Carles Brugarolas (Junts): 'El capítol 1 del personal l'hem de reajustar a la realitat de manera progressiva'
El tinent d'alcaldia d'Economia, Coneixement i Organització obre la sèrie d'entrevistes als 13 regidors del govern i als cap dels grups de l'oposició
Economia
Publicat el 13/oct/23 per Albert Solé
El tinent d'alcaldia d'Economia, Coneixement i Organització, Carles Brugarolas obre la sèrie d'entrevistes al plató de Cugat Mèdia que farem als 13 regidors del govern i als cinc portaveus dels grups de l'oposició durant aquest curs. En aquesta conversa, el responsable de les finances de l'Ajuntament assegura que durant el 2024 les retallades seran molt importants per passar dels 25 milions en números vermells del 2023 a números verds, i per això diu que aquesta xifra fins i tot podria créixer. Però alhora adverteix que caldrà tocar l'estructura de l'Ajuntament, com el capítol 1 del personal, però en aquest cas es farà de manera 'progressiva' i no de cop. Amb molta prudència i cura assenyala Pere Soler i Mireia Ingla com a responsables d'estirar més el braç que la màniga durant el seu mandat, però afirma que no vol aprofundir en els retrets al passat, tot i que al final de l'entrevista posa en dubte el nivell professional dels regidors i assessors del tripartit per justificar l'augment de sou dels actuals.
A la seva carpeta de temes hi ha una xifra molt gran que crida molt l'atenció: 25 milions de dèficit. Miri d'explicar breument als oients i als espectadors d'on surt aquesta xifra. Això no vol dir que el govern anterior hagi gastat 25 milions més dels que va ingressar, si no m'equivoco. Doncs sí, vol dir això, que el govern anterior ha gastat 25 milions d'euros més dels que va ingressar. Així de rodó. És dèficit. Hi ha algú que em preguntava on són aquests diners. Aquests diners s'han gastat o s'han invertit i, per tant, estan a la ciutadania, a la ciutat, vaja. Però la qüestió és que sí, sí, que s'ha estirat molt més el braç que la màniga. Evidentment, això no és sostenible i posa en perill moltes coses. I, en fi, és una situació que cal revertir. Això ve del fet que la despesa ha anat creixent en un ritme bastant superior a l'ingrés i, per tant, aquí d'alguna manera s'ha trencat un pacte que jo diria que a la societat tots l'entenem, no? Que és que qualsevol govern que vulgui gastar més ha d'explicar-ho molt bé i està disposat a imposar el sacrifici que això comporta per a la ciutadania, perquè al final els diners no plouen del cel, les administracions no es paguen entre totes i tots a través dels nostres impostos, i el que és fer-se de trampes al solitari és gastar més sense garantir que els ingressos almenys cobreixin aquest escreix de despesa.
Si haig de posar un nom sobre la taula, sense cap mena d'acritud i amb tot el respecte, haig de posar el de Pere Soler, que és l'anterior responsable de les finances. Ara, a ningú se li escapa que hi ha una màxima responsable, que és l'alcaldessa, que al final és responsable de totes les decisions del govern. Però insisteixo, la nostra intenció és mirar endavant
I no hi ha altres conceptes? Bé, en essència és això. Quan donem la dada, diguem-ne, ja prenem com a referència el sistema europeu de comptes, que és molt més clar, no? Perquè habitualment amb les finances públiques s'utilitzen conceptes que són difícils d'interpretar bé. El romanent de tresoreria, l'estalvi net... Tot això queda molt circumscrit a l'esfera tècnica. Són variables importants, no dic que no, i que legalment les has de tenir identificades perquè en funció de quines siguin, poden tenir conseqüències legals. Però en essència, al final, és tancar un exercici havent generat capacitat o necessitat de finançament. Això és dèficit o superàvit. I en aquest cas, les projeccions que fem de quins seran els ingressos fins al final del 2023 i quines seran les despeses fins al final del 2023, quan les vam fer el mes de setembre ens donaven això, que l'exercici tancaria, almenys, o al voltant dels 25,5 milions d'euros de dèficit. A partir d'aquí, el govern actual el que està fent és mirar de maniobrar en diversos sentits perquè la situació reverteixi al més aviat possible.
Qui ha estirat més el braç que la màniga? El govern anterior.
I llavors, qui és responsable? És a dir, qui s'encarregava de l'Economia, Pere Soler (PSC)? O l'alcaldessa Mireia Ingla com a responsable de tot? A veure, jo vinc insistint en la idea que el que compta ara és que hem de tirar endavant, hem de mirar endavant, i que, per tant, vull dedicar als retrets al mínim temps possible. Algunes persones em pregunten o posen en qüestió si això hauria de tenir algun tipus de conseqüència més enllà de les conseqüències polítiques... Vull dir, una vegada més, que nosaltres no veiem indicis perquè això hagi de tenir altres tipus de conseqüències, judicials o el que sigui. Si els veiéssim, actuaríem en conseqüència, però no els veiem. Aquí, del que estem parlant és que el govern anterior, en essència, no va adaptar l'estructura de despesa a la conjuntura dels ingressos que hi havia. Per una banda, es va anar estrenyent el marge de seguretat, és a dir, el coixí de seguretat que tota administració hauria de tenir per fer front a sotracs que succeeixen. I en aquest mandat passat n'hi ha hagut i de molt forts com la pandèmia o la sentència de les plusvàlues. Però també és cert que en mandats precedents també hem tingut sotracs forts i la ciutadania a penes n'ha sigut conscient perquè una gestió responsable ha de preveure-les.
[Si Esquerra no estigués ara al govern, potser sí que farien més sang?] És possible, però la qüestió és que hi és i que, pel bé de Sant Cugat, és bo que hi sigui.
Qui és el màxim responsable? Home, jo diria que els governs tenen àmbits d'especialització. En el govern anterior hi havia un govern tripartit, jo crec que des de molts punts de vista es va projectar d'una manera molt cohesionada, però a ningú se li escapa que hi ha compartiments que cada partit liderava i sobre els quals hi havia un marge de confiança, que és normal, així com ha de ser. Per tant, jo crec que si haig de posar un nom sobre la taula, sense cap mena d'acritud i amb tot el respecte, haig de posar el de Pere Soler, que és l'anterior responsable de les finances. Ara, a ningú se li escapa que hi ha una màxima responsable, que és l'alcaldessa, que al final és responsable de totes les decisions del govern. Però insisteixo, la nostra intenció és mirar endavant i demano cohesió, sumar, sumar amb tothom. Sumar amb els col·lectius laborals de la casa, però també sumar amb tots els grups municipals. I, més encara, quan hi ha hagut un relleu amb els lideratges, principalment d'aquests dos partits, d'Esquerra Republicana i del Partit dels Socialistes.
Hi ha qui pot fer la lectura de, com que vostè quan era a l'oposició va ser molt dur amb la situació econòmica i ja advertien que això podria passar, si Esquerra no estigués ara al govern, potser sí que farien més sang. És possible, però la qüestió és que hi és i que, pel bé de Sant Cugat, és bo que hi sigui. Perquè per afrontar aquesta conjuntura, i el que vindrà, perquè hi ha núvols negres a l'horitzó, crec que una part de la meva feina és fer previsió del que pot arribar a passar i, per tant, estar el més protegits possible. Si després les coses van millor del que podria haver anat, doncs molt millor. A Sant Cugat, en aquest moment, li convé tenir un govern en majoria absoluta. Som la primera i segona força en resultats electorals que ens aliem i expressem transversalitat. Creiem que els grans eixos de ciutat hem de ser capaços de consensuar-los com més millor.
Si l'objectiu suprem és revertir el color dels principals indicadors el 2024, hem d'avançar pagaments el 2023. [...] És possible que la xifra del 2023 empitjori per fer més viable la reversió de la situació
Ara parlarem dels ajustos en el futur pressupost del 2024, però abans mig avançava que s'estan fent ajustos ja en aquest exercici per mirar de tancar el 2023 amb menys de 25 milions de dèficit. Per tant, es pot dir que ja s'estan fent retallades aquest trimestre? Sí, sí, clar... Però seran molt més òbvies en el pressupost del 24, eh? Abans, però, poso context. Després que l'exercici 2022 es tanqués amb dèficit estem en una situació de pla de sanejament, que implica una certa intervenció, una certa tutela, per part de l'administració de la Generalitat, i que impedeix que l'Ajuntament faci coses que normalment fa. Per exemple, no podem fer ampliacions de capital a Promusa, i això és molt important. Tampoc podem concertar noves operacions d'endeutament, i clar, en aquesta situació la capacitat de fer inversió està limitadíssima. Després de dos anys de situació de pla de sanejament segurs, 2023 i 2024, arribem a la conclusió que és absolutament determinant que en el 2024 l'hem de tancar en positiu.
Aquesta situació tan negativa amb la qual tancarem el 2023 hem de ser capaços de revertir-la en un sol any. Per fer-ho això, vol dir que hem de preveure, per exemple, que el 2024 serà molt complicat fer l'aportació a Promusa i que l'hem d'anticipar el 2023. I com a aquesta qüestió, d'altres. Evolucions de plusvàlues, expropiacions de zones verdes... És a dir, si l'objectiu suprem és revertir el color dels principals indicadors el 2024, hem d'avançar pagaments el 2023. Per tant, un cop elaborat el diagnòstic i definir una possible xifra, perquè al final estem parlant d'unes previsions de tancament del 2023 al voltant dels 25 milions d'euros, i un cop definit l'objectiu de revertir la situació en un sol any, en 2024, és possible que la xifra del 2023 empitjori, per fer més viable, la reversió de la situació...
Empitjori de 25? Sí, és probable. Seria molt més greu tornar a tenir dèficit el 2024 que no pas que el dèficit del 2023 sigui encara més negatiu del que vam preveure.
Això és pel pla de sanejament? Per no allargar el pla de sanejament? Exactament. I, per tant, per revertir la situació al més aviat possible.
Sobre el pla de sanejament sota la tutela de la Generalitat, per què la gent ho entengui, estem parlant que a l'Ajuntament de Sant Cugat hi ha homes de negre com els que va enviar la Unió Europea a Grècia? No és que hi siguin, a l'ajuntament, però sí que, des de les seves oficines, ens demanen informació i que s'ha de validar. És a dir, el pla de sanejament, el que ha de projectar és la recuperació de l'estabilitat financera de la nostra administració. En essència, nosaltres hem de projectar un pla plurianual a quatre anys vista que digui en què deixarem de gastar i o quins ingressos incrementaran per veure que el resultat de l'any, en lloc de ser de dèficit, es torna a superàvit i que, a més, anem enfortint l'organització perquè aquesta situació no es torni a repetir mai més.
Seria molt més greu tornar a tenir dèficit el 2024 que no pas que el dèficit del 2023 sigui encara més negatiu del que vam preveure
Tot això venia per la pregunta de si ja s'estaven retallant coses aquest any, que ha dit que sí. Però estem parlant de coses com les vetlladores de l'hora del menjador o els tallers d'estudi assistit que es queixaven les Afes, i l'obertura o no obertura del pati del Casino de la Floresta? És que hi havia moltes despeses que es donaven per fetes, però que no estaven al pressupost del 2023, i anar incloent tot això està costant... També haig de dir que hi ha coses que ja venien del govern anterior, com la reducció d'algunes subvencions de l'àmbit educatiu. Nosaltres encara no hem pres decisions d'aquest tipus. També vull afegir que, diguem-ne les retallades, reduccions de despesa, contenció, diguem-li com vulguem... Hem de reduir la despesa molt clarament, en general, però sobretot el 2024. Però també aquest 2023. Les despeses de Nadal seran molt més baixes, es cancel·laran projectes, però on es notarà de veritat és en el 2024.
Doncs mirem ja cap al pressupost del 2024. Vostè ha dit que les nòmines no es tocaran, capítol 1 garantit; altres compromisos d'aquest estil, garantits; partida de drets socials, blindada, però diu que caldrà retallar despesa estructural. De què estem parlant? El tema és que la situació que té l'Ajuntament de Sant Cugat no és conjuntural, és un problema que ha esdevingut estructural. Quan la despesa estructural segura és més gran que l'ingrés estructural segur, tenim un problema, obvi. Per tant, no és un tema que puntualment podem fer això o allò, o vendre un actiu, per exemple. Hem de fer una capgirada important, que això no es farà en un any. El que sí que hem d'aconseguir en un any és canviar el color dels indicadors. Això vol dir que moltes coses, però en essència els grans capítols pressupostaris que són el capítol 1 del personal i el capítol 2 d'adquisició de béns i serveis els hem de reajustar a la realitat, i fer-ho d'una manera progressiva. Progressiva per què? Per fer-ho de la manera més innòcua possible.
El 2024 buscarem ingressos sota les pedres, ni que siguin puntuals per salvar la situació, però la solució estructural no és aquesta. Aleshores, amb les nòmines, clar que s'han de pagar, però sí que en un marge de temps pots anar progressivament ajustant la despesa total de capítol 1, dels recursos humans, amb el temps. És a dir, el que sí que, com a mínim, farem és interrompre aquesta cadència cap al creixement claríssim que hi ha hagut. Deixarem de créixer.
La situació que té l'Ajuntament de Sant Cugat no és conjuntural, és un problema que ha esdevingut estructural. Quan la despesa estructural segura és més gran que l'ingrés estructural segur, tenim un problema, obvi
Quants treballadors hi ha ara mateix? Ara, amb nòmina de l'Ajuntament hi ha 860 persones i, integrant el conjunt dels organismes autònoms estem al voltant de les 1.000 persones. Això vol dir que hi ha alguns programes temporals, els que siguin menys troncals, que possiblement els haurem de redimensionar o cancel·lar. Hem de deixar de fer coses. I això implica intensificar una reflexió que s'hauria d'estar fent sempre: si deixem de fer un determinat servei o una determinada activitat, a la societat santcugatenca què li passarà? Hi ha molta feina al darrere, molta il·lusió, no se m'escapa, eh? Però, realment és necessari? Doncs, això que hauríem d'estar sempre reflexionant-ho, ara ho hem de fer d'una manera molt intensa i molt urgent. I hem d'anar molt de pressa perquè volem tenir el pressupost aprovat al gener per tirar endavant, sabent que serà un pressupost de transició duríssim.
Sobre el blindatge dels serveis socials, una cosa és el pressupost de l'àmbit i una altra cosa és el que realment és necessari per a la situació de les persones. Això està garantit, el pressupost ja ho veurem, és una altra cosa. Per exemple, això de repartir una guia de serveis socials de totes les llars, això ni amb broma ho farem, ni que anés bé la situació econòmica, no ho faríem mai, perquè ens entenguem. Altres coses garantides: nòmines, pagament d'interessos, amortització del deute, compromisos, contractes, i molta cura, molta atenció amb les entitats. La societat civil organitzada és el nervi de la societat i, per tant, voldríem no haver d'afectar, o afectar el mínim possible el teixit associatiu de la ciutat. És estratègic, en moments com els actuals, mantenir, i si no potenciar, la societat civil organitzada.
la situació que té l'Ajuntament de Sant Cugat no és conjuntural, és un problema que ha esdevingut estructural. Quan la despesa estructural segura és més gran que l'ingrés estructural segur, tenim un problema, obvi.
El que passa sempre en èpoques de crisi, o de situacions econòmiques dures, quan s'han de passar tisores tothom es mira de reüll. El que faig jo és tan necessari com el que fa aquell i a mi m'ho han retallat i a aquell no. Això pot passar, i suposo que ja ho tenen previst. Sí, ja acostuma passar. Des que va arrencar el mandat, hem viscut una situació molt incerta dins de l'Ajuntament perquè hi havia un munt de coses que no estaven recollides a la documentació. I a partir de la imatge més o menys clara, ara ja tenim un horitzó molt clar: el 2024 hem de revertir la situació, costi el que costi, només en un any. Però, tot i això, aquest any pot ser molt valuós, molt profitós, perquè serem capaços de reestructurar, de redimensionar, de planificar molt bé. I això és una transformació de les moltes que és necessari fer. I, per tant, vull traslladar també un missatge d'optimisme, i l'estem traslladant també internament a la casa: La situació és molt complicada, però ja sabem què hem de fer, i que podem revertir-la en un termini molt curt, un any és molt poc, i que, per tant, tirarem endavant i podem fer un gran mandat.
Els últims pressupostos vorejaven els 150 milions d'euros, de quan serà la retallada? No tenim la xifra encara.
L'altra cosa que han dit és que no apujareu la pressió fiscal, i tothom, els mitjans inclosos, hem interpretat que no apujaran impostos. Pot ser que les dues coses no siguin exactament el mateix? El nostre compromís electoral va ser no apujar la pressió fiscal. Què és la pressió fiscal? La relació entre els impostos i l'evolució del PIB. Si el PIB aquest any tancarà al voltant de l'1,5% o el 2% de creixement, si nosaltres apugéssim els impostos a un 1,5% o un 2% no estaríem apujant la pressió fiscal. Però el que volem fer és més que això, és no apujar cap impost, ni nominalment. Per tant, en termes reals estem baixant la pressió fiscal. I aquesta és la proposta d'ordenances fiscals, que anirà ara al ple d'octubre, va com a punt extraordinari, tot i que l'oposició està informada.
Per tant, podem dir un altre any de congelació de taxes? Hem de ser capaços de fer tot aquest ajust sense repercutir el cost a la ciutadania, perquè la conjuntura és complicada. I, el que dèiem abans, hi ha núvols negres a l'horitzó, ja veurem què passa. És un compromís realment valent, és a dir, revertir aquesta situació sense apujar impostos...
L'han convençut, al Jordi Joly (el nou gerent), d'això? Jo crec que tenim un grandíssim gerent...
Però estic segur que ell, com a tècnic, els deu dir si féssim això (apujar impostos), potser no caldria retallar tant. No es pensi, hi ha altres partits que ens diuen hauríeu de posar impostos. I nosaltres assumim el repte de revertir aquesta situació de la manera més innòcua possible per a la ciutadania i sense posar impostos. I no és un repte menor, però ho farem.
Les ciutats del voltant, la majoria amb alcaldies socialistes, sí que apujaran impostos. El 15 estic sentint, a Rubí, a Sabadell... Doncs, escolta, nosaltres assumim aquest repte. Sí, sí, ja la ciutadania avaluarà.
Hem de ser capaços de fer tot aquest ajust sense repercutir el cost a la ciutadania, perquè la conjuntura és complicada
La ciutadania, escolta les seves paraules que quan han tornat al govern tot era un desastre, que estava desordenat, que hi havia partides que no estaven incloses en el pressupost, etcètera. Però vostè sap que es va sentir al govern anterior quan va entrar el 2019 dient el mateix de vostès. De cara al ciutadà, a qui s'ha de creure? Si he fet aquest efecte, em vull corregir. No vull excuses, la situació és la que és. La nostra feina és diagnosticar la situació i explicar-la, però sense retrets. Les organitzacions grans tenen reptes. També ho he dit mil vegades al mandat anterior, quan estava a l'oposició. Evidentment que hi ha coses a millorar, moltes, però ja està, governar és això, gestionar i tirar endavant. Per tant, no, cap excusa.
Respecte a la tutela de la Generalitat, que abans m'he oblidat de preguntar-li, recordo que a la roda de premsa li vam preguntar des de quan estem tutelats, i vostè va dir que des del mes de març d'aquest any, no? Al març encara hi havia el govern anterior i era abans de les eleccions. Vostè ho sabia, que estaven tutelats? Sí, clar, i és que ho vaig dir, però el Pere Soler ho negava. El 2022 va tancar en negatiu i això legalment comporta pla de sanejament.
Tinc la sensació que la premsa no ho sabíem i no se'ns va explicar, i tinc la sensació que potser l'oposició no vau demanar que s'expliqués. O no convenia el mes de març, abans de les eleccions, dir això? Jo ho vaig dir moltes vegades, que l'Ajuntament estava tutelat. Tutelat vol dir haver de presentar un pla, que no es va presentar, però sí que tens l'accés a l'endeutament restringit i no pots fer implementacions a capital. Fruit de la inexecució dels pressupostos dels anys precedents, enorme, i amb els romanents enormes que hi havia, l'Ajuntament va tancar el 2022 amb 24 milions d'euros d'operacions d'endeutament concertades però no disposades. Aquest 2023 s'ha pogut anar finançant la inversió d'aquelles operacions que ja estaven concertades. I en 2024 fins i tot pot ser que encara hi arribi alguna part d'aquest saldo, però és evident que el ritme s'interromp. I si això s'estira encara més el 2025 posaríem en risc molts temes importants que estan en marxa com La Mirada, el complex aquàtic de Mira-sol. Hem de resoldre la situació ja, i això és el que mirem de fer.
Si el pla de sanejament s'estira encara fins al 2025 posaríem en risc molts temes importants que estan en marxa com La Mirada o el complex aquàtic de Mira-sol
Quan dibuixen aquesta situació, suposo que s'imaginaven, que els retraurien la pujada de sous del mes de juliol. Ni que sigui per una qüestió d'estètica, ja no tant a pràctica, del que es podria fer o no amb aquests diners. És correcte, haver-se apujat el sou en el context que han dibuixat? Que hi hauria crítiques ja se sabia, era evident, però un govern ha de prendre decisions pensant en el present i en el futur. Si nosaltres adoptem la política que va adoptar el govern passat de devaluar d'aquesta manera clamorosa... Algú deia en el ple que la mitjana dels salaris a Sant Cugat era de X i vosaltres esteu per sobre. Algú creu que el conjunt de la ciutadania santcugatenca opina que les regidores i regidors del govern, per administrar i prendre decisions sobre aquest petit transatlàntic que tenim com a Ajuntament, ha d'aproximar-se al salari mitjà de la ciutadania? Reflexionem. Es parla d'aquests increments respecte d'un parèntesi que hi ha hagut, que és el mandat passat, però aquesta administració venia d'una llarguíssima cadència d'una estructura retributiva dels càrrecs electes amb responsabilitats executives des de fa molt de temps, i aquest pollastre no hi era. A ningú se li escapa, que aquí hi ha un tema de politiqueta baixeta. Es parla d'un augment del 15 o el 20% i això no és veritat. A més que els números no els expliquen gaire bé, la veritat.
Vostès admeten un augment del 6%. Sí. El cost del govern té dos components, els electes i els assessors polítics, perquè són polítics. En el mandat passat els electes es van abaixar molt el sou, però van créixer els assessors. Per exemple, en l'àmbit del Pere Soler hi havia dos assessors polítics a 60.000 euros cada un. Em sap greu pel Pere, perquè sembla que estigui focalitzat, però que això és la realitat. I nosaltres vam posar el crit al cel? No. Perquè la pauta normal de l'oposició és, mentre no hi hagi grans alts i baixos, és respectar que cada govern s'organitzi com li sembla. Nosaltres creiem que calia recuperar el valor que s'ha de portar a les persones que han de dirigir una administració com la de Sant Cugat. I ho torno a recordar, l'alcalde de Sant Cugat d'avui, Josep Maria Vallès, cobra menys del que cobrava l'alcaldessa a finals del 2019. Cobra menys. Hi ha hagut, és veritat, una modificació amb les valoracions dels tres esglaons, tinences d'alcaldia i regidors, i la resta està més o menys com estava. Igual que sí que s'han actualitzat les retribucions de l'oposició, perquè tocava.
Algú creu que la ciutadania opina que les regidores i regidors del govern, per administrar i prendre decisions sobre aquest petit transatlàntic que tenim com a Ajuntament, ha d'aproximar-se al salari mitjà de la ciutadania? Reflexionem
A vegades, per saber què és molt o poc, cal comparar-se amb altres ciutats, i l'alcalde Josep Maria Vallès cobra més que l'alcalde Terrassa i que l'alcaldessa de Sabadell, que tenen el doble de població i molt més pressupost. Potser cobra igual o semblant al president del Govern d'Espanya. Algú entén que el president del Govern d'Espanya cobrir 80.000 euros? Ho podríem parlar, però jo ara parlo d'aquí. La nostra posició política és aquesta, servim millor la societat, valorant adequadament els càrrecs de màxima responsabilitat. Aquest municipi nostre ja ha viscut l'experiment, un parèntesi de quatre anys en què s'incorporen persones maquíssimes, no vull criticar, però d'un perfil, amb un recorregut previ, diferent. I clar, van trigar dos anys a agafar velocitat de creuer... L'experiment ja està fet, la gent que avaluï ja jutjarà.
DECLARACIONS
Carles Brugarolas
Per tant, un cop elaborat el diagnòstic i definir una possible xifra, perquè al final estem parlant d'unes previsions de tancament del 2023 a l'entorn dels 25 milions d'euros, i un cop definit l'objectiu de revertir la situació en un sol any, en 2024, és possible que la xifra del 2023 empitjori, per fer més viable, la reversió de la situació.