Xavier Vila: 'L'estructura de l'Estat està pensada per afavorir el monolingüisme castellà'

El santcugatenc Xavier Vila va ser nomenat secretari de Política Lingüística de la Generalitat ara fa dos anys. Catedràtic de sociolingüística catalana a la Universitat de Barcelona, Vila assegura que 'l'estructura de l'Estat està pensada per afavorir el monolingüisme castellà i anar afeblint la resta de llengües'. En una entrevista a Cugat Mèdia, alerta que s'està utilitzant el català 'com a arma llancívola per desestabilitzar la societat catalana' i defensa les accions que han impulsat des del govern per posar el català al centre de l'agenda política.

Escolta-ho

Fa 26 anys que viu a Sant Cugat. Recentment, s'ha publicat un estudi que diu que Sant Cugat és la ciutat de Catalunya que més entén el català.
Nosaltres coneixíem aquestes dades des de fa mesos. La configuració social de la ciutat la porta cap aquí. És un dels exemples clars que el país no està dividit en blocs homogenis. Som part de la regió metropolitana de Barcelona i en aquesta regió hi ha zones on el coneixement del català és molt més elevat comparativament i som molt a prop de zones on és molt més baix.

Per què succeeix això?
No és que siguem millors intrínsecament, sinó que Sant Cugat atrau un tipus de gent que per origen i formació tant si té el català de primera llengua com si no el té l'ha après perfectament. Això és diferent d'altres llocs on hi ha moviments d'immigració arribats directament de l'estranger i sense aquesta atracció de població local.

El català es pot aprendre.
Només faltaria. Qualsevol persona que sigui mínimament antiracista ha de partir de la base que qualsevol ésser humà és capaç d'aprendre qualsevol llengua natural. Podem aprendre llengües a qualsevol edat, i és molt bo perquè permet endarrerir l'aparició de l'alzheimer. Si alguna cosa es pot recomanar és aprendre llengües, i si encara no us heu llençat a aprendre el català, a què esteu esperant?

Últimament, el català se situa en el centre del debat. S’està utilitzant com a arma llancívola?
Sí que és cert que el català apareix més als mitjans de comunicació i això és volgut. És una conseqüència que a partir de 2020 s'ha estès la consciència que hi ha coses que no funcionen pel que fa a l'aprenentatge de la llengua. Des d'un punt de vista positiu cap al català, des del govern i la societat civil hem intentat posar el català a l'agenda política. Ara bé, és cert que des de posicions contràries al català fa molt de temps que intenten fer-lo servir com una arma llancívola, com una eina per desestabilitzar la societat catalana i guanyar vots a l'Espanya castellana.

Perilla el català?
Fa 500 anys que hi ha aquesta pulsió per fer desaparèixer les llengües de l’Estat. Amb algunes de les llengües ho han aconseguit bastant: l'aragonès està molt feble, el lleonès està molt feble, el basc va arribar a estar molt feble i ara s'està recuperant. El gallec està en una situació molt complicada, i el català en algunes zones del País Valencià i Palma està feble. És una qüestió que és d'estructura d'Estat. Gairebé 10 milions de persones diuen que parlen català a tot l'Estat, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Tot i això, és fascinant veure com l'Estat espanyol no aconsegueix contractar persones que sàpiguen català per atendre a les oficines de l'administració espanyola a Catalunya. Aquí hi ha coses que no funcionen, i no funcionen perquè l'estructura de l’Estat està pensada per afavorir el monolingüisme castellà i anar afeblint lentament, o ràpidament, la resta de llengües.

Per xarxes s'acostumen a viralitzar casos de persones que es queixen d'haver de saber la llengua del territori on s'instal·len, com el cas de l'infermera de la Vall d’Hebrón.
Això és pur supremacisme castellà. La idea que jo em puc instal·lar on sigui i tota la societat ha de girar entorn de les meves preferències és pur supremacisme. El funcionari, policia, el metge, té dret a ser monolingüe perquè la seva llengua és superior i, en canvi, la gent que viu aquí i casualment fa 1.500 anys que es parla una llengua tenen l'obligació de plegar-se a la seva conveniència.

Per què hi ha gent que no vol aprendre el català?
Hi ha moltíssima gent que ve a Catalunya i aprèn el català. Hi ha gairebé el mateix nombre de parlants que tenen el català de primera llengua i els que el tenen de llengua adoptada. Per què hi ha gent que no creu que cal fer aquest pas? N'hi ha que no poden perquè viuen en entorns on l'accés al català és molt difícil o per les condicions de treball. Després hi ha gent que senzillament creu que els altres els que han de fer l'esforç. Caldria que fóssim capaços a Catalunya de fer entendre que creixem que la gent que arriba de fora té un cert deure moral d'aprendre català. És una bona manera de demostrar la bona voluntat envers la societat que t'està acollint.

I els que pensen que amb el castellà ja és suficient?
Espanya, que és un estat de tradició imperial que creu que la seva llengua és la més important del món, inocula aquest pensament als seus ciutadans. Si vols formar part de la societat local has d'aprendre la llengua local, que és la millor manera que tenim els humans de passar d'un grup a un altre. És aquesta moral universal que diu que, per educació, quan vagis a un lloc, integra't. Els països de tradició imperial han canviat aquesta moral, i diuen que, allà on vagis, tu per davant. Això no és una manera massa civilitzada de funcionar arreu del món.

Parlant de l’actualitat més recent, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat el 25% de castellà en una aula a tres escoles.
D'entrada no s’aplica el 25% perquè els percentatges no estan permesos a l'hora d'organitzar les llengües gràcies a la legislació que vam aplicar. El nostre model ha donat uns resultats comparativament bons tal com demostra l'enquesta de l'INE, que diu que a Catalunya més del 90% dels alumnes saben parlar, llegir i escriure en català, i un percentatge encara més alt saben parlar, llegir i escriure en castellà.

Llavors, a què es deu aquesta mesura?
És un motiu simbòlic estrictament. És obligatori que tothom passi per l'arc, que una part de la vida ha de ser necessàriament en castellà. És un exercici de poder de les elits de l'Estat profundament castellanitzades que consideren que qualsevol llengua que no sigui la seva ha d'estar per sota de la seva a tot l'Estat.

Quins passos seguireu ara?
El que es farà són recursos de cassació en aquestes escoles, i s'està estudiant quines vies legals hi ha per poder defensar el dret de les famílies al sistema educatiu que han demanat majoritàriament, que és un sistema d’immersió amb el català com a llengua vehicular. Ara estem pendents de les sentències del Tribunal Constitucional.

Fa dos anys que lidera la Secretaria de Política Lingüística. Una de les accions que heu tirat endavant ha estat el Pacte Nacional per la Llengua, que ha tingut un caire participatiu. Quins resultats heu obtingut?
La primera conclusió és que la llengua interessa, interessa molt i hi ha hagut milers d'aportacions. Ara les estem sintetitzant per treballar un text final que és el que acabarem debatent amb els partits polítics i les institucions. Ens agradaria que al llarg de la tardor veiés la llum i pogués ser assumit pels partits, els sindicats, els ajuntaments, etc.

També hem vist una aposta pel català al món audiovisual.
Hi ha estrenes a les sales dels cinemes i hem afegit títols a les plataformes. Estem aconseguint que el públic reconnecti amb el cinema en català. Això és molt important perquè durant molt de temps s'havia instal·lat un discurs que cantava les excel·lències de les versions originals i intentava deixar en segon lloc el doblatge en català. Els últims dos anys hi ha hagut un canvi perceptible. Tenir cinema de qualitat doblat al català ens ajuda perquè ens dona aquella frescor i aquella vitalitat de la llengua. Tenim tota una generació que es va quedar sense el Super 3 i que s'ha acostumat a pensar que en el món audiovisual la llengua ha de ser el castellà. Això és diglòssia audiovisual, pensar que en l'audiovisual hi ha una llengua que per definició no pot funcionar bé. Això ho hem de superar.

I a les xarxes?
Hi ha perfils que apunten a mercats de proximitat. Quin sentit té que una empresa local o d'àmbit comarcal o català contracti algú que té seguidors bàsicament a Llatinoamèrica? Hem de ser capaços de fer que aquest mercat s'adoni que el que necessita són influenciadors de proximitat. Recordo aquell cas del Miquel Montoro, que feia humor mallorquí i tenia molts seguidors. Es va passar al castellà i es va esvair. És una metàfora bastant bona. Necessitem que influenciadors que funcionen en català trobin el contacte amb les autoritats locals i amb les empreses d'àmbit de proximitat.

Que grans influenciadors que viuen a Catalunya introdueixin a vegades el català als seus seguidors és positiu?
El fet que una persona que té una situació acomodada comenci a fer una mica d'esforç per aprendre la llengua del lloc on ha anat a viure em sembla una normalitat i, si és un bon exemple, està molt bé. Dit això, tampoc no cal treure les coses fora de mare. Hi ha centenars de milers de persones que han fet el primer pas de començar a parlar en català, gent que arriba en condicions molt més complicades, que de seguida han tingut la valentia de posar-se a aprendre català. A vegades els ho posem difícil.

Què vols dir?
Al llarg del segle XX els catalans que han anat aprenent castellà també se'ls ha ficat al cervell que calia passar-se al castellà davant d'algú que semblés que no l'entendria. Això és el costum més letal, més perjudicial que pot haver-hi pel català. Les llengües s'aprenen practicant-les, i per practicar-les t'has de sentir cridat a practicar-la. Si ningú no et crida a practicar-la perquè ningú se t'adreça en una llengua determinada, no podràs practicar. Això denota un perill real que és la racialització de la llengua: que el català quedi associat a un grup determinat. Quan veiem una persona que creiem que és de fora ens passem al castellà, i moltes vegades ens equivoquem. Després ens sorprenem quan una persona que fa anys que viu aquí no parla català. Però des de l'altra banda pensen: per què no em parlen mai en català? Que em veuen diferent, que em veuen inferior? I creuen que no els parlen en català perquè són racistes. No és que siguin racistes, és que estan actuant com a parlants d'una llengua minoritzada que tenen ficat al cervell que han de canviar de llengua.

Com veus el futur del català?
Hi ha aspectes de la llengua que funcionen molt bé i alguns que van malament. Tenim un Estat que no tracta les llengües de manera igualitària i una realitat socioeconòmica complicada, que fa que la gent jove tingui dificultats per emancipar-se i té dificultats per trobar una feina en condicions. Si som capaços de revertir això, si som capaços de fer un país de qualitat, el país valdrà la pena i la llengua també. La gent que vingui de fora tindrà ganes d'integrar-se i tots plegats oferirem un model que conduirà naturalment a la recuperació del català. Si Catalunya val la pena, el català valdrà la pena.