Més forta, inclusiva i participativa: així serà la cultura del Sant Cugat del futur

El govern portarà a aprovació el Pla d'Acció Cultural al ple del mes de novembre

Moment de l'Encabronada 2024 / Foto: Lali Puig

Cultura

Publicat ahir per Sílvia González

El govern portarà a aprovació del ple de dilluns vinent el Pla d'Acció Cultural (PAC), el document que marca el full de ruta del model cultural del Sant Cugat del futur. El pla marca les polítiques culturals de la ciutat per al període 2024-2030 a partir d'un procés participatiu on han col·laborat l'Ajuntament, la ciutadania, el teixit associatiu i empreses del sector cultural. Tot plegat, per determinar eixos d'acció que passen per ampliar el pressupost en cultura, fomentar un model inclusiu i divers, i implantar noves formes de col·laboració entre l'Ajuntament i la societat civil. El PAC, un document viu amb 27 propostes, dona resposta a les necessitats de la xarxa d'equipaments municipals i al creixement d'una ciutat que aviat tocarà els 100.000 habitants.


Quins són els objectius del Pla d'Acció Cultural?


  • Enfortiment de la cultura municipal: Una cultura forta requereix més recursos pressupostaris i de personal. Això estipula el pla, amb la mirada posada en els projectes que sorgiran de nous recintes com el Teatre La Unió, la nova Biblioteca Central o el Centre d'Art Contemporani. Dins aquest punt, també s'aposta per fomentar les col·laboracions amb municipis de l'entorn.

  • Vida cultural més diversa i inclusiva: Això consisteix a impulsar i descentralitzar l'oferta educativa i familiar; un nou programa de cultura jove; fomentar el pla de lectura municipal i incloure criteris de diversitat en una programació cultural, dissenyada amb col·laboració ciutadana. Tot, sense oblidar la necessitat de regular els usos culturals dels espais públics i una estratègia en la comunicació cultural de Sant Cugat.

  • Noves col·laboracions Ajuntament-ciutadania: El pla planteja diverses possibilitats com reforçar la comissió de seguiment del PAC, el Consell de Cultura o les taules sectorials. També es valora potenciar espais d'interlocució entre els àmbits públic i privat o estudiar altres fórmules per activar la implicació de les entitats en la vida cultural.


  • Com s'ha fet el PAC?

    S'ha elaborat amb el suport del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació que ha entrevistat responsables institucionals, personal municipal i agents culturals per dotar el document de propostes. Important paper ha tingut una comissió de seguiment formada per 11 entitats, en el marc del Consell de Cultura: La Tacones, AprÒpera, Aula de So, Grup d'Estudis Locals, Fusió, La Unió, Lumínic, Taula d'Arts Visuals, Associació Gabriel Ferrater, La Lira i Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra.

    Una vegada el document passi pel ple, aquesta comissió serà l'encarregada d'assegurar que els acords assolits en el Pla d'Acció Cultural es diguin a terme. La diagnosi, realitzada entre desembre i el juny passats, també ha comptat amb les aportacions ciutadanes a través de la plataforma municipal Decidim Sant Cugat.

    Els antecedents del Pla d'Acció Cultural

    Sant Cugat ja té experiència en les diagnosis de les polítiques culturals que necessita la ciutat. La feina del Pla de Cultura de 2005, també coordinat des del CERC, i la seva revisió al 2015, han servit de punt de partida per al Pla d'Acció Cultural que es presenta al ple d'aquest dilluns amb l'ambició de cercar el màxim consens polític. I des del 2019, l'Ajuntament disposa de les Recomanacions per a la implementació de l'Agenda 21 de la Cultura.