Damià Calvet (Junts): 'Si el Parlament l'investeix, Puigdemont tornarà a ser president de la Generalitat'

Si guanya Junts per Catalunya les eleccions al Parlament qui serà el president de la Generalitat? La llista l'encapçala un altre cop Carles Puigdemont des de Bèlgica, i el santcugatenc Damià Calvet assegura en una entrevista a Cugat Mèdia que 'si el Parlament l'investeix, tornarà per ser president', assegurant que mantenen la promesa electoral del 21-D de 2017. Calvet, però, també admet que el problema que va impedir la seva investidura llavors, que no està permesa al reglament de la cambra una presa de possessió telemàtica, encara no s'ha modificat. Per aquest motiu, Calvet assenyala Laura Borràs, número 2 de la llista com la seva presidenciable, malgrat la possibilitat que sigui inhabilitada per l'acusació de falsedat documental, frau, prevaricació i malversació de diners públics. 'Ella està molt tranquil·la i nosaltres també', apunta Calvet.

Escolta-ho

Com a membre d'una candidatura que es diu Junts per Catalunya, com valora que hi hagi fins a sis candidatures que es presenten a les eleccions que es defineixen com a independentistes, o si més no que tenen la independència com a horitzó? És un fracàs de l'independentisme?
Doncs la veritat és que l'independentisme ha sigut fort sempre que ha anat unit, i de fet amb moltes manifestacions se'ns reclama sovint als polítics i amb contundència la unitat, i Junts va néixer per això. Vam néixer per agrupar tot l'esperit de l'U d'Octubre, aquest esperit d'unitat que vam expressar amb molta dignitat. Malauradament no ha sigut possible que seguim amb aquest esperit d'unitat, i al final han prevalgut estratègies partidistes, de les quals evidentment Junts tampoc pot renunciar-ne. No podem renunciar a la nostra representativitat en funció d'una unitat no aconseguida. Malgrat això continuem fent el discurs de la unitat i nosaltres expressem aquest discurs a través de la voluntat que en el proper govern de la Generalitat hi hagi un Govern independentista.

Entén la decisió de considerar Junts un grup significatiu i que perdi els drets electorals en favor del PDeCAT?
Doncs era francament esperable. Els poders de l'Estat ens expressen una vegada més, a través de les seves múltiples formes, aquesta tutela permanent de la vida institucional i política de Catalunya. Dic això perquè no n'esperem res de bo. És evident que Junts per Catalunya no existia com a partit polític, era un moviment creat a partir de l'U d'Octubre al voltant del president Puigdemont, que s'havia presentat a les successives eleccions (Parlament, Congrés i Senat i Europees) amb diferents fórmules, i que sempre contenien els drets electorals de Convergència o del PDeCAT. I ara és evident que aquests drets electorals Junts no els té. S'hauria pogut resoldre d'una altra manera, però com que ho esperàvem, ho hem assumit amb esportivitat. Que el PDeCAT es quedi els drets electorals, i Junts per Catalunya farem campanya d'altres maneres, amb uns militants que portaran el missatge de Junts arreu, a cada casa de Sant Cugat i a tot el país.

La Junta Electoral ha situat Junts al mateix nivell que VOX, i els mitjans hem de tractar-vos igual als dos partits.
Com a grup significatiu tenim una determinada classificació, i els mitjans, en especial els mitjans públics, heu d'actuar d'acord amb aquesta classificació. Crec que tots convindrem que VOX és un partit d'extrema dreta i no se'l pot normalitzar. L'explicació del seu programa electoral ens allunya de la democràcia, és així de contundent.

Totes les enquestes situen VOX dins el Parlament, igual que ha aconseguit entrar a tots els Parlaments on s'ha anat presentant.
És un fenomen que hem vist que ha anat creixent els últims anys, no només a Catalunya sinó a tot el món. Els populismes i extremismes, amb discursos allunyats de la realitat, encara que facin veure que estan més lligats a la realitat que ningú, al final acaba portant-los a les cambres parlamentàries, i en alguns casos a donar suport a governs. Nosaltres ho tenim molt clar, farem un cordó sanitari al voltant de VOX. No podem compartir de cap manera que hi siguin, encara que sigui a través del vot popular, i no ens aprofitarem dels seus vots en cap cas, tenim clar que no ho farem. Necessitaríem que cada vegada que VOX digui que posarà els seus vots al servei d'un grup parlamentari, aquest grup els rebutgés amb contundència. Això ha passat recentment, el PSC va rebre una oferta de VOX que després van matisar, però em va faltar la reacció ràpida dels socialistes. I ara al Congrés el PSOE ha aprofitat la seva abstenció per aprovar una cosa tan important com els fons europeus. No haurien necessitat aquesta abstenció si haguessin parlat més amb els partits democràtics. Cordó sanitari i molta pedagogia que hem de vetllar per uns pilars bàsics de la nostra democràcia.

Mirant el programa de Junts, veig que posen que prometen 'restaurar el president Puigdemont', a què es refereixen?
El president Puigdemont és el president legítim de la Generalitat, i hi ha una sèrie de consellers legítims. Jo soc conseller de Territori i Sostenibilitat, però sempre em refereixo al conseller legítim Josep Rull perquè així ho crec. Les eleccions del 21-D no les vam convocar nosaltres, i per cert, aquestes tampoc. Per tant, aquest 155 permanent dels poders de l'Estat, siguin els polítics o judicials, nosaltres el volem denunciar, i després trencar. El president Puigdemont encapçala la llista per Barcelona, i si el Parlament l'investeix, encara que sigui amb mitjans telemàtics, el president serà restaurat i ocuparà la seva posició.

Això també ho van prometre el 21-D, que si Junts guanyava Puigdemont seria president, i no va ser possible. Per què ara sí que serà possible?
No vam ben bé prometre això el 21-D, però entenc la simplificació de la frase. El que dèiem llavors era que el president tornaria si era investit, no que tornaria per ser investit, és molt diferent. El president Puigdemont està a l'exili i en aquests moments està representant a Junts al Parlament Europeu i no pot tornar aquí. Tots sabem què pot passar si torna. Té llibertat de moviments per tota Europa, però no pot tornar a l'estat espanyol, cosa que és una aberració democràtica i una vulneració dels seus drets com a eurodiputat. En tot cas, si se l'investeix president de la Generalitat, llavors sí, tornarà per ser restaurat. Per tant, estem en el mateix discurs del 2017.

Ja està resolt el problema que van impedir la seva investidura aquell 30 de gener de 2018? El reglament del Parlament ja permet una investidura telemàtica?
No, no està solucionat, caldria fer unes modificacions legislatives que estan preparades. Vull recordar que des de l'inici de la pandèmia hem fet de tot telemàticament. Hem fet plens dels ajuntaments, hem votat al Parlament de Catalunya, i s'han fet consells d'administració d'empreses telemàticament. Per tant, aquesta dimensió telemàtica, que en alguns moments de 2018 va ser objecte de burla per part de Ciutadans, sobretot, dient que 'no es pot governar per internet'. I després ells mateixos van fer el seu congrés telemàticament. Per tant, aquelles burles ja veiem que anaven adreçades a intentar ridiculitzar l'opció independentista. Afortunadament tot això ha canviat moltíssim i veurem com anirà evolucionant les properes setmanes. En tot cas, a Junts van fer unes primàries per escollir una presidenciable, que és Laura Borràs, que volem que sigui la propera presidenta de la Generalitat. No confiem que hi pugui haver solucions immediates a la situació de la figura del president legítim. En tot cas, el president Puigdemont lidera el nostre projecte i el defensa al Parlament Europeu.

Laura Borràs també està pendent d'un procés judicial que la podria inhabilitar també. No hauria sigut millor escollir una altra persona com a presidenciable?
Nosaltres vam fer un procés de primàries molt obert, molt transparent i molt ric. La funció d'un procés de primàries és debatre entre opcions, i que al final els afiliats esculli. Hi ha partits que han fet primàries amb candidats únics, que és més un procés de ratificació. Aquí vam fer un procés de primàries de debò, la Laura i jo vam estar debatent maneres de fer, i el conjunt d'afiliats la va escollir a ella. La Laura Borràs té moltes habilitats, i a més és dona. Cal que la revolució de gènere que hem iniciat es concreti i que hi hagi per primer cop una presidenta de la Generalitat, seria tot un missatge. Ella està molt tranquil·la respecte a aquestes acusacions, i nosaltres estem molt tranquils. Ella és aforada al Congrés dels Diputats i ara està a l'espera del judici del Tribunal Suprem. Estem convençuts de la seva innocència i estem convençuts que hi ha hagut de nou un joc dels poders de l'Estat per assenyalar les persones que tenen protagonisme en l'àmbit de l'independentisme. Deixi'm recordar-li una cosa: hi ha presos polítics. Aquesta gent està sent permanentment avaluats en funció de què pensen. Ells són independentistes i s'expressen així presentant-se a llistes o en les estructures dels seus partits. Quan les juntes penitenciàries i el departament de justícia els concedeix el tercer grau, la fiscalia posa un recurs, la jutge els suspèn el recurs, i quan arriba la sentència del Suprem, en el text se'ls demana que facin un programa de rehabilitació per canviar la seva manera de pensar. I això està passant a l'Europa del segle XXI. Això és denunciable. Aquest assenyalament constant de l'Estat cap a les persones que pensem que volem tenir estructures d'estat per afrontar la reactivació econòmica i la protecció social, estem preocupats.

En el programa electoral parlen que han de recuperar la confiança dels ciutadans en les administracions. En quin moment s'ha trencat aquesta confiança i per quin motiu?
Aquest tema no ha passat només a Catalunya. Fa uns dies veiem imatges de ciutadans alemanys, holandesos i belgues que protestaven molt fort contra els seus polítics per les restriccions en matèria sanitària. Per tant, sí, hi ha un cert cansament amb l'emergència sanitària, però aquí tenim cansaments previs perquè hi ha hagut aquesta ingerència permanent de l'Estat en la vida política i institucional del país. I el ciutadà veu que aquestes mesures que coarten la seva llibertat i la seva economia, i ens miren als polítics i ens veuen allunyats de la realitat, de vegades barallant-nos entre nosaltres, o prenent mesures que no s'entenen, o no es volen entendre. I aquest trencament, unit a la capacitat de les xarxes socials que mobilitzen a molta gent, fan que hi hagi aquests esclats de desafecció, i a vegades de rebuig a les institucions. La solució a això és més democràcia, que vol dir més transparència i més diàleg. I una segona reflexió, més centrada en Catalunya, jo estic convençut, si no no ho diria, que amb les eines d'un estat propi tindríem més capacitat per fer front a aquesta desafecció, que no vol dir que la poguéssim solucionar tota de cop i volta.

Si guanya Junts, defensaran que s'elimini l'impost de successions i el de patrimoni, i que es mantinguin els concerts amb les escoles privades?
El problema fiscal de Catalunya no es diu impost de successions. El problema fiscal és doble: es diu dèficit fiscal, que és terrible i una llosa sobre la qual difícilment podem bastir bones polítiques o les millor polítiques de reactivació econòmica, i l'altre és el frau fiscal. De nou, necessitem eines per lluitar contra el frau fiscal. Amb aquests dos temes ben solucionats, segur que l'impost de successions seria una anècdota que no formaria part del debat central de la capacitat financera de la Generalitat. Dit això, l'impost de successions, conceptualment, és un impost injust, perquè un té a sensació que allò pel qual ha lluitat el teu pare, la teva mare o la teva família, en el moment que es transmet, que tu hagis de tornar a pagar, resultat estrany. A més, a ningú li agrada pagar impostos. I per tant, des de Junts plantegem que l'impost de successions tingui una primer cercle de bonificacions inequívoques, que és que el primer grau -vídues, vidus o fills- tinguin una bonificació molt alta gairebé del 100%. I per tant estaríem aconseguint una protecció molt alta. Això ho vam aconseguir en el pressupost del 2020. I respecte a els concerts polític-privats, els defensem tant a l'educació com a la sanitat, com en tants d'altres.

La candidatura de Junts en cinc punts

DECLARACIONS

Damia Calvet

"Si se l'investeix president de la Generalitat, llavors sí, tornarà per ser restaurat. Per tant, estem en el mateix discurs del 2017".

Your browser doesn’t support HTML5 audio