Marta Pessarrodona, Medalla d'Or de la Generalitat
La poetessa rep la distinció juntament amb Maria del Mar Bonet i Eliseu Climent
Imatge d'arxiu de Marta Pessarrodona / Foto: Localpres
Cultura
Publicat el 19/jul/23 per Anna González
L'escriptora santcugatenca Marta Pessarrodona rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat. Ho ha anunciat aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que també atorgarà enguany aquesta distinció a la cantant Maria del Mar Bonet i al promotor cultural Eliseu Climent. D'aquesta manera, Pessarrodona suma un nou reconeixement, l'últim dels quals, haver estat nomenada filla predilecta de Sant Cugat. Un 'honor' que l'escriptora ha rebut amb satisfacció, però també amb humilitat. 'La pensadora alemanya Hannah Arendt diu que els premis ens han de fer més modestos, i jo procuro seguir-ho', ha dit en declaracions a Cugat Mèdia. L'entrega dels guardons tindrà lloc el 7 de setembre a la plaça de Margarida Xirgu de Barcelona, davant del Teatre Lliure.
En l'anunci dels guardonats d'enguany, Aragonès ha destacat la diversitat i la riquesa de la llengua catalana. El president de la Generalitat ha fet una crida a seguir protegint-la i ha dit que "és el moment de defensar-la i reconèixer els seus referents".
És per això que premia Pessarrodona, Bonet i Climent, pel seu "compromís amb la llengua catalana".
Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941)
Pessarrodona és una de les intel·lectuals de més prestigi del país, reconeguda com a poeta, assagista, traductora, narradora, crítica literària, editora i articulista. Com a biògrafa, Pessarrodona s'ha centrat en escriptores cabdals de la literatura catalana, com Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny i Mercè Rodoreda, entre d'altres. Ha destacat en el diàleg constant i fructífer que ha realitzat entre la poesia i la literatura catalana i les europees, sobretot l'anglosaxona, via Virginia Woolf, de qui ha estat la màxima introductora en la cultura catalana. En el camp de l'assaig, ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l'exili provocat per la Guerra Civil.
Ha rebut nombrosos premis i distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa (2013), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2019), el Premi Nacional de Cultura (2011), el Premi Prat de la Riba de periodisme (2007), el Premi Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra (2020), i el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra, guardó que reconeix la trajectòria de la seva obra poètica com a escriptora consolidada (2022). Des d'aquest any, és filla predilecta de Sant Cugat.
Maria del Mar Bonet (Palma, 1947)
Ha estat reconeguda per "més de cinquanta anys de trajectòria, en què ha excel·lit com a cantant i ambaixadora de la música popular mediterrània en tota la seva diversitat".
"Debutant com a cantant en els anys 60, va formar part del moviment de la Nova Cançó i del col·lectiu Els Setze Jutges. La seva presència en els principals escenaris del país és constant. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l'obra de grans poetes mallorquins i universals i ha establert col·laboracions amb músics d'arreu del món, combinant sons i ritmes, promovent els valors de l'intercanvi i el diàleg", han concretat.
També han apuntat que la seva obra també abasta l'escriptura amb quatre llibre publicats, la pintura i una carrera artística molt prolífera amb 61 àlbums publicats i més de 500 cançons amb títols com: 'Què volen aquesta gent?', 'La balanguera' o 'No trobaràs la mar' que va cantar amb Serrat per celebrar els 30 anys de la carrera de la mallorquina.
Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940)
Ha estat premiat pel compromís amb la cultura catalana. L'any 1968, juntament amb Rosa Raga, va fundar la llibreria Tres i Quatre. L'editorial del mateix nom no es va formalitzar fins el 1974, un any després de la primera edició dels Premis Octubre de literatura, que també va promoure. Editorial i llibreria van ser l'embrió d'un projecte cultural centrat en l'àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià.
Climent també va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d'Acció Cultural del País Valencià, de la qual n'és president d'honor. Aquesta associació, que té per objectiu promoure la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, va ser creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb la restauració de la democràcia.
DECLARACIONS
Marta Pessarrodona
Jo sempre dic el mateix. La Hannah Arendt, la pensadora alemanya, diu que els premis i els honors ens han de fer més modestos. Jo procuro seguir-ho.