Els santcugatencs dediquen de mitjana el 26% de la renda a pagar el lloguer
És el percentatge més alt dels municipis catalans amb més de 70.000 habitants i 3,5 punts per sobre de la mitjana
Un habitatge del municipi / Foto: Cugat Mèdia
EconomiaPublicat el 11/gener per Pau Vázquez / Acn
Els santcugatencs estan obligats a destinar de mitjana el 26% de la renda per accedir al lloguer el 2023. És la xifra més alta entre els municipis amb més de 70.000 habitants i se situa 3,5 punts per sobre de la mitjana catalana, que és del 22,5%. Aquest percentatge representa el rècord de la sèrie històrica, segons ha detallat la Cambra de Comerç de Barcelona en l'estudi 'L'accessibilitat a l'habitatge a Catalunya'. Fa vint anys, una família catalana havia de destinar el 14,6% dels ingressos per llogar un pis, vuit punts menys que ara.
Des del 2015, el percentatge de renda que els santcugatencs destinen de mitjana per pagar el lloguer ha passat del 21,1% al 26%, el que suposa un augment del 4,9 punts en vuit anys. Sant Cugat lidera el rànquing per sobre de Badalona (25,3%), Barcelona (24,6%) i Hospitalet (24,2%). Pel que fa a la diferència entre 2015 i 2023, el municipi que creix més en punts percentuals és Badalona (6,9), seguida d'Hospitalet (6,3) i Barcelona (5,3). En aquesta llista, Sant Cugat se situa en quarta posició.
L'esforç hipotecari s'enfila al 37,8% a Sant Cugat
L'informe de la Cambra de Comerç també assenyala que, de mitjana, els santcugatencs han de destinar el 37,8% de la renda per pagar la hipoteca. Això són 14,6 punts percentuals més que el 2015 i l'increment més destacat entre les 16 ciutats amb més de 70.000 habitants. Només Barcelona supera Sant Cugat, i és que els barcelonins destinen de mitjana el 39,1% de la renda per pagar la hipoteca. Només hi ha un municipi de la llista, Lleida, en què el percentatge ha disminuit respecte al 2015. De mitjana, els lleidatans destinaven el 2015 el 15,2% de la renda. El 2023, han destinat un 14,2%.
L'estudi, que és un encàrrec del Departament d'Economia i Hisenda, mostra que la dificultat per a comprar un pis ha aguditzat la desigualtat entre generacions. Mentre que en la població d'entre 65 i 74 anys, la riquesa ha augmentat 75 punts entre el 2002 i el 2020, en el cas dels menors de 35 anys ha caigut uns 40 punts, segons càlculs de la Cambra.