Foc, pirotècnia, fum i diables: la recepta d'un cap de setmana d'Encabronada
Els Diables de Sant Cugat han recuperat la seva gran festa després de dos anys
Cultura
Publicat el 22/mai/22 per Maria Bragós
L'Encabronada s'ha apoderat de la ciutat durant tot aquest cap de setmana omplint-la de foc, llum, fum i petards. Els Diables de Sant Cugat han pogut tornar a celebrar aquesta gran festa que gira al voltant de la llegenda del Boc de Can Vernet aquest any, ja que el 2020 i el 2021 la van haver de deixar córrer a causa de la pandèmia. Amb el parc de Ramon Barnils com a punt neuràlgic, la festa ha començat divendres al pont de Can Vernet, i s'ha escampat per altres punts de la ciutat com la plaça de la Vila o la plaça d'Octavià.
Durant el dissabte s'ha pogut veure una cercavila, descrita com "la passejada més bestial", en què els Geganters de Sant Cugat s'han unit a la festa. Tampoc no s'ho han volgut perdre les bèsties convidades d'enguany, que han estat el Cap Ullu de Rubí, el Pollo del Prat, el Drac Astharoth de Carles d'Estrac i el Drac Baluk de Terrassa. A la nit ha arribat el moment del correfoc, que des de la plaça d'Octavià ha arribat al parc de Ramon Barnils, on ha tingut lloc l'esperat bany de foc.
Des dels Diables de Sant Cugat s'han mostrat molt contents de poder tornar a celebrar aquesta festa. La vicepresidenta de la colla, Cristina Zafra, ho ha expressat dient que en tenien "moltíssimes ganes". "No recordava la part dolenta, que és anar-te'n a dormir a les 4 de la matinada després de recollir i tornar a les 8 del matí a la plaça", ha explicat, fent broma. "Però la veritat és que el que mola és que ens trobem tots un altre cop i que puguem estar junts com a colla, perquè feia molt de temps que no podíem. Ens fa moltíssima il·lusió", ha afegit Zafra.
Tot plegat s'ha tancat diumenge a la tarda amb el crit final de les bèsties.
DECLARACIONS
Cristina Zafra
En teníem moltíssimes ganes. No recordava la part dolenta, que és anar-te'n a dormir a les 4 de la matinada després de recollir i tornar a les 8 del matí a la plaça. Però la veritat és que el que mola és que ens trobem tots un altre cop i que puguem estar junts com a colla, perquè feia molt de temps que no podíem. Ens fa moltíssima il·lusió.