Cisteró (ERC): 'Si el conseller de Territori fos d'ERC, a l'Ajuntament no ens costaria tant desenvolupar polítiques urbanístiques'

Oriol Cisteró, número 53 de la llista d'ERC per Barcelona i president del partit a Sant Cugat, ha lamentat que la conselleria de Territori de la Generalitat, actualment en mans de Junts i dirigida per un santcugatenc, Damià Calvet, no els està posant les coses fàcils a l'actual govern municipal. Sense concretar per quins casos ho diu, Cisteró ha explicat en una entrevista a Cugat Mèdia que si el conseller fos d'ERC no els costaria tant i el consistori podria desenvolupar les seves polítiques urbanístiques 'de manera més relaxada'. Cisteró també ha parlat que la seva promesa electoral relacionada amb el Procés és el referèndum pactat, i ha assegurat que no ho considera un pas enrere perquè després de l'1-O s'han adonat que l'independentisme ha de superar el 50% dels vots de manera sostinguda.

Escolta-ho

Va veure el debat electoral d'ahir de TV3?
El vaig veure.

Està d'acord, com diuen algunes cròniques, que el millor en el debat va ser l'Alejandro Fernandez?
Estic d'acord que va fer un gran paper molt millor del que s'ha vist anteriorment, i que va anar a buscar el seu propi electorat, que és molt petit.

S'ha generat el debat sobre què s'ha de fer davant de discursos com el de Vox d'ahir, d'Ignacio Garriga. És a dir, els partits independentistes o la majoria dels partits que ahir hi havia al plató van decidir ignorar-lo i en canvi, els partits constitucionalistes van decidir rebatre'l. I la sensació, també de sectors independentistes dient com ho havia fet de bé l'Alejandro... Pot fer canviar la manera com es rebaten els arguments, a vegades fal·laços, de VOX?
Jo crec que al feixisme no se l'ha de donar cap veu, però entenc que la dreta per proximitat amb l'extrema dreta intenti que no marxin els seus vots. Si hagués fet millor la feina, no li marxarien.

Un altre dels temes que va estar ahir planant sobre tot el debat és l'ombra del tripartit. Si Esquerra, PSC i Comuns sumen 68 escons, com a mínim, es reeditarà el tripartit?
Jo només em puc remetre al que Esquerra Republicana de Catalunya ha escrit per activa i dit per activa i per passiva, des del llibre 'Tornarem a vèncer' de l'Oriol Junqueres i la Marta Rovira on explícitament es diu que no pactarem amb el PSC.

Però sí que pacten amb ells a nivell espanyol, és a dir, hi ha acords de govern i apuntalen, en certa manera, aquest govern progressista que hi ha ara mateix a Espanya. Per què allà sí i aquí no?
El govern de Catalunya és el nostre govern i el govern d'Espanya és un govern on hem d'anar fins al dia que tinguem la independència. Fins al dia que siguem independents haurem d'anar-hi, perquè és allà on surten els diners i on es fan les polítiques en majúscules. És així perquè la legislació és aquesta i, de moment, no hem aconseguit obtenir la república que anhelem. Ara bé, a Catalunya no tenim per què pactar ni amb els del 155 ni amb el PSC que no està movent fitxa, ni a Madrid ni enlloc, perquè la repressió s'aturi. Els pactes que no són pactes, que són suports puntuals a Madrid, busquen sempre el mateix. Busquen evidenciar el conflicte polític, fer que l'Estat ens reconegui com a subjecte polític i, per tant, crec que estan plenament justificats.

Però un pacte amb Comuns i una altra força? Aquest sí que el veuria, sense el PSC?
Jo sincerament, no seré gens original i diré que el que Esquerra ha de fer és governar en solitari. Guanyar les eleccions i governar en solitari, perquè el que volem és dur a la pràctica el nostre programa electoral i assolir els nostres objectius, això seria el més desitjable. Les enquestes diuen que això no serà així i tothom es posa a fer 'numerets'. Jo diria que fins que no hàgim passat per les urnes, i llavors veurem què passa. Nosaltres ja hem dit què estem disposats a fer i, en tot cas, els nostres pactes es vincularan amb els nostres objectius polítics.

En el programa parlen que demanaran i pressionaran i faran servir la força que tenen per demanar el referèndum pactat, pel camí cap a la independència. Hi ha molts independentistes que consideren que això és anar unes quantes caselles enrere de l'1-O o, fins i tot, del 14-N. Accepten aquesta lectura?
És que jo crec que no és una marxa enrere. Aprendre és de savis i nosaltres, Esquerra Republicana de Catalunya, ho hem dit i ho hem escrit. Hem avaluat el que va passar l'1 d'octubre del 2017, que el defensem i n'estem molt orgullosos, però evidentment, no ens va portar on nosaltres volíem. I per tant, una de les conclusions importants més enllà de si el referèndum és enrere o endavant, és que necessitem una majoria molt més qualificada, necessitem demostrar per activa i per passiva que, més del 50% de la població de Catalunya està per la independència. I de moment, l'única manera que ens deixen demostrar-ho és anant a les eleccions, unes i altres i sempre anar-hi. Ara bé, la manera lògica és fer un referèndum i per tant, si s'han de fer un o deu referèndums, doncs que es facin, però el que necessitem és demostrar aquesta majoria i aquest referèndum és el que s'ha de fer per aconseguir els nostres objectius. És una casella enrere? Des del meu punt de vista, no hi ha caselles enrere perquè el que hem de fer és seguir, seguir i seguir.

La lectura d'aquell octubre del 17, un dels errors potser vist ara en perspectiva és aquell 26 d'octubre que Puigdemont volia convocar eleccions i Esquerra s'hi nega i aleshores acaba amb aquella DUI mig proclamada?
Jo, com la immensa majoria de la població, ni era ni estava en aquelles converses i tot el que he pogut llegir són cròniques diverses i disperses sobre què va passar i què no va passar. Sincerament, no voldria posar-me en què va passar i que no va passar. Cada un treu les seves pròpies conclusions a partir de la informació que disposem, que és bastant, però que no és unívoca. Jo simplement penso que allò va anar com va anar i vam arribar on vam arribar. Segur que tots ens vam trobar moltes sorpreses, tot el procés dels últims mesos van haver moltes sorpreses, la primera és la ferotge repressió de l'Estat del dia 1 d'octubre, però no només aquesta, la ferotge repressió per fer que les empreses marxessin i mentir en tots els mitjans de comunicació, en posar a tota una part de la població ferotgement en contra a còpia de dir mentides i escapar mentides. Posar a tota la població de l'Estat espanyol en contra dels catalans dient coses que no eren certes i, per tant, jo em quedo sorprès d'allò i per tant, puc entendre qualsevol cosa.

Hi ha un llibre en què s'explica la figura de Pere Aragonès on es parla de l'independentisme pragmàtic. Què és l'independentisme pragmàtic?
Doncs li hauríem de preguntar a qui es va inventar la paraula. Des del meu punt de vista, el que segur que no és, l'independentisme màgic. El que segur que no és, és prometre coses que no es poden prometre. Prometre coses que les promets avui i demà les has de matisar i demà passat les has de desmentir i quan estàs al govern, no les pots fer. Això segur que no és l'independentisme pragmàtic. L'independentisme pragmàtic entenc que haurà de ser poder posar sobre la taula conclusions, nous objectius i nous camins. I això és una cosa que el nostre partit porta fent durant uns anys, ho ha aprovat amb tota la militància amb un congrés i una conferència nacional i, per tant, crec que estem fent la feina ben feta. Si això és l'independentisme pragmàtic, jo m'hi sumo.

Què ha fet malament Junts i Esquerra com a coalició de govern que molts ciutadans ja no volen repetir aquesta fórmula? Què heu fet malament per part d'Esquerra, en aquest cas?
No sabria dir exactament què és el que s'ha fet malament, segur que s'han fet moltes coses malament. Jo diria que, a la vista del que ha passat, és que hi ha hagut falta d'entesa. Probablement, hi ha hagut falta de sensibilitat entre els dos costats i poques ganes d'entendre's. Jo, modestament, he de dir que, pel que sé d'Esquerra Republicana, s'ha intentat, tot i que no he estat en aquestes reunions de govern, però és evident que aquest govern, el dia 1 de gener de l'any passat es va dir s'havia acabat la legislatura i no es van convocar les eleccions. I aquesta responsabilitat només la té una persona que era qui era president de la Generalitat en aquell moment i no les va convocar. I això ha donat un any que, si els uns donaven per tancada la legislatura, doncs els altres poca cosa podien fer. Per tant, em sembla que les responsabilitats inicials, des del meu punt de vista, estan clares i aquest últim any hem viscut i intentat fer tot el bé que s'ha pogut, però veient que, dins del govern entraven consellers nous que es dedicaven a desgastar el mateix govern, cosa que em sembla estratosfèric.

Esquerra hauria preferit que haguessin convocat eleccions quan el president Torra va fer aquella declaració dient que la legislatura, estava liquidada?
Des del meu punt de vista, si el president diu que la legislatura està liquidada hauria de convocar eleccions. Si no que no ho digui. El que no pot ser és aguantar el govern per aguantar el govern, sigui per les enquestes o per conveniències o no sé per què és. Però si tu dius i tens la responsabilitat que la legislatura està acabada el que has de fer és convocar eleccions immediatament. És igual el que els altres pensin. La responsabilitat és de qui ho diu i és ell qui ha de prendre aquella decisió. I no prendre aquesta decisió porta al que porta, a què les coses no funcionin bé.

Anem a fer una mica d'anàlisi del programa electoral. En matèria d'habitatge parleu que s'ha d'aconseguir un 15% d'habitatge públic en un horitzó de 20 anys. Com s'aconsegueix això? Perquè ara mateix cap administració, ni local ni autonòmica, està construint prou habitatge públic i les polítiques per mobilitzar el parc privat en desús no estan funcionant o bé el Constitucional les tomba.
Primer deixem desmentir que no hi hagi cap municipi que ho estigui treballant ni construint. A Sant Cugat del Vallès hi ha un programa previst que diu que tindrem un 15% d'habitatge el 2030. No és un programa que hagi fet el govern actual i ja en parlarem algun dia d'aquest programa. Aquest es mantindrà, es racionalitzarà, s'hi posarà seny i s'hi estan posant recursos i, per tant, a Sant Cugat complirem. Per tant, no és cert que no hi hagi cap.

Jo parlo de construir de manera efectiva, és a dir, no planols.
Ara mateix si vols sortim de l'estudi i anem a veure la promoció que està fent Promusa, que està allà i estan posant la fusta, un edifici construït en fusta molt interessant. En tot cas, Sant Cugat no és l'exemple que puguin seguir la majoria de municipis. La majoria tenen moltes dificultats per construir, però sí que és cert que hi ha diverses administracions que s'estan posant les piles. Per exemple, a l'Àrea metropolitana que ha constituït aquesta empresa mixta per fer habitatge públic de lloguer. Un dels grans canvis dels últims temps és abandonar la idea que habitatges públics i vendre'ls i després a veure què se'n fa, i passem a fer habitatge de lloguer públic. Com es fa per arribar a aquest 15%? La resposta més senzilla és destinant el 0.4% del PIB a polítiques d'habitatge, que són mil milions l'any, que no són poquets, ja m'agradaria tenir-los. Com es treuen aquests milions? Doncs a poquet a poquet, per això demanem que siguin 20 anys, perquè cal temps per poder-hi arribar. Però també canvien moltes coses, en temes d'habitatge i en temes legislatius que entorpeixen la construcció d'habitatge públic, temes impositius. Per tant, hi ha tot un tema de rehabilitació d'habitatges, perquè no tot és construir, el que necessitem és un 15%, però això no vol dir que tot hagi de ser nou, sinó que pot haver-hi molt habitatge que sigui absorbit. Dins del paquet d'habitatge social pot ser de capital privat. Això no és un inconvenient, la llei ho permet i, per tant, si els privats estan disposats a construir habitatges i a fer-ho amb un lloguer assequible, l'Administració ha d'estar encantada, perquè el que és important és que les famílies puguin accedir a aquest habitatge, no si és de titularitat pública o privada. L'important és la regulació d'aquest preu, que aquest preu sigui assequible i que estigui en relació amb la renda disponible de les famílies. Per tant, el que s'ha de fer és un camí de modificacions legislatives que ajudin que els municipis tinguin més capacitat per construir i que el cost de la construcció d'aquest habitatge, de la rehabilitació d'aquest habitatge sigui inferior. Posar diners sobre la taula perquè aflori aquest habitatge que, fins al que jo sé existeixen les possibilitats i que per tant, no veig gens forassenyada, veient que portem un parell d'anys al govern de Sant Cugat i parlant amb els diversos actors i amb agents del sector i això es pot fer.

Amb la pandèmia se li han vist molt les costures al sistema sanitari. S'ha tensat d'una manera que ningú es podia imaginar, però s'han vist mancances. Una de les promeses electorals també és enfortir la sanitat pública. Quin és el pla d'Esquerra en aquest sentit?
Jo el pla concret no el conec, però el que crec que és important dir, és que el que no pot ser és que tornem a retallar. Nosaltres no vam afrontar la pandèmia amb un sistema sanitari ni engreixat, ni preparat, ni previst que vingués una pandèmia. Ni nosaltres ni ningú, suposo, però especialment a Catalunya les retallades havien fet mal. S'han anat revertint i és veritat que totes les retallades que hi havia hagut s'han revertit, a nivell econòmic d'inversió i despesa pública en Sanitat. Però és evident que s'ha de seguir treballant en aquesta línia. S'estan construint edificis nous al costat dels hospitals per aprofitar les instal·lacions principals, per poder afegir llits a les diferents instal·lacions. Per tant, fer inversió, millorar les condicions dels professionals de treball i seguir per aquest camí. Des del meu punt de vista, aquesta és la idea que Esquerra ha tingut i, per tant, seguir treballant. És evident que el Departament ha tingut moltes crítiques, segur que moltes fundades, també és cert que no hi ha hagut mai cap Govern que hagués hagut d'afrontar una pandèmia global, veient les xifres, vaja, estem immersos en un gran desgavell governamental general mundial on ningú sap que s'ha de fer perquè tothom té morts i tothom té unes xifres molt altes. Com que això no pot ser així, tothom està intentant fer el millor que pot i a Catalunya les xifres van millorant i ara crec que s'està fent bé i crec que cada cop es farà millor.

Què li va sembla ahir l'anunci de la candidata de Junts, Laura Borràs, que si ells guanyen el conseller de Salut, serà el doctor Argimon, el secretari general de Salut Pública de la Conselleria de Salut d'Esquerra, precisament?
Cada un pot fitxar per qui vulgui i cada candidat té dret a dir el que sigui de les persones. Suposo que el senyor Argimon està d'acord, ho desitjo, vaja. Crec que no li fa cap favor perquè aquesta és una persona que està en actiu en un govern compartit, però en una conselleria d'un altre color, és una mica estrany. Ara el senyor Argimon per a mi mereix tot el respecte, no podria dir res dolent i, per tant, si resulta que la Laura Borràs acaba sent presidenta per aquests atzars de la vida i el senyor Argimon acaba sent conseller de Sanitat doncs perfecte, sabrà de què parla i ho podrà fer molt bé. Però bé, no és la primera candidata que posa noms sobre la taula. Em sembla una mica, no sé si responsable, però em sembla poc adequat i crec que no tocava. Ella sabrà per a què ho fa, però al senyor Argimon li desitjo el millor del món.

Parlant també de salut, l'altre dia en un acte electoral d'Esquerra aquí a Sant Cugat, el número 17 de la llista, el delegat de Govern, Juli Fernández, va venir i va parlar de l'hospital públic que està planificat fa temps i que ara està guardat en un calaix, l'hospital públic entre Rubí i Sant Cugat i Castellbisbal, que sembla que és la zona més poblada de Catalunya que no té un hospital públic de referència i hem d'anar tots a Terrassa. Estem parlant d'un edifici nou o estem parlant de comprar l'Hospital General com va dir Toni Comín, quan era conseller d'Esquerra?
Estem en el mateix. Si jo fos conseller de Sanitat, potser podria respondre aquesta pregunta amb coneixement de causa, el que sí que sé és que, com tu deies, el conseller Comín, en un cert moment, va dir 'posem-nos a treballar per comprar l'Hospital General de Catalunya', pel que jo sé en aquell moment l'hospital passava per unes dificultats importants i per tant, era una bona oportunitat on el fons d'inversió que el gestionava estava disposat a parlar-ne. Pel que fos, no es va poder fer, no va tirar endavant i la realitat que jo conec és que jo conec és que l'Hospital General de Catalunya funciona molt bé, té fons diferents a darrere, té un grup que el tira endavant, està funcionant molt intensament i per tant, malgrat que jo diria, a mi m'encantaria que l'Hospital General de Catalunya fos un hospital públic, però crec que els seus propietaris a dreta llei, no ens el voldran vendre. I per tant, s'haurà de fer un edifici nou, crec. Ara el futur ens ho dirà, però avui em temo, pel que jo he preguntat, que les opcions de poder-lo adquirir no estan sobre la taula.

En tema infraestructures, el model vinyeta per pagar autopistes i autovies i ara que més a més s'acaba la concessió pel que fa a l'AP7 i l'AP2, encara quedaran les autopistes catalanes en concessió, però les artèries principals tornaran a ser gratuïtes. Es va intentar des d'una conselleria de Convergència i l'Estat li va dir que ho podia fer només amb les autopistes que entren i surten de Catalunya no amb les que surten de les fronteres de la comunitat. Això és una cosa que s'haurà de parlar? És a dir, es pot convèncer en aquest sentit al Govern espanyol?
Ho enllaçaré amb una cosa que deia al principi. Si tu vas a Madrid a dir que no vindré i que no vull, doncs ja pots anar a parlar perquè si ja vas a parlar per dir que no, segur que no. És evident que les nostres infraestructures estan connectades amb l'Estat espanyol i amb l'Estat francès també, però com hi ha una frontera pel mig, malgrat estar a la Unió Europea, legislativament no ens afecta però en l'Estat espanyol sí, i per tant, s'ha de parlar. Jo crec que la vinyeta és la solució lògica per a les autopistes, més enllà que podríem parlar quin és el model de mobilitat del país i perquè desplacem totes les mercaderies amb camió i no amb tren, etc., crec que és un tema molt més interessant de futur i que enllaça amb el tema de l'emergència climàtica, però la vinyeta és un bon sistema i el que s'ha de fer és arribar a acord amb el govern de Madrid perquè això pugui ser una realitat. No crec que pugui ser tan difícil, el que no crec és tenir el sistema de peatges com el tenim i, per tant, vinyeta.

Una altra cosa que va explicar en Juli Fernández és la Conselleria d'Emergència climàtica. Cal una conselleria diferent a la de Territori i Sostenibilitat, que ja inclou medi ambient, serien dues conselleries diferents?
Són dues conselleries diferents, però no vol dir que l'emergència climàtica surti de Territori i segueixi igual, aleshores no té gens de gràcia. Entenc que hi ha competències que ara estan a Territori que es trauran. Però jo ho veig del tot lògic. El que avui no és lògic és mantenir un departament de medi ambient dins la Conselleria de Territori. Perquè ja no estem parlant de medi ambient, estem parlant que tenim una emergència climàtica, que aquí a Sant Cugat, ja la vam declarar i en breus presentarem el pla d'acció per fer-hi front, però necessitem una Conselleria d'Emergència Climàtica perquè actuï transversalment, perquè actuï en els temes importants, fonamentals per combatre el canvi climàtic, però també perquè impregni en les altres conselleries i perquè supervisi i perquè hem de tenyir de sostenibilitat tot el govern. És important posar-ho en el centre del debat, perquè no és quelcom que el govern hagi de fer. Som els ciutadans els principals actors. Els governs tenen unes eines potentíssimes, però l'eina més potent és quan els milions de ciutadans decidim fer quelcom. Necessitem algú que lideri des del govern tot aquest moviment i posi sobre la taula aquests debats i proposi totes aquelles accions que la ciutadania també pugui acompanyar.

El govern municipal de Sant Cugat li convé una Generalitat governada per Esquerra? Quins beneficis es poden obtenir?
Molts, és evident. Ara, també he de dir que avui ja tenim un Govern on hi ha Esquerra Republicana i per tant, en molts àmbits, especialment en les Conselleries on hi ha consellers d'Esquerra, l'entesa és molt bona i s'està avançant en molts temes. Altres conselleries ens està costant més. Precisament, per exemple, Territori on tenim a en Damià Calvet, i ens està costant. Però no sabem per què ens està costant, però estic convençut que si el conseller fos d'Esquerra Republicana i aquell consistori podria desenvolupar les seves polítiques de manera molt més relaxada.

Això és una acusació de posar bastons a les rodes, directament, per motius polítics?
No puc dir-ho, perquè estaria dient alguna cosa que no sé. La meva sensació és que ajudar-nos no ens ajuda, però de vegades no cal posar bastons a les rodes a les coses. Simplement, quan hi ha voluntat les coses sempre van millor que quan no hi ha. I jo diria que hi ha poca, des que Esquerra Republicana lidera el govern de la ciutat de Sant Cugat.

Ho diu pel cas de l'escola La Mirada, el més recent? Aquí creu que la Conselleria ha posat bastons a les rodes, ha intentat que no tirés endavant el projecte?
No, no crec que sigui així. No ho he dit ni ho diré. No és així. Em consta que el conseller va intercedir per interessar-se pel tema i em consta que em va felicitar l'alcaldessa, un cop aprovada la Comissió d'Urbanisme, la modificació de planejament per a poder tirar endavant l'escola, per tant, no seria el cas. Però és veritat que hem tingut problemes dins la Conselleria. És cert que es va fer un informe que deia un informe, que no era vinculant. De vegades estar sobre dels temes ajuda que vagin bé i ràpid i no estar-hi no ajuda. No vol dir que no es faci la feina, no ho dic perquè no ho puc afirmar i si ho digués estaria mentint. Però és evident que em sembla que estar-hi més a sobre ajudaria a fer que els temes anessin millor.

A la carta de peticions que l'alcaldessa, Mireia Ingla, li portarà al futur president de la Generalitat, sigui del color que sigui, quin és el tema que hi ha a dalt de tot?
Li hauríem de preguntar a l'alcaldessa perquè la carta la farà ella, és complicat això. Jo crec que tenim molts temes a parlar amb el govern. Tenim molts temes oberts com suposo tots els municipis i per tant, no sabria dir. Jo crec que el tema de La Mirada és un tema molt important per a nosaltres, bàsicament perquè hi ha centenars de famílies afectades que necessiten una escola, que no pot ser que estiguin en mòduls i ubicacions separades, una escola partida en dos. Això no pot ser i més enllà dels conflictes que hi puguin haver hagut és important que això tiri endavant, és important perquè aquestes famílies necessiten i es mereixen que, en el termini menor possible, puguin tenir una escola feta sencera, amb tots els equipaments i tots els espais pels seus fills i filles.

La candidatura d'ERC en cinc punts

DECLARACIONS

Oriol Cisteró

Ens està costant i no sé perquè ens està costant. Estic segur que si el conseller fos d'ERC no ens costaria tant i aquest consistori podria desenvolupar les seves polítiques urbanístiques de manera més relaxada

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Oriol Cisteró

"No és una marxa enrere, aprendre és de savis. A ERC ho hem dit i ho hem escrit, hem avalutat el que va passar l'octubre del 17, el defensem i n'estem molt orgullosos, però no ens ha portat on nosaltres volíem"

Your browser doesn’t support HTML5 audio