Joan Franquesa: 'Sant Cugat s'ha convertit en un lloc d'alta ocupació de valor afegit i això ho hem viscut en directe'
Sant Cugat Empresarial renovarà la presidència el proper 17 de juny i Franquesa, que en aquesta entrevista a Cugat Mèdia fa balanç, no es presentarà
Publicat el 6/jun/21 per Mar Castro / Albert Solé
Joan Franquesa, president de Sant Cugat Empresarial els darrers sis anys, no es presentarà a la reelecció. El proper 17 de juny l'assemblea general de l'associació elegirà la persona que estarà al capdavant de l'entitat, que es preveu sigui de la junta actual i amb un tarannà continuista. Franquesa repassa per a Cugat Mèdia els 20 anys d'història de Sant Cugat Empresarial, dels quals en destaca la pandèmia i el Procés pels fets de l'1 d'octubre com els temes més complicats que ha hagut d'afrontar. L'empresari immobiliari reivindica la ciutat com un pols d'atracció del talent empresarial.
Escolta-ho
En quin punt deixa Sant Cugat Empresarial?
Crec que deixarem Sant Cugat Empresarial en una gran posició. Amb els anys, l'entitat s'ha convertit en una associació de referència al món local i, jo crec que, també més enllà del nostre món local. Si fas el llistat d'entitats de referència de Sant Cugat, una és Sant Cugat Empresarial. Penso que és un gran llegat des d'aquest punt de vista.
Aquesta darrera setmana heu participat en un acte molt important, que ha tingut molt de ressò a Catalunya i a l'Estat espanyol, que és el front comú dels empresaris catalans per a l'ampliació de l'aeroport del Prat. Sant Cugat Empresarial era una de les associacions presents
Sant Cugat Empresarial mai no s'ha limitat a l'àmbit local, que és el seu primer objectiu, sinó que sempre s'ha volgut vincular en totes les iniciatives de país, bàsicament econòmiques i, evidentment, no podíem estar al marge d'una iniciativa com aquesta. L'aeroport és una infraestructura bàsica i la societat econòmica catalana es va posicionar a la una per aconseguir-ho.
Vostè va ser un dels fundadors de Sant Cugat Empresarial...quina era la necessitat en aquell moment?
Quan ho mirem amb perspectiva se'ns fa estrany pensar que 20 anys enrere no hi havia cap entitat representativa del món econòmic a Sant Cugat, quan Sant Cugat ha anat esdevenint una de les icones del món empresarial i econòmic del país. Però no hi era, i va voler omplir un forat, i ha anat evolucionant. És molt curiós perquè quan es va despertar Sant Cugat Empresarial encara hi havia molt concepte de ciutat residencial on la gent venia a dormir o viure per la seva qualitat de vida, però en aquests darrers 20 anys, Sant Cugat ha evolucionat perquè en aquesta ciutat ve molta gent a treballar-hi. L'evolució de Sant Cugat ha estat convertir-se en un lloc d'alta ocupació de valor afegit i això ho hem viscut en directe. Va ser un encert crear una associació en un moment que encara no s'havia produït aquesta gran evolució de Sant Cugat cap a un lloc per treballar-hi.
Quin creu que ha estat el seu llegat o el seu millor encert?
Crec que nosaltres hem volgut tenir una entitat molt al servei, no només del món econòmic, sinó també al servei de la ciutat. Hem volgut ser una entitat col·laborativa. Hem volgut ser una referència per a altres entitats. Hem volgut ser la veu de gent que necessitava més veus i, també, hem volgut ser confiable, fins i tot per a l'administració, a l'hora de plantejar queixes, però des del punt de vista del treball sense fer soroll. Jo crec que aquest tarannà és una de les coses de les quals estic més content, d'existir sense la necessitat de demostrar que existeixes perquè l'important és le que fas i no el que dius.
Mirat des del punt de vista contrari...quin ha sigut el dia més complicat?
Quan jo vaig agafar la presidència, per tots els escenaris que tu podies pensar de futur, mai no et podries haver imaginat que passaria des d'aquesta darrera pandèmia (impossible d'imaginar), i tot el tema del procés i els fets d'octubre. Més enllà del posicionament particular que cadascú tinguem respecte al país, com a president d'una entitat empresarial, van ser moments molt complicats per fer els equilibris necessaris d'estar intentant estar al costat del món empresarial, que no es trenqués res, que continuessin tots units, que realment féssim acompanyament de país, i això va ser també molt dur. Evidentment, quan es va decretar l'estat d'alarma ja amb pandèmia, van ser moments molt difícils perquè afecta directament a molts sectors de l'economia, des del petit comerç a grans empreses. Ara ho mirem amb perspectiva perquè estem sortint del túnel, però quan es va decretar l'estat d'alarma...compte, eh!
Ara que parlava de l'1 d'octubre...de Sant Cugat van marxar moltes empreses, canviant la seu?
No no. Més enllà de les més mediàtiques -perquè tenim el Banc de Sabadell-, no va marxar ningú. Una cosa és que tu la seu fiscal la posis a un lloc, i una altra cosa és la seu operativa. De les que van canviar la seu, nosaltres tenim en detectades dues més (a part de Banc Sabadell), que van marxar, però jo crec que va ser per coincidència perquè van ser adquirides o participades per fons internacionals que es van ubicar a Madrid. I al contrari, jo que vaig dedicar-me a trucar a uns quants, sobretot, les grans empreses de capital estranger...s'ho miraven des d'una tranquil·litat absoluta. Era més preocupació de la gent (nostra), en el sentit dels grans executius o del propietari empresari d'aquí, que no pas de les grans empreses.
I amb la pandèmia s'han tancat moltes empreses, o la majoria de les de Sant Cugat han pogut resistir?
El procés de tancament de les empreses és latent encara. Hi ha empreses (petites) que no han obert la persiana, però una cosa és el món més del 'retail', del comerç en general, o 'start-up' que es van quedar sense capitalització -que d'això se'n parla poc. Encara som hereus de certes mesures que es van adoptar amb el govern. Tot el tema dels ERTO, no veurem què passa fins que deixin d'haver-n'hi, i no sabrem què passa mentre hi hagi ICO -que són préstecs passius per a les empreses que s'han de tornar, no són ajuts directes com a la resta d'Europa-, per tant, hi ha molta petita i mitjana empresa que té molts ICO i ERTO, i veurem la sostenibilitat d'aquestes empreses quan acabi tot això.
En aquests 6 anys ha trobat la complicitat de l'Ajuntament amb els empresaris?
A veure...jo també he viscut tres alcaldesses...vaig començar amb la Mercè Conesa, va continuar la Carmela Fortuny i ara estem amb la Mireia Ingla, amb tarannàs molt diferents totes. Per sort, amb les tres alcaldesses i amb els tres equips de govern sempre hem tingut una bona relació. Entre altres coses perquè en el món polític de Sant Cugat, també s'ha apropat als esdeveniments i actes que ha fet Sant Cugat Empresarial. Els més importants són els Tribunes i sempre hem buscat l'acompanyament de l'administració pública perquè enteníem que la sinergia que es generava era positiva per a tots. En generar aquestes sinergies positives, quan algú arriba a l'Ajuntament i té un càrrec de responsabilitat, normalment, ja ens ha conegut perquè ha participat i ha vingut a actes nostres, i a més sempre hem volgut treballar des de la positivitat i des de la col·laboració amb tots ells. Difícils, a veure, si fem una trajectòria, quan l'actual equip de govern arriba, és disruptiu. Al ser disruptiu passen diverses coses. Una, els canvis estructurals que es produeixen amb gent nova que no té una tradició tant de govern -que això pot ser fins i tot positiu amb molts aspectes-, i l'altre, ajuntar tres partits polítics per consensuar un pla de govern, i aquí és la cosa que nosaltres vam estar més expectants per veure per quin camí anàvem. Dit això, i des del màxim respecte, jo haig de dir, en general, que sempre hem estat bastant escoltats i receptius nosaltres, malgrat les diferències que hem tingut amb totes o tots els governs. Moltes vegades, les nostres oposicions les hem volgut treballar des de la cuina, perquè penso que és la manera de fer les coses.
M'ha servit en safata la pregunta del Tribuna. El que va passar en l'últim Tribuna Sant Cugat amb què, precisament, l'alcaldessa, Mireia Ingla, no va assistir. Ara ho recorda com una anècdota, o encara és un mal tràngol?
Des del respecte amb les posicions que té, jo crec que no es va ponderar massa el tema de l'Ajuntament. Nosaltres tenim una trajectòria. No som nouvinguts amb tot el tema d'esdeveniments i actes. La nostra junta sempre ha estat paritària, tenim molta dona i molt representativa, sempre hem fet bandera de la igualtat de gènere a molts fòrums i, tot els Tribuna que hem fet, han estat paritaris, o fins i tot, alguns només de dones. Aquest darrer no va ser així, però no va ser així no perquè nosaltres no convidéssim a dones, simplement perquè vam voler convidar a les grans indústries de la salut de Sant Cugat i per agradable sorpresa nostre -donada la convocatòria i l'assistència de les persones que es van confirmar- vam venir tots els CEO, no només el CEO, van venir els CEO d'Europa i un vicepresident com el de Grifols. Davant aquesta realitat, vam intentar que l'acte de presentació el fes la nostra vicepresidenta, i la conductora va ser una periodista, una col·lega vostra. Jo crec que l'Ajuntament va perdre una oportunitat d'assistir-hi i reivindicar la normalitat amb l'alta gerència de les grans empreses. Crec que fas més feina constructiva amplificant la demanda, que no anant-hi i deixar de compartir uns debats, que són molt positius, que van tenir molt ressò mediàtic, que, a més, va venir un director general d'indústria de Madrid... Més enllà de respectar-nos, la relació continua sent cordial, com no podia ser d'una altra manera.
Abans parlava que Sant Cugat Empresarial ha acompanyat al creixement de la ciutat, des del punt de vista d'empreses...com definiria que és el teixit empresarial avui amb com era fa 15 o 20 anys?
Sant Cugat fa una revolució quan apareix com un territori erm amb moltes possibilitats i això es posa a sobre la taula quan s'executa l'AP7-B30 i es complementa amb l'eix de Vallvidrera. Hi ha una gran fita empresarial, quan passa això, sobretot per la B30, que és la decisió de Catalana Occident de venir a Sant Cugat. Això marca un camí que després va estar acompanyat d'una gran operació, que és al voltant de la B30 crear el parc de Can Sant Joan. Explico això perquè aquestes fites van propiciar Catalana Occident, HP, i altres grans empreses, que van fer alhora de locomotora de portar altres tipus d'empreses, i llavors després aterren Roche, Ricoh, Epson...Ferrer ja hi era, que era el nostre referent de teixit productiu, i finalment ve fins i tot Mapfre. Al voltant d'aquest Sant Cugat residencial i que tenia algunes empreses que s'anaven ubicant a la B30, ha anat apareixent per arrossegament, gairebé, tot un teixit empresarial complementari d'empreses proveïdores, d'empreses de la innovació que queden vinculades a aquestes o a les universitats -que ha fet un gran paper, per cert, la universitat-, i s'acaba de complementar amb la instal·lació d'EsadeCreapolis. El pack Esade-UAB-grans empreses-eix de comunicació-el Parc Sincotró Alba... Tot això "pum-pum, pum-pum, pum-pum" ha fet que ara hi ha més de 3.000 empreses a Sant Cugat de totes les mides possibles, amb gran capacitat d'innovació i de recerca, que és, segurament, el fet diferencial del món econòmic santcugatenc, perquè són empreses que estan posicionades a primera línia de la nova revolució industrial que és la digital (4.0), perquè són, sobretot, empreses que basen el seu creixement amb el talent i el coneixement, i ens han convertit en una referència. Aquesta seria l'evolució i l'estat actual del món econòmic santcugatenc.
Joan Franquesa al plató de Cugat Mèdia en un moment de l'entrevista amb el Cap d'Informatius, Albert Solé/ Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
Vostè, a part de ser el president de Sant Cugat Empresarial, és el propietari de la immobiliària Feliu Franquesa i coneix bé el sector dels lloguers. Els lloguers, precisament, són un dels problemes que té el sector empresarial aquí a Sant Cugat?
El tema de l'emergència habitacional, que és cert, s'enfoca molt només amb què la gent de Sant Cugat no hagi de marxar, però hi ha un altre fet, que és la gent que treballa a Sant Cugat i vol viure a Sant Cugat. S'haurien de fer polítiques on l'habitatge social es pensés tant per aquella gent que treballa a Sant Cugat i vol viure i, per tant, evites tots els problemes de mobilitat i també d'emissions, amb aquella gent que ja està arrelada a Sant Cugat que moltes vegades ja treballa a Sant Cugat i hi vol viure també. Per tant, hi ha dos vectors que han de convergir. Si ve una empresa important...Roche, per exemple, que està ampliant les seves instal·lacions i pot portar a centenars de persones...i aquestes persones no tenen on viure, i no sols no tenen on viure a preus assequibles, fins i tot molt d'ells són estrangers que no tenen productes similars als seus països com el 'coliving' (cohabitatge), que no existeix aquí, o coses tan increïbles, com que a Sant Cugat tot el món universitari no té cap residència d'estudiants, i en canvi tenim dues universitats, més la UAB. Tot el món residencial beu de diferents fonts de necessitat, que no s'estan omplint com a forats, perquè tens demanda, però no tens oferta.
En aquest sentit, què li sembla el projecte Ragull Centre, que tant de rebombori ha aixecat?
A veure...primer...com Sant Cugat Empresarial, totes les passes que tu facis per a l'entesa público-privada són bones. S'han de trencar certs tabús. No podem viure en mons separats l'administració pública i el món privat, per tant, tot el que sigui fer operacions en les quals ambdues parts puguin arribar a entendre's és bo, i aquest és un exemple. Una altra cosa positiva que té és que s'està enfocant com una operació a la recerca de sostres per poder fer habitatge social, per tant, és un tema de justícia social. Un altre tema, és evident que la ciutat ha anat canviant i no està ben tancada, no està ben acabada, tens espais que has de pensar i l'entrega de Sant Cugat per la part de Cerdanyola, digue-m'ho popularment...és una mica Frankenstein, per tant, has de repensar-ho. Conceptualment diria que el Ragull Centre ho puc compartir, si ho abaixem, i ho aplanem a terra...crec que s'ha corregut massa a fer propostes físiques sense debats previs i sense contemplar els impactes que poden tenir en el mateix barri o els precedents que pots crear, però això són coses que com vaig seguint i ha manifestat el tinent d'alcaldia d'Urbanisme, estan en procés d'evolució i, per tant, si penso en positiu és quelcom que acabarà sent acceptable des del punt de vista més pràctic i material, més enllà del tema conceptual.
El 17 de juny hi haurà nou president de Sant Cugat Empresarial. Hi haurà candidatura continuista?
Puc avançar que si tot va com ha d'anar, hi haurà una candidatura que la liderarà una persona que forma part de l'actual junta. No puc dir el nom. S'està conformant l'equip i crec que és un pas endavant important i penso que estarà en molt bones mans i farà que Sant Cugat pugi un esglaó més dins la seva posició de referència del món econòmic.