Benejam (PP): 'Els partits que han governat fins ara han posat per davant l'objectiu independentista a la bona gestió'

Cugat Mèdia entrevista el número 14 de la llista del PP per Barcelona, el santcugatenc Álvaro Benejam

Eleccions Parlament 2021 14F

Publicat el 4/feb/21 per Sergio Morales

Convivència i economia. Són els grans pilars que defensa la candidatura del PP de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. El número 14 de la llista per Barcelona, el santcugatenc Álvaro Benejam, considera que 'hi ha una fractura social que ha provocat una escissió' entre independentistes i no independentistes i defensa que la seva formació aposta per 'cosir la convivència'. En aquest sentit, obre la porta a establir acords amb aquelles altres formacions que defensin aquest objectiu, així com treballar perquè Catalunya 'estigui ben gestionada'. Tot plegat ho ha dit en l'entrevista electoral de Cugat Mèdia.

Escolta-ho

Segons el PP, què és el que més preocupa a la ciutadania de Catalunya?
Una qüestió en la qual posem èmfasi durant la campanya és la convivència. Creiem que a Catalunya hi ha un problema de convivència; altres ho descriuen d'una altra manera, que només hi ha reivindicacions independentistes. Nosaltres creiem que hi ha una fractura social que ha provocat una escissió d'aquests dos sectors de la societat. Creiem que és molt dolent, nefast per la convivència. Apostem per cosir aquesta convivència, que cadascú, pensi el que pensi, pugui viure amb la seva ideologia sense problema amb els altres.

Precisament, les enquestes del CEO donen més de la meitat dels vots al bloc independentista. Vist això, com afronta el PP el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol?
Les enquestes les poso sempre en quarantena i em fixo més en els resultats. No compartim que els partits que fins ara han governat Catalunya hagin avantposat l'objectiu independentista abans que la bona gestió dels recursos de les persones que vivim i treballem. Volem que Catalunya estigui ben gestionada i que la convivència sigui entre iguals.

Parlem de la situació sanitària. Com creu que es pot millorar des de la Generalitat la gestió de la pandèmia?
És millorable tot o gairebé tot. Les poques qüestions que estan ben fetes no les qüestionem, però les que estan mal fetes són tan grans que eclipsen la resta. Passarem per sobre una bona gestió a qualsevol ideologia, a qualsevol nacionalisme. I, per tant, només amb això, la gestió millorarà perquè ens hi dedicarem al 100%. Gestionar bé vol dir posar més recursos on toca (a sanitat i educació) i menys on no toca (qüestions de reivindicacions independentistes). Després ens queixem que la Generalitat té un dèficit de finançament, però no és així: la Generalitat té un malbaratament de recursos. Recaptem més ara que fa 20 anys, però tenim ara més deute que fa 20 anys. Com és possible? Perquè la gestió és nefasta.

Les eleccions arriben en un context inèdit. Li preocupa que tot plegat faci que l'abstenció sigui alta?
Sí. Ens preocupa i ens ocupa. Hi ha una sèrie de mesures que s'estan duent a terme per desenvolupar la jornada electoral als col·legis, per substituir les persones que estan cridades a estar les meses i no es presentin, que incompleixin l'obligació. S'entén la gent de la por a estar exposats al virus, però també s'entén que si la jornada està convocada i se segueixen totes les mesures de seguretat, que es pugui anar a votar amb tranquil·litat.

Segons una altra enquesta del CEO, el PP trauria el 7% dels vots, que es traduiria en nou diputats, cinc més que fa quatre anys. Com ha canviat el partit durant aquesta legislatura?
Si aquests resultats són reals, serà molt bo per a nosaltres perquè doblem el resultat de 2017. Ara bé, no és l'objectiu; volem ser més decisius que això. Lluitarem per tenir el màxim nombre de diputats al Parlament, perquè creiem que la nostra opció política és la que val. Creiem que la convivència s'ha de recuperar i treballarem perquè tothom que visqui a Catalunya se senti còmode amb un govern on estigui el PP, sigui dirigint-lo o aportant el seu vot a favor.

En aquesta capacitat de fer que tothom s'hi senti còmode, quin paper hi juga el cap de llista, Alejandro Fernández?
Conec l'Alejandro des de fa molts anys i crec que és la persona idònia per liderar el projecte. I ja ho fa des que és president del PP Català. Té experiència perquè ha estat part del govern a l'Ajuntament de Tarragona i ha treballat molt, molt quan ha tingut responsabilitats polítiques. És una ciutat que va millorar molt en el temps que el PSC i el PP hi governaven. Fixi's en la capacitat de pacte que tenim: l'Alejandro Fernández va ser l'artífex d'aquest pacte a Tarragona. Després els socialistes van prendre altres decisions que per a nosaltres van ser un error. És un líder capaç d'aconseguir un bon resultat, de retornar el PP a les cotes màximes, amb 19 diputats o més.

Aquesta capacitat d'entesa es podria traslladar al Parlament amb un hipotètic suport al candidat socialista, Salvador Illa?
Hem de ser capaços de poder pactar amb tothom que estigui d'acord amb els nostres pilars fonamentals: el respecte a la llei, a la constitució, a la convivència i una bona gestió. Amb tothom que estigui d'acord amb aquestes premisses bàsiques podem pactar, podem fer un govern, sigui qui sigui. Està clar que alguns partits compartim més coses que amb d'altres.

Pablo Casado deia, en una entrevista a 'La Vanguardia', que Catalunya necessita un nou sistema de finançament. Arreglant el sistema econòmic, creu que es reduiria el vot independentista?
Potser sí, però és una qüestió sociològica. Segons el meu parer, crec que no ha de dependre d'això. Les raons per les quals un és o no independentista, crec que no haurien de ser els diners, ja que les coses van més enllà. A més, en la discussió sobre el dèficit fiscal crec que hi ha moltes mentides i idees preconcebudes, mantres que molts partits independentistes han llançat des de fa molt de temps que no són correctes. Si hi hagués un debat serè i exhaustiu sobre com estan els comptes entre la comunitat autònoma i l'estat, les coses serien molt diferents.

Parlem del programa electoral. Una de les línies que defensa és la normalització de l'Estat a Catalunya. Fins ara no estava normalitzat? I com s'hauria de normalitzar?
Va estar normalitzat i ho va deixar d'estar quan semblava que qualsevol interpretació de caràcter espanyol, com la presència d'una administració estatal a Catalunya o no independentista no era benvinguda. Això ha passat. Jo mateix he patit amenaces i he tingut vigilància policial, així com altres persones del meu partit i d'altres formacions. Des de la política s'ha de fomentar la bona convivència. Aquí no passaria res si hi hagués una seu d'una comissió nacional del mercat de valors. No passaria res si els organismes de l'Estat tinguessin més presència aquí, igual que no passaria res si la Generalitat tingués més presència a Lleida, Tarragona o Girona.

Una aposta per certa descentralització
Sí, però a nivell administratiu. La descentralització no és dolenta, per si mateixa; és dolenta la mala gestió de les qüestions descentralitzades. Les coses poden estar ben gestionades tant des de Madrid com des de Barcelona; i mal gestionades tant des de Madrid com des de Barcelona. És una qüestió de bona o mala gestió, no de repartiment territorial.

En matèria fiscal es proposa una baixada generalitzada dels impostos. Com milloraria això l'economia catalana? Com es podrien sustentar els serveis públics?
És una qüestió de balança d'ingressos i despeses. Si es redueixen els ingressos perquè abaixes impostos, es recapten més diners amb altres impostos. Això és perquè quan baixes una taxa que afecta les empreses, s'afavoreix l'activitat empresarial, es fan més transaccions i es fan més liquidacions d'impostos. Això ha passat a Andalusia, on van reduir en gran mesura l'impost de successions: es va recaptar menys per aquest tribut, però molt més per la recaptació de l'impost de patrimoni. La recaptació serà igual o superior abaixant els impostos.

El PP proposa eliminar el model d'immersió lingüística. Per què?
Creiem que la immersió lingüística no és que sigui perversa, per si mateixa, però sí que es fa servir de manera perversa, des de la Generalitat. Entenem que si la idiosincràsia de la política d'immersió lingüística és afavorir la parla del català en parts de la població que no estan acostumades a parlar-hi perquè no és el seu idioma natural, d'acord. Llavors es pot fer un intent de normalització perquè l'entenguin i el puguin fer servir, perquè és un idioma oficial a Catalunya. Però no en general, indiscriminadament.

Hi ha moltes zones de Catalunya on la immersió no cal perquè la gent es defensa tant en català com en castellà. Només s'hauria d'incidir en les persones que no tenen capacitat, però només on cal. Que les escoles facin el 90% de les classes en català, un 5% en castellà i la resta en anglès no és una qüestió; aquella persona té dret a educar-se en la seva llengua, si és el castellà. Creiem que això s'hauria de fer de manera selectiva.

No ho dificultaria, fer-ho persona a persona?
A casa, parlo amb els meus fills i la meva dona en castellà i, per tant, estan acostumats a parlar en castellà amb nosaltres. A l'escola, amb alguns amics parlen castellà i amb altres, català. És perquè estan acostumats a parlar en català a l'escola, perquè tenen el mateix temps a parlar en català, en anglès i en castellà. Estan habituats a fer-ho, sense cap problema.

Si els meus fills que van a una escola -que no és res de l'altre món- tenen aquesta educació, a casa parlen en castellà i es desenvolupen en català i castellà en qualsevol ambient, quin problema hi ha? Per què no ho fem amb tothom?

Parlem d'habitatge. Si el PP guanya, es compromet a dissoldre una okupació en 24 hores. Quins canvis legislatius caldrien?
Pocs. La Constitució preveu el dret a la propietat privada. El que cal és que les autoritats tinguin mitjans per garantir aquest dret igual que d'altres. Això entra en polèmica amb el dret a l'habitatge, que molta gent diu que s'ha de garantir. Sí, s'ha de garantir el dret a un habitatge digne. Ara bé, són dos drets que no han d'entrar en conflicte. El dret de l'habitatge arriba fins on arriba el dret a la propietat privada d'una altra persona.

En clau local, com treballarà el PP per Sant Cugat?
A Sant Cugat hi ha tantes coses per fer... Sobretot tenint en compte que portem més d'un any i mig del govern tripartit, que no ha fet res de les promeses electorals que tenien: no han fet res en habitatge, ni en manteniment de la ciutat, ni quant a les llicències urbanístiques; no entenem què li passa a aquest govern, aquesta inoperància que té, amb l'excusa de la pandèmia. La pandèmia existeix i ha causat problemes, però no per deixar-ho tot a mitges, o sense començar.

Voldríem que la gestió es fes de manera responsable. Tot ho estem deixant per l'endemà. Si governéssim endreçaríem tot això.

La llista del PP porta cinc noms santcugatencs. De totes les candidatures, és la que més santcugatencs porta. Veuen Sant Cugat com un bon lloc per aconseguir suports?
Sí, perquè creuen que tenim marge de millora i perquè poden reconèixer les virtuts de la candidatura. A més, el PP de Sant Cugat té bona gent, té gent vàlida, que pot servir al projecte català.

La candidatura del PP en cinc punts

  • Una prioritat política: La convivència i l'economia.
  • Una promesa electoral: Arreglarem el problema de la convivència i l'economia.
  • Un partit amb el qual pactarien: Amb tothom que respecti la convivència i vulgui una bona gestió de l'economia.
  • Un partit vetat a qualsevol pacte: Els que no ho respectin, alguns ja ho han dit: JxCat, la CUP, els comuns...
  • Un pronòstic de resultat de Junts per al 14-F: Els nou diputats que pronostica el CEO o més



  • DECLARACIONS

    Álvaro Benejam

    No compartim que els partits que fins ara han gestionat hagin posat per davant els objectius independentistes a la bona gestió. Volem que Catalunya estigui ben gestionada i convivència normal.

    Your browser doesn’t support HTML5 audio