El primer peatge que va 'caure' a Catalunya va ser el de Sant Cugat l'any 2000

El 10 de gener de 2000 es va eliminar el primer peatge de Catalunya, el de l'AP-7/B-30 a Sant Cugat. La Generalitat governada per Jordi Pujol ho va aconseguir dins els acords polítics amb el primer govern de José María Aznar (PP) en el famós Pacte del Majèstic. En la negociació de l'Estat amb Acesa, l'empresa concessionària, aquesta va demanar a canvi prolongar la concessió de l'AP-7, que acabava el 2016, fins a aquest 31 d'agost de 2021. Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques aquell any 2000, explica a Cugat Mèdia com va anar aquella negociació política i l'exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, recorda com la desaparició del peatge i l'obertura dels Túnels de Vallvidrera (el 1991) van impulsar la ciutat econòmicament i demogràficament.

Des de bon principi, el tram de l'AP-7 (llavors només A-7) al seu pas per Sant Cugat havia de ser gratuït, però finalment no va ser així, explica Pere Macias. A canvi, es van construir unes calçades laterals (B-30) que serien gratuïtes pensades per al tràfic local, però que cada dia es col·lapsaven per culpa dels vehicles de pas que es volien estalviar les 105 pessetes que costava aixecar aquella barrera. Segons dades que va donar Acesa, empresa concessionària, en aquell moment, cada dia passaven 35.000 cotxes pel peatge, i 65.000 per les calçades laterals, que no estaven preparades per absorbir tant de trànsit, que hi havia semàfors i trencalls per entrar a Sant Cugat, Rubí o Cerdanyola.

Lluís Recoder, exalcalde de Sant Cugat (1999-2010) i també exconseller de Territori (2010-2012), qualifica de "trànsit infernal" el que es vivia a la B-30 diàriament, i recorda que l'aixecament d'aquell peatge es tractava d'una reivindicació històrica, no només de Sant Cugat sinó també de l'àrea metropolitana. Recorder afirma que l'aixecament del peatge, juntament amb l'obertura dels túnels de Vallvidrera i la posada en marxa del 'metro del Vallès' dels Ferrocarrils de la Generalitat va ser un al·licient perquè les empreses s'instal·lessin a la ciutat i se n'impulsés l'economia.

El Pacte del Majèstic
I com es va aconseguir que desaparegués la barrera del peatge de Sant Cugat? Gràcies a un acord polític: el Pacte del Majèstic. El 1996 José María Aznar (PP) va guanyar les eleccions al govern espanyol per davant de Felipe González (PSOE), però va necessitar el suport de CiU per aconseguir governar (a més del PNB i de Coalición Canaria). A canvi del suport del partit de Jordi Pujol al Congrés dels Diputats, el PP es comprometia a diferents punts que compliria durant aquella legislatura: la fi del servei militar a tota Espanya; el traspàs de les competències de trànsit als Mossos d'Esquadra; i la fi d'alguns peatges, i la rebaixa d'altres; en altres acords.

Tal com recorda Pere Macias a Cugat Mèdia, el Pacte del Majèstic va apuntar els temes que després es van haver de negociar i concretar un a un. El de la supressió dels peatges, recorda Macias, es va poder acabar duent a terme gràcies a una figura important, el secretari d'estat d'infraestructures d'aquell moment, el català Albert Vilalta. Quan Aznar va començar a configurar el seu govern, fruit del Pacte del Majèstic, CiU va 'col·locar' de president de GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviarias, el precedent de l'actual Adif) a Vilalta, que havia sigut conseller de Medi Ambient amb Pujol (1991-1996) i abans president dels Ferrocarrils de la Generalitat (1983-1991). Segons explica Pere Macias, arran de la seva vàlua professional, el 1998 el ministre de Foment, Rafael Arias Salgado, el va posar de número dos d'aquest important ministeri, i va ser qui va negociar amb Acesa la supressió del peatge de Sant Cugat, i la rebaixa de preu d'alguns altres. En les negociacions de Vilalta amb Acesa, aquesta va demanar a canvi poder allargar la concessió de l'AP-7 cinc anys més, és a dir, fins a aquest 31 d'agost del 2021.

La matinada del 10 de gener del 2000 la Generalitat va organitzar un acte polític amb Jordi Pujol al capdavant per reivindicar aquella fita històrica, cosa que no va agradar, segons Macias, a José María Aznar. "A més d'un li va agafar un mal de ventre", recorda, però reivindica que Pujol va tenir la necessitat de demostrar políticament que "el Pacte del Majèstic servia d'alguna cosa". Aquella mateixa matinada també es van alliberar de peatges les circumval·lacions de Tarragona i Girona.

L'exconseller Pere Macias considera que el que passarà aquesta nit és un fet històric: "Uns ens hem passat molts anys pagant i altres molts anys sense pagar, ho pagàvem nosaltres dues vegades. El que passarà demà és una gran felicitat perquè posa punt final a aquesta discriminació històrica".

DECLARACIONS

Lluis Recoder

Era una reivindicació del país, de l'àrea metropolitana i de la nostra ciutat. Moltes persones de Sant Cugat que havien de fer servir els laterals de la B-30 per a desplaçaments curts dins del Vallès, es trobaven amb un trànsit infernal.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Pere Macias

"Des de la Generalitat aquest tema del peatge era una prioritat que havia guiat l'acció política, el Pacte del Majèstic, i posar de relleu que es complia i que servien d'alguna cosa, valia la pena de posar-ho de relleu"

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Pere Macias

"Uns ens hem passat molts anys pagant i altres molts anys sense pagar, ho pagàvem nosaltres dues vegades. El que passarà demà és una gran felicitat perquè posa punt i final a aquesta discriminació històrica"

Your browser doesn’t support HTML5 audio