Júlia de Paz (directora de cinema): 'Els diners que rep una producció dirigida per un home són molt diferents si ho està per una dona'

La directora de cinema Júlia de Paz és santcugatenca i ha dirigit la pel·lícula 'Ama', que va rebre una nominació al millor guió adaptat als premis Goya. Malgrat aquest èxit, ara mateix està a l’atur. Amb ella parlem de la paradoxa que això suposa, i de les dificultats amb què s'està trobant per atiranyar en el món cinematogràfic.

Escolta-ho

'Ama' s'ha endut un Premi Feroz a la millor pel·lícula, ha estat a la secció oficial de Màlaga, nominada al Goya a millor guió adaptat... Qualsevol diria que ha estat un èxit. I ens ha sorprès que aquest cap de setmana hagis explicat en una entrevista a RAC1 que t'has d'apuntar a les llistes de l'atur. Com vius aquesta dualitat?
Bé, de fet això és més recurrent del que creiem. Igualment, jo intento viure-ho amb normalitat: treballant per la meva banda, escrivint, i fent projectes. Però és complicat.

Si no és massa preguntar, busques feina d'alguna cosa en concret?
La veritat és que estic força oberta a tot, perquè estic buscant una feina que pugui complementar amb l'escriptura del meu següent projecte.

Perquè m'imagino que necessites treballar per poder continuar preparant la propera pel·lícula. Encara no té finançament?
No, encara no. Fins que no tens una versió de guió que puguis presentar, i després encara s'ha d'acceptar la coproducció, no veus el finançament.

Què penses del fet que, tot i el palmarès d''Ama', costi tant tirar endavant un projecte?
Estem en un país on hi ha molt pocs recursos per a l'audiovisual i pel cinema. Hi ha pocs diners que s'han de distribuir i s'han de repartir. I també s'ha de tenir en compte que la quantitat de diners que es dona a una producció dirigida per un home és molt diferent dels diners que es donen a una producció dirigida per una dona. Aleshores, havent-hi aquestes dues dificultats, és força difícil tirar endavant un projecte.

Per què passa això? Per què directors i directores no compten amb la mateixa quantitat de diners?
El problema és que ja de base, la quantitat de diners no és la mateixa. No crec que sigui una qüestió de confiança (o potser sí), sinó més aviat que has de formar part d'aquesta indústria i passar un cert nombre de barreres que et vas trobant. En el cas d''Ama', no vam comptar amb una gran producció, però tampoc no vam seguir el camí més normatiu: va ser la productora que ens va venir a buscar a nosaltres. I, per tant, el camí va ser diferent.

Aquest projecte arriba en un moment en què els cinemes competeixen molt seriosament amb les plataformes digitals. Com veus aquests nous espais de difusió del cine, com una oportunitat o com una amenaça?
És una oportunitat quan l'accés a aquestes plataformes es dona a tothom. I també si es dona accés a altres tipus de temàtiques, històries i perfils. Si es dona espai a tothom, és una oportunitat. Si només es dona espai a un determinat tipus de producte, no.

'Ama' és la teva primera pel·lícula dirigida en solitari. A partir d'ara, què vols explorar amb les teves obres?
Jo segueixo amb el mateix camí i amb els mateixos objectius: busco tractar temes que m'interessen i que considero que els falta visibilitat. I que d'alguna manera, a través del cinema, es doni espai als temes que són tabú, estan invisibilitzats, o no tenen veu perquè el sistema no els la vol donar.

En tens algun de concret al cap, de tema al qual no se li doni veu?
Sí, el projecte amb què estic ara mateix busca visibilitzar l'impacte de la violència masclista en la infància, i la falta de veu i espai que tenen els infants en aquests casos.

DECLARACIONS

Júlia de Paz

Ja de base, la quantitat de diners no és la mateixa. No crec que sigui una qüestió de confiança (o potser sí), sinó més aviat que has de formar part d'aquesta indústria i passar un cert nombre de barreres que et vas trobant.

Your browser doesn’t support HTML5 audio