L'IBI puja a la majoria de grans municipis i Sant Cugat opta per congelar-lo
Malgrat mantenir el tipus de gravamen, un dels més baixos del país, l'IBI a Sant Cugat segueix sent dels més cars
Imatge dels ajuntaments de Sabadell, Rubí, Cerdanyola, Terrassa i Sant Cugat / Fotos: ACN, Ajuntament de Rubí, Ajuntament de Cerdanyola, ACN i Cugat Mèdia
Economia
Publicat el 8/gener per Sergio Morales
Els municipis de més de 50.000 habitants del Vallès Occidental han apujat l'IBI de cara a 2024. Es tracta d'una mesura que els governs justifiquen amb la necessitat de quadrar els comptes i fer front a l'augment de la despesa. A Sant Cugat, però, s'ha optat per congelar el tipus de gravamen en 0,528. D'aquesta manera, vol evitar carregar en la ciutadania la situació de dèficit de l'Ajuntament. Així, Sabadell (+15%) i Rubí (+12%) encapçalen el rànquing d'increments. Ara bé, malgrat la congelació, Sant Cugat continua tenint un dels IBI més cars de Catalunya, ja que aquest impost es calcula tenint en compte els valors cadastrals dels immobles, també dels més alts del país.
Aquesta comparativa només té en compte els tipus de gravamen i deixa de banda les bonificacions. A Sant Cugat, s'han modificat les bonificacions per a famílies nombroses o per la instal·lació de plaques solars, així com l'impost de vehicles de tracció mecànica i les reduccions a vehicles sostenibles. També s'introdueixen canvis en les bonificacions per la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
Disparitat en els suports als increments
El ple municipal va aprovar definitivament la proposta d'ordenances fiscals del govern de Junts i ERC, amb el suport de Vox, les abstencions del PSC i el PP i la negativa de la CUP i En Comú Podem. El tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas, defensa que la iniciativa referma "el compromís de no perjudicar la ciutadania" a l'hora de fer front a la situació de dèficit que travessa l'Ajuntament.
En el cas dels altres municipis de la comarca, a Sabadell l'increment de l'IBI del 15% ha prosperat gràcies a la majoria més que absoluta que sumen el PSC i Junts al govern. La resta de grups (ERC, Crida, En Comú Podem Sabadell, Vox i PP) han votat en contra. A Rubí, la proposta del govern (PSC) de pujada de l'IBI del 12% ha tirat endavant amb el suport d'ERC; l'oposició ha optat per l'abstenció (Alternativa d'Unitat Popular i En Comú Podem) i per la negativa (Vox, PP i Veïns per Rubí).
En el cas de Terrassa, el govern a tres bandes que formen Tot per Terrassa, ERC i Junts ha fet prosperar la proposta d'incrementar l'IBI un 3,5%. Una iniciativa rebutjada per l'oposició (PSC, PP i Vox). A Cerdanyola, el govern que capitaneja el PSC amb majoria absoluta ha imposat la proposta d'incrementar l'IBI un 11,6%. Des de l'oposició, ERC, el PP, Guanyem, En Comú Podem i Junts han optat per votar en contra de l'increment, mentre que Vox s'ha abstingut.
A Barcelona s'ha produït un cas singular. L'oposició en bloc (Trias per Barcelona, En Comú Podem, ERC, el PP i Vox) ha tombat la proposta d'ordenances fiscals del govern socialista, que apostava per congelar l'IBI. Amb aquest fet, queden exhaurits els terminis i, per tant, es prorroguen els impostos de 2023.
A altres grans municipis de Catalunya també s'ha optat per apujar l'IBI. Són, per exemple, els casos de Badalona (+ 2,5%), on governa el PP amb majoria absoluta, o l'Hospitalet (+ 3%), on els socialistes tenen la vara d'alcaldia i han tirat endavant les ordenances fiscals amb el suport d'ERC, mentre que el PP i Vox han votat en contra i En Comú Podem ha optat per l'abstenció.
Pel que fa a les capitals de comarca, només a Lleida s'ha rebaixat l'IBI, amb una reducció del 2%, gràcies a un acord entre el govern (PSC) i el grup municipal de Junts; el PP, ERC i Vox van votar en contra i En Comú Podem es va decantar per l'abstenció. A Girona, el govern de Guanyem, Junts i ERC ha fet servir la seva majoria per fer prosperar l'increment del 3,6%, davant del bloc de l'oposició (PSC, PP i Vox), que ha votat en contra. A Tarragona, el govern socialista ha rebut el suport d'En Comú Podem i Junts per tirar endavant l'increment del 7,5% en l'impost, al qual s'han oposat ERC, el PP i Vox.
Com funciona l'IBI?
El càlcul de la quota a pagar de l'IBI s'estableix en funció del valor cadastral del bé, que fixa el ministeri d'Hisenda espanyol a partir de les dades del cadastre immobiliari, que té en compte el valor del sòl i el de la construcció. Aquest valor cadastral no és el valor pel qual s'ha escripturat ni el que ha pagat realment el comprador. La darrera revisió del cadastre a Sant Cugat data de 2006, tot i que el ple municipal ha reclamat en més d'una ocasió una actualització. Pel que fa al tipus de gravamen, pot anar del 0,4 a l'1,1, tal com va establir el Reial Decret Legislatiu 2/2004.
Així, a Sant Cugat es paga un dels IBI més alts del país, amb una mitjana de 780 euros per immoble. Es tracta d'una mitjana que va de la mà del valor cadastral mitjà, 130.000 euros, que situa la ciutat al capdavant de Catalunya. Dit d'una altra manera, el fet que l'impost s'hagi congelat no fa que Sant Cugat deixi d'estar als llocs capdavanters del rànquing amb l'IBI més alt.