Imma Monsó guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any amb ‘La mestra i la Bèstia’

El premi està dotat amb 20.000 euros directes a la guardonada i 5.000 euros destinats a la promoció

L'escriptora, en una imatge d'arxiu / Foto: ACN

Cultura

Publicat el 30/gener per Acn / Mar Castro

L'escriptora lleidatana afincada a Sant Cugat, Imma Monsó, ha guanyat aquest dimarts el 7è Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any amb ‘La mestra i la Bèstia’ (Anagrama). El jurat del guardó ha reconegut una novel·la on Monsó narra la sortida al món d'una jove mestra en un poble del Pirineu a començaments dels seixanta. El 7è Premi Òmnium a la millor novel·la està dotat amb 20.000 euros directes per a la guardonada i 5.000 destinats a la promoció. Maria Climent amb 'A casa teníem un himne' i Elisabet Riera amb 'Una vegada va ser estiu la nit sencera' són finalistes del premi.

Després de rebre el premi de la mà del president d'Òmnium, Xavier Antich, Monsó ha celebrat que el jurat hagi premiat una novel·la que no segueix la "tendència majoritària".

Monsó ha explicat que li agrada fer novel·les "honestes" que facin "bategar" als lectors. L'escriptora ha prioritzat l'evolució de la societat i la llengua. En aquest sentit, ha assegurat que no es poden permetre "atacs directes" contra el català com els que ha afirmat que s'han produït al País Valencià i a les Illes Balears de la mà de Vox. "És inadmissible i ho hem de denunciar", ha sostingut.

Encara amb la sorpresa per haver guanyat el guardó, Monsó ha assegurat que la literatura de ficció és un espai "privilegiat" per exposar les contradiccions humanes. "S'hi diuen fragments de veritat, no la veritat absoluta", ha analitzat.

Amb tot, Monsó ha assegurat que en temps "atapeïts" de tecnologia i simulacions, amb simplificacions enganyoses, postveritat i mentides, queda la literatura. "La literatura, el pensament i la filosofia són els únics refugis que queden per aixoplugar-nos quan tot sigui una simulació o mentida", ha conclòs.

De la preselecció de nou obres, publicades entre el novembre de 2022 i l'octubre de 2023, un jurat independent format per Magí Camps, Neus Real, la santcugatenca Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra n'ha triat la guanyadora de forma unànime.

De la novel·la d'Imma Monsó, el jurat ha posat en valor "la construcció d'un personatge potent i singular que vesteix una novel·la completa amb una visió personal de la Catalunya de postguerra".

De què parla 'La mestra i la Bèstia'?

En una entrevista a ACN quan va publicar el llibre, Monsó sent que "potser" aquesta novel·la reuneix tots els seus "dols del passat" sense ser autobiogràfica, des del de la més llunyana mort del seu pare fins al del més recent, de la seva mare. Aquesta última mort li va fer remoure la memòria familiar i la va inspirar per escriure una nova ficció literària, feta en part dels records, en part de la imaginació sobre uns anys en un petit poble del Pallars, com el de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, del seu pare.

La protagonista és una noia tímida i ingènua que lluita amb el seu desig d'apropar-se als altres. La coexistència entre aquestes dues tendències és, diu Monsó, un dels grans temes d'aquesta novel·la i, en general, un dels seus interessos recurrents a la vida i a la seva literatura.

Una trajectòria de gairebé 30 anys

Monsó va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona (UB) i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen. Es dedica a la docència, com a professora a l'institut Duc de Montblanc de Rubí, i també ha impartit l'ensenyament de llengües estrangeres.

Com a narradora, enceta la seva trajectòria guanyant el premi Ribera d'Ebre del 1996 amb el llibre de contes 'Si és no és', publicat el 1997 per l'editorial El Mèdol. El mateix any s'estrena amb la novel·la 'No se sap mai'.

El 1998 veu la llum la novel·la 'Com unes vacances'. L'obra la va fer guanyar el premi Prudenci Bertrana dels Premis Literaris de Girona.

La seva tercera novel·la arriba el 2001 amb la publicació de 'Tot un caràcter'. Dos anys més tard, al 2003, va escriure el llibre de narracions 'Millor que no m'ho expliquis' (Premi Ciutat de Barcelona) i, al 2004, 'Marxem, papà. Aquí no ens hi volen'.

També ha publicat un estudi en clau irònica sobre els japonesos i les semblances que s'han volgut establir entre aquest poble i el català, especialment pel que fa a la seva capacitat i estima vers el treball. Aquesta obra porta per títol 'Hi són però no els veus'.

El 2007 guanya el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció, per 'Un home de paraula'. El 2009 publica la novel·la 'Una tempesta' i el 2012 guanya el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la 'La dona veloç'. Als anys següents, la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura (2013) i el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat (2014).

El 2016 arriba 'L'aniversari' i després 'Germanes', aquesta última explica la història d'una dona farta d'haver d'organitzar el sopar de Nadal familiar, publicat el 2020.




DECLARACIONS

Imma Monsó

Els escriptors ens estimem sempre allò que acabem de fer i aquesta novel·la ha estat de llarga factura.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Imma Monsó

Denunciar quan la llengua és atacada com passa allà on govern l'extrema dreta. Està arraconant la llengua.

Your browser doesn’t support HTML5 audio