Imma Monsó confronta la soledat i l'anhel de socialitzar en la seva última novel·la
La santcugatenca ha presentat 'La mestra i la Bèstia' a la Paideia
Imma Monsó, en una imatge d'arxiu / Foto: ACN
Cultura
Publicat el 9/mar/23 per Sara Bella
La soledat, la revelació de la mortalitat, la majoria silenciada durant la dictadura i la necessitat de socialitzar malgrat l'impuls d'introversió són alguns dels temes que ha tractat l'escriptora santcugatenca Imma Monsó, aquest dijous, a la llibreria Paideia, durant la presentació de la seva última novel·la. 'La mestra i la Bèstia', d'Anagrama, parla de la Severina, una noia molt jove que se'n va a un poble de muntanya a fer de mestra amb l'objectiu final de conèixer gent, ja que els vint anys anteriors els ha viscut en estricta soledat.
Imma Monsó durant la presentació a la llibreria Paideia / Foto: Cugat Mèdia
La contradicció entre l'anhel d'autosuficiència de la protagonista i la necessitat de socialitzar és, segons l'autora, un dels motors de la novel·la, així com l'impuls que Severina necessita per suprimir els plaers solitaris i obrir-se al món real i a les persones que l'habiten. Un pas que només pot fer després de quedar-se orfe i de traslladar-se al poble fictici de Dusa a exercir de mestra.
Respecte a la part autobiogràfica de la novel·la, Monsó ha confessat que "tots els escriptors que fem aquesta literatura més existencial som tots els personatges que escrivim; si no, és difícil que el personatge resulti convincent". A més, ha compartit el record que li va servir d'estímul de la novel·la, la història de l'arribada de la seva mare al poble del seu pare, a l'Alta Ribagorça, on va exercir de mestra, igual que la tieta i l'àvia de Monsó. Així, moltes de les anècdotes de Severina, estan inspirades en les històries reals de totes elles, de les vivències que van compartir amb els seus alumnes i les famílies.
Una altra de les peculiaritats d'aquesta obra, respecte a les anteriors publicacions de l'autora, és el ritme pausat de la trama. "Volia fer un conte d'hivern", ha confessat Monsó, "un text on hi pogués incloure descripcions amb més matisos, reflexions més pausades". Tot un repte, tenint en compte el ritme "trepidant", segons la mateixa autora, de les seves anteriors novel·les.
DECLARACIONS
Imma Monsó
Tots els escriptors que fem aquesta literatura més existencial, som tots els personatges. Si no, és difícil que el personatge resulti convincent.