Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
La veritat és que molt bé. És el primer any que hem sortit de festivals i hem fet festes majors, cosa que encara no havíem fet. És tota una gestió! Però la veritat és que estem molt contents, acomiadant-nos una mica de totes les places on hem anat.
Precisament, com que es tracta d'un comiat, o no se sap encara, pel que fa a sensacions com es viu? És diferent?
És diferent, perquè com que nosaltres tampoc sabem què passarà, és com un comiat i alhora no ho és. Penses que potser és l'última vegada que toques una cançó, o potser hi tornes d'aquí a dos anys. Jo què sé. Per tant, sí que és una mica estrany, perquè té un punt d'emotivitat que no havíem notat en altres gires.
La traca final la fareu a finals de gener al Poble Espanyol, segurament ho teniu gairebé tot venut. Aquest final com l'espereu viure?
Crec que plorarem molt, la veritat. Estem intentant que siguin uns concerts realment especials on ens puguem acomiadar com cal. Són tres concerts en dos dies i jo crec que l'últim serà una desbandada, però estarà bé.
No teniu clar si serà un punt i a part o un punt final, però en el moment en què vàreu decidir que us acomiadàveu, què us passava pel cap?
Han sigut uns anys molt intensos, de moltes coses, moltes emocions, moltes pressions i moltes merdes, també. Sentíem que necessitàvem descansar i agafar aire. No només de la gira, sinó també creativament. Hem fet quasi 70 cançons en cinc anys i estem una mica secs. Vull dir, no ho sé si tenim gaires coses més a dir. Potser hem de viure i que ens passin altres coses que no siguin estar de gira, fer discs, estar de gira, fer discs...
Llavors, el plantejament és trobar noves experiències per tornar-se a trobar?
El plantejament és que quan acabi la gira, cadascú agafarà un avió i se n'anirà a l'altra punta del món. Llavors, en algun moment, ens retrobarem i farem un cafè per veure què ens ve de gust i què no. Intentarem prioritzar-nos. Al documental que hem tret crec que això ho explica molt bé. No tot són flors i violes, també ha sigut dur i no sabem si volem seguir o no. Per això necessitem aquest aire.
Al documental s'explica molt bé que sou una banda que va començar al revés, tenint molt èxit sense fer concerts. Com heu viscut aquest procés a la inversa?
Ens vam convertir en una espècie de fenomen viral a les xarxes socials. Crec que tots tres haguéssim preferit fer com els grups de música normals, amb un creixement normal. Un èxit tan ràpid i tan gran et destarota una mica. Tots els fenòmens baixen de mica en mica i tu has d'estar fort i preparat perquè això passi.
De dreta a esquerra: Martí Gonzàlez, Carme Reverte i Rai Benet, als estudis de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia
La veritat és que cadascú la porta a la seva manera. En el meu cas, ho porto fatal. No estic fet per ser famós. Soc una persona tímida i reservada, però en el meu cap de persona ansiosa pensava que seria molt pitjor i la gent és molt maca, la veritat.
Us heu preguntat el perquè del vostre èxit?
Infinites vegades, sí. Potser és que aportàvem optimisme en un moment molt pessimista, o potser les cançons estaven bé, o potser com que tothom estava a casa... No ho sé, crec que va ser un cúmul d'infinites coses.
En algun moment us heu penedit d'estar tan lligats a la pandèmia, tenint en compte que us dieu Stay Homas?
Hem intentat fugir i renegar molt dels nostres inicis, ja no només de la Covid, és que vam acabar farts de la terrassa! Crec que hem madurat com a persones i ara és tot el contrari, estem molt orgullosos dels nostres inicis.
Quin futur et planteges, què faràs a partir d'ara?
Jo me'n vaig tres mesos al Japó a estudiar japonès i a fer una mica el friqui per allà. Quan torni ja veurem. M'és igual fer de cambrer que fer sabates, tinc tot un ventall de possibilitats. Segurament no faci res d'això i toqui la guitarra, que és l'únic que sé fer. Estic il·lusionat pel futur, tant per l'aturada com per la possible tornada. Es tanca una etapa molt especial i molt important.
En aquest procés d'èxit, com has canviat com a persona i com a músic?
M'he tornat una mica més 'hater' amb com funciona la indústria musical. Tot està bastant podrit, tot gira al voltant dels diners i el vessant artístic no importa. Tu et tornes boig fent cançons, però després hi ha 80.000 intermediaris que es queden els teus diners. Ja m'està bé apartar-me d'això una mica.
Com t'agradaria que la gent recordés els Stay Homas d'aquí a molts anys?
Com a tres xavals que estaven tancats a casa i que passaven 12 hores al dia fent cançons i penjant-les gratis perquè la gent les gaudís, i també pel seu propi gaudi. I que això els va portar a moure's pel món, conèixer gent diferent i que tot plegat ha sigut molt enriquidor. No sé si pel públic, però per a nosaltres, segur. Així que, com a mínim, com a uns egoistes que ho han vibrat moltíssim.
Rai Benet
No tot són flors i violes, també ha sigut dur i no sabem si volem seguir o no. Per això necessitem aquest aire.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.