la pugui usar tothom". Per la seva banda, l'alcaldable de Cs, Aldo Ciprian, posa sobre la taula la necessitat de treure profit de recursos ja existent, com l'embassament de Sant Joan o l'estany de la Guinardera, per garantir el rec. "Tenim un municipi on es rega molt", ha dit l'alcaldable popular, Álvaro Benejam, "amb moltes cases unifamiliars que gasten molta aigua".La representant d'ERC, Alba Gordó, ha reivindicat la feina feta des del govern per reduir el consum d'aigua per persona i el pla de sequera elaborat, que qualifica com "un exemple" per a altres municipis del país. Per a la republicana, la responsabilitat de la gestió dels recursos hídrics és del govern espanyol, i aposta per centrar els esforços contra la sequera al camp agrícola, fent un canvi de model per poder mantenir-los.
L'alimentació també ha estat assenyalada pel número 11 de la CUP, Robert Savé, que coincideix amb Gordó que els esforços s'han de centrar fora de les grans ciutats, a les zones rurals on es produeixen els aliments. "Hem de pensar una rebaixa del consum de carn", ha afegit el representant del PACMA, Àlex Cuesta. Des d'ECP, l'alcaldable Ramon Gutiérrez que cal canviar els hàbits dels consumidors, i reclama més dades i eines per a les administracions, com la municipalització del servei d'abastament d'aigua. "No és la panacea, però recuperant el control tindrem més eines", ha defensat.
Emergència climàtica
La Declaració d'Emergència Climàtica ha estat el tercer objecte de debat a la trobada. Gutiérrez considera que aquest full de ruta és "una bona declaració d'intencions", però considera que no es pot fer un seguiment detallat del seu grau de compliment. Per al representant d'ECP, cal impulsar les comunitats energètiques, una fita a la qual lamenta que "anem tard". Des de la CUP, Savé ha celebrat que la declaració va trencar una "inèrcia", però que no s'han assolit els objectius. Per complir-los, aposta per un canvi de model "socioeconòmic". En aquest sentit, ha assenyalat les autopistes AP-7 i C-16 com els principals focus de contaminació.Alba Gordó, actual regidora de Sostenibilitat i comissionada per l'Emergència Climàtica, ha posat en valor que la declaració ha estat "un canvi substancial" i ha refermat el compromís de l'executiu per no fer cap sacrifici als pressupostos que pugui perjudicar els objectius que es marca el document. Des de Cs, l'alcaldable Ciprian ha recriminat que durant el mandat "no s'ha fet res", alhora que ha criticat mesures com l'anella verda i la Zona de Baixes Emissions (ZBE). En el mateix sentit s'ha pronunciat l'alcaldable del PP, Álvaro Benejam, que considera que s'hauria de canviar la flota de busos per una d'elèctrica.
Les crítiques a la ZBE les ha entomat el representant del PSC, Francesc Aguilar, que defensa que aquest sistema de restriccions ha ajudat a millorar la qualitat de l'aire al centre. A més, ha subratllat la feina per connectar els carrils bici de la ciutat a la ciutat, així com l'aposta perquè la flota de vehicles municipals estigui totalment electrificada i per instal·lar llums de baix consum i baixa contaminació lumínica als fanals de la ciutat. Ha assegurat que durant el mandat vinent, la instal·lació d'aquestes bombetes estarà completada a tota la ciutat.
Des de Junts, Brugarolas ha admès la necessitat d'impulsar les mesures restrictives i d'impuls de la mobilitat sostenible, però considera que el govern es va precipitar a l'hora d'aplicar-les. "Cal que generin el mínim rebuig possible", ha criticat. Un argument, però, criticat per l'alcaldable d'ECP, Ramon Gutiérrez, que considera que les mesures s'han d'aplicar encara que siguin molestes pel bé del medi ambient.
Des del PACMA, Àlex Cuesta també ha assenyalat les dificultats per mesurar les millores en clau mediambiental i ha apel·lat a la responsabilitat individual per progressar en aquest sentit.
L'Horta Alliberada
Al torn d'intervencions del públic, membres de l'Horta Alliberada han lamentat el desnonament d'aquest dijous i han criticat una manca de suport per part dels polítics i les institucions. També han carregat contra la propietat dels terrenys per no haver volgut atendre les peticions del col·lectiu. "És una vergonya, un ecocidi que ens ha perjudicat a tots", han esgrimit.El periodista d'elCugatenc Jordi Pascual ha moderat el debat, que s'ha emès en directe via Twitter.
L'ecologisme a debat, organitzar per l'@assxclima_stc i moderat per elCugatenc. Amb @juntsxstc, @ercsantcugat, @Cugat_Psc, @CS_SantCugat, @cupsantcugat, @ecp_santcugat, @PPSantCugat i @pacmacatalunya. #SantCugat https://t.co/3s3lsZi2QP
— elCugatenc (@elCugatenc) April 21, 2023
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.