Josep Canals, el galerista que va portar l'art contemporani a Sant Cugat
La Galeria Canals bufa les espelmes del 50è aniversari amb la feina feta i la incògnita del seu futur
Publicat el 21/des/23 per Pau Vázquez
L'any 1973 Sant Cugat va viure el naixement del 'primer espai cultural' del municipi: la Galeria d'Art del Vallès, que amb els anys es rebatejaria amb el nom de Canals Galeria d'Art. La que avui en dia és una de les galeries més antigues de Catalunya, i per la qual han passat més de 20.000 obres, ha complert 50 anys. Un aniversari que l'impulsor de la galeria, el santcugatenc Josep Canals, viu amb orgull i certa nostàlgia d'un temps que creu que ja no tornarà. 'El poble em desapareix i neix una ciutat nova que desconeix el passat. Jo només demano que no em tallin l'esperit'. Ja en l'últim tram del seu camí com a galerista, Canals reivindica les sensibilitats del poble dels seus avantpassats per deixar a Sant Cugat el seu granet de sorra.
"A la sang tinc fibra tèxtil"
Els inicis de la galeria van estar marcats per l'Escola Catalana del Tapís. Canals va aconseguir reunir artistes locals i d'arreu del territori, així com contactar un seguit d'artistes que havien passat entre els anys 50 i 70 pel centre de tapís del municipi. "Jo sempre dic que a la sang tinc fibra tèxtil", remarca el galerista, que destaca que van transformar el concepte de l'artesania en art. "Això va donar una imatge internacional i europea a Sant Cugat", afirma Canals. Noms reconeguts internacionalment com Tàpies i Miró van ser dels primers a formar part d'aquest projecte.Aquesta primera etapa es va allargar durant una dècada, fins que la galeria es va traslladar al carrer de la Creu. Durant més de 30 anys, Canals defensa que la galeria va situar Sant Cugat a Europa com un municipi referent en art contemporani. El 2008, fins i tot, el santcugatenc es va aventurar a obrir un nou local a la plaça d'Octavià amb dues sales d'exposicions. La seva presència en aquest espai, però, va ser curta. A finals del mateix any, l'espai es va reformular i Canals va decidir abandonar el projecte per dedicar-se exclusivament a la Canals Galeria d'Art.
Finalment, el 2017, el santcugatenc va tancar les portes del local al carrer de la Creu per traslladar-se a casa seva, al carrer d'Orient. "Això és un petit santuari de l'espiritualitat, una casa que és un museu. És com seure sota un arbre del Monestir i llegir un poema", relata el santcugatenc.
Un poble que ja és ciutat
Josep Canals recorda el passat de la galeria amb un entusiasme que perd quan es planteja quin serà el seu futur. "Estem fent una ciutat nova amb gent nova que s'oblida del Sant Cugat històric", lamenta el santcugatenc, que afegeix que cap dels artistes que funcionen a la ciutat no tenen relleu. "La gent que es compra pisos a Sant Cugat no ens compra a les galeries". El canvi de poble a ciutat el resumeix així: "Som una ciutat dormitori cultural. Som número 1 en economia, en piscines i intel·lectuals de tota mena, però és gent que només vol dormir aquí".La visió dels artistes locals
L'escultora i gravadora santcugatenca Neus Colet recorda els seus inicis com a artista a Sant Cugat. "Als 80 i als 90 vaig tenir un gran contacte amb tota la gent que feia coses al poble gràcies al Josep, que és un activista cultural". Colet considera la Canals Galeria d'Art un "referent" de la ciutat i una de les responsables de situar Sant Cugat en el panorama artístic i cultural del país. "No conec moltes persones com ell, amb el seu entusiasme. No es jubilarà mai perquè la galeria és el que li dona vida".Per a l'escultor santcugatenc Pep Codó, el Josep Canals és "un visionari". "Va crear la galeria quan a Sant Cugat ningú creia que pogués existir-ne una". Codó també apunta que la importància de la galeria rau en l'aposta que va fer per l'art contemporani. "Quan jo era jove, si volies veure art contemporani, havies d'anar a París. El Canals va portar aquest art a Sant Cugat".
DECLARACIONS
Josep Canals
Només demano que no em talleu l'esperit. Què és l'ànima? És mirar aquesta bellesa, aquesta escena de Collserola. Un fragment de Picasso. Totes aquestes sensibilitats són les que jo agafo.