Valèria Sorolla: 'Crec que la meva carrera està tenint bastant de sentit'

L'actriu Valèria Sorolla es troba impulsant la seva carrera com a actriu després d'haver estat nominada als premis Goya en la categoria d'actriu revelació. Els èxits a 'Mòpies' i 'La consagración de la primavera' l'han dut a treballar amb el director Luis Prieto i els companys de professió Natalia Azahara i Javier Gutiérrez a la pel·lícula de terror 'Estación Rocafort'. Amb només 26 anys, la santcugatenca és una de les actrius amb més projecció del cinema i el teatre català. Emmirallada per les artistes Miranda July, Kristen Stewart o Tilda Swinton, Sorolla vol continuar fent cinema i qui sap, si un dia ficar-se darrere de les càmeres per dirigir el seu propi llargmetratge.

Escolta-ho

D'on ve la teva passió per ser actriu?
Doncs des de molt petita. Crec que és una cosa que sempre he tingut clara i no sé si ve de cap moment en concret. Però sí, és una voluntat que va ser manifestada des de molt petita. D'altra banda, crec que també, arran de mostrar aquesta passió, des de petita vaig estar vinculada amb el teatre, amb la música... Més tard vaig decidir enfocar la meva formació, primer cap al teatre artístic, i després la carrera d'interpretació.

En el teu inici de la carrera vas fer obres de teatre, però posteriorment també vas passar a fer papers a sèries destacades com 'Moebius' o 'Paraíso', que va ser l'any 2021. Quins aprenentatges es pot extreure de participar en produccions que han estat de TV3 i Movistar?
Doncs van ser les meves primeres experiències audiovisuals, així que crec que tot el que té a veure amb conèixer aquest medi i l'entorn i com funciona, sobretot en l'àmbit tècnic, perquè sí que és veritat que feia ja anys que em formava com a actriu, i jo crec que, aquestes primeres experiències van ser de presa de contacte amb aquest nou món amb el qual he continuat convivint.

Amb la sèrie de 'Mòpies', que és una coproducció de TV3 amb IB3 i a À Punt, vas agafar el paper de protagonista, com va ser encarar una sèrie des d'aquest punt?
Va ser un gran canvi perquè passes de fer petites aparicions de les quals estàs en un espai molt més segur, segurament, de cop agafar, aguantar el pes que comporta fer un personatge protagonista i llavors responsabilitzar-te de portar el pes d'una història que implica, que requereix molta implicació, molts nivells. Per una banda, crec que vaig aprendre a justificar aquesta feina. Va ser un avantatge molt fort per mi i després també de cara a 'La consagración de la primavera', va ser una mena de preparació també. Vaig aprendre com és un rodatge intens, que no es roda de manera cronològica i que físicament és molt cansat, perquè vam rodar l'estiu, vam rodar molt a l'exterior, moltes accions diferents. Per mi va ser un gran entrenament.

El següent pas de la teva carrera va ser la gravació del llargmetratge de 'La consagración de la primavera' on vas rebre una nominació per actriu revelació als Goya. Com vas viure el moment on et notifiquen que ets una de les actrius nominades per aquest guardó?
Va ser molt especial perquè em va enganxar treballant. Estava a Canàries, gravant 'Estació Rocafort', que és la pel·lícula que tinc pendent d'estrenar i va ser un moment molt especial. Estava molt nerviosa perquè sabia que era una possibilitat. Va ser un moment molt bonic, el vaig poder viure més o menys acompanyada, perquè va venir un amic a veure les nominacions en directe. És molt bonic veure com es reconeix la teva feina d'aquesta manera, en el meu cas havia estat un viatge relativament ràpid. Com comentàvem, el meu contacte amb l'audiovisual no feia gaire que havia començat, hi ha molts actors que des de petits o adolescents estan en contacte amb aquest món. Era un somni que tenia fer pel·lícules i encara el tinc, de cop anar a rodar una com 'La consagración de la primavera', el veritable premi és aquest, però que es vegi reconegut per la indústria d'aquesta manera, per mi va ser un gran regal.


Des d'aquest punt, com t'ha canviat part de la teva vida, tant actoralment com en l'àmbit personal?
La meva vida a efectes pràctics crec que no ha canviat, però és veritat que a escala personal gràcies a aquests projectes hi ha hagut un abans i un després. Perquè m'han transformat, no sabria dir exactament de quina manera, però estic sentint que estic en un altre lloc. Potser hi ha una maduresa que s'ha instaurat després d'haver passat per això, que és un projecte que té moltíssima implicació i molta exigència. És cert que, i això és una cosa que m'ha fet molt feliç, és que hi ha molts professionals a la indústria que abans no em coneixien i ara coneixen la meva feina. En certa manera es nota una mica l'agilitat potser en què t'arriben certes convocatòries de càsting.

Això com t'afecta a la pressió de xarxes socials o haver de conviure amb què et reconeguin més que abans?
La veritat és que pel que fa a xarxes socials no he notat cap canvi ni he sentit que hagués d'encarar el tema d'una altra manera com ho estava fent. També és veritat que crec que això depèn molt dels projectes en què s'ha involucrat una, no és el mateix tenir èxit en una sèrie supercomercial que segurament això quant a popularitat a les xarxes o inclús quan vas pel carrer afecta molt més. Crec que els possibles canvis que pugui experimentar la meva vida són més això de cara a la indústria, perquè és un reconeixement que no sento que en el meu cas s'hagi expandit molt. La pressió de xarxes no és una cosa que sigui molt real en el meu cas, perquè és veritat que totes les oportunitats que m'han vingut en l'àmbit professional mai han vingut d'una presència a les xarxes molt concreta. Moltes vegades també ens arriba el discurs que hem de tenir les xarxes d'una determinada manera o hem d'estar posicionats d'una determinada manera.

La darrera pel·lícula on hi has participat és 'Estación Rocafort' que està pendent d'estrenar. Què en podries avançar d'aquest thriller-terror que s'ha gravat a Canàries?
No et puc avançar gaire cosa, crec, però sí que és una història que està ambientada en la parada de metro de Rocafort de Barcelona i és una parada al voltant de la qual hi ha moltes llegendes urbanes i la pel·lícula es col·loca en aquest escenari. Crec que serà interessant de veure, sobretot per la gent de Barcelona i voltant.

En aquesta pel·lícula has compartit escena amb Javier Gutiérrez, com ha estat treballar amb ell?
Doncs molt 'guai'. He treballat amb ell i he treballat també amb la Natalia Azahara. I molt bé, és molt agraït treballar amb actors amb molta experiència. Ja m'havia passat amb l'Emma Suárez a 'La consagración de la primavera' i crec que aprenc molt de gent que aporta molts anys a la indústria. M'agrada molt veure com encaren la teva feina i sobretot també com es relaciona amb l'entorn. Perquè són professions en les quals has d'estar pendent de moltíssimes coses, de la teva feina, però també de tractar amb la resta de l'equip. A mi m'inspira molt veure com encaren la teva feina aquests actors que tenen moltíssima experiència i molt recorregut.

Ara tens 26 anys, cap a on vols enfocar la teva carrera artística ara mateix?
La veritat és que crec que la meva carrera està tenint bastant sentit. Sento que estic molt agraïda de les persones que m'han donat la seva confiança. La veritat és que m'agradaria fer-hi més pel·lícules. He treballat amb Fernando Franco, amb el cineasta Jo Sol, ara treballaré amb la directora Maria Velasco. Al final m'agrada molt estar al costat de persones de les quals admiro la seva feina i també com treballen i també el seu discurs. Per mi això, poder participar en els processos d'aquesta manera, poder participar en la part creativa... Estar al costat de persones que m'agraden per la feina que fan, crec que és molt inspirador i m'agradaria fer-hi per aquí.

Sobre els teus referents artístics, quins són els que has tingut quan vas començar a ser actriu?
Sempre he mirat molt, que és un dels primers noms que apareix quan parlo d'això, és l'artista Miranda July, perquè al final sempre m'he sentit molt atreta per creadores com ella, qui és directora, també és actriu, novel·lista, artista plàstica... Per mi aquest camí és molt interessant i m'agrada molt veure la feina que fan aquests artistes. I després, com a actrius, m'agrada molt la Kristen Stewart, m'agrada molt la Tilda Swinton... Jo crec que aquests serien els primers noms que em venen quan em pregunten per això.

Molts actors i moltes actrius, després d'estar davant de pantalla, també passen a estar darrere a fer de director o directora. Tu també t'agradaria, durant una part de la teva carrera, dirigir alguna obra de teatre o alguna pel·lícula?
Sí, a mi m'encantaria, de fet. Intento sempre vincular-me en processos de creació, tot i que no siguin els projectes que més em sustenten econòmicament. Però sí, m'agradaria molt. No crec que sigui encara el moment, però sí, és una cosa que m'agradaria, que contemplo, i tinc bastants amics que temptegen aquests terrenys i m'agrada molt veure la seva feina. Sí, és una possibilitat que em plantejaria en algun moment.