Argelia Garcia (ToGrowfy): 'Les empreses s'han adonat que el més important són els clients'

Les empreses flexibles, amb capacitat d'adaptació una estructura horitzontal i motivada han pogut sobreviure amb més garanties a la crisi del coronavirus. Aquesta és la conclusió d'Argelia Garcia, directora general de ToGrowfy, consultora santcugatenca especialitzada en la direcció financera, en una entrevista al 'Sant Cugat a fons'. Garcia assenyala que s'ha avançat entre tres i cinc anys la transformació digital dels negocis i defensa la gestió dels empresaris en la crisi, ja que assegura que no ha conegut cap cas que 'deixés els seus equips tirats'.

Escolta-ho

Les empreses tenien algun tipus de preparació per una situació així?
Crec que és difícil per superar coses tan inesperades, però moltes vegades la vida te'n va donant. Jo crec que preparat del tot no ho estava ningú, però d'alguna manera sí que ho estàvem. I és el que hem fet, ajudar les empreses a superar aquests moments de foscor, que era el que més vèiem, sobretot les primeres setmanes. Tot ha sigut molt ràpid i ara veiem llum, però aquelles primeres setmanes van ser molt incertes perquè realment no sabíem com seria, quant duraria i com es gestionaria. Hi havia molta por, les empreses veien que no tenien ingressos i no sabien quant de temps duraria.

La legalitat canviava contínuament, nosaltres estàvem tot el dia llegint els BOE per intentar resoldre consultes. Moltes vegades havíem de recórrer a l'autoritat per preguntar exactament què volia dir cada cosa per poder donar suport a les empreses. És normal, perquè els propis emissors de les normes s'enfrontaven a una situació inesperada. Tot plegat ha portat a moltes confusions, com quan van sortir els crèdits ICO, que no eren ben bé el que semblava al principi. Hem rebut moltes preguntes contínuament i hem intentat donar suport tant als clients com a les empreses en general. I la gent ha estat molta agraïda. Ha estat una experiència molt intensa.

Quins eren els principals neguits de les empreses?
La gent necessitava tresoreria, diners. És el primer en una situació d'incertesa. Això s'ha de fer a partir d'un pla de contingència que incorpora una previsió de tresoreria, un fet que els costava molt a les empreses per la incertesa que hi havia. Nosaltres els hem ajudat a estimar aquest temps, però tothom va anar deixant el pressupost anual per passar a aquests plans.

Després cal buscar aquests recursos. A través del finançament i també prendre mesures de reducció de despesa com renegociar els lloguers, parlar amb els treballadors i buscar una solució. Perquè a vegades un ERTO no era la millor solució, perquè després et podia generar costos. Poc a poc hem anat entrant a la recerca de nous negocis i de satisfer demandes a partir del 'social selling', bé sigui directament a client o altres empreses.

En quines condicions no surt rendible per una empresa l'ERTO?
No sabíem quan s'acabaria el confinament i quan podrien començar a treballar. Si durava 15 dies o 2 mesos ho feia canviar tot i llavors estaves obligat a estar 6 mesos amb aquelles persones i, per tant, et trobaves en una situació en la qual havies de recuperar els treballadors però no tenies negoci. Per tant calia veure si s'havia de reduir personal o sous o buscar altres solucions.

Segons com hagués anat la desescalada es podien trobar amb una càrrega insostenible i per això era millor arribar a un acord d'un temps prudencial abans de decidir què feien. Més tard van aparèixer els permisos retribuïts recuperables i els ERTO per causes organitzatives i econòmiques. No hi ha una recepta per tothom, fins i tot del mateix sector. A les empreses els ha passat com a les persones, si tenien patologies prèvies, han estat més afectades.

Empreses febles en finançament, amb canvis organitzatius o eren empreses molt pretecnològiques. No és el mateix una empresa que en dues hores està funcionant amb teletreball o una empresa que té obert l'ecommerce o una que no té ni tan sols els telèfons dels seus clients. Això els ha passat a moltes botigues.

Per tant, qui ha patit més és qui no tenien capacitat de reacció.
Hi ha sectors que no ho poden fer, però fins i tot els que no ho podien fer han fet una adaptació mantenint el contacte amb el client i els que no. I això ha sigut molt important. En aquestes setmanes hi ha uns valors que s'han posat molt de manifest. La transformació digital s'ha accelerat entre tres i cinc anys. No és un tema de tecnologia, és un tema de persones. Els valors i les emocions són més importants. Ara, una organització plana pel que fa al compromís de l'equip i amb les dades dels clients recollits en un bon CRM han seguit treballant.

Sabien on eren els clients, ho han pogut fer arribar d'alguna manera o almenys han seguit en contacte. A més, han estat disposats a sortir el primer dia per fer el que havien de fer. Les organitzacions jeràrquiques, sense un ús intensiu de tecnologia, que depenen del control i on l'actiu principal no són els clients se'n ressentiran molt. Ara la gent surt amb ganes de tocar carrer, de prendre'ns una canya, anar de compres... Si no et troben a tu, si no han conservat la relació amb tu, potser aniran a un altre lloc. Per això ha sigut tan important mantenir-la. Hi ha restaurants que han fet una recepta diària, que han fet menjar a domicili... Molta gent ha inventat maneres de seguir en contacte i ara ho estan veient.

La gent s'ha adonat que el més important que tenim són els clients i que el que hem de fer no és mirar tendències i notícies, sinó mirar els nostres clients. Escoltar-los i parlar-hi per fer-los arribar el que necessiten.

Si algú no vivia ja pensant en un món en un constant canvi, ara ja n'estarà convençut
Jo crec que la majoria de gent ha fet un màster en entorn VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat). Acceptar la incertesa és acceptar la realitat. Una cosa tan petita com un virus pot provocar una situació com l'actual a tot el món. Tothom confinat a casa, en diversos graus, però tothom. Això ens ha de fer veure quina és l'essència. Hi ha una actitud de la gent francament positiva. Els empresaris estan disposats a sortir, estan esperant què fa l'estat, però ja han vist que no es tracta d'això. Cal fer nous models de negoci, aprendre a digitalitzar-se, canviar la manera com s'organitzen les empreses i preparar de manera sòlida per afrontar el que vingui.

Si la gent està disposada a sortir, sortirem bé i crec que hi ha una actitud impressionant. Al principi vam començar a rebre cartes dels clients dels nostres clients dient que es bloquejaven pagaments i vam haver de negociar per convèncer els empresaris que tenen una responsabilitat i que trencar la cadena de pagaments provocaria una crisi econòmica com altres que hem patit. Potser s'ha de pagar en diverses vegades, baixar preus...

I totes les vegades que hem fet això la gent s'ha assegut, hem parlat i hem arribat a acords. Vodafone, Movistar, Catalana Occidente han fet campanyes d'aquestes per avançar pagaments per ajudar que no sigui tan greu. Hi ha hagut molt esperit de col·laboració. Qui no ho ha fet ha sigut una minoria molt minoritària.

La col·laboració serà necessària perquè ningú es quedi enrere
Al principi hi havia la incertesa de què es feia amb els treballadors que estaven a casa. Recomanàvem pactar una setmana pagada i l'altra de vacances fins que sortís una norma, o complementar els ERTO perquè la gent no arriba a la retribució anterior o altres opcions. Hi ha moltes històries d'empresaris preocupats perquè no s'estan cobrant els ERTO, què es pot fer.

He vist poc, més enllà de les xarxes, gent que deixés els seus equips tirats, la veritat. Les xarxes socials són així i a vegades la gent deixa anar l'energia allà, però és normal. Jo el que he vist és preocupació pels seus equips, molta formació per aprofitar el temps. S'ha treballat en temes com el 'social selling' en persones que fins ara no ho havien fet mai. Tots hem anat aprenent un munt de coses. I han passat coses com que han desaparegut els diners en efectiu, per exemple.