El Ballet Contemporani de Catalunya estrenarà Plàncton al Teatre-Auditori de Sant Cugat el divendres 25 de març a les 20 h. Plàncton és una obra formada per 'Smart City', de Marcos Fernández, i 'Vox Balaenae', del compositor americà George Crumb. La peça va néixer d'una col·laboració entre la reconeguda flautista santcugatenca, Patrícia De No, qui encapçala la direcció musical, i Ballet Contemporani de Catalunya, liderat pel director artístic, Miquel G. Font. Tots junts han creat la dramatúrgia de Plàncton, que, segons afirma Font, 'pot ser un bon mirall sobre l'actualitat de la nostra societat'.
La companyia Ballet Contemporani de Catalunya, que ja comptabilitza la seva quarta estrena, assaja a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat per preparar-se per l'estrena de l'obra. Plàncton és una proposta artística constituïda per 'Smart City' i 'Vox Balaenae'. La primera, de Marcos Fernández, ha estat creada amb l'objectiu d'oferir "una radiografia del món actual" explica Font. 'Smart City' és un contrast amb 'Vox Balaenae', de George Crumb, que remunta a l'origen de la vida. D'una banda, 'Smart City' simbolitza la ciutat del dia d'avui immersa en el dilema de l'equilibri entre benestar i autosensibilitat, i el gran valor de la informació del Big Data. D'altra banda, 'Vox Balaenae' denota el crit de la natura i convida a l'espectador a una recerca interior orientada a valorar la necessitat o no de retornar als seus orígens.
Així doncs, tota la proposta artística és una reflexió. "Smart City es posicionaria en un futur no molt llunyà, on tot és molt quadrat i matemàtic", detalla Miquel G. Font. I afegeix que en aquest món,"tot és força banal i superficial". En canvi, quan entrem a la segona part de l'obra, 'Vox Balaenae', és on "es retorna als orígens de la vida, a l'essencial", afirma el director artístic de Plàncton. Encara que l'escena de l'obra és tota continuada, es veu com es transforma l'escenari a escala sonora, visual i coreogràfica, per representar aquest "doble viatge", assegura Font.
L'obra Plàncton està formada per vuit ballarins del Ballet Contemporani de Catalunya i per tres grans músics, Patricia De No, a la flauta travessera, Laia Puig, al violoncel i David Casanova al piano. A la primera part, endinsen al públic a 'Smart City' a través de la música electrònica, per representar "l'estrès, el moviment i la interacció a la qual s'està sotmès al nostre dia a dia", explica Patricia De No. A la segona part, 'Vox Balaenae', conviden a l'espectador als orígens de la vida a través dels sons de l'oceà i el fons marí que representen amb la flauta travessera, el piano i el violoncel.
La directora musical de Plàncton i flautista santcugatenca, Patrícia De No, demana al públic "un esforç d'obertura mental, deixar-se navegar, aprofundir en la creació i oblidar els prejudicis".
DECLARACIONS
Miquel G. Font
Smart City, la primera part, es posicionaria a un futur no molt llunyà, una mica efecte Black Mirror. On tot és molt quadrat, matemàtic, tot requereix molts esforços per després res, tot és força banal i artificial. En canvi després, quan destapem l'escenari i ens anem als origens de la vida, ens anem a allò essencial.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Patricia De No
Demano al públic que faci un esforç d'obertura mental, de deixar-se navegar, de deixar-se aprofundir en aquesta creació que hem fet i oblidi els prejudicis. Simplement esperi, no un concert ballat perquè no venim a coreografiar o a ballar o a posar música en directe, sinó que és un espectacle que s'ha format des de zero i gaudirà molt.
