Guillem Solé (Buhos): 'Quan toques cançons tens una llibertat que per desgràcia un polític o un periodista no té'

Buhos torna a Sant Cugat, en concret a la Festa Major de Valldoreix. Un territori que consideren 'un feu' per a la banda, que porta sota el braç el seu nou disc 'La nit està que crema'. Amb 15 anys a les esquenes, es mostren agraïts de la resposta al seu últim treball. El cantant, Guillem Solé, assegura que la formació ha canviat musicalment al llarg d'aquest temps, però que el concepte és el mateix. Alegria i optimisme en diferents formats per sempre oferir alguna cosa nova. Una filosofia que també porten sobre l'escenari. 'Per a nosaltres cada concert és com si fos l'últim', diu Solé en aquesta entrevista a Cugat Mèdia, a la qual també analitza l'estat de salut de la música en català.

Escolta-ho

Heu actuat tres cops a Petits Camaleons, dos cops a la Festa Major de Sant Cugat i és la tercera que passeu per Valldoreix, aquest cop amb un concert de gran aforament. Us sentiu ja a casa?
Doncs sí. La veritat és que, cada vegada que venim, ve més gent i és una bogeria. Ens fa moltíssima il·lusió. Sempre quan acaba el concert a Sant Cugat o Valldoreix, sempre diem: "com pot ser que cada vegada hi hagi més gent". Estem supercontents que sempre pensin en nosaltres. Saben que és un tret segur i nosaltres també. Al final la gent s'ho passa bé, que és del que es tracta. 

Tant és així que s'ha hagut de canviar la ubicació per aconseguir un aforament més gran. Patiu per això?  
No. Sabem que tenim un públic que no genera mai cap mena de problema. Ens havien contractat abans del canvi de govern i, al final, en una decisió intel·ligent perquè l'espai era molt petit, s'ha canviat perquè la gent estigui ample i còmode. Han fet bé de canviar la ubicació perquè l'espai d'altres anys ja es quedava petit i es corria el risc que gent del poble quedés fora. Han agafat un espai més ampli i segur que estarem còmodes, bé i no ens fa patir gens. Fem 70 a l'any i cap concert té mai cap problema. L'experiència ens diu que és un ambient molt familiar i són nits maques.

Ja tenim ganes d'anar perquè és un dels feus, com poden ser Sitges, Calafell, Girona, la Mercè...Sempre s'omple, que és el que volen els programadors. Són dies marcats al calendari perquè sempre s'omple i són nits molt boniques. 

Teniu un altre vincle amb Sant Cugat. Inicialment, el grup comptava amb el santcugatenc Rai Benet. Ha canviat molt Buhos al llarg de la seva trajectòria?
No massa. El fet que durant la pandèmia es creés Stay Homas va fer que el Rai i el Klaus muntessin el seu projecte, com no podia ser d'una altra manera perquè ells són més joves. Per nosaltres ells eren els nostres nens i havien de volar perquè tenien un talent. Amb Buhos eren un trompeta i un baixista, i ara en el seu projecte són els líders. 

És l'únic canvi que hi ha hagut, però la banda es manté. El bateria, el guitarrista i jo portem junts des de l'escola. A 6è ja dèiem "tenim un grup". No ha canviat tant, només aquest parell de músics que segueixen sent de la família, però estem molt feliços que els vagin bé les coses perquè tenen molt de talent i són molt bones persones. 

Com diries que sona ara Buhos? Ha evolucionat musicalment? 
Sí, ha evolucionat molt. Si mires la música que fèiem fa 15 anys i la que fem actualment gairebé no té res a veure. La música, perquè el concepte -festiu, alegre, optimista, per desconnectar i ballar- no ha canviat mai. 

Nosaltres sempre diem que no volem treure el mateix disc que ja hem tret. Sempre busquem joguines noves, instruments nous, productors nous, personatges nous que ens ajudin... per, sense canviar la filosofia, que l'embolcall sempre en soni nou. Això és el que ens fa il·lusió.

Per exemple, l'últim disc és molt més electrònic. L'anterior barrejava l'electrònica i el mestissatge, l'anterior era de mestissatge, els anteriors eren rock festiu. Hem modificat el paisatge sonor, però sempre per mantenir una filosofia optimista, alegre i que diguis "m'ho passaré bé, podré ballar i no estaré allà assegut tallant-me les venes". 

Parlem d'aquest disc nou 'La nit està que crema'. Què té aquest disc que no tinguin altres? 
Tots els discs tenen coses que són úniques i coses que es repeteixen dels anteriors. Són cançons que hem anat fent. Nosaltres componem molt. Jo, que sóc el que fa les lletres, gairebé cada nit una estoneta estic escrivint. I al final, de tot el que fas, surten unes quantes cançons que per a nosaltres són molt especials perquè hem estat dos anys treballant-les. Al final, són cançons que ens agraden molt i ens representen molt, si les escoltes saps perfectament qui som, com som i que pensem. 

És un disc que ens han fet molta il·lusió. Mai havíem tingut 450.000 oients mensuals, que això en català és una bestiesa. No ens paren de passar coses des que ha sortit aquest disc. Hem exhaurit entrades a Madrid i Bilbao, ens ha sortit una gira europea...

Estem molt contents de com ha anat perquè portem molts anys. A vegades penses, amb la d'anys que portem, potser ja ens tocaria no estar tan forts. Només podem estar agraïts i treballar molt fort perquè el directe sigui perfecte i el nou disc també tingui bones cançons. 

Com es diria popularment, ho esteu petant. Cap a on mira Buhos, quin és el futur de la formació?
Anem tancant concerts, anem fent cançons, no mirem molt enllà. Sí que és veritat que el fet d'anar a fora i que cantant en català cada vegada hi hagi més gent que ens ho canti em sembla una autèntica bogeria i ens fa molta il·lusió. No sé cap a on mirem, però sí que veig que els meus companys es posen 'palotes' quan veuen que ompliran a Bilbao i Madrid cantant en català. Potser sí que dedicarem una mica més de temps a gaudir d'aquest petit miracle. Mirarem una mica cap allà, però sense deixar de mirar cap a on hem estat sempre. 

Ara està de moda separar-se, canviar, anunciar coses... ens vols avançar alguna qüestió?
No, nosaltres en principi no tenim grans titulars. Només que de moment encara ens fa molta il·lusió quedar cada dia amb els companys. Quan no tenim concerts, estem junts fent cançons. Estem molt a gust i tenim molta sort. 

En quin moment creus que està la música en català?
Jo no havia vist mai com ara tantíssima gent als concerts. Cada vegada que toquem, flipem. L'altre dia vam tocar davant de 18.000 persones a Sabadell un diumenge. La música en català no sé com estarà, l'afluència de públic als concerts mai havia estat com ara. Mai s'havien venut tants tiquets, mai s'havia omplert tant. 

Potser la llengua a les escoles no està com ens agradaria, i esperem que els polítics es posin les piles, però ara mateix, pel que fa a la convocatòria, la música en català està en el seu millor moment.

La música és més valenta que la política?
És una frase massa generalista, però sí que és veritat que quan toques cançons tens una llibertat que per desgràcia un polític o un periodista no té. Nosaltres al final podem parlar del que volem i no tenim un cap que ens està dient el que hem de dir o que ens està vigilant. En aquest punt, sí que crec que va un pas per davant sempre en moltes reivindicacions que poden néixer en cançons i després acaben sent 'mainstream' d'una societat i que els polítics acaben comprant. La gent ho sent seu i els polítics ho acaben abraçant. 

Però estem veient desprogramacions amb un to polític.
Per desgràcia sí, però no és novetat. Sempre ha passat. Durant el Franquisme per exemple, i ara en llocs on manen partits així, això passa. Però al final és el que la gent ha votat. Si ens creiem la democràcia, ens la creiem per tot. Si aquella gent ha votat allò ara s'ho ha de menjar, i és trist. 

Nosaltres toquem molt a Euskadi i ens va a favor, i ara ens costarà segurament més fer gires pel País Valencià. La gent vota, escull, i com em crec la democràcia, és el que ells han volgut. A vegades ens anirà a favor i a vegades en contra. La gent també es desplaça si li agrada el teu grup. 

El que sí que tindrem segur és el concert d'aquest dissabte a la Festa Major de Valldoreix. Què podem esperar d'aquesta actuació?
Vindrem a moltíssimes ganes perquè no sabem fer-ho d'una altra manera. Per a nosaltres cada concert és com si fos l'últim i no són paraules boniques. Ens ho prenem així, ens ho prenem a tope, saltem, botem, ho donem tot, estem per la feina... Ens agrada que la gent també hi estigui. No serà un concert diferent, ni especial, sinó que serà un com tots els que fem en què ens hi deixem la pell perquè la gent gaudeixi.