Xavier Pellicer (CUP): 'Hem d'anar a buscar un nou pols amb l'Estat'

Un pla de xoc per donar resposta a les necessitats sanitàries i socials, avançar en la sobirania nacional amb estructures d'Estat i fer un gir de 180 graus en l'estratègia independentista amb una proposta de ruptura. Són els tres eixos irrenunciables de la CUP, que vol posar en marxa 'un nou cicle' per guanyar per a aquestes eleccions i per a futurs pactes, dels quals exclou 'el bloc del 155'. En una entrevista a Cugat Mèdia, el número 4 per Barcelona de la candidatura, Xavier Pellicer, ha explicat les propostes de la CUP, com la Renda Bàsica Universal, proposta estrella del programa electoral, que planteja 735 euros per a cada resident a Catalunya.

Escolta-ho

Com afronta la CUP aquesta campanya electoral. Que s’hi juga Catalunya?
El que veiem és que estem en una situació d'emergència sanitària i social que ens ha posat com a societat i com a projecte de país en un mirall que ens ha destapat totes les mancances i totes les vergonyes. Venim d'un desgovern de tres anys, i una manca de govern i d'avançar en projectes i propostes tant en l'àmbit nacional com social. Pensem que és indispensable que hi hagi tres elements clau a la legislatura vinent per aconseguir un nou cicle per guanyar.

Primer un pla de xoc per donar resposta a totes aquestes necessitats, no només sanitàries, sinó també socials. Segon, avançar en allò que altres vegades s'ha anomenat estructures d'Estat i nosaltres plantegem com avançar en la sobirania nacional, en la capacitat de decidir, en mesures que permetin dotar-nos d'eines en diferents àmbits com el públic i els sectors estratègics. I tercer fer un gir en l'estratègia independentista de 180 graus, deixar d'estar estancats i avançar amb una nova proposta democràtica de ruptura i majoritària. 


Aquestes propostes de canvi ja es noten en la campanya perquè per primera vegada els cartells electorals tenen cares. Per què aquest canvi?
Això va més en la mesura d'una proposta comunicativa. El fet d'incorporar cares és per potenciar les candidates que no eren prou conegudes o tenien una trajectòria molt local. Ho veig més com una anècdota que no pas un gir. 

Proposen un programa electoral amb més de 120 pàgines. Un dels punts estrella del programa electoral és la renda bàsica universal. 735 euros, per a tothom. Com funcionaria i, sobretot, com es finança?

Posaré un exemple. Jo treballo en un bar-restaurant petit on treballem quatre persones i ja us podeu imaginar l'últim any com l'hem viscut, amb quina angoixa i amb el fet de no poder treballar, no poder obrir, no rebre els ERTO. En un cas com aquest, amb la Renda Bàsica Universal tindríem garantida una aportació mensual de 735 euros només pel fet d'existir i ser persones, i per tant, no lligat a qualsevol altre tipus de situació. Això ens facilitaria poder tenir uns ingressos que et garanteixen uns mínims per sobreviure. 

A més, és una proposta que ens sembla molt xula perquè avança en termes d'igualtat territorial. És també una mesura feminista perquè les dones que fan tasques no remunerades també la poden percebre i no tenen una dependència en l'àmbit familiar i trenca amb els models patriarcals. També em sembla una mesura que és de justícia i que és fonamental per redistribuir la riquesa entre el 10% de la població més rica, que ho serien menys, i tota la resta, que també podríem ser una mica menys pobres.

Com es finança això? La proposta de la CUP-Guanyem proposa un IRPF únic del 49%. Això no xoca amb els criteris de redistribució, fiscalitat progressiva i tarifació social que defensa la CUP? És prometre diners en campanya electoral?
No. Malgrat que nosaltres ho proposem en campanya electoral, la Renda Bàsica Universal és una proposta que surt d'anys de treball de molts col·lectius. Té un gran sentit en un moment en què el treball no és igual que fa 100 anys i amb una millor repartició podríem treballar menys i dedicar-nos més a fer altres tasques. Podríem repartir millor el treball i, alhora, garantir, que totes les persones, amb els nivells productius que hi ha, visquessin millor. 

Respecte a com es finança. Proposem un IRPF fix del 49%. Si això anem a la situació real, no afecta la situació del 80% de la població pel que fa a l'augment d'impostos. És a dir, no hi ha cap augment d'impostos. Només és un augment per als trams a partir de 60.000 euros bruts anuals, que són un percentatge la població més petit. Amb aquest 10 o 15% de la població que més ingressos percep anualment és com es finança aquesta renda bàsica. A més, la renda bàsica s'estalvia recursos per a altres prestacions, a banda de la burocràcia. A més, no es vinculen les ajudes a una estigmatització de les persones  que les perceben.

Llavors, aquest IRPF s'aplica a tothom o només als més rics?
S'aplica a tothom, però els efectes que té és a partir del tram de 60.000 euros. Per això hem fet la 'Calculadora de la CUP', per veure com t'afectaria la reforma fiscal i aquesta renda bàsica garantida. Es pot comprovar que en el 80% dels casos veurà que el que li queda de situació impositiva és exactament igual o li millora. 

Aquesta proposta s’inclou dins un pla de rescat social, que preveu per exemple nacionalitzacions i desprivatitzacions. Fins i tot una banca pública. Com es fa?
Primer s'ha de desrecórrer un camí que s'ha recorregut en els darrers anys. Són tota una sèrie de serveis que són bàsics per viure i que han deixat d'estar en mans públiques i han passat a estar en mans del mercat privat i a servir perquè hi hagi sectors que s'enriqueixin. Primer hem de desfer aquest camí per tornar a posar en l'àmbit del control públic tots els serveis que són bàsics i essencials. 

En un moment de crisi sanitària, veiem molt clar que no pot ser que no tinguem capacitat com a àmbit públic per tenir, per exemple, guants suficients, mascaretes, gels... En un moment de crisi sanitària veiem també que no pot ser que hi hagi una sanitat privada que no estigui al servei de l'àmbit públic. En la pitjor onada de fred, la llum puja. 

Nosaltres el que volem és que tota aquesta sèrie de serveis bàsics no estiguin al mercat, sinó al servei de la gent i que depenguin de l'àmbit públic. Com ho fem això? Amb polítiques públiques fortes i avançant una planificació estratègica pública com, per exemple, no renovant concessions privades i internalitzant serveis com són les residències privades, recuperant el control de serveis precaritzats i feminitzats...

Es tracta d'anar augmentant el paper públic en tots aquests àmbits estratègics. No és un camí fàcil, sabem que no ens ho posaran fàcil, sabem que tenim un marc autonòmic i estatal i uns interessos que ho posaran complicat, però venim aquí per guanyar tots aquests serveis i per avançar cap a aquest nou cicle que fa que aconseguim unes vides per a la gent que mereixin ser viscudes.

Proposen una Taxa Covid, per exemple, per solucionar algunes d'aquestes qüestions.
El plantejament és que en un moment d'emergència necessitem recursos extraordinaris, i per tant, hem de treure recursos d'allà on n'hi ha més. Pensem que tot el que siguin taxes que gravin les grans riqueses...

Què entenen per grans riqueses?. Potser algú pot pensar 'em tocarà'.
No. Grans riqueses són el 2-3% de la població. Estem parlant de grans fortunes sis i set zeros en els ingressos anuals. Es tracta de gravar, no només l'activitat productiva, que ja està gravada, sinó l'activitat especulativa. 

Han previst que aquestes fortunes estiguin fora de Catalunya?
Sí i pensem que dins les files de l'independentisme, d'aquest gran patriotisme, hi ha molta gent que diu que estima Catalunya i que el primer és el país, i que per tant, mantindrà les fortunes aquí. També és obvi que es poden fer negocis des de fora de Catalunya, però hi ha molts mecanismes per gravar l'activitat.

Tot això és viable fer-ho dins el marc de l'Estat espanyol?
Més enllà de si és viable ara mateix, i no només per les lleis, sinó també per una sèrie de resistències - veiem com el Gobierno más progresista de la història frena determinades mesures per les pressions que reben de grans lobbies econòmics-; creiem que aquestes mesures han d'anar acompanyades d'una determinació, d'un Govern que vulgui estar al costat de la gent, d'anar a buscar els límits d'aquesta autonomia on calgui i defensar les propostes legítimes i necessàries, més enllà de si hi ha un Tribunal Constitucional de torn que les tomba.

L'exemple més clar d'això és l'àmbit de l'habitatge. Plategem que el preu del lloguer ha d'estar regulat, que no pot haver-hi ni un desnonament i que tothom ha de tenir accés a un habitatge a través d'un parc públic i de l'expropiació d'uns pisos que eren de la gent, que es van hipotecar per pagar-los, que es van arruïnar perquè no els van poder pagar, que van quedar-se fons voltor i ara estan buits. 

Pensem que això és legal, s'han articulat lleis i mesures per fer-ho així gràcies a la tasca de les PAH, dels sindicats de llogateres i de la gent de la CUP i, tot i això, ve el Tribunal Constitucional de torn i les tomba. Aquí és on creiem que cal un Govern de la Generalitat ferm que ha de mantenir i defensar aquests projectes i lleis. 

Un dels eixos és el trencament amb l’Estat espanyol. No concreten com ni quan, però sí que la pedra angular, és un referèndum, o alguna votació similar. No és tornar a repetir la mateixa història?
És agafar els aprenentatges del que vam fer el 2017, veure fins on vam arribar i fer autocrítica. Com a CUP, hem fet aquest plantejament i segurament hauríem d'haver estret més, hauríem d'haver insistit més. Aquest moment ha passat, les correlacions de forces, les mobilitzacions d'aquell moment i la capacitat de desbordament es van perdre. Hem d'anar a buscar un nou pols amb l'Estat perquè és l'única manera que tenim si volem una ruptura democràtica amb l'Estat. Per aquest nou pols, no tenim la fórmula màgica, no tenim totes les respostes, però veient l'experiència del 2017 i del desbordament popular que va suposar el referèndum, podríem tornar-nos a situar en una posició similar a la de l'1-O o el 3-O del 2017 amb uns enfocaments diferents per generar aquest desbordament, aquesta mobilització permanent i aquesta necessitat de donar una resposta política que l'Estat encara no ha vist sobre la taula. 

Ho deixen en mans de la desobediència, en mans de la ciutadania, no dels polítics?
Les institucions estan per acompanyar la ciutadania i no al revés. En determinats moments, les institucions el que han de fer és donar cabuda a totes aquestes propostes de la ciutadania i facilitar que vagin endavant. Òbviament, des d'un govern autonòmic o un Parlament autonòmic amb els marges i capacitats que té no farà la independència si no hi ha una mobilització ciutadana. 

També compten amb la comunitat internacional?
La famosa frase 'Europa ens mira' o 'Europa no ens permetrà'. Nosaltres sempre hem estat molt escèptic amb aquesta qüestió. Creiem que la comunitat internacional ens mirarà, que Europa ens mirarà, quan avancem amb determinació i fem ingovernable l'Estat. Fins que no arribi aquest punt, ningú vindrà a treure'ns les castanyes del foc. Aquest és el camí que ens toca fer, no és senzill, no és ràpid, no anirem de la llei a la llei.

De fet el plantegen en 10 anys, aquest canvi de model. És suficient?
No sé si és suficient, però el que tinc clar és que ens hi hem de posar ja perquè si no segur que no ho serà. En la dinàmica de la legislatura perduda anterior, no s'ha avançat ni un pam en totes aquestes propostes per avançar cap a la llibertat del nostre país i millorar els drets socials de la gent. Ens hi hem de posar ja. No sabem si serà el 2025, 2024, si serà un referèndum amb un cert acord internacional; el que sabem és que ho hem de fer des d'aquí, nosaltres mateixos i hem de començar a avançar ja amb una proposta. 

Veiem com la resta de partits independentistes a poc a poc van virant els seus discursos cap a aquesta proposta que nosaltres ja hem posat sobre la taula. És el mateix que va passar el 2014 quan vam situar la proposta d'un referèndum i ens van tirar els plats pel cap. Des de la nostra humil aportació i sabent que no tenim totes les respostes, el que tenim clar és que si forcem una proposta que té un acord d'una majoria del 80% de la població podem tornar a forçar una situació de ruptura.

Què passa amb l’amnistia? 
Front uns indults que suposen un perdó i, òbviament que no es poden menystenir des del punt de vista de la vida de les persones preses i exiliades; plantegem una proposta política que va de la mà d'una resolució política -perquè l'amnistia sense autodeterminació no té cap sentit- i té l'avantatge que no deixa enrere cap de les 3.000 persones represaliades per motius polítics. 

Aquí entra també la Generalitat, que està personada en causes contra aquests represaliats?
Aquests és un dels elements que més ens preocupa del que ha passat en els darrers anys per part de la Generalitat. Un Govern que per una banda deia 'estrenyeu' i animava a sortir al carrer, i per l'altra banda represaliava a moltes de les persones que en participaven. Veiem clar que cal un gir de 180 graus en l'estratègia de l'independentisme i de 180 graus en l'estratègia antirepressiva de l'independentisme.

No ens pot marcar el ritme la repressió. Com Esquerra Independentista i moviment popular fa molts anys que patim la repressió i una de les coses que tenim clares és que la repressió no ens pot marcar el ritme perquè el que busca la repressió és que deixem de parlar de les lluites. Hem d'avançar, hem de seguir avançant en les propostes polítiques. Nosaltres de l'Estat esperem pals, però de la Generalitat no podem esperar el mateix, no volem esperar el mateix i no pot situar-se en una posició de repressor. 

Primer de tot, la Generalitat ha de posar el dret de manifestació al centre, ha de ser un dret fonamental i s'ha de fer respectar. Segon, no pot haver-hi acusacions particulars de la Generalitat contra persones que es manifesten. És fals que la Generalitat estigui obligada a personar-se en aquests casos, està obligada a facilitar una defensa a aquells funcionaris que per l'exercici de les seves funcions puguin patir un greuge. Això no es tradueix en una acusació particular.

Però basen el trencament en el conflicte i la desobediència, però esperen que no hi hagi repressió?
No plantegem que no hi hagi repressió, demanem que qui estigui treballant en un procés comú per a llibertat en el nostre país no posi pals a les rodes a la resta. Per tant, que el Govern de la Generalitat que surti a partir del 14 de febrer, si vol treballar per la independència que no posi pals a qui està treballant en aquest camí de ruptura. De l'Estat, sabem què esperem i sabem que hi haurà repressió. La millor manera d'aconseguir l'amnistia és aconseguir la independència. Tot i això no podem deixar de posar sobre la taula una proposta que doni sortida a les 3.000 persones represaliades. 

Tots aquests punts del programa electoral són irrenunciables en la seva política de pactes o suports?
Per nosaltres la línia vermella és el bloc del 155, que no en volem sentir a parlar, i no hi treballarem res. Amb la resta de forces, nosaltres estem disposats a arribar a acords amb uns marges clars.

Primer: el desgovern dels últims tres anys és l'antítesi del que volem per arribar a qualsevol acord. Segon: amb uns Comuns que facin de crossa d'un Estat espanyol corrupte, de la monarquia i del partit socialista, tampoc tenim cap marge. A partir d'aquí, amb les forces que estiguin d'acord amb l'autodeterminació del nostre poble i d'avançar en mesures socials i nacionals, en parlarem i posarem sobre la taula propostes que per a nosaltres són fonamentals. 

Quines preferències tenen?
Les propostes que portem. Si qualsevol d'aquests espais defensa i treballa per una possible ruptura abans del 2025 en forma de referèndum, benvinguts. No portem un programa anticapitalista aquesta vegada, portem un programa de sentit comú i en un moment d'emergència social per donar resposta a les necessitats més bàsiques de la gent. 

Per tant, totes aquelles forces que estiguin per millorar aquestes necessitats de la gent, allà ens hi trobaran. No hi anirem nosaltres per treballar per un independentisme màgic, simbòlic, que no sabem on arriba; ni per unes taules de diàleg que no sabem on van, ni per uns partits que es diuen d'esquerra i després acaben, en un moment d'emergència social, externalitzant serveis a empreses com Ferrovial.

Com queda, llavors, la condició de no donar suport a partits que portin a les llistes persones investigades per corrupció?
No et puc dir com serà la situació després de les eleccions, però qualsevol ombra de corrupció dificulta poder arribar a acords. Precisament, pretenem que tots els recursos mal gestionats passin a l'àmbit públic i d'una manera robusta. 

Les últimes enquestes i sondejos els hi donen un 6% dels vots. És bon resultat?
Portem una proposta il·lusionant, forta i robusta, i va molt en coherència amb el que és l'ADN de la CUP. Estem molt il·lusionats i il·lusionades amb la proposta que portem. Creiem que és molt útil per millorar les condicions de vida de la gent i per fer una ruptura amb l'Estat. Òbviament, volem millorar resultats i, sobretot, volem tenir força perquè sabem que si tenim força passaran coses. Hi haurà canvis i passaran coses interessants. 

Els hi donen la mateixa força que a Vox.
Són enquestes. Enquestes en un context de pandèmia, amb un 30% d'indecisos, amb un marge d'error del 3%, quan ens donen un 6%; hi ha molt marge. Ens sembla interessant la nostra tendència a l'alça. 

La candidatura de la CUP-Guanyem en cinc punts

DECLARACIONS

Xavier Pellicer

Si anem a la situació actua, no afecta al 80% de la població en un augment d'impostos. És un augment d'impostos per al tram a partir dels 60.000 euros bruts a l'any.

Your browser doesn’t support HTML5 audio