Mireia Canals: 'El PDeCAT és on era, al centre; Junts és l'escissió a l'esquerra i el PNC a la dreta'

El PDeCAT reivindica l'herència de la feina feta per Convergència Democràtica de Catalunya, i també dels exalcaldes de Sant Cugat Joan Aymerich, Lluís Recoder i Mercè Conesa, malgrat que només aquesta darrera els dona suport explícit, i ha fet campanya aquestes eleccions. Ho ha explicat en l'última entrevista electoral a Cugat Mèdia Mireia Canals, veïna de Sant Cugat des de fa cinc anys, i número 5 a la llista per Barcelona del partit liderat per Àngels Chacon. Canals, que ja va ser diputada per CiU entre el 2010 i el 2014, defensa que el PDeCAT és un partit de centre perquè Junts se n'ha anat 'a l'esquerra' i el PNC de Marta Pascal 'a la dreta'. També argumenta perquè és bo per l'economia pagar menys impostos en general, i el de successions en particular: 'Si deixes de gravar amb aquest impost, generes més economia, és a dir, més diners a la butxaca perquè no empobreixes a les persones, i incentives el consum. Per tant, afavoreixes les transaccions de les empreses, i llavors hi ha més liquidació dels impostos'.

Escolta-ho

Ha fet plans per si li toca tornar a ser diputada?
La veritat és que no. Jo soc professora i recercadora a la universitat, i segueixo amb els projectes, les classes, els treballs finals de grau, etc. Estic molt enfeinada. Sí que he fet plans per continuar treballant amb el partit.

Vostè va ser diputada pel PDeCAT entre el 2010 i el 2014 i ho va deixar per dedicar-se a la docència com ara explicava. Com l'han "enganyat" per tornar-se a enrolar en unes noves eleccions?
Ja fa un temps enrere vaig tenir la sensació que hi havia un vot orfe, o almenys a mi em va passar això. Hi va haver unes eleccions i jo no sabia a on dipositar el meu vot. Recordo un matí esmorzant amb el meu pare esmorzant que li ho explicava. Anteriorment hi havia un espai on érem nosaltres i, de sobte, aquest havia desaparegut. No sabia on posar la butlleta. Jo em considero una persona representativa de molta gent, una persona normal amb la seva feina i els seus deures. A partir d'aquí vaig tornar a entrar en contacte amb la gent del partit que estava activament fent política. Això suposo que serà la següent pregunta, però es va veure que hi havia un trencament imminent de gent dins del mateix partit. Des d'aleshores fins aquí, vam començar quan va haver-hi el trencament i vam començar a treballar. Se'm van encarregar una sèrie de responsabilitats en l'àmbit intern del partit i aquí estic treballant. Tinc un compromís que em ve de mena amb la política i em ve de família perquè la meva àvia paterna ja havia estat treballant a la Mancomunitat de Catalunya abans de casar-se. També els meus pares de joves anaven a penjar cartells pel PSC-Reagrupament. Sempre hem viscut la política a casa i aquest compromís amb el país. Segurament d'aquí em ve i, per això, hi he tornat a entrar. I la veritat és que m'omple aquesta vocació de servei, que tinc també amb la meva feina, perquè la docència és això: guiar, ajudar, acompanyar... I, de fet, ser mare, també. Entenc que en mi és bastant coherent.

L'objectiu del PDeCAT en aquestes eleccions és "ser decisius". Decisius vol dir substituir la CUP com la crossa del govern de Junts i Esquerra, per centrar les seves polítiques?
Decisius vol dir evidentment tot el que has descrit i, a més a més, entrar dins del sistema. No ser antisistema i trencar-ho tot, sinó realment arribar a representar una part del teixit català, de les persones que viuen en aquest país. Decisius vol dir això, dins de l'espai sobiranista.

Relacionat amb això, els quatre partits independentistes aquest dimecres van signar un manifest en el qual neguen que pactaran amb el PSC sota cap circumstància. Són bons aquest tipus de vetos si després tenen lloc pactes com el de la Diputació de Barcelona entre Junts i PSC o com el que hi ha a l'Ajuntament de Sant Cugat entre ERC i PSC?
No, són pactes polítics. El pacte que hi ha a Sant Cugat és molt estrany perquè les forces que el representen, em semblaria molt estrany que prenguessin decisions de manera transversal i comuna. Tot sigui per governar. Si tens el poder, un pensa inicialment que podrà prendre decisions... Jo separaria dos tipus de pactes: un el de govern de president o presidenta i l'altre són els pactes puntuals per polítiques puntuals en l'àmbit transversal del país. Jo entenc que per la part de govern i president sí que ha d'haver-hi algun tret comú, per això ens hem d'entendre. Entenc que pot haver-hi algun partit que digui que la independència 'demà mateix', però un ha de ser una mica conscient, coherent i pragmàtic i veure que segurament hi ha altres maneres de fer i altres maneres de prendre decisions que no pas dir que 'l'endemà es declararà la independència'. Després, si t'asseus en una taula de diàleg, també has de dialogar. I aquí és on entrem nosaltres, ja que no volem la independència demà, perquè és inviable i és mentir la ciutadania. Tampoc volem més frustracions com les que vam viure a partir de l'1 d'octubre, perquè nosaltres també ens el crèiem, i clar resulta que després crees un sentiment de frustració i engany a la ciutadania i aquí ha d'haver-hi un mea culpa. Ha d'haver-hi una reflexió i això és el que ens està demanant la ciutadania. Fem les coses bé i siguem més responsables. Per tant, planifiquem bé i intentem trobar vincles entre les forces independentistes. Cal ser ordenats i poder fer les coses de manera correcta, tenir un full de ruta pactat, coherent i factible. Tots volíem la independència i l'endemà no teníem res. Ni reconeixement internacional ni estructures d'estat ni res. Per tant, hem de vigilar molt.

Fer les coses bé, com està dient, implica vetar el PSC d'aquesta manera? I si has signat un document al costat d'altra gent, desdir-te'n després serà més complicat, no?
Nosaltres no podem pactar amb un partit del 155. A part de la frustració que pot generar el fet que després d'un 1 d'octubre no hi ha res, també hi ha tota la repressió que va viure la ciutadania, tots els presos i exiliats... No hi havia una altra manera de fer les coses? Com podem pactar amb un partit així? Donar-li la governança a un partit així que no entén a la majoria dels catalans. Per aquí ve el veto amb el PSOE. Altres vetos que nosaltres posem són els extrems, com la CUP. Què plantegen si són antisistema? I l'altre és VOX. Aquests serien els vetos que nosaltres posaríem. I després, per pactes puntuals evidentment jo crec que hi ha punts en els quals connectem amb molts partits. Hi ha polítiques de país, com les dels joves, socials, de canvi climàtic o educatives, amb segons qui, on també es pot arribar a pactar algunes estratègies i polítiques per implementar. Aquests serien els pactes puntuals que ens permet fer un parlament que justament permet legislar o desplegar una legislació. I que, últimament, en tenim unes quantes per desplegar, entre altres coses, a causa del 155.

El PDeCAT en aquesta campanya ha dit més d'una vegada que Junts és un partit d'esquerres. I, en canvi, els Comuns es neguen a pactar amb Junts perquè consideren que és un partit de dretes. Per què considereu que Junts és un partit d'esquerres?
Bé, la Laura Borràs ja ho va dir clarament, per tant, ja està. De fet, no sabem ben bé on està Junts, que encara està aterrant. No tenim tampoc cap afany d'atacar gent que va marxar del partit i en va crear un de nou. De pas, deixa'm explicar i donar la meva argumentació en el tema de drets electorals. Perquè, clar, Junts esdevé un partit el dia que decideix tota una sèrie de gent marxar i crear el seu partit. Llavors tota aquesta gent que va marxar, n'hi havia molta que ara està al govern o està en algun govern, havien format part de Junts pel Sí o de Junts per Catalunya, en una d'aquestes marques que des de Convergència i el PDeCAT després, vam crear per guanyar unes eleccions. Aleshores, mentre tot això passava, al darrere hi havia més de 8.000 associats, més de 2.000 regidors, més de 200 alcaldes, que estan avui al PDeCAT, que estaven treballant des de darrere i amb molta generositat els darrers anys, perquè molta d'aquesta gent no anava a les llistes perquè entrava tota una sèrie de gent independent que es posicionaven i se'ls acceptava per a un projecte suposadament comú. Per tant, nosaltres no hem vingut d'enlloc, sinó que ja hi érem i ens hem quedat on érem, al centre, que és la nostra condició natural. Llavors l'escissió a l'esquerra ha sigut Junts i l'escissió a la dreta el PNC. I aquestes són les dues escissions que ha patit el nostre partit.

Vosaltres reivindiqueu l'herència de Convergència? Sou l'herència de Convergència?
Nosaltres reivindiquem una acció de govern molt ben feta per part de Convergència, és a dir, no la justifiquem, però sí que la reivindiquem, perquè Convergència va fer molt bona feina durant molts anys. Els Mossos d'Esquadra, l'escola catalana, la immersió lingüística, la sanitat pública, etc. Tot això es va aconseguir amb governs de Convergència. Per tant, evidentment, sí que ho reivindiquem. És una bona governança, una gran construcció d'infraestructures de país, i això va fer que Catalunya sortís i fos capdavantera i motor tant a l'estat espanyol com al sud d'Europa. El que passa és que, tal com és la política, ens associen amb coses velles al PDeCAT que no ens ha quedat, com és el 3%, que el PDeCAT ja ho té superat, perquè és un partit que es crea el 2016 i que està en contra de la corrupció. De fet, nosaltres estem en les millors ràtios de transparència de partits de país. Qui hagi de pagar que pagui, però que no ens pengin aquesta motxilla.

Posats a reivindicar, en l'acte d'aquest dimarts a Sant Cugat es va reivindicar com a pròpia la tasca d'exalcaldes de Sant Cugat com Aymerich, Recoder i Conesa. Conesa sí que us dona suport de manera directa, però l'Aymerich va estripar el carnet del PDeCAT fa un temps i Lluís Recoder va donar suport a la creació del PNC. No sé si ells explícitament no donen suport al PDeCAT, a diferència de Conesa. Per tant, no sé si és molt coherent reivindicar-los.
Reivindiquem la tradició convergent. De fet, ells eren convergents quan van fer tota aquesta acció de govern. Per tant, són més de vint anys fent una bona acció de govern a la ciutat. Clar que els reivindiquem.

Parlem una mica del programa. Una de les promeses que més ha proclamat Àngels Chacón ha sigut la de castigar amb penes de presó el delicte de l'ocupació d'un habitatge privat. Amb la crisi econòmica que arrosseguem des de 2008, i que s'ha agreujat amb la covid, no és molt dur castigar amb penes de presó les capes més baixes de la població?
Darrerament hi està havent tot aquest discurs, però l'acció que s'ha de fer des del govern és facilitar l'habitatge social i fer-ne més. Jo visc al costat d'un edifici d'habitatge social i està sempre ple. Per tant, això vol dir que en fa falta. Segurament això també vol dir que fan falta moltes més places d'habitatge social de lloguer i, a més a més, en fan falta a diferents tipus de col·lectius: a famílies amb fills, sobretot per la infantesa, per evitar aquesta pobresa infantil que ja marca un creixement determinat. I també pels joves. O fins i tot per famílies que no tenen poder adquisitiu suficient. Tenim una classe mitjana molt castigada. I que arribis a casa teva, a la residència habitual, i t'hi trobis gent, doncs, s'ha de poder frenar d'alguna manera. I resulta que la llei no ho facilita, és una situació anòmala. Són unes vies judicials que s'allarguen dos anys.

Quin percentatge del total de l'ocupació es dóna en casos de residència habitual?
És poc, però és. Conec el cas personal d'una veïna que és infermera de guàrdia 24 hores. Arriba a casa, es troba la porta oberta i una mare amb un nen petit. Truca als Mossos i li diuen que els haurà de tenir a casa. Aquesta dona venia de treballar. És a dir, no estem parlant d'elits, ni de grans mansions, sinó de gent normal. Això s'ha de poder parar i l'única manera és per via legislativa.

Precisament abans parlava del fet que es necessita més habitatge social públic per poder allotjar la gent que ho necessita, però mentre voleu castigar amb penes de presó aquells que no en poden disposar i han d'ocupar.
Per això proposem fer més habitatge social, més rehabilitació, multiplicar l'habitatge social de lloguer, impulsar la rehabilitació del parc d'habitatges, promoure la rehabilitació urbana de barris i l'habitatge per a joves.

El seu partit proposa bonificar el 99% de l'impost de successions i eliminar l'impost de patrimoni. En general, defensen pagar menys d'impostos. Aleshores com es paguen les polítiques públiques, per exemple, per construir més habitatge social?
Primer de tot cal clarificar el tema de l'impost de successions. És un impost que descapitalitza, que va en contra de la cultura de l'esforç i de l'estalvi. Suposa una doble tributació, ja que si una persona compra un bé ja paga els impostos associats al consum d'aquest bé, que és l'IBI. Solucions? Generar més economia, perquè si tu deixes de gravar amb aquest import, que el 2011 el President Mas ja va fer una reforma que pràcticament l'eliminava, això generarà més diners a la butxaca perquè no empobreixes a les persones i incentives el consum. Per tant, en l'àmbit d'empreses hi haurà més transaccions i més liquidació d'impostos. I en l'àmbit de patrimoni, perquè hi ha més consum. Per tant, nosaltres entenem que es pot fer al revés. En lloc de penalitzar d'entrada, agilitzes el consum perquè la gent té més diners.

Per què és tan important que una escola privada pugui rebre diners públics en forma de concert?
Si nosaltres parlem de model de país, hem de poder parlar del model de l'escola catalana i de la immersió lingüística. D'entrada creiem que està en perill per partits com Vox, Cs i PP, que es volen carregar tota la immersió lingüística parlant del català, castellà i anglès. Però l'escola catalana i la immersió lingüística són un referent a nivell internacional. La nostra proposta és mantenir una escola pública i de qualitat que equival a un 70% de les places educatives que hi ha actualment a Catalunya, però mantenir aquest 30%, unes 360.000 places educatives d'escola concertada per dos motius: perquè els pares tinguin la capacitat de lliure elecció del projecte educatiu amb què volen educar els seus fills. Blindar aquest model és garantir la lliure elecció del centre per part dels pares i alhora garantir aquest model de concertació publicoprivat en què on no arriba el finançament públic, hi arriba l'escola concertada, perquè al final són els mateixos pares de la concertada qui cofinancen des de la concertada pagant més diners. És un projecte d'escola, és a dir, dins de la pública hi ha una sèrie de projectes d'escola i dins de la concertada també. Aleshores jo he de poder decidir on porto el meu fill.

També amb escoles que segreguen per sexe?
Sí, són un model d'escola. Per què no? Sempre que mantinguin els criteris de la immersió lingüística, que l'administració demana i que han de complir. I a mi em consta que algunes d'elles els compleixen. Però un model d'escola que segrega per sexe no té per què ser dolent, és una opció d'escola totalment vàlida, igual que ho és una escola que fa servir el mètode Montessori. No tenen res a veure, però són opcions. Els pares han de poder triar l'escola que volen per als seus fills i el model. No tots hem d'estar uniformats, anant tots a la mateixa escola i cobrant el mateix sou. Estem parlant d'un país que té més d'un 95% de petites i mitjanes empreses, és el lliure mercat. Que la gent tingui la llibertat d'escollir, i aquí és on vaig. I el mateix passa amb la pública dins només del sector de la pública. És a dir, tu tries per ordre les escoles que t'agraden més o menys per proximitat o pel que tu vulguis. Això passa amb la pública també. Jo trio l'escola del meu fill en base si té cuina pròpia, o si treballen més l'esport o si fan més projectes, etc. Llavors tu fas una tria i és el mateix que passa amb la concertada.

Una altra de les promeses és que es pugui estudiar religió a tot arreu, a totes les escoles. Només la religió catòlica o totes les religions?
En aquest país som de tradició cristiana, per tant nosaltres entenem que es pugui estudiar religió; les religions que ofereixi l'escola.

Aterrem una mica a Sant Cugat. El PDeCAT nota que a Sant Cugat és una ciutat on pot treure un molt bon resultat o millor resultat que en altres ciutats?
No ho sabem. Pot ser. És un vot moderat, pragmàtic, alhora molt catalanista, molt arrelat a la terra. Per què no? Sant Cugat té un tarannà convergent i de fet ha anat molt bé tots aquests anys amb aquest tarannà. Això és com quan ens pregunten per les enquestes. Me les he de creure? Tinc dues experiències amb les enquestes, són anècdotes. El 2012 ens prometien una majoria absoluta i vam perdre 12 diputats. I després les enquestes deien que a les eleccions europees anàvem a treure 2 diputats i en vam treure 3. Per tant, fins a quin punt et pots creure les enquestes? Jo ja no me les crec. Nosaltres el que fem és escoltar el territori, les demandes de la gent. És un moment molt greu, on cal prioritzar les persones. Tenim una crisi sanitària, social, climàtica, per tant, amb tanta crisi el que cal fer és proposar i ser resolutius.

La candidatura del PDeCAT en cinc punts

DECLARACIONS

Mireia Canals

"No hem vingut d'enlloc sinó que ja hi érem i ens hem quedat on érem, al centre. Les dues escissions que hem tingut és la de Junts per l'esquerra i la del PNC per la dreta".

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Mireia Canals

"Si deixes de gravar amb aquest impost, generes més economia, és a dir, més diners a la butxaca per què no empobreixes les persones, i incentives el consum. Per tant, afavoreixes les transaccions de les empreses, i llavors hi ha més liquidació dels impostos. Incentives més el consum perquè la gent té més diners".

Your browser doesn’t support HTML5 audio