'Oleanna' suscita tota mena de reaccions al Teatre-Auditori
Carlota Olcina i Ramon Madaula protagonitzen aquest muntatge
Cultura
Publicat el 6/abr/13 per Marina Romero
El muntatge 'Oleanna' de David Mamet i dirigit per David Selvas ha suscitat tota mena de reaccions aquest divendres al Teatre-Auditori. El tàndem encarregat de defensar aquesta obra, l'actriu Carlota Olcina i el valldoreixenc Ramon Madaula, ha fet reflexionar els espectadors sobre les relacions de poder, el sistema educatiu universitari i la gran dificultat de l'ésser humà per comunicar-se. Tot i que l'objectiu del text és que els espectadors prenguin consciència que no es pot arribar a estar a favor de cap dels dos personatges, el públic santcugatenc ha entrat en el joc i s'ha arribat a decantar per un d'ells.
Una alumna universitària nord-americana acaba de ser suspesa pel seu professor i va al despatx per intentar que l'aprovi. A partir d'aquest moment s'estableix una relació de poder fins que l'alumna decideix girar la truita de la història acusant el professor d'assetjament sexual. Aquest és el punt de partida d''Oleanna', un muntatge de David Mamet que explora les relacions de poder per posar en evidència com s'exerceix sense saber-ne i abusant-ne.
Els encarregats de defensar els dos únics personatges que apareixen al muntatge, la Carol i el John, són l'actriu Carlota Olcina i l'actor valldoreixenc Ramon Madaula, que discuteixen perquè tenen interessos oposats. Madaula ha explicat a Cugat.cat que el muntatge busca en l'espectador que surti de l'obra sense saber de part de qui està, i prengui consciència que 'estigui a favor de qui estigui sempre s'equivocarà'.
Ramon Madaula
L'autor vol que el públic no sàpiga de part de qui ha d'estar. Cap dels dos personatges són íntegres, no s'han comportat bé però ho han fet per raons humanes, que podem arribar a entendre.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
'Oleanna' és una cançó folk americana que parla sobre la utopia de l'educació. Tot i que aquesta paraula no es pronuncia en cap moment del muntatge, permet resumir aquesta peça teatral que parla de la crisi del sistema educatiu universitari i del poder en un sentit molt ampli.
Els espectadors han sortit de la funció amb opinions ben variades i, per contra del que busca l'autor del text, alguns s'han volgut posicionar.
Públic
Jo penso que l'alumna té raó. / M'hi he sentit identificada perquè sóc universitària, i crec que la raó la té el professor./ Al final perd el nord i no saps qui dels dos actua bé i qui no.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Amb aquesta obra, el Teatre-Auditori ha celebrat aquest divendres el Dia Mundial del Teatre, que es commemora el 27 de març.