El campanar del Monestir: el gratacel del centre de Sant Cugat
L'edificació, de 50 metres alçada, és tot un símbol de la història de la ciutat
Cultura
Publicat el 7/desembre per Eva Garrido
El campanar del Monestir s'erigeix majestuosament al bell mig del centre de Sant Cugat i és tot un símbol de la ciutat. 50 són els metres que separen el terra del punt més alt de la construcció. En essència és un campanar romànic, però la seva construcció per fases no va acabar fins al segle XVIII, tot un gratacel amb més de mil anys d'història. El campanar, datat entre finals del segle XI principis del XII, va ser un dels primers elements que es van aixecar, però el que també el delata com a una construcció d'aquesta època són les bandes llombardes dels murs, un element arquitectònic característic del romànic de la Llombardia i molt present a Catalunya.
La construcció que veiem avui dia no és pas l'original. Al segle XVIII, al voltant de l'any 1760, des del Monestir es va decidir fer créixer encara més el campanar i donar-li més alçada. 'Es van aixecar dues o tres plantes més fins a assolir els 50 metres actuals', ha explicat la responsable del Museu de Sant Cugat, Alba Rodríguez. Prova d'això és el retaule del martiri de Sant Cugat, pintat per Aine Bru l'any 1509 i que actualment està exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aquesta obra és molt ''realista'' apunta Rodríguez, perquè mostra el campanar ''tal com era l'any 1509, és a dir, el campanar estrictament romànic''.
L'accés al campanar, ben discret
S'hi puja des d'una petita porta ubicada al lateral dret de l'església, entrant des del carrer. A partir d'aquí, l'ascens es fa a través d'una escala estreta que porta, en primer lloc, a l'espai de l'orgue del Monestir. Per arribar al capdamunt del campanar, però, s'ha de continuar pujant. Després d'uns quants esglaons més s'arriba a la planta on estan ubicades les quatre campanes encarregades dels tocs litúrgics. Des d'aquí la vista ja és privilegiada, però encara es pot pujar una mica més amunt.
Campanes del Monestir de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
El tram final de les escales, poc apte per a persones claustrofòbiques o gaire altes, et condueix ja a l’última planta, el punt més alt al qual es pot accedir i que voreja els 40 metres d’alçada aproximadament. Sobre els nostres caps hi ha les campanes encarregades de tocar les hores, però una d’elles, la dels quarts, és una petita joia que data del 1620. ''Aquestes dues campanes es van restaurar l’any 2017 en una intervenció en què es van canviar les bigues que les sustenten. També es va substituir el rellotge antic, perquè va deixar de funcionar, per uns electromartells'', ha apuntat la tècnica de Patrimoni del Museu Natàlia Sánchez.
Vistes de Montserrat des del Monestir de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
En un dia clar, el campanar no només regala unes espectaculars vistes de 360° de la ciutat, sinó també del massís de Montserrat, de la serra de Collserola i del cim de la Mola. Tot un privilegi.
DECLARACIONS
Alba Rodríguez
Al segle XVIII, al voltant del 1760, el Monestir va decidir fer créixer encara més el campanar. Llavors, es van aixecar dos o tres plantes més i assoleix els 50 metres d'avui dia.