Marta Pessarrodona: 'Tot català de bona fe mereix aquesta medalla tant com jo'

El dimecres 19 de juliol, el president de Catalunya Pere Aragonès va anunciar qui seran els pròxims guardonats amb la Medalla d'Or de la Generalitat. Eliseu Climent, Maria del Mar Bonet i l'escriptora santcugatenca Marta Pessarrodona han rebut la màxima distinció oficial catalana i per valorar aquesta fita, Pessarrodona ha passat pels micròfons de Cugat Mèdia, en el programa de la Xarxa Obert per Vacances. Pessarrodona ha parlat sobre la situació actual del català i ha repassat la seva trajectòria literària.

Escolta-ho

La distinció arriba gràcies a tota la tasca que vostè ha fet per la llengua catalana. Destaquen la seva difusió de l'obra de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, treballs sobre autores com Virginia Woolf i traduccions de Simone de Beauvoir. Això és només un resum de tota la seva obra, com valora personalment la seva tasca de difusió del Català?
Tothom català que m'escolti de bona fe, es mereix tant la medalla com jo. Si una cosa admiro és la societat catalana en la qual visc. La societat civil catalana és el valor que tenim tots plegats.

Sempre se la reconeix molt per aquesta tasca, però, malgrat que va guanyar el premi nacional de literatura pels seus poemes d'Animals i Plantes i Els Assajos França el 2010, ha arribat a sentir que la seva obra lírica ha estat poc valorada?
En absolut. Crec que està molt ben valorada i n'estic molt agraïda. No em sentiràs mai queixar-me d'això. Us puc demanar una cosa per això? No em digueu poetessa. Prefereixo que us referiu a mi com a poeta. El dia que d'un atleta en plural digueu "atletessos", jo em deixaré dir poetessa. Em sona una mica cursi. Recordo la Novel·la Mort de Dama del Lorenzo Villalonga, i l'Aina Cohen i és un personatge una mica ridícul. Per tant, si dieu poeta us estaré agraïda.

Ara que parlem d'aspectes relacionats amb el masculí i el femení. Per si algú no ho ha apreciat, tant les seves obres sobre altres autores com la seva literària, van molt focalitzades en la dona. Quina importància té per vostè la dona en el seu missatge?
Sempre dic que sembla que vaig néixer feminista. L'any 1960 vaig rebre una carta a mà de la Simone de Beauvoir contestant a una que li vaig enviar jo a la seva editorial a París. Per tant, ja em ve de molt lluny. He estat, soc i moriré feminista.

Quin creu que és l'estat actual de la llengua catalana? Està en perill?
La situació de la llengua catalana sempre és problemàtica. Fins que no siguem una nació amb 'taca al mapa' sempre serà complicada. Jo he anat a molt congressos internacionals que quan demanes paraula has de dir qui ets. Jo deia: 'soc "fulana" de tal i vinc d'un país sense taca al mapa, però tenim història i una cultura'. Precisament la gent que escrivim en llengua catalana tenim l'obligació d'intentar ser molt bones perquè tenim uns precedents boníssims. La poesia a Catalunya sempre ha estat excel·lent i em sento molt honorada tenint en compte que jo mai he fet un examen en català. Tota la meva educació ha estat en llengua castellana, no a la família, però jo he anat a la universitat, he estudiat una carrera i la meva educació formal mai ha estat en català.

Ara ens trobem amb governs autonòmics a València i Balears que estan retallant l'ús del català. A més a Catalunya els partits purament catalanistes han patit una gran patacada a les eleccions generals. Creu que tota la feina feta per persones com vostè en favor de la llengua catalana, està en perill a causa de la situació política actual?

Mai ens podem adormir. Hem de defensar-ho amb molta força, però estic disposada a fer-ho.

Precisament això volem saber. Es veu amb forces de continuar aportant en els àmbits de la llengua catalana i el feminisme?
Sí, sense dubte. Espero tenir força salut per continuar-ho fent. I escolta, que jo sempre reivindico que la meva segona llengua és la castellana. Jo he traduït molt més del francès i l'anglès a la llengua castellana. Naturalment, té més mercat, però no vol dir res. La meva primera llengua és la meva literària, la catalana.

Per acabar, quina obra seva ens recomanaria per llegir ara per l'estiu?
Sento dir-ho perquè no és fàcil, no ho venen a les llibreries però recomano les Cartes d'Europa d'en Toni Comín com a llibre que fa pensar però que és agradable. D'altra banda sempre van bé els clàssics catalans. Jo sempre tinc a mà algun llibre de Foix, o ara també un sobre qui va ser el meu company, un santcugatenc d'adopció com Gabriel Ferrater, també es pot llegir Ausiàs March.